Caminar per Montserrat és una experiència diferent i única. Creuem el sector més occidental del massís per camins enravessats i plens de sorpreses. Caldrà grimpar per troncs i arrels, recórrer passos equipats amb ferros i cordes, pujar i baixar constantment. Un itinerari entretingut per una zona feréstega enmig d'esveltes agulles i congostes canals.
La serra dels Tossals de Capolat es prou petita per recórrer-la de cap a cap en una curta matinal, i a més a més fent un itinerari circular. Hi ha diverses configuracions possibles ja que diversos camins hi conflueixen. És una zona de transició entre la plana central i el Prepirineu. Bones vistes i un camí distret i estimulant.
Comencem la ruta peu de la riera de Merlès, al refugi de Puigcercós; enfilem fins al punt més elevat del Lluçanès, el Puig Cornador, resseguint la carena des de Sant Pere de Serrallonga. Per tancar el cercle baixarem cap als nuclis de Matamala i Viladonja, i finalment pel peu de la riera de Merlès fins al punt d'origen.
Sortint des del magnífic pont de Pedret sobre el riu Llobregat, l'itinerari recorre la vall de la Portella, passant pel monestir homònim i enfilant fins al santuari de la Quar. Des d'aquí anem a buscar la carena del Picancel per seguir-la sencera tot passant pels cims més emblemàtics, el Salgaguda i el Serrat del Migdia. Un itinerari llarg per terra feréstega.
Molts racons del massís del Port conserven una màgia salvatge, i la cresta de la Clapissa és un d'aquells llocs. L'aresta és fina i molt aèria, però de bon pas. Algun tram més delicat de la pujada està equipat amb cadenes. En planificar malament la ruta i encadenar algunes decisions equivocades la sortida es va complicar notablement, i vam haver de recular en no trobar un camí adequat per baixar.
Resseguim el curs alt del Matarranya tot passant per les espectaculars Gúbies del Parrissal, uns engorjats molt profunts amb parets de centenars de metres. Completem el recorregut circular pujant fort cap a les Moletes de l'Arany, des d'on gaudim de les curioses formacions rocoses del Parrissal. Una ruta molt interessant amb molts al·licients. Un racó imprescindible del massís del Port.
Al costat mateix del bonic poble d'Arnes el massís del Port s'aixeca bruscament amb cingles ben verticals i valls congostes. Intentem resseguir la cresta de les Gronses, però hi ha algun pas que ens supera, i acabem fent la volta a aquesta petita serra, gaudint de la verticalitat però des de sota, tot passejant pels Estrets.
Sobre mateix d'Horta de Sant Joan, fent-li de sentinella, trobem la petita cresta coronada pel Tossal d'Horta. Es tracta d'una marcada elevació que tot i la seva escassa alçada destaca per emergir en forma d'escarpada cresta directament des de la plana. És un passeig curt que ofereix tanmateix unes excel·lents vistes d'aquesta zona del massís del Port.
Al vessant sud dels Rasos de Peguera trobem una petita serra adossada de menors dimensions i alçada, però amb elevacions destacades com el Cim d'Estela, el Roc d'Uró o la Torreta dels Enginyers. És una zona força concorreguda, farcida de camins i amb múltiples combinacions possibles. Fem una ruta circular passant pels punts més significatius introduint però algun camí menys habitual.
Visitem un cim poc freqüentat al vessant sud del Moixeró des del qual es pot gaudir d'una miranda frontal privilegiada sobre el Moixeró si mirem cap al nord, i de la vall del riu Bastareny si mirem cap al sud. Una matinal fàcil i agraïda, especialment a la tardor pels colors i el fullatge. En alguns trams el camí és poc o gens definit.