Brocà

En un dia d'hivern anem a buscar el vessant solei de Brocà, i fem una volta a la serra de Sant Marc. Sortim des de Terradelles i comencem a pujar per una pista cap als plans de Rotllan primer, i tot seguit en suau pujada cap a l'antic poble de Brocà. Contemplem l'església romànica de Sant Martí i seguim pujant per les costes de Sobirana amb extraordinàries vistes cap al Pedraforca fins que voltegem la serra del Pany, des d'on contemplem Puigllançada i la vall de Riutort. Entrem a l'obaga i fem una pujada molt intensa amb trams duríssims fins al collet de Fenells. Tot seguit la pista baixa molt fort fins a la collada Grossa, i aquí s'inicia un camí descendent que fem principalment a peu fins a Paller de Dalt. Baixem un tram ràpid de pista, i sota el cap del Joncar prenem un corriol a l'esquerra en pujada suau i parcialment ciclable. Retrobem la pista al bac del Petroli, baixem cap a Clarà i fàcilment arribem al punt d'inici.

Cap de la Baga de Cabanelles (1.685 m.)

La tardor és potser la millor estació per visitar els boscos obacs del Catllaràs. Avui sortim de Malanyeu i ens enfilem cap al Griell de Cal Pigot, on a través d'un pas equipat amb escales accedim a un forat a la roca damunt mateix de la cascada. Ens enfilem a la carena fins a la Foradada, una escletxa a la cinglera que ofereix unes vistes magnífiques. Seguim pujant cap al damunt dels cingles de la To, i seguim amunt fins el Cap dels Emprius i el Portell del Porc, un collet previ al cim de la jornada, on tornem a tenir grans vistes cap als cingles de Vallcebre, el Pedraforca i el Cadí. Carenegem uns minuts i prenem un caminet que baixa per una bonica fageda fins al Grapissot, on hi ha un pas equipat amb un cable. Seguim un bonic camí boscós cap al sud i descendim cap al torrent de Malanyeu. Avancem sobre un terra entapissat de fullaraca a la fageda de la font de les Travesses, ja ben a prop dels plans que envolten el poble.

Negrell (1.345 m.)

Fem una ruta per terreny força inhòspit a la zona centre i sud del massís dels Ports fins assolir un dels cims més alts i panoràmics. Iniciem la ruta a l'àrea recreativa de Cova Avellanes i remuntem la vall de Carlares i el barranc de Millers, sempre pedalant sobre bones pistes i amb algun tram força dret. Des del fons del barranc de Carlús pugem fort fins a la punta de la cinglera on hi ha el cim, amb vistes extraordinàries sobre els barrancs i espadats que envolten aquesta zona abrupta, i fins al Delta de l'Ebre. Baixem cap a Vallcaneres i creuem la fageda més meridional d'Europa, amb visita inclosa al Faig Pare, un arbre monumental. Pugem a la portella de Calça i baixem per corriol fins a les Casetes Velles. Poc més endavant, als Tres Pins, comença el tram més difícil, amb camins de pujada i baixada poc ciclables. Acabem amb una baixada còmoda per pista fins al punt d'inici.

Serrat de les Estelles (1.947 m.)

Fem una caminada matinal fàcil per les cingleres que s'aixequen sobre Berga i que marquen la transició entre la plana central i el Prepirineu. Comencem al santuari de Corbera, marxem per la pista cap al coll de l'Oreller i seguim fins el pla de l'Estany, on neix un camí a l'entrada de la canal del Tonedor, i que continua amunt fent una llarga diagonal fins al serrat de les Arades. Un cop dalt de la carena tombem cap a ponent i anem seguint pel fil tot gaudint d'extenses vistes cap a l'Estany, la Figuerassa i tota la plana central. Arribem al punt més alt i seguim planejant cap al coll de Tagast, on girem a l'esquerra i comencem la baixada pel camí del pla de la Cresta que ens tornarà al punt inicial.

Riera de Merlès. Curs baix

La ruta d'avui té dues parts molt diferenciades que corresponen amb la pujada i la baixada. Sortirem des de l'Ametlla de Merola i ens enfilarem progressivament a l'altiplà del Lluçanès a través de la solitària Vall de Vilaramó. Passada la masia seguim pujant fins al punt més alt de la ruta, Sant Pau de Pinós i el petit cim de Camprodon (791 m.) Tot seguit planegem per un bonic camí que creua la serra de Sant Joan i baixem per Riambau fins a la riera. Creuem el bonic pont romànic de Sant Martí, i comencem el descens per la riera. Fem uns quilòmetres per pista agradable fins més avall del pont de la Molina, on comença el tram més divertit, un corriol de diversos quilómetres al peu de la riera. Baixem cap a les Canals i seguim el corriol cap al Molí del Vilaró. Més endavant prenem un corriol nou, més difícil i amb diversos punts on haurem de posar el peu a terra. Arribem just fins a la desembocadura de la riera al Llobregat, prop de Cal Riera. Ja només queda seguir el camí de la ruta de les Colònies al peu del riu fins al punt d'inici.

Colls del Catllaràs

Dibuixem una ruta llarga i exigent que uneix un gran nombre de colls als 4 vessants de la serra del Catllaràs. Iniciem l'itinerari a Sant Julià de Cerdanyola pujant cap al Puig i per la baga de l'Avaiol, i seguim amunt fins a la part alta del massís, concretament fins a la Roca de la Clusa. Seguim la carena fins al Cap de la Baga de Cabanelles, que ofereix una de les millors vistes de la zona. Baixem cap al coll de la Plana, sota el Sobrepuny, seguim cap a Rossinyol i una última pujadeta fins a Sant Romà de la Clusa. Comença l'ascens amb rampes dures cap al Pla de l'Orri, la Roca del Catllaràs i el coll Pan, on creuem un bonic camí carener fins a sota el Puiglluent. Baixem tot seguit per una preciosa fageda cap a Montclús, i seguim cap a l'oest amb pujadors sobtats fins al refugi de l'Ardericó. Una nova pujada ens enfila al preciós mirador de la Roca de la Lluna des d'on baixarem cap a Falgars i finalment cap a Cerdanyola a través de la pista que revolta el Banyador. Ruta llarga i dura però paisatgísticament preciosa.

El Pedró (2.081 m.) Rasos de Peguera

Fem una breu escapada matinal de reconeixement que ens porta fins al punt més alt dels Rasos de Peguera. Sortim des del vessant nord, als plans de la Creu de Fumanya i ens dirigim cap al poble abandonat de Peguera. Creuem els plans que l'envolten i girem a la pista que comença a pujar fort cap a l'antiga estació d'esquí. Abans d'arribar-hi prenem una vella pista mig abandonada a l'esquerra que traça una mitja lluna de gairebé 2 km. per la baga de les Susquedes. Al tram superior fem diversos zig-zags en un bosc de pi negre fins al mateix cim. Baixem per la mateixa ruta, amb una petita variant que ens porta al corral de Vallsabuc i la base de l'antiga estació d'esquí.</p>

Puigllançada (2.409 m.)

Comencem al ruta a Castellar de n'Hug per la carretera que puja cap al Pla d'Anyella, i al cap de poc prenem una pista a la dreta que s'enfila en paral·lel per damunt de l'asfalt. Avancem pels prats oberts i inclinats fins que recuperem un tram de carretera que ens porta al coll de la Creueta. A l'altre cantó avancem per una pista planera fins al pla de Rus, on comencem a pujar més fort pels pendents de la Geperuda, després les costes de l'Huget i finalment al cap de la Comella, que ens obre la visió cap a la Cerdanya. Seguim enfilant per pendents oberts a 2.200 metres, i un últim pujador duríssim ens porta a l'ampla i arrodonida carena que culmina al cim. Extraordinàries vistes cap al Berguedà, Cerdanya i part del Ripollès, així com les muntanyes del sector oriental dels Pirineus. Baixem pel mateix camí fins a sota el Tossal d'Orriols, on una pista trencada i en fort pendent ens porta a les fonts del Llobregat, i una última pujada fins al poble.

Vall d'Àssua

Recorrerem unes de les majors pastures d'alta muntanya dels Pirineus als peus del Montsent de Pallars i el pic de Mainera. Comenem la ruta des del petit poble de Caregue on marxa una pista cap al nord que inicia una llarga pujada de gairebé 1.200 metres de desnivell fins a Serravilla. Al coll de la Portella canviem de direcció i llisquem fins al pas de la Mainera, des d'on continuarem 15 quilómetres planejant a gran alçada sobre els diversos torrents que alimenten el riu Pamano. Contornegem la base del Montoroio i el Montent de Pallars, i seguim per pistes entre extensíssimes prats alpins molt inclinats fins a la collada del Triador. Entrem als dominis de l'antiga estació d'esquí de Llessui, tancada als anys 80 del segle passat, i comencem una llarga baixada fins al poble del mateix nom. Per carretera baixem ràpid fins prop de Bernui, i una última pujada per asfalt fins al punt d'origen.

Pla de Nègua i pic de Costuix (2.333 m.)

Iniciem la ruta al petit poble de Cassibrós, al fons de la Vall de Cardós, amb una forta pujada per una pista força trencada que remunta el vessant oest de la serra que separa les valls de Cardós i Ferrera. Pugem fort i continuat durant més de dues hores fins arribar al plàcid Pla de Nègua, on hi ha un mirador natural suspès sobre la Vall Ferrera. Passada una tanca la pista segueix enfilant cap a l'est amb pujadors molt durs que en algun punt s'acosten 20%. La pista puja cap a la serra de Costuix, i arribem fins al punt més alt, un fantàstic mirador panoràmic cap a les dues valls, i els grans cims com el Certascan, la Pica d'Estats o el Monteixo. Tornem al Pla de Nègua, i tot seguit prenem un corriol, que segons alguns pallaresos és el millor descens de la comarca. El caminet és molt divertit i emocionant, i té diversos trams força tècnics. Baixa directe fins al poble d'Arrós, al peu de la Noguera de Cardós, que resseguirem uns minuts més fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS