Riera de Merlès. Curs baix

La ruta d'avui té dues parts molt diferenciades que corresponen amb la pujada i la baixada. Sortirem des de l'Ametlla de Merola i ens enfilarem progressivament a l'altiplà del Lluçanès a través de la solitària Vall de Vilaramó. Passada la masia seguim pujant fins al punt més alt de la ruta, Sant Pau de Pinós i el petit cim de Camprodon (791 m.) Tot seguit planegem per un bonic camí que creua la serra de Sant Joan i baixem per Riambau fins a la riera. Creuem el bonic pont romànic de Sant Martí, i comencem el descens per la riera. Fem uns quilòmetres per pista agradable fins més avall del pont de la Molina, on comença el tram més divertit, un corriol de diversos quilómetres al peu de la riera. Baixem cap a les Canals i seguim el corriol cap al Molí del Vilaró. Més endavant prenem un corriol nou, més difícil i amb diversos punts on haurem de posar el peu a terra. Arribem just fins a la desembocadura de la riera al Llobregat, prop de Cal Riera. Ja només queda seguir el camí de la ruta de les Colònies al peu del riu fins al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Ametlla de Merola Puig-reig (Berguedà)
  • Distància: 43,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 940 metres
  • Temps: 4:20 hores
  • Dificultat: IBP=42 / Blava
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Algun tram de corriol difícil
  • Cartografia: Lluçanès Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Ametlla de Merola 00:00 00:00 0,0
Cal Simon de Matamala 00:45 00:45 6,0
La Vall de Vilaramó 00:40 01:25 13,6
Sant Pau de Pinós 00:25 01:50 16,4
Serra dels Degollats 00:30 02:20 21,0
Pont de Sant Martí 00:10 02:30 23,9
La Molina 00:30 03:00 30,6
Les Canals 00:20 03:20 34,6
Desembocadura Riera de Merlès 00:45 04:05 40,5
Ametlla de Merola 00:15 04:20 43,0

Crònica

Amb el Francesc i el Xavi, dos bons amics i també bons ciclistes, quedem de tant en tant per fer alguna activitat de muntanya o com és el cas d'avui per fer una ruta en bicicleta. Avui em toca organitzar a mi, i em comenten que els agradaria conèixer una mica més l'entorn de la riera de Merlès. Tot i no ser-ne expert és una zona que conec, ja que sóc fill de Puig-reig i de jove havia fet molts quilòmetres per la zona. A més a més es dona la circumstància que fa temps que tenia pendent acabar la triologia de rutes per tot el curs de la riera de Merlès. Fa un temps ja vam fer una ruta pel curs mitjà, més tard pel curs alt, i faltava acabar el tram inferior. Avui acabarem la feina.

Quedem amb el Francesc i el Xavi a l'Ametlla de Merola, ja que és un punt ideal per començar aquesta ruta. La riera de Merlès desemboca molt a prop, una mica més amunt, just a tocar de la colònia Riera. Tot i que ja ho hem comentat diverses vegades, hi ha un cert consens en què la riera de Merlès neix al gorg de Cara de Boc, on s'ajunten el rec de la Riba i la riera del Molí. Aquests dos afluents reuneixen les aigües dels diversos torrents que baixen del Catllaràs i dels Rasos de Tubau. La zona que recorrerem avui queda molt lluny d'aquest tram superior, i estrictament de riera farem el tram entre el poble de Santa Maria de Merlès i la desembocadura. Per fer la ruta circular ens enfilarem primer cap a l'altiplà del Lluçanès.

Després de fer un cafè al bar de l'Ametlla comencem a pedalar en un diumenge de finals d'estiu amb bona temperatura. Sortim pel camí paral·lel al riu, i pocs metres més endavant creuem el bonic pont de ferro. Anem seguint el GR al peu del riu. Passem per cal Melic i per sobre de la resclosa de l'Ametlla i seguim per una pista que passa per uns horts i arriba a la carretera asfaltada. Simplement creuem la carretera i seguim per una pista precària, gairebé un camí que s'enfila fort a l'altre cantó. La pujada és forta i pedregosa, i cal esforçar-se per assolir-la sobre la bicicleta. Superat el primer pujador, quan sembla que la pista es vol suavitzar l'haurem de deixar. Prenem un caminet a l'esquerra que segueix pujant. El camí és ciclable, però hi ha un parell o tres d'esglaons de roca que ens faran baixar de la bicicleta.

El camí planeja enfilat damunt del curs del Llobregat durant aproximadament 1,5 km, fins a passar per sobre de la casa de la Plana. Després gira cap a llevant i entra en una pista mig abandonada que creua el bosc de Matamala. En tot aquest tram coindidim amb un bona colla de caminadors que participen en la caminada popular de Galera. Avançarem gairebé 3 km. per aquesta pista en pujada moderada fins que desemboca a la pista asfaltada que puja cap a Pinós. Girem a l'esquerra i avancem per asfalt escassos 300 metres. Abans d'arribar a les cases de cal Simon de Matamala i cal Martí girem a la dreta i prenem una pista de terra que comença a baixar. La pista baixa còmodament direcció nord fins un fons de rasa, i tot seguit torna a pujar uns metres. Ens hem de fixar en un trencant per una pista secundària que marxa cap a la dreta a 1,5 km. després d'haver deixat l'asfalt. Girem doncs i anem pujant per la pista que s'endinsa a la Vall de Vilaramó.

Passem pel costat de la font de cal Vinya Vell, i anem remuntant la vall durant una bona estona, tot combinant trams al costat de camps i d'altres de bosc. Per damunt dels nostres caps veiem el campanar de Sant Esteve de Vilaramó, que anem deixant a la dreta. El tram de la vall de Vilaramó és força llarg, uns 6,5 km., però és un trajecte agradable ja que és un territori solitari i de pendents moderats que permeten gaudir del paisatge i de la conversa amb els amics. La pista és secundària, i no hi passa gairebé ningú, però prou bona per circular còmodament amb bicicleta. Un últim pujador ens deixa als peus de la magnífica masia que dona nom a tota la zona: la Vall de Vilaramó.

Passem pel costat mateix de la masia i prenem la pista asfaltada que hi mena. La seguim menys d'un quilómetre, ja que al costat d'uns camps cal prendre una pista de terra que continua cap a l'esquerra fent un gir de més de 180º. Cal parar atenció ja que la pista no és gaire evident. Comencem una pujada forta per una pista de terra que s'enfila al serrat dels Cabirons. Pugem fort uns minuts fins a desembocar a una pista asfaltada que porta de Pinós cap a la magnífica masia de Pregones. Continuem per la dreta i planegem fins arribar al petit nucli de Sant Pau de Pinós, amb l'església al mig. Fem una pausa, reposem uns minuts i mengem uns ganyips.

A Sant Pau de Pinós som més o menys al punt més alt de la ruta, i tenim una bones panoràmiques cap a la barrera natural prepirinenca i que divideix en aquest tram el baix i l'alt Berguedà. A l'altre cantó de l'església neix una pista que puja suaument en direcció nord-est i que ens acaba d'enfilar al que en realitat és el punt més alt de tot el recorregut, el turó de Camprodon (791 m.) on hi ha un vèrtex geodèsic. La pista segueix enllà i en paral·lel a la carretera de Prats de Lluçanès a Navàs, i l'últim tram es torna camí fins prop de la també notable masia de la Costa de la Cavalleria. Arribem a una cruïlla de pistes a tocar la carretera, i prenem la que marxa de dret. Pedalem suaument uns 600 metres fins que abandonem la pista per prendre un caminet que marxa a l'esquerra. Cal parar atenció a les fites que indiquen l'inici del corriol.

Entrem en un sender preciós, amb algun primer pas que ens obligarà a baixar de la bicicleta, però que més endavant és del tot ciclable. El camí ressegueix per la carena la serra de Sant Joan, enfilada sobre la vall de Merlès, que veiem just a sota quan l'espessa vegetació ens ho permet. El camí és divertit i marxa de pla en direcció nord-est. Desemboca finalment en la pista paral·lela molt a prop de la masia medieval fortificada de la Serra dels Degollats, seu actualment de la fundació Nani Roma. Ens arribem fins a la casa per contemplar aquesta magnífica construcció civil d'origen medieval.

Des de la casa hem de tornar uns metres enrere i continuar per la pista asfaltada que baixa fort fins al càmping Vall de Merlès passant per la masia de Riambau. La baixada per asfalt és ràpida, i en pocs minuts desfem els aproximadament 2,5 km. Passat el càmping girem a l'esquerra fins a l'església de Sant Martí de Merlès. Just per sota marxa un caminet que pocs metres més endavant arriba al peu de la riera, just a l'accés al preciós pont romànic de Sant Martí. Creuem la riera per damunt la gepa del pont i seguim a l'esquerra per un caminet de ribera molt bonic.

A partir d'aquí ja no abandonarem la riera fins a la seva desembocadura al Llobregat. Marxem uns minuts pel caminet vora la riera. Estem a l'alçada del poble de Santa Maria de Merlès, però no el veurem ja que ens queda més amunt. Confluïm amb una pista gairebé a tocar la carretera afaltada, on no cal acabar de pujar. Seguim per la pista que planeja pel costat de diverses cases. Passem a tocar del Molí del Mas i la Torre de Merlès, i uns metres més endavant tornem a creuar la riera poc per sota de la masia de cal Sicull. La resta de ruta ja la farem per la riba esquerra de la riera. Avancem per una pista planera i còmode i fem una breu parada per contemplar el Gorg Blau, un lloc emblemàtic, amb un petit salt d'aigua entre les roques i una piscina natural de considerables dimensions.

Passat el Gorg Blau avancem ràpid per la pista que en tendència va baixant, tot i que trobarem algun pujador sobtat. Des que agafem la pista a sota de Santa Maria de Merlès anirem seguint la riera durant 6 km. en un entorn obac i humit. Aquesta pista en tardors plujoses acostuma a estar impracticable, amb grans fangueres. Avui pedalem còmodament, gaudint del paisatge de ribera i dels boscos obacs que s'aixequen costeruts a la nostra esquerra. Arribem al pont de la Molina, que ens permetria tornar a creuar la riera i anar en direcció a Puig-reig. No ho fem, sinó que seguim una pista secundària que marxa de dret. La pista s'aixeca i s'allunya una mica de la riera, però va avançant direcció sud.

Anem baixant per la pista durant una estona, i ens fixem en la masia de Cal Pallot a l'altre cantó de riera. Quan estem més o menys a l'alçada de la masia, uns metres més avall deixem la pista i prenem un corriol a la dreta que es torna a acostar a la riera en un marcat meandre. El caminet desemboca de nou a la pista que seguíem al costat de la casa de Cal Porter, just a tocar la riera. Aquí mor la pista, però neix un camí preciós que avança molt a prop de l'aigua. Seguim el caminet, ciclable i divertit. Avancem ràpid fins a la casa de les Canals, molt bonica tot i estar abandonada. Fem uns metres per pista, però de seguida prenem el corriol de la dreta que torna a baixar a peu de riera.

Pocs metres abans d'arribar al pont de les Canals prenem un corriol a l'esquerra que marxa en paral·lel a la riera. Entrem en un dels trams més bonics de camí al peu de l'aigua. És un antic camí dels pescadors, ara molt utilitzat pels ciclistes, ja que és molt agradable i fàcil. A més a més aquests dies està molt net, ja que recentment hi ha passat la pedalada de Cal Marçal. Anem baixant còmodament per aquest camí tan bonic a tocar l'aigua fins arribar al Molí del Vilaró. Creuem la pista, però la descartem i seguim pel corriol de l'altre cantó que s'enfila fort per damunt de la riera. Torna a confluir a una pista, que també descartem. Simplement la creuem i baixem per unes lloses de roca que baixen de nou a tocar la riera. Cal fixar-se en un pas entre roques que gira a l'esquerra i puja per una pista enmig d'un revolt sobtat. Pugem fort, i just al següent revolt deixem la pista i prenem un corriol a la dreta.

El nou corriol segueix avançant a tocar de la riera. És un camí que no coneixia, però que m'havien explicat que existia. És un camí nou que van obrir el col·lectiu de ciclistes, però és difícil, i ens obliga a baixar en diversos punt. Té moltes arrels i pujadors sobtats difícils de gestionar. No és un tram còmode ni fàcil, però segueix sempre el curs de la riera. Anem negociant com podem les dificultats, i acabem empenyent diversos moments les bicicletes. Finalment el corriol millora i arriba just al punt de la desembocadura. Fem una breu pausa per contemplar com les aigües de la riera de Merlès s'aboquen al Llobregat plàcidament. Estem sota la colònia Riera, però no s'arriba a veure ja que estem en una zona de vegetació espessa.

Prenem ara el caminet de la ruta de les Colònies que va resseguint el Llobregat. Ja només queda recórrer els 2,5 km. que ens separen de l'Ametlla per aquest camí tan bonic i arranjat al peu del Llobregat. El caminet avança a tocar el riu enmig d'un bosc de ribera molt agradable, on és fàcil veure fauna típica de zones humides, ja que aquí el riu és ample i tranquil. Arribem a la carretera asfaltada on ja havíem passat a l'inici de la ruta, i de nou entre els horts avancem cap al pont de ferro que ens permet tornar a entrar a l'Ametlla de Merola.

Tanquem aquí una ruta circular de 43 km. i escassos 1.000 metres de desnivell que ens ha enfilat a l'altiplà del Lluçanès a través de la vall de Vilaramó, i tot seguit hem començat un llarg descens pel terç inferior de la riera de Merlès fins a la seva desembocadura. Una ruta sense grans complicacions i amb molts trams de corriols divertits que fan les delícies de qualsevol aficionat a la bicicleta de muntanya. Precisament els aficionats de la zona de Puig-reig i rodalies han fet un gran treball de manteniment i neteja d'aquests camins, i gràcies a aquesta feina molts podem gaudir-ne. Una ruta molt divertida i agradable, ideal per qualsevol època, però especialment a la tardor, ja que podrem gaudir d'una gran combinació de colors. Tanquem aquí també una triologia de rutes que ens han permès conèixer tot el recorregut de la Riera de Merlès.

Triologia de la Riera de Merlès en BTT:

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari