Naens, Corroncui, Adons i Cérvoles

Anem a conèixer un seguit de petits pobles alçats a l'oest de Senterada, en una zona muntanyosa al vessant nord de la serra de Sant Gervàs. Sortim del petit poble de Naens i prenem una pista que planeja fins al despoblat de Cadolla. Comença una pujada progressiva fins al nucli de Pinyana, on queden habitatges de segona residència. Fem un tram d'asfalt fins a Corroncui, el més gran dels petits pobles que encara manté una petita població estable dedicada a la ramaderia. Ens enfilem fins a Adons, bastit dalt d'un turó, i al peu de la serra de Sant Gervàs. Des del punt més llunyà iniciem la tornada per un bosc de pins. Fem parada a l'ermita de Sant Nicolau i pugem a Colldeberri, el punt més alt de la ruta, abans de baixar cap al bonic poble de Cérvoles des d'on acabem de baixar per asfalt passant per l'últim nucli, Burguet.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Naens Senterada (Pallars Jussà)
• Distància: 33,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 910 metres
• Temps: 4:15 hores
• Dificultat: IBP=90 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes en bon estat
• Cartografia: Baixa Ribagorça ICGC (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui centrem la nostra ruta en un espai geogràfic delimitat al nord pel port de Perves, al sud i l'oest per la serra de Sant Gervàs, i a l'est per l'inici de la vall Fosca a Senterada. És un espai muntanyós on hi queden petits pobles, alguns ja inerts, alguns utilitzats només com a segones residències, i alguns que encara resisteixen amb una petita població permanent. Són pobles petits que tradicionalment s'han dedicat a l'activitat ramadera i en menor mesura a l'agricultura, ja que el territori és rost i ofereix poques possibilitats més enllà dels cereals en les escasses zones planeres. És una bona zona per observar un paisatge primigeni, poc afectat per la mà de l'home, i alhora gaudir de la sol·litud fins i tot en aquests dies de Setmana Santa en què hi ha gent per tot arreu.

Si he de ser sincer, molts dels petits poblets per on passarem ni n'havia sentit parlar. I són una bona colla: Naens, Cadolla, Pinyana, Corroncui, Adons, Cérvoles i Burguet. L'interès principal de la ruta és conèixer aquests petits nuclis i alhora gaudir d'un paisatge senzill prepirinenc, amb les zones baixes més planeres utilitzades per al cultiu de cereals, boscos als vessants més frescos i zones de pastura. També és ben interessant contemplar el vessant nord de la serra de Sant Gervàs, no tan espectacular com el sud, però passarem ben a prop d'un dels seus cims més significatius: l'Avedoga d'Adons. I finalment, mirant cap al nord contemplarem un horitzó de grans muntanyes encara ben nevades, amb el massís de la Maladeta i el poderós Aneto enmig. Trobem inspiració per a aquesta ruta en el magnífic portal de ciclisme de muntanya Rutabike.

El punt de sortida de la ruta podria ser a Senterada, però ens obligaria a fer una bona pujada de gairebé 5 km. per asfalt. Així pugem amb la furgoneta fins a Naens i aparquem al final del poble on hi ha una petita zona habilitada. Naens és un petit nucli força ben arreglat, tot i que té algunes cases caigudes. Segons d'Idescat hi viuen 5 persones, i s'hi veuen 7 o 8 cases, la majoria arreglades tot i que n'hi ha alguna d'abandonada. Està construït al voltant d'un petit cingle, al cap d'amunt del qual hi ha l'església i una de les cases construïda gairebé al punt més alt, on hi ha bones vistes de la rodalia. A la part baixa del poble hi ha una font i un safereig, on ens abastim d'aigua i ens posem a punt per sortir per una pista que neix a la mateixa plaça, i surt en baixada direcció nord.

Baixem suaument uns metres per una pista en bon estat. A uns 700 metres descartem una pista que baixa a la dreta i seguim la principal que va tombant cap a l'esquerra i s'encara a ponent. Baixem una estona més fins un revolt on hem de creuar el riu de Cadolla en un tram una mica engorjat. Passat el riu pugem uns metres i aviat trobem una de les 4 o 5 cases que formen el petit nucli de Cadolla. Baixem fins al costat de la casa Gasol, la més gran del petit nucli. Al davant mateix hi ha l'església de la Presentació, que conserva els murs laterals i un campanar espigat, però no la coberta, que es va esfondrar ja fa temps. Segons les dades oficials, a Cadolla hi ha censada una única persona. Veiem una casa on fan obres, i saludem un moment un home de nacionalitat anglesa, que sembla que està arreglant una de les cases d'aquest petit nucli remot.

A partir de Cadolla la pista comença a pujar, i no està en tan bon estat. Tot i això és una pista prou bona i apta per a tots els vehicles que no siguin molt baixos. Ens aproximem fins un bonic engorjat que forma el riu Cadolla, amb unes bones cingleres a banda i banda. En aquest punt la pista fa un marcat zig-zag i abandona la vall. Pugem més fort i fem un parell més de revolts abans d'arribar al següent nucli, Pinyana. El petit poble està ben arreglat, amb totes les cases separades i enmig una gran plaça on hi ha la petita església de Sant Gil. Parlem amb un veí que hi té casa de cap de setmana, però hi consten també 2 persones residents. És un poble ben bonic, alçat a gairebé 1.200 metres i amb pista asfaltada que arriba fins aquí des de Perves. Després d'una petita pausa contemplant el poble i parlant amb uns veïns, seguim la marxa.

Fins a Pinyana havíem anat pujant, i ara passat el poble baixarem uns metres tot i que aviat tornarem de nou a la dinàmica ascendent. Anem marxant cap a ponent ara per la pista asfaltada però pràcticament sense trànsit que connecta els nuclis occidentals de la nostra ruta. De Fet Pinyana ja pertany al Pont de Suert, i per tant a l'Alta Ribagorça, mentre que els altres nuclis més a l'est estan adscrits al municipi de Senterada, al Pallars Jussà. Ens mourem doncs per dues comarques en un terreny amb poca presència humana. Anem pujant per la pista asfaltada per sota la serra de Comilini, que anem deixant a la dreta fins arribar a una gran esplanada on hi ha el poble de Corroncui, el més gran per on passarem avui. Hi consten 15 veïns, i és un poble on s'hi veu una notable activitat ramadera, amb una granja de grans dimensions on hi ha les ovelles que produeixen un formatge de molt bona qualitat, l'Or Blanc. Ens apropem un moment a l'explotació per comprar un parell de formatges i parlar uns minuts amb el propietari.

Des de Pinyana fins a Corroncui hem fet uns 4 km. per una pista asfaltada. Ara, passat el nucli de Corroncui deixem l'asfalt i prenem una pista força precària que marxa a l'esquerra entremig d'uns camps. Uns metres més endavant el camí s'acaba a tocar un camp, i cal travessar-lo per la vora. A l'altre cantó continua la pista que puja fins un collet. Des d'aquí deixem Corroncui a l'esquena, i ja veiem al davant el petit poble d'Adons, situat dalt d'un turó rocallós. Baixem per una pista trencada tot contemplant el poble just a davant. Baixem fins a enllaçar amb una pista més bona al fons de la rasa del barranc de la Beguda. Aquí la Sílvia i el Fum giren a l'esquerra i comencen la tornada. Jo faré una petita marrada per pujar fins a dalt al poble.

Giro a la dreta en baixada i de seguida arribo al petit nucli de la Beguda d'Adons. Segueixo endavant fins a trobar una pista asfaltada on comença un zig-zag en forta pujada que m'enfila fins al turó on hi ha el poble en gairebé 2 km. El poble és molt bonic, bastit al voltant del turó i amb bones vistes de la contrada i cap a les muntanyes del Pirineu. El poble s'organiza circularment al turó, amb l'església de Sant Vicenç al centre. Les cases estan força arreglades, i de nou segons l'Idescat, hi ha censades 4 persones. Sortint del poble prenc la pista que marxa de dret, però de seguida veig que no és la correcta. Cal baixar a l'esquerre i passar una tanca del bestiar. Segueix una pista precària que baixa pel dret des del poble fins gairebé al punt on ens havíem separat amb la Sílvia. Aquesta pista està en desús, i cal creuar diverses tanques de bestiar. Un cap a baix segueixo la pista a la dreta i començo una pujada considerable.

Comença la tornada, i ja ens encarem direcció a llevant. La primera pujada forta ens porta fins a la collada de Comallonga, on entrem en un bosc de pi al vessant obac de la serra de Sant Gervàs. Passada la collada ve un tram força llarg en suau descens per un bosc solitari i una pista molt agradable. Al fons d'una rasa s'acaba la baixada i tornem a pujar. Atrapo la Sílvia i el Fum i seguim junts endavant. Uns metres més endavant trobem un trencant que assenyala l'ermita de Sant Nicolau, i faig una marrada per arribar-hi. Puja fort, i durant uns minuts he d'empènyer la bicicleta. L'ermita però és bonica, situada en una racó perdut i solitari. Torno a la pista principal i aviat torno a atrapar la Sílvia i el Fum que van pujant per un tram força dur fins a Colldeberri, que és gairebé el punt més alt de la ruta.

Val la pena parar uns minuts a Colldeberri per contemplar a l'esquena l'enorme paret de l'Avedoga d'Adons, el cim més característic de la serra de Sant Gervàs. I també és imprescindible contemplar cap al nord la gran muralla pirenaica, amb el massís de la Maladeta i l'Aneto ben nevat enmig. Tot seguit ja podrem anar baixant còmodament ja encarats al vessant pallarès i en uns minuts arriben a les envistes del bonic poble de Cérvoles. Ens hi arribem i la Sílvia i el Fum es quedaran aquí per evitar fer més quilòmetres, i jo ens vindré a buscar més tard. Cérvoles és un poble molt estètic, construït a dalt d'una petita carena que ofereix una extraordinària vista cap a la vall del riu Flamisell. Les cases del poble estan ben arreglades, la majoria de segona residència, però hi consten 10 habitants. Val la pena pujar fins a l'església de Sant Aventí, molt bonica però sense sostre. Des de la part més alta es pot gaudir d'una gran vista cap al nord i cap al sud.

A partir de Cérvoles la pista és asfaltada, i baixo còmodament cap al següent nucli: Burguet, amb 3 o 4 cases, l'ermita de Santa Coloma i 2 veïns censats. Segueixo avall tres o quatre revolts més i entro de nou a Naens, on tanco una entretinguda volta circular a cavall de les comarques del Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça que connecta petits nuclis d'escassa població, però ben interessants. Hem circulat per un terreny de mitja muntanya molt solitari i poc conegut, tot i que alguns pobles que havien estat abandonats tornen a cobrar vida, i fins i tot hem vist diverses persones estrangeres que han triat aquests racons solitaris per fer-hi la seva llar. Un bon tros de país que convé conèixer i fins i tot tastar, com els bons formatges de Corroncui. I no oblidar-nos tampoc de la contemplació de les muntanyes que tan ens agraden, i des d'aquesta zona en tenim un bon reguitzell per gaudir.