Riera de Merlès, curs mitjà en BTT

  • Pont medieval de Sant Martí de Merlès

  • Masia de la Serra dels Degollats

  • Al fons la masia del Grau i Prats de Lluçanès

  • Des de la Roca de les Tines contemplem el Pirineu

  • Passem al peu de Caselles

  • El poble abandonat de Salselles, a certa distància

  • Interior de l'església de Santa Maria de Salselles, mig enfonsada

  • Pedalant cap a la masia de Boatella

  • Creuem la riera aigua arreu

  • Masia fortificada de Boatella

  • Goles de les Heures

  • Santa Maria de Merlès

Només sortir de Santa Maria de Merlès ja creuem la riera pel bonic pont romànic i comencem a pujar fort fins al serrat dels Morts. Durant quilòmetres pedalejarem per les pistes de la carena que separa la vall de Merlès i l'altiplà del Lluçanès, tot guanyant alçada progressivament fins prop del Puig Martorell. Seguim cap al nord fins al poble abandonat de Salselles, on fem una pausa i seguim endavant cap a la Tor d'Aspà. Baixem de nou a la riera a la gran masia de Boadella, i anem seguint la riba fent pausa obligatòria a les boniques Goles de les Heures.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Santa Maria de Merlès, (Lluçanès) [actualment Berguedà]
  • Distància: 50,0 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 870 metres
  • Temps: 7:25 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Lluçanès, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Santa Maria de Merlès 00:00 00:00 0,0
Pont romànic 00:08 00:08 1,0
Serra dels Degollats 00:22 00:30 3,8
Roca de les Tines 00:32 01:02 9,5
Puig dels Eixuts (prop) 00:32 01:34 16,7
Salselles 01:16 02:50 22,6
Pausa 01:08 03:58
Xuriguera 00:24 04:22 25,5
La Tor d'Aspà 00:23 04:45 28,1
Boatella 00:52 05:37 31,8
Camping Riera de Merlès 00:30 05:37 37,4
Pausa 00:30 06:07
Goles de les Heures 00:16 06:41 39,7
Montclús 00:26 07:07 43,6
Sant Cristòfol 00:09 07:16 47,2
Santa Maria de Merlès 00:07 07:23 50,0

Crònica

Després de molt de temps sense fer una ruta en bicicleta, tornem a practicar el biciexcursionisme al Lluçanès. Farem un itinerari que transita pel curs mitjà de la Riera de Merlès. Es tracta d'una ruta fàcil, principalment per pistes rodadores i còmodes, amb alguns trams d'asfalt i algun trosset de sender. La pròpia riera és l'atractiu principal de la ruta, i la resseguirem de baixada a la segona meitat. Però sempre serà present, ja que configura fortament l'essència d'aquest territori. També ens aturarem una bona estona a Salselles, un poble ara abandonat i en estat pràcticament de ruïna, però antany havia estat un important nucli rural.

Començarem a pedalar des de la capital de la riera, el poble de Santa Maria de Merlès. Des de la plaça on hi ha l'església de Santa Maria i l'ajuntament preparem les bicicletes i l'equipament que ens permetrà passar un dia ben distret per un terreny de baixa muntanya. El dia és agradable, lleugerament ventós però amb una temperatura anormalment alta per ser el mes de febrer. Unes condicions idònies per rodar pels dominis occidentals del Lluçanès.

Comencem en baixada, prenent la carretera que marxa cap a la Guàrdia i Puig-reig. La seguim només 300 metres, i de seguida prenem una pista a l'esquerra. Aquesta pista ens porta fins un pont sobre la riera de Merlès, a l'altra banda del qual hi ha l'antiga fàbrica de Cal Fargues. Però no creuem el pont, sinó que girem fort a l'esquerra per un caminet que avança vora la riera. Avancem uns metres fins a trobar el magnífic pont medieval. Aquesta bonica construcció permetia antigament comunicar les parròquies de Santa Maria i Sant Martí, que trobem uns metres més enllà. Ara sí, creuem la riera per sobre del pont i continuem cap a Sant Martí.

Passem al costat mateix de l'església de Sant Martí, d'origen romànic però amb diverses modificacions, molt ben conservada. Avancem fins el càmping Vall de Merlès, i allà prenem la pista asfaltada que marxa a la dreta. Tot just acabem de sortir i ja ens trobem amb la pujada més llarga i dura de tota la ruta. Per sort és tota sobre asfalt, i amb la fresca matinal la superem sense patir en excés.

Després de 3 quilòmetres de pujada continuada arribem a la magnífica masia fortificada de la Serra dels Degollats. Aquesta gran pairalia es troba enmig de la serra dels Morts, al lloc conegut també com a coll de la Matança. Tot i la placidesa del lloc, aquests noms tant tètrics ja evidencien el seu sinistre passat. Durant la Guerra de Successió la gent del país va infligir una dolorosa derrota a les tropes castellanes, provocant una gran mortaldat. Tot i això sembla que el nom ve de més enrere, i en aquest mateix lloc ja hi havia hagut una matança per degollament de serraïns el 1640, durant la reconquesta. Actualment la gran masia té un ús molt més pacífic, i acull la Fundació Nani Roma, que té per finalitat el foment de la pràctica esportiva.

Situats ja dalt la Serra dels Morts abandonem l'asfalt, girem a l'esquerra i avancem per una pista còmoda i rodadora. Durant molts quilòmetres anirem avançant per aquesta pista, suau i agradable. Anirem carenejant tot aproximant-nos a Prats de Lluçanès, sense acabar d'arribar-hi. La pista planeja per sobre de la carena, amb petites pujades i baixades. És un terreny boscós, sense vistes tot i ser dalt de la carena. Cap a llevant trobem principalment camps, prop de Prats de Lluçanès, que veiem enllà. El primer tram seguim el PRC-44, tot i que més endavant l'abandonem per continuar per la pista principal.

Prop de Prats de Lluçanès passem just per sota del Serrat de les Arnes, un turonet enmig d'una zona oberta on hi ha un vèrtex geodèsic. Continuem planejant, deixant Prats a la dreta, i encaminant-nos cap a la gran masia del Grau. Passem per l'esquerra de la masia, sense arribar-hi. Una breu pujadeta ens deixa a la Roca de les Tines, un petit altiplà de roca amb bones vistes cap als Pirineus. Seguim la pista i passem per sobre de la carretera. Seguim uns metres la carretera secundària de Lluçà. Passem al costat de la Pedra Dreta, un petit monòlit de roca, i tot seguit deixem l'asfalt per continuar per la pista que marxa a l'esquerra.

Continuem planejant per pista en bon estat i molt rodadora. Passem per algun punt elevat en què podem contemplar la vall de Merlès als nostres peus. Després d'un tram de pla la pista inicia una pujada fins al Serrat de Guiau, i tot seguit una suau baixada que es perllonga fins a la masia de Caselles. Tot seguit tornem a pujar progressivament fins al peu del Puig dels Eixuts, dalt del qual hi ha una bonica casa. La pista es bifurca just a sota del turonet. La pista principal baixa cap a l'esquerra. Si la seguíssim passaríem per l'ermita de Sant Climent de la Riba, i tot seguit arribaríem al peu de la Riera de Merlès al punt de les Goles de les Heures. Seria aquesta una bona opció per escurçar la ruta pràcticament a la meitat. Però avui venim motivats i seguim endavant.

Així doncs al trencant sota el Puig dels Eixuts marxem a la dreta i comencem a pujar fins a la masia de Cal Toves, on hi ha una explotació ramadera. Sense acabar d'arribar a la masia continuem per la pista de l'esquerra, i comencem a pujar molt fort fins a sota mateix del Puig Martorell. La pujada és intensa, amb algun repetjó molt fort que ens obliga a posar el molinet. De fet aquí ens equivoquem, ja que hi ha dues pistes, una a la dreta i una a l'esquerra. Prenem la de la dreta, que no sembla tan dreta, però ho acaba sent més. Les dues porten al mateix lloc, a poca distància, però és millor prendre la principal, la que marxa de dret. Després d'una fortíssima pujada arribem a una pista més principal just a sota del Puig Martorell. Amb ganes de caminar uns minuts es podria acabar d'arribar fins aquest petit cim, sostre del terme de Lluçà, on hi ha un vèrtex geodèsic.

Un cop trobem la pista principal, aquesta fa un parell de marcats revolts en baixada, i tot seguit continua baixant més suau un parell de quilòmetres més. En una zona planera la pista es bifurca. Abandonarem la principal, que continua de dret direcció Alpens, i prendrem la que marxa a l'esquerra. Passem un tram amb força fangueig prop de la masia de Viladeures, i anem baixant considerablement. Passem algunes fondalades molt enfangades, i aviat veiem davant nostre el campanar i les cases mig ensorrades de Salselles. Baixem fins al torrent de Salselles i pugem per l'altra banda fins arribar al poble abandonat.

Actualment el poble de Salselles té un aspecte lamentable. Només es manté dempeus la casa de Can Jaume, habitada com a segona residència. La resta de les construccions estan pràcticament ensorrades, i només se'n mentenen algunes de les parets. L'edifici principal, l'església, també està força malmés, tot i que conserva el campanar de planta quadrada i la meitat de la coberta; l'altra meitat està ensorrada. El campanar es va consolidar en unes obres de l'any 2012 per evitar que es desplomés. S'hi van col·locar uns tirants que aguanten l'estructura.

El poble de Salselles pertany administrativament a Borredà. Tot i estar actualment abandonat havia arribat a tenir 257 habitants el 1857. Situat en un entorn eminentment rural, el nucli es va bastir al voltant de l'església original de Sant Pere, romànica, que ja apareix mencionada l'any 930. Més tard l'església creix, i s'advoca a Santa Maria. Durant l'època de màxima esplendor del nucli, el segle XVI es construeix una nova església, de considerables dimensions, la que actualment amb prou feines es conserva.

Amb l'arribada del segle XX i ens canvis socials de l'època, bàsicament la industrialització, el poble comença la seva recessió i el progressiu abandonament. Durant la Guerra Civil, l'any 1936 es crema l'església, i es perd una talla romànica. Els anys 50 i 60 del segle passat el poble va caient en l'abandó, i els anys 70 s'esfondra parcialment l'església. A partir de llavors l'espoli i el pillatge deterioren encara més els edificis que quedaven, i la fi del poble es precipita. Més informació de Salselles al web: www.salvemsalselles.org.

Actualment el nucli es troba molt malmès, amb gairebé tots els edificis ensorrats, només la masia de Cal Jaume i el campanar aguanten l'embat del temps. Costa fins i tot moure's entremig de les velles edificacions, amb risc que alguna de les parets acabi desplomant-se. Els esbarzers i les heures van recuperant l'espai que antany els humans els havien manllevat. Tot i la situació de decadència, entrant al que queda de l'església és fàcil pensar que fa cent-cinquanta anys la situació era ben diferent. L'església mostra encara alguns indicis de majestuositat, com el seu esbelt campanar, l'amplitud de la nau, alguns elements decoratius o les elegants voltes de la coberta. Fins i tot es conserva el púlpit de fusta on els capellans feien ressonar les seves prèdiques a la parròquia reunida entre les parets del temple.

Fem una bona volta per les restes del poble, i com que és prou bona hora, dinem. En acabar fem petar la xerrada una bona estona amb el propietari de Cal Jaume, l'única casa dempeus del nucli, que ens explica en una amena conversa diverses coses sobre l'entorn. Després de passar més d'una hora a Salselles tornem a pujar sobre les bicicletes per continuar la nostra excursió sobre dues rodes.

Continuem la pista per on veníem, i seguim baixant. Creuem el rec i descartem una pista secundària. Uns metres més endavant s'uneix una pista que ve de la dreta. Si seguíssim per la pista principal avall adreçaríem força, directament al càmping, escurçant uns 12-13 kms. Però volem seguir endavant, i fem un gir de 180º i prenem aquesta pista en pujada cap a la dreta. Creuem una barrera metàl·lica i pugem fort. La pujada és intensa, i es fa feixuga després de dinar. Arribats a la masia de la Serra la pujada es suavitza i avancem més còmodament. A l'esquerra deixem la masia de turisme rural de Xuriguera, i encara pugem una mica més, pràcticament fins a la Tor de l'Aspà.

Havíem planejat arribar fins aquí, i fem una breu pausa per veure les restes de la petita ermita de Sant Quirze. Es conserven les parets laterals, però no la coberta, que s'ha esfondrat. Sí que es conserva un petit campanar romànic probablement d'una ermita anterior més petita, i que després va servir de sacristia. Al costat la masia de la Tor d'Aspà mostra la importància que havia tingut amb la seva magnitud, i un detall interessant: un gran paller amb una volta de pedra de grans dimensions.

En aquest punt més allunyat de la nostra ruta ens equivoquem de camí en interpretar erròniament un dels mapes. La idea era baixar directament per una pista que surt al peu de la Tor d'Aspà, passar per la cova de la Tronassa de la Tor i arribar a la masia de Boatella. En comptes de fer això tornem mig quilòmetre enrere i prenem una altra pista que també marxa cap a la riera. De fet totes les pistes acaben desembocant a la riera, i no és cap problema. La pista aviat es desdibuixa i esdevé un camí precari fins a les Bagues de Boatella, una casa ensorrada. Acabem de baixar fins a la riera de Merlès, i l'hem de creuar aigua arreu, al punt on hi havia l'antic molí. Uns metres de pista i arribem a la gran masia de Boatella.

Actualment només s'utiltiza per finalitats ramaderes, però la seva gran dimensió i l'aspecte de fortalesa desvetllen un passat més esplendorós. Havia estat una de les masies més importants de la vall de Merlès. Al costat de la masia es conserva dempeus la petita ermita de Sant Joan, que actualment serveix d'estable. Uns metres més amunt, encimbellada dalt d'un turó hi ha l'església de Sant Martí de Boatella, d'origen romànic, i amb la coberta esfondrada. Com a curiositat mencionar que la propietat de Boatella és un enclavament del municipi de les Llosses (Ripollès), tot i que els voltants pertanyen a Borredà.

Seguim la pista que passa per sota de la casa uns dos-cents metres i arribem a la carretera asfaltada que recorre al curs de la riera. Girem a l'esquerra i baixem còmodament per asfalt, deixant al peu les cases de la Riera i la Casanova de la Riera. Amb més temps podríem haver baixat a peu de riera i contemplar el Gorg de Matagossos i les Goles de la Masada, però no hi ha temps per tot. Rodem a tota velocitat per asfalt i en baixada. Arribem al trencant del càmping Riera de Merlès, i fem una pausa per berenar i reposar uns minuts.

Des del càmping no tornem a la carretera asfaltada, sinó que continuem resseguint el curs de la riera ara per una pista a la riba esquerra. Passem al peu del molí de Vilartimó i més avall el molí de les Heures. Antigament la riera s'aprofitava de moltes maneres, i una de les habituals era l'ús de la força hidràulica per moure les rodes dels molins. Es conserven encara moltes de les rescloses dels antics molins. Continuem planejant per la pista fins a les Goles de les Heures, un dels espectacles naturals més interessants de la Riera de Merlès.

A les Goles de les Heures la riera s'engorja i es fa tremendament estreta, en alguns punts menys d'un metre. La força hidràulica ha anat esculpint un pas estret entre les roques, formant un passadís congost i de gran bellesa. La peculiar forma misteriosa d'aquest entorn ha alimentat la mitologia i les llegendes. L'article de Rosa Serra Bruixes, més que bruixes, les berguedanes! a la revista L'Erol relata la confesió sota turment de Jeronima Pons, àlies «Joana la Negra», acusada de bruixeria el segle XVII: ...y així quant fórem a les goles de les Eures nos isqué lo dimoni en forma de home y la dita Elias li ana a parlar primer que jo, y li digué Bersabuch assí vós aporto una vassalla y dit Bersabuch respongué: bé sis arribada y contraent se abrassa ad dita Elias y la conegué carnalment per las parts sucias, perque jo ho viu perque nos apartassem de mi y després se agafa ab mi y també tingué part ab mi per les mateixes parts sucias, si bé jo no y trobi contento...

Deixem enrere aquest lloc màgic i continuem per la pista que ressegueix la riba esquerra de la riera, sense creuar el pont sobre les Goles de les Heures, sinó tornant uns metres enrere. La pista és agradable, i circula sempre per sobre de la riera, que veiem en alguns punts qual la vegetació ho permet. Després d'alguns quilómetres de pista còmoda creuem un pont i desemboquem de nou a la pista asfaltada al peu de la casa de Montclús. A partir d'aquí ja farem la resta del camí per asfalt. Passem per sobre de les Goles de Manyaques i tot seguit per l'antic Molí de Vilalta. Desemboquem a la carretera de Prats de Lluçanès a Gironella al punt de l'hostal Sant Cristòfol. Seguim encara gairebé tres quilòmetres més fins arribar al Santa Maria de Merlès, just a l'hora en què els darrers rajos de sol il·luminen el campanar.

Hem fet una ruta llarga però fàcil, còmoda i molt ciclable. Hem transitat per un entorn agrícola i de mitja muntanya, tot passant al peu de nombroses masies, algunes amb més de mil anys sobre les seves pedres, ermites romàniques, ponts medievals i el poble abandonat de Salselles. De tornada hem resseguit el tram mitjà de la Riera de Merlès, entretenint-nos en algun dels punts més emblemàtics com les Goles de les Heures.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari