Comencem a pedalar al Pian delle Gorre, al final de la vall de Pesio, i pugem per antigues pistes militars en fort pendent primer per un bosc espès, i més endavant per prats alpins. Entrem al parc natural de Marguareis, als Alps marítims, una gran zona càrstica de relleus arrodonits. L'antiga pista es transforma en corriol, amb alguns trams on és difícil pedalar. Després de forts pujadors en zig-zag creuem el Passo del Duca, i entrem a la zona alta del parc, on els camins són pedregosos i més precaris. Seguim pujant fins al coll fronterer amb França, on es pot connectar amb la Via del Sale o pujar al cim més alt del parc.

Pugem fins al cim més alt del massís del Pasubio en bicicleta, tot i que els últims metres els haurem de fer a peu. Sortim del Pian delle Fugazze i remuntem la llarga Strada degli Eroi, amb algun passatge molt bonic penjat sobre la Val Canale. Passat el refugi Achille Papa seguim amunt fins al collet que separa el cim del Dente Italiano, un petit cim veí. Des d'aquí un túnel subterrani permet pujar fins al cim, un túnel construït pels militars italians per protegir-se de l'artilleria austríaca, ja que aquí passava la línia del front a la I Guerra Mundial. Contemplem les vistes i els nombrosos vestigis dels enfrontaments, i baixem per la bonica Strada Scarubbi.

Recorrem una ruta espectacular que els militars italians van construir a l'abrupte massís del Pasubio durant la I Guerra Mundial per protegir-se dels atacs austríacs. Aquesta obra audaç de l'enginyeria militar travessa unes cingleres escarpades amb profunds barrancs, penya-segats i pinacles verticals enmig d'una zona coneguda com les Petites Dolomites. Per superar les dificultats del terreny es van construir fins a 52 túnels, alguns d'ells llargs i amb traçats sinuosos. Un camí gairebé impossible que ofereix bonics miradors sobre aquestes escarpades muntanyes, que s'ha convertit en una gran atracció excursionista. La ruta acaba al refugi Achille Papa, bon lloc per reposar i recuperar forces abans d'emprendre la tornada, més plàcida, per la pista a l'Strada Scarubbi.

Fem una ruta pels altiplans de l'Alpe Cimbra i connectem diverses edificacions construïdes pels militars austríacs a principis del segle XX. Sortim d'un dels nuclis de Lavarone i planegem fins a l'espectacular Forte Belvedere, ben conservat i visitable. Tot seguit baixem entremig de camps i boscos frondosos fins a buscar la llarga pujada per l'obaga fins al Forte Cherle, que està en ruïnes dalt d'un ample turó. Més endavant fem una marrada per arribar a la perillosa Vecchia Strada della Fricca, amb bonics túnels entremig de barrancs inestables. I encara finalment ens arribem fins a les restes mig amagades al bosc del Comando Austriaco, on hi havia uns búnquers de comandament dels militars.

Recorrem una bona part dels Alpe Cimbra, una zona d'altiplans als prealps del Trentino on trobarem nombroses construccions de la I Guerra Mundial. Al petit nucli de Bertoldi prenem una pista entre avets que segueix el Sentiero della Pace i ens porta els peus de la pista que ens enfilarà al cim en una forta pujada. Dalt hi ha el Forte Vezzena, al punt més alt d'una cinglera que cau 1.300 metres sobre la plana de Levico Terme. Baixem cap a l'altiplà de Vezzena i ens dirigim cap al Campo Luserna, un antic fort militar que es pot visitar. Seguim el camí de la Pau per pistes secundàries i trams de corriol ben bonics, i finalment acabem el descens per un bike park que els regala una bona dosi d'adrenalina.

Sortim ben amunt, al Passo Tonale, i baixem per un itinerari divertit del bike park fins a enllaçar amb una pista i després un corriol que ens portarà a la vall de Viso, plàcida i harmoniosa. Al pintoresc poble de Case di Viso comença la llarga pujada amb zig-zag i algun tram molt dur fins al refugi, sota cims escarpats de gairebé 3.000 m. Al voltant hi ha restes de les posicions militars i un petit museu de la guerra. Després de la forta pujada comença un descens preciós per un corriol que planeja molts quilòmetres per damunt de 2.200 m., i finalment baixa fort amb una gran panoràmica cap al massís d'Adamello.

Iniciem la ruta ben amunt, al Passo Tonale, on hi ha una estació d'esquí, i planegem per damunt de la vall Vermigliana per una bona pista fins a trobar-ne una de més precària que s'enfila fins a l'antic fort militar. Visitem l'exterior de les antigues instal·lacions militars que els austríacs van construir a principis del segle XX, i també gaudim d'extraordinàries vistes cap al massís de l'Adamello. Tornem a la vall i per una pista còmoda i planera arribem al bonic poble de Vermiglio. Passem l'àrea recreativa i el llac, i ara pel fons de la vall anem remuntant fins al punt de sortida, primer per una zona més plana, i després per fortes pujades.

Remuntem la vall de Santa Caterina fins al peu de les glaceres que cauen de les grans muntanyes de Cevedale i Gran Zebrù. La primera part de pujada és per pista asfaltada fins al Rifugio dei Forni, i llavors continua una pista precària que remunta vall de Cedec fins al refugi superior. Tot i el mal temps, contemplem les glaceres que es desprenen del Cevedale (3.764 m.), que tenim just a sobre. A l'altre cantó l'espectacular silueta del Gran Zebrú (3.851 m.) Per tornar prenem un corriol que avança més per damunt de la vall. És molt divertit, amb algun tram més tècnic. Passa per unes antigues trinxeres, i després per damunt de petites granges. Finalment un corriol fàcil però amb molt pendent ens torna al fons de la vall.

Des del curiós poble de Livigno iniciem una ruta que voreja tota la població turística per una via cicloturista fins a la zona nord, on ja entrarem a la vall Federia. És una vall ampla i oberta que dibuixa una llaga paràbola sota la serra de Livigno, que ja fa frontera amb Suïssa. La pujada per la vall és relaxada, amable i panoràmica. A mitja vall hi trobem l'Alpe Federia, un refugi molt concorregut. Més endavant ja no hi ha tants turistes, i al fons de la vall la pista gira i s'enfila amb pujades impossibles cap a l'estació d'esquí. A dalt gaudim de les vistes des del mirador de Carosello, a 2.700 metres. I a partir d'aquí una baixada divertidíssima enllaçant corriols del bike park fins al fons de Livigno, que sempre veiem a sota.

Als peus de l'embassament de Cancano iniciem una ruta en bicicleta en la qual recorrerem les dues valls, una d'anada i l'altra de tornada. Comencem vorejant el gran llac de Cancano i el seu veí de San Giacomo, i tot seguit encarem la vall de Trela amb una bona pujada fins a la gran esplanada de la Baita di Trela. Ara toca enfilar per un corriol molt bonic fins al coll, i tot seguit un descens trepidant cap al llac de Livigno per uns corriols fabulosos. Al peu del llac de Livigno iniciem una llarga pujada amb trams duríssims per la vall d'Alpisella. Un cop al coll prenem un corriol ben distret que ens torna als llacs on hem començat, i que ara voltejarem per l'altre cantó fins al punt d'inici.