Caminades a la resta dels Pirineus

Ruta de les ermites de Tella

El petit llogarret de Tella es troba encimbellat dalt d'un penyal de roca entremig del massís del Mont Perdut i la vall del riu Cinca. Antigament s'havia associat el lloc amb pràctiques de bruixeria, i per això tot i la seva escassa dimensió té 3 esglésies situades a poca distància. Una breu caminada ens permet connectar els petits temples, d'origen romànic. Les ermites estan situades a la punta dels penya-segats, i des d'allí tindrem bones perspectives del Mont Perdut, les gorges d'Escuaín, la vall del Cinca i la Peña Montañesa. Una passejada curta però molt agradable i paisatgísticament preciosa.

Faja de las Flores

Sembla impossible que entremig de les verticals parets que envolten la vall d'Ordesa pugui haver-hi un camí que les solqui. Una estreta faixa suspesa al buit separa dos trams de la cinglera i permet un pas intrèpit entre les parets i el precipici. És un dels camins més espectaculars dels Pirineus tant per la seva verticalitat com per l'entorn magnífic on es desenvolupa. Sortim de la praderia d'Ordesa i aviat prenem el camí que remunta el barranc de Cotatuero. Un bon tros amunt trobem les Clavijas, un pas vertical equipat amb uns antics claus de ferro i més actualment amb un cable de vida. Superat aquest tram ferrat arribem al circ de Cotatuero, on podem observar el Mont Perdut i els grans cims circumdants. Seguim pujant fins a trobar l'entrada de la faixa, un caminet estret i molt aeri que recorre de pla la cinglera del Gallinero. Avancem uns 4 km. per l'estreta faixa, un camí fàcil però sempre al límit del buit, gaudint de l'espectacularitat del terreny. La faixa s'acaba al circ de Carriata, on comencem a baixar molt fort, fins i tot amb un altre tram equipat a les Clavijas de Salarons.

Peña Montañesa (2.295 m.) per la Faixa Toro

Ens enfilem al punt més alt d'aquest gran penyal que trenca bruscament la plana del Sobrarb i dóna pas al paisatge d'alta muntanya. És el sentinella de la vall del riu Cinca i un excel·lent mirador del Pirineu Central. Hi pujarem per un camí original i aeri que creua a mitja alçada la paret sud a través d'una llarga feixa suspesa al buit. És un camí fàcil però força exposat i espectacular que ens permet gaudir de la verticalitat de les parets. Deixem la Faixa Toro en arribar a la canal Mayor, que ens acabarà d'enfilar al cim, on gaudirem d'una panoràmica cap als cim més alts del sector, com el Cotiella, el Bachimala i el Mont Perdut. És una ruta llarga, exigent i amb un tram notablement exposat.

Castillo d'Acher (2.384 m.)

Aquesta muntanya tan peculiar i característica fa honor al seu nom, amb una gran muralla que envolta tots els seus flancs. Sortim dels frondosos boscos de la Selva de Oza, i per un bon camí pugem suaument direcció est. Remuntem, sempre per sobre, el barranc d'Espata, i a la capçalera entrem en una zona oberta prop d'un petit refugi lliure. Planegem per prat alpí fins al fort pendent del vessant sud que ens enfila fins a la base de la muralla, que travessem per l'única debilitat que permet un accés fàcil. Un cop a dalt resseguim la carena nevada fins al punt més alt. Extraordinàries vistes des del cim.

Peñaforca (2.391 m.)

La capçalera de la Val d'Echo està formada per un reguitzell de muntanyes escarpades i de caràcter alpí malgrat no tenir grans alçades. Avui ens enfilem fins al cap d'amunt de la serra d'Alano, un petit massís calcari amb una cara nord vertical i abrupte. Sortim de la Selva d'Oza i ens enfilem cap a l'oest tot seguint el curs del barranc d'Estriviella. Arribats al fons d'un gran circ sota les parets verticals de les muntanyes, conegut com a Rincón de Alano, deixem el GR i pugem a l'esquerra cap a una gran coma suspesa que es va redreçant mica en mica. Comencem a trobar neu, com més amunt més. Sense traça i amb neu fresca ens costa d'avançar. Entrem al Tubo de Lenito, un corredor força dret (30-40º) que ens porta al coll del mateix nom. Des d'aquí encara queden 200 metres de desnivell fins al cim per una pala força dreta. Arribem al cim pràcticament sense visibilitat. Tornem pel mateix camí.

Punta Ixabre (2.701 m.)

Cresta summital de la Punta Ixabre

Empetitit entre els gegants Posets i Bachimala, ens enfilem al cap d'amunt d'aquesta punta esmolada que presideix els plans de Biadós. Prop del refugi comencem a caminar i remuntem un llarg llom herbat que puja direcció nord. El caminet va pujant progressivament per les pastures alpines dibuixant un semicercle cap a llevant. Ens acosem a la base del Bachimala fins al Senyal de Biadós, sobre mateix del coll, i aquí anem a buscar una aresta que es va estrenyent mica en mica. Guanyem alçada per la cresta cada cop més esmolada, i grimpem els metres finals amb uns passos fàcils però aeris. Grans vistes des del cim cap als colosos de la zona, i les fondes valls. Tancarem una ruta circular baixant cap al barranc d'Añes Cruzes, i desferem la plàcida vall fins a Biadós.

Gorges d'Escuaín

Gorges d'Escuaín

Des del remot i despoblat Escuaín comencem a caminar fent una breu i paisatgística caminada circular per la ruta indicada dels miradors. A notable alçada contemplem les espectaculars gorges que s'enfonsen centenars de metres. De nou al poble baixem per un camí tortuós i molt dret fins al peu de l'aigua, passant abans per un curiós túnel natural. A peu del torrent contemplem els petits tritons pirenencs que han trobat en les plàcides bassetes un bon hàbitat. Abans de tornar a pujar contemplem l'espectacular surgència del Yaga o fonts d'Escuaín, on una bonica cascada neix directament de la roca. Les seves aigües han circulat més d'un quilòmetre per una interessant cova càrstica.

Ivons de la Bal de Chistau

Bordes de Biadós

Des de les plàcides bordes de Biadós comencem a caminar pel GR i de seguida entrem a la Bal de la Ribereta. Anem pujant cada cop més fort fins que deixem el camí principal per arribar a l'ivó dels Millars, sota els pis de Bagüeñola. Creuem la presa i continuem pujant cap a l'ivó de Leners, amb esplèndides vistes sobre el Bachimala. Pugem un tram més per terreny indefinit i baixem a l'ivó de la Solana, abans d'emprendre la llarga, feixuga i pendent baixada per la vall de la Solana, passant prop de l'ivó Pixón.

Aguas Tuertas

Pla d'Aguas Tuertas

Encaixonat entre el pic d'Arlet i la serra de Secús trobem un extensíssim planell solcat pel riu Aragón-Subordán, que serpenteja formant bonics meandres. Des de l'aparcament superior de la Guarrinza caminem per la pista que remunta la llarga vall fins al cap d'amunt, on hi ha el petit refugi lliure del Cubilar de la Loma. Contemplem l'ampli pla i el recorrem fins al fons, sota les parets espadades de Secús, gaudint de la flora i la fauna de l'indret. Un passejada fàcil, curta i excepcionalment bonica.

Orhi (2.017 m.)

Port de Larrau i pic d'Orhi

Des del port de Larrau es dibuixa cap al nord una línia carenera, intensament verda, que culmina al punxegut pic d'Orhi. És un cim característic, fàcil i fotogènic, molt conegut i apreciat a Navarra i tot Euskal Herria. Una fàcil passejada de poc més de 2 hores ens permet pujar i baixar gaudint d'uns pirineus encara verds i arrodonits que a partir d'aquí comencen a prendre caràcter. Combinem la breu ascensió amb la passejada pel poble navarrès d'Otsagabia, típic i pintoresc.

Pàgines