Cova del Calvari

Entrada a la cova petita Concrecions de calcita Ratpenat hivernant Formes capricioses Columna i petites estalactites al fons de la cova Llagrimals de calcita Estructures calcàries A punt de sortir, només falta remuntar el fort pendent amb l'ajuda de la corda

Equidistant entre La Nou i Vilada i enmig de l'espessa Canal Closa trobem un petit grup d'avencs que s'endinsenn en les profunditats d'una roca conglomerada i fracturada. Són difícils de trobar per l'absència de camí i la vegetació selvàtica, però un cop localitzats l'accés no és difícil, especialment a la cova més gran, on tot i el fort pendent unes cordes fixes ajuden a baixar cap al fons i progressar per un terreny estret però alt, amb petites concrecions calcàries.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada / Espeleologia
  • Lloc de sortida: Casadessús, Carretera La Nou - Vilada, La Nou de Berguedà (Berguedà)
  • Distància: 4,7 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 500 metres
  • Temps: 4:55 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Coves difícils de localitzar. Accés en fort pendent, amb corda fixa de suport. Cal baixar amb compte.
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Casadessús (prop) 00:00 00:00 0
Collada de Pasquals 01:11 01:11 1,4
Font de Pasquals 00:16 01:27 2,0
Primera cova 00:24 01:51 2,3
Cova del Calvari 00:30 02:21 2,4
Interior cova 01:35 03:56
Punt d'inici 00:57 04:53 4,7

Crònica

En primer lloc cal fer un advertiment toponímic, ja que no estic del tot segur que la cova que vaig visitar sigui la del Calvari. El mapa del Catllaràs de l'Editorial Alpina indica quatre coves o avencs a la zona de la Canal Closa: la cova del Calvari, l'avenc del Calvari, l'avenc de les Eres i l'avenc del Raimundo. El mapa és exacte en quant a la ubicació de les coves, a diferència del mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) que erròniament les situa més a prop del cim del Cap de la Canal Closa. Com deia el mapa és exacte pel que fa a la ubicació de les coves, però en estar totes elles situades tan a prop les unes de les altres no té la precisió suficient per identificar quina és cadascuna. El Catàleg Espeleològic de Catalunya també parla de les 4 coves, tot i que la cova i l'avenc del Calvari sembla que les identifica com una mateixa cosa. Les topografies que mostra no sóc capaç de reconèixer-les com les coves que vaig visitar, i d'aquí els meus dubtes. En tot cas vaig localitzar 3 de les cavitats, i vaig entrar en dues, una de les quals força llarga i interessant, la qual em refereixo com a Cova del Calvari.

Dissabte fa un dia lleig, amb boira que cobreix la majoria de cims i turons del Berguedà. Entre que fa un dia lleig, que surto sol i que estic convalescent d'un refredat, rumio una ruta fàcil. De fet em miro el mapa i surto una mica sense destí fixat, sinó que aniré improvitzant segons les ganes de caminar i el temps que trobi. La zona és prou interessant i hi ha diversos destins possibles. Petits cims com Tastanós, Picamill, Puig Cubell si fa bon temps, i si la boira persisteix puc intentar localitzar els avencs, ja que només fer-ho ja és una aventura. Mirant el mapa veig que l'accés més fàcil caminant és remuntar el rec de Casadessús per un camí que el ressegueix.

Per accedir-hi cal prendre la pista asfaltada que uneix la Nou de Berguedà amb Vilada, prop del pantà de La Baells. Tan se val accedir-hi des d'una banda o altra, ja que més o menys està a mig camí. Jo surto des de prop de Vilada, i després de poc menys de 4 quilòmetres aparco al mateix peu del rec de Casadessús, un centenar de metres després del trencant que porta cap a la gran casa del mateix nom. El mapa de l'Editorial Alpina marca un camí que remunta el torrent, però és un camí emboscat i força perdut, que pel que sembla només utilitza el bestiar, i encara sort.

Vaig pujant suaument intentant endevinar el camí, al principi més fàcil però mica en mica es va diluint a causa de la vegetació que ha anat guanyant la partida. Amb paciència, anar apartant boixos i fent diverses anades i vingudes vaig trobant el traç. Un tros amunt trobo la font de la Bauma, que no és ben bé una font ara sinó un punt d'abastiment suposem que de la casa. A l'altra banda del rec la suposada bauma, de poc interès, una gran roca lleugerament abalmada. Vaig pujant sempre endevinant el precari camí, i vora el rec. Un bon tros amunt passo per sota de l'últim esperó del serrat de Picamill, una gran paret abalmada que segur faria les delícies d'escaladors de dificultat. Més amunt, a les parets vora la collada de Pasquals sí que veig alguna via equipada. El darrer tram el camí és del tot indefinit, però el bosc és més esclarissat i és fàcil acabar d'arribar a la collada de Pasquals per terreny obert. Hi acabo d'arribar vora les parets de l'esquerra.

El dia és lleig, no s'ha arreglat sinó que continua la boira, i no s'arriba ni a veure el Cap de la Canal Closa, el petit cim que hi ha just davant i que ja vam pujar en una altra ocasió per la bonica cresteta de l'Esquena de l'Ase. Així doncs em decideixo a anar a localitzar els avencs i coves situades a la Canal Closa, al vessant est de la petita muntanyeta que tinc davant i amb prou feines n'albiro la silueta. A la collada de Pasquals s'hi arriba per pista des de Vilada, i precisament segueixo aquesta pista en baixada. Després d'unes giragonses marcades la pista arriba a una zona més planera on hauria de marxar un petit camí que mena cap als avencs. Malauradament però han tallat, i el bosc està ple de pins tallats i restes de brancam. Si el camí ja m'imaginava que seria poc evident, amb les branques és absolutament impossible. Tot i això m'endinso al bosc buscant el que em sembla el pas més lògic. Intento anar fins al fons de la coma, on el bosc és obert. Vaig pujant per la canal Closa fins trobar la font de Pasquals, que raja i té un cóm de plàstic pel bestiar.

Des de la font el camí és indefinit, però amb atenció sembla que es pot seguir un indici de senderol que s'enfila amunt. Vaig avançant, tot i que en alguns punts he de tornar enrere i mirar-m'ho bé per buscar el pas més evident. Ha estat de força ajut el GPS. Pujo fins a guanyar una petita carena. Uns metres per sota d'aquesta carena, al vessant oposat (sud), hi localitzo el primer dels avencs. No hi entro, ja que es veu un forat petit i enfonsat, d'accés difícil. Continuo pel vessant sud de la petita carena en una zona molt emboscada. Em deixo guiar per la intuïció més que no pas pels rastres de camí, que són inexistents. Avanço i amb força sort trobo una segona boca uns 50 o 60 metres més al sud de la primera.

Aquesta segona cova es veu més gran, i fins i tot hi ha un senyal de pintura. Deixo la motxilla i telèfon a fora (per si de cas), i entro a la cova. L'accés sembla fàcil, però no és del tot pla, sinó que s'enfonsa una mica. Cal agafar-se a la roca i flanquejar per evitar un forat. La cova avança en dues direccions, una cap a sota mateix de la boca d'accés, en considerable pendent. Hi avanço uns metres però de seguida s'estreny i es fa impracticable. Torno gairebé fins a la boca i avanço ara cap endavant, on sembla que la cova té més continuïtat. Mig grimpant per grans blocs continuo fins un punt on es torna a estrènyer, potser uns 30 metres endins. Llavors la cova s'estreny força, i no em sembla prudent anant sol ficar-m'hi. A més no sembla que la cosa hagi de continuar gaire enllà. Alguna altra ocasió ho acabarem d'investigar. M'entretinc uns minuts en aquesta part més ampla de la cova, on hi ha petites concrecions. Sense cap dificultat torno a la boca, visible sempre, i torno a sortir.

Com que és d'hora continuo una mica més dins del bosc selvàtic buscant algun altre avenc. De fet no sé quants n'hi ha, i al cap de poc, de nou la sort em situa en una boca més gran, al peu d'un gran pi on hi veig una corda estacada i fins i tot un mosquetó. Sembla que aquesta cova pot ser més interessant. I així és. Dubto si entrar-hi, ja que no és molt prudent endinsar-se en una cova tot sol, i més en un lloc inhòspit com aquest. Però la corda dóna seguretat, i ja que he arribat fins aquest punt bé ho hem de provar.

La boca de la cova és llargaruda i estreta, i s'enfonsa ràpidament. Un cop dins veig que també hi ha una altra boca que baixa totalment vertical, i que condueix al mateix lloc. És com una gran esquerda en terreny de conglomerat que s'endinsa a la terra. La corda està lligada a l'arbre, i es veu envellida per la humitat i la intempèrie. Però sembla prou segura per servir de passamà. Vaig baixant amb compte, ja que el terreny és relliscós i força dret. La cova és molt bonica, ja que l'entrada és estreta però molt alta, potser en alguns punts 5 o 6 metres. Es baixa uns 15 o 20 metres fins un punt en què s'aplana i s'acaba la corda. Aquí ja es poden veure algunes concrecions, sobretot en forma de petites columnes adosades a la paret. També hi ha uns quants ratpenats hivernant, penjats cap per avall. Són animals realment sorprenents. En tot el recorregut hi trobo moltes espelmes, que algú hi devia deixar.

Des de la petita saleta veig una nova corda que permet baixar un altre tram, encara una mica més dret. Baixo sense dificultat, però parant atenció ja que la pedra és molt relliscosa i el pendent és fort. Uns 10 metres més i la corda deixa en una altra tram més pla. Encara més concrecions enganxades a la paret, amb boniques formes arrodonides. En un pont de roca encara veig un tercer tram de corda, però que requereix passar per un lloc estret. M'entaforo al forat, agafat a la corda, ja que el pendent és fort. El pas però és fàcil, i hi ha bones preses per mans i peus. Baixo uns 10 metres més fins una altra sala plana, al punt més fons de la cova. No es pot dir exactament sala, ja que és tot una mateixa estança molt llarga, estreta i alta, però amb el terra a diferents nivells. En aquesta part fonda hi ha més concrecions, i molt boniques. Gairebé al fons una columna molt estètica es pot voltar, gairebé contorsionant el cos, i s'arriba al fons practicable de la cova. És difícil calcular la fondària, però potser uns 100 metres des de la boca.

M'entretinc una bona estona al fons de la cova observsant i fotografiant les formes capricioses que ha anat formant la calcita (carbonat de calci) durant els segles i milenis. Al fons de la cova no hi arriba gens de llum, ja que la sortida queda força lluny. Vaig sortint pel mateix trajecte, remuntant l'últim tram de corda i passant per un pas estret però fàcil. Després el segon, mig grimpant per la roca, i finalment el primer, un pendent fàcil però relliscós. Quan surto de la cova plou amb força, i sembla que fa estona que ho fa, ja que tot és ben moll. M'he passat una hora i mitja dins la cova, gaudint de l'espectacle subterrani. Ara tocarà mullar-se. Desfaig el camí, ara una mica més fàcil ja que ja conec el terreny.

Un cop a la collada de Pasquals vaig baixant una mica més a l'esquerra de com ho havia fet pujant. Més avall trobo un camí més evident que marxa també més a l'esquerra, força paral·lel al que havia pujat. Com que és un camí més còmode vaig baixant fins que desemboca en una pista, just sobre de Casadessús. Sense acabar d'arribar a la casa retallo cap a la dreta i arribo al punt d'inici.

La cova del Calvari és una cavitat ben interessant i divertida, sense cap dificultat destacable més enllà de localitzar-la i el fort pendent per accedir-hi, però les cordes fixes faciliten molt la maniobra. Situada en un lloc de difícil accés i molt poc evident, només trobar-la ja és una bona aventura, i endinsar-s'hi encara més!

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'excursió a la Cova del Calvari 17-11-2012



Afegeix un nou comentari