Túnel del telefèric del Collet

El Berguedà ha estat tradicionalment una comarca amb una notable activitat industrial, i podem trobar-hi importants infraestructures repartides pel territori, algunes encara en actiu i d'altres abandonades. Avui caminarem una estona al peu del Canal Industrial i creuarem dos dels aqüeductes més importants a la zona de Cercs, que sobrevolen els torrents de les Garrigues i de Peguera. Després ens desplacem cap a Guardiola i ens enfilarem cap a les costes de les Cinglades per buscar un túnel de l'antic telefèric que portava el carbó de les mines de Vallcebre fins a l'estació del tren del Collet. Una antiga infraestructura caiguda en l'abandó tot i la seva importància que haurem de buscar amagada entre esbarzers i arços.

Berga - Cal Rosal - Montsent

Sortim de Berga cap al sud i passat el Mas d'en Bosc tenim l'opció ràpida de baixar per la pista, o la més entretinguda pel camí prop del Canal Industrial. Baixem sempre fins a Cal Rosal, on prenem la pista que remunta la vall de la Portella però la deixem aviat per enfilar per forts pujadors fins a la masia de Montsent. Bones vistes cap a Berga, Queralt, Figuerassa i Rasos de Peguera. Comencem a baixar, primer per pista, i després per un corriol molt divertit. De nou a Cal Rosal pugem cap a Obiols i seguim planejant cap a Graugés i de nou a Berga. Una ruta fàcil amb dos trams on podem optar per la pista o per camins més tècnics i entretinguts.

Bastiments (2.881 m.)

Aprofitant l'abundant neu d'aquesta temporada, ens dirigim cap a un dels cims més populars del Pirineu oriental. Sortim del cap d'avall de l'estació d'esquí de Vallter i remuntem el curs del Ter acabat de néixer. Passem al costat del refugi d'Ulldeter i avancem suaument al pla de la Calma. Sota el circ d'Ullteter anem girant cap a la coma que ens portarà al coll de la Marrana després d'un tram més dret. Tombem cap al nord-oest i pugem suau fins a la base de la muntanya, on comencem a pujar més fort traçant llargues zetes per la pala sud. Un últim tram força dret i amb la neu ventada ens deixa dalt del cim, on gaudim d'àmplies panoràmiques. Descens pel mateix camí sobre neu canviant, però que es deixa esquiar força bé.

Volta al Montgrí i Puig Segalar

Sortim de Torruella i planegem una estona per la falda del Montgrí, tot contornejant els vessants sud i est. Passem la casa del guarda a les Dunes i entrem en una característica pineda mediterrània. Seguint bones pistes passem al peu de la Torre Ferrana, i arribem a Bellcaire d'Empordà, presidit pel seu majestuós castell. Deixem enrere el Montgrí i resseguim el rec del Molí fins a la població costanera de l'Escala, ja a l'Alt Empordà. Creuem la façana marítima i sortim cap a Empúries, on grecs i romans van establir un important nucli comercial i cultural. Tornem a entrar cap a l'interior i fem parada i fonda a Viladamat. Tot seguit anem girant cap al sud per iniciar la tornada. Passem pel castell de la Garriga i pugem fort cap al Puig Segalar (177 m.), bon mirador de la contrada. Baixem ràpidament cap a Tor, de nou a Bellcaire, i acabem de voltar el vessant oest del Montgrí fins al punt d'inici.

Port del Comte (2.386 m.)

El Prepirineu català s'ha vestit de blanc gràcies a la recent llevantada acompanyada de baixes temperatures. El Port del Comte mostra una de les millors imatges dels últims anys, i aprofitem per fer una ruta per la capçalera de la serra. Sortim de la part més baixa de l'estació d'esquí i remuntem la rasa del Clot de la Vall fins l'aparcament de l'Estivella. Ens enfilem cap al nord per dins del bosc de la costa del Tabac fins a la base del Tossal d'Estivella (2.338 m.) que assolim amb un pujador més fort. Amb extraordinàries vistes cap al Pedraforca i el Cadí planegem cap a ponent per les carenes arrodonides i immaculadament blanques fins a la Tossa Pelada (2.379 m.), i encara pugem un xic més fins el Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m.), sostre de la serra. Gaudim d'una llarga panoràmica cap als Pirineus centrals, i iniciem el descens, primer per la pala sud, curta però pendent, i tot seguint cap al sector de les pistes de l'Estivella. Finalitzem el descens per les antigues pistes del prat de Botons.

La Cambra dels Bocs

Al vessant sud del Moixeró un enfonsament càrstic de grans dimensions trenca la monotonia de la solana del coll de la Moixa. Ens enfilem fins aquest gran fenomen geològic visible des de quilòmetres enllà sortint des del pont de Monnell, al costat de l'adou del Bastareny. Ens acostem primer fins al salt de Murcarols, que aquests dies presenta una bonica columna de gel. Al costat de la masia de Monnell prenem un camí difús al principi que planeja fins al torrent de Vimboca. El deixem al cap de poc per seguir cap a l'est i passar per la minúscula però preciosa ermita d'Oreis. Seguim el camí de la Muga fins que el deixem en un collet i enfilem marges a través per un pendent fort i incòmode que ens portarà de dret a l'entrada del gran enfonsament. Amb dificultats per la vegetació pugem fins una gran balma on descansem i contemplem el paisatge abans d'iniciar el retorn pel mateix no camí.

Gorgs del curs alt de la riera de Merlès

El gorg de Cara de Boc marca l'inici de la Riera de Merlès, la qual recull en aquest punt les aigües dels diferents torrents que baixen dels Rasos de Tubau. Sortim molt a prop d'aquest gorg, i dediquem una estona a visitar-lo, així com la cascada que hi vessa les aigües. Remuntem tot seguit la riera del Molí, on trobem els gorgs Blau i dels Matxos. Seguim pujant fins a Sant Jaume de Frontanyà, on visitem la preciosa església romànica i fem una pausa per dinar. Seguim fins al collet de Sant Jaume, i després ja comencem a baixar seguint el rec del Prat. Abans de trobar-nos amb el rec de la Riba visitem l'espectacular gorg de Caselles, aquests dies glaçat i seguim el curs de l'aigua fins a Sant Esteve de la Riba. Acabem de baixar per bona pista, visitant encara algun toll, com el pantà de la Riba, el gorg Negre o el Rodon.

Posets (3.375 m.) hivernal

Aprofitem l'últim dia de l'any per ascendir el segon cim més alt dels Pirineus en condicions hivernals. Sortim el primer dia de l'aparcament de la cascada d'Espigantosa, i pugem cap al refugi pel camí cobert de glaç en molts trams. El dia següent sortim a primera hora en direcció al cim. Cobrim un primer tram pujant per terreny obert fins l'ampla vall de Llardaneta. La creuem cap a l'est fins a trobar la Canal Fonda, on girem cap al nord i pugem amb un fort pendent de neu fins als peus de la Dent de Llardana. Ja per sobre dels 3.000 m. remuntem una gran pala de neu en pendent constant que ens enfila fins a l'Espatlla de Posets, una aresta fàcil que recorrem fins al cim. Tornem còmodament pel mateix camí pilet en mà. Celebrem la nit de cap d'any al refugi Àngel Orús amb un bon sopar.

Riera de Merlès, curs alt en BTT

A cavall entre les comarques del Berguedà i el Ripollès, tracem un itinerari per una zona de mitja muntanya on la mà de l'home va modelar el paisatge antany, però actualment és un terreny salvatge on cèrvols i senglars campen al seu aire. Recorrerem la part alta de la riera de Merlès on conflueixen els diversos torrents que baixen dels Rasos de Tubau, i en seguirem dos dels principals, de pujada el Rec de la Riba, i de baixada la riera del Molí. Entremig coneixerem un paisatge de boscos i prats amb nombroses masies i petites ermites romàniques. Passarem pel nucli de la Riba, i més amunt l'abandonada casa de Llentes. Abans d'arribar-hi ens ficarem amb els frontals dins la cova de Llentes. Pujant per pistes secundàries fangoses seguirem cap a Corrubí, Tubau i finalment la catedral del romànic berguedà a Sant Jaume de Frontanyà. Baixarem pel peu de la riera del Molí tot seguint el GR fins al gorg de Cara de Boc, naixement de la Riera de Merlès, la qual seguim uns quilòmetres avall fins al punt d'inici.

Cambradase (2.711 m.) pel corredor Vermicelle

Sortim de l'estació d'esquí d'Eina i caminem vora les pistes mancades de neu en direcció sud, aproximant-nos a l'espectacular circ de Cambradase. Un cop al fons del circ contemplem les canals que solquen les verticals parets del Cambradase, i busquem potser el corredor més clàssic, el Vermicelle, amagat a la dreta. Ens calcem grampons i amb un piolet a cada mà entrem en aquesta canal angosta i amb un pendent constant de 40-45º. Sense tenir unes condicions òptimes, anem evolucionant sobre neu poc transformada per dins d'un corredor que es va fent més estret. Pugem durant poc més d'una hora encaixonats entre paret i paret, en un ambient alpí excepcional. Creuem una petita cornisa i arribem a la sortida, a pocs metres del cim. Ens escalfem amb els rajos de sol que encara no havíem vist i baixem per la carena tot contemplant la plana de la Cerdanya.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS