Caminades al Berguedà

Sobrepuny (1.656 m.)

Fem una ruta circular caminant pel vessant més occidental del Catllaràs, tocant ja al riu Llobregat. Sortim des de La Nou de Berguedà i ens enfilem cap a l'est per un camí obac en pujada forta i constant. Fem una primera aturada al Sobrepuny de Baix, un avantcim que ens ofereix una bonica visió de la contrada, fins i tot millor que al propi cim. Uns minuts més de pujada serveixen per coronar aquest cim visible des de bona part de la comarca. Per tornar triem un altre camí. Baixem primer cap al nord fins al coll del Faig, i anem girant a l'est i al sud fins a l'antiga masia de Picamill. A la collada de Pasquals baixem fort cap al bonic i plàcid nucli de Marginet, i acabem de tornar planejant fins als peus del bonic santuari de la Mare de Déu de Lourdes.

Gallina Pelada (2.317 m.)

Ens decidim a pujar a Ensija per gaudir d'una de les últimes nevades que ha cobert de blanc les muntanyes del Pirineu. Fem una de les rutes clàssiques que ens permet contemplar els diversos vessants de la serra d'Ensija. Sortim des de la Creu de Fumanya i voregem el vessant sud per sota la Roca Gran de Ferrús. Ens enfilem per les Llosanques, on cal fer una petita grimpada una mica més delicada amb neu i gel, i seguim cap a les Roques Blanques, on una bonica i fàcil cresteta connecta amb el sostre de la serra, el cap de la Gallina Pelada. Tot seguit baixem fins al refugi Delgado Úbeda, amb un terreny força glaçat, i creuem tot l'altiplà fins a trobar el collet que dóna accés a la canal del Caçador, on iniciem una ràpida i contundent baixada fins al punt d'inici.

Comabona (2.548 m.)

Emprenem la ruta cap a una de les muntanyes més emblemàtiques del Berguedà ben acompanyats d'altres excursionistes dins la iniciativa Cims per la Llibertat, per reclamar la posada en llibertat dels presos polítics catalans. Ens reunim una bona colla d'amics i decidim sortir de Font Terrers, a Gósol, per evitar les aglomeracions de cotxes al coll de les Bassotes i fer la ruta una mica més llarga. Remuntem de bon matí la coma de Cerneres fins al Collell, on comencem a pujar progressivament cap a la Serra Pedregosa i guanyar l'altiplà del Cadí. Ens aproximem al Pas dels Gosolans on confluïm amb els excursionistes que vénen de la Cerdanya, i tots plegats anem fent camí per la carena del Cadí fins al cim. Parlaments, pancartes i proclames reclamant la llibertat dels injustament castigats per donar resposta a la voluntat col·lectiva.

Roca del Joc (1.615 m.)

En un magnífic final d'estiu, amb els boscos verds, humits i plens de bolets, fem una escapada familiar al Catllaràs per pujar fins una de les seves puntes més destacades. Sortim des del santuari de Falgars i comencem pujant per una fageda seguint el GR fins al pla de l'Ermità. Pugem encara més fort fins al collet Llebató, i ja a la part alta de la serra acabem d'arribar-nos fins a la Roca del Catllaràs, situada enmig d'uns bonics prats. Planegem fins el Joc de la Pilota i ens enfilem a la Roca del Joc amb una grimpada curta però intensa. Extraordinàries vistes cap al Pedraforca, el Moixeró i la Tosa. Baixem a la Devesa Jussana i seguim de pla cap al Prat Gespador, on seguirem un bon camí de baixada que passa per algunes de les antigues mines i ens retorna al punt d'inici.

Cingles de Taravil

Fem una curta però interessant i panoràmica caminada que sortint dels plans de Taravil ens porta fins al límit de la cinglera, i l'anem recorrent cap a l'est tot gaudint del paisatge. Assolirem primer el punt més alt dels cingles, el Puig Gertell, i a partir d'aquí caminarem resseguint el fil. Baixem lleugerament fins una coma que separa el primer cim del segon, el Cap dels Plans, visible de lluny ja que hi ha unes antenes. Passat el vèrtex geodèsic baixem uns metres fins a trobar una impressionant roca suspesa, un mirador natural que podríem anomenar com el "Preikestolen" berguedà. Baixem sense camí definit cap al balcó de Santaina, i creuem el camí estret i aeri sota les vies d'escalada. Prop de la carretera del Malpàs prenem un camí amunt fins a la font de la Parrella, i seguint la coma retornem al punt d'inici.

Cingles de Capolat

Sobre l'Espunyola s'aixeca una llarga línia de cingleres al damunt de la qual hi trobem el pla de Capolat. Avui seguim el GR que s'enfila des de la plana del Baix Berguedà fins als primers contraforts prepirinencs, gairebé una línia recta entre els dos poblets. De camí passem al costat del Salt de Sallent, una cascada que sobrevola la cinglera, i just al damunt trobem la gran balma de Comamorera, que fa les funcions de cleda pel bestiar. Assolit el pla superior pugem més suaument fins l'objectiu del dia, la gran masia del Puig, situada en una punta de morral, i visible des de quilòmetres enllà. Per un caminet mig perdut baixem cap a la pista de Tresserra. Un cop a Torrades planegem pel peu de roca fins al punt d'origen.

Del Mergançol a Rotgers

Volíem contemplar els gorgs i saltants del Mergançol ben revinguts després de les últimes pluges, però no comptàvem amb tanta aigua, i després de creuar la riera quatre vegades amb aigua gèlida fins als genolls vam deixar la riba i ens vam enfilar fins a Rotgers. Sortim de Borredà i baixem en pocs minuts fins al fantàstic Gorg del Salt, on la seva cascada brolla ufanosa. Creuem la carretera i anem a buscar el caminet que recorre la riba de la riera, però cal creuar diverses vegades i les passeres estan inundades. Arribats a Campalans deixem la riba, pugem a la carretera, la creuem i seguim pujant fins a la Solana. Un bonic caminet enllaça amb el GR i anem pujant sota la muntanyeta de Sant Marc fins a la preciosa ermita de Sant Sadurní, una de les més boniques del Berguedà, amb el seu campanar quadrat de pedra tosca. Desfem un tram de camí fins al rec del Pontarró, on prenem una pista que va baixant fins a entroncar de nou amb el GR. Planegem uns últims minuts per la Devesa abans de tornar a Borredà.

Puig Lluent (1.640 m.) i Sant Julià de Cosp

Sortim a gaudir de l'ambient tardoral al vessant sud del Catllaràs amb la companyia de la boira que no ens desampara en cap moment. Des del Castell de l'Areny pugem fort per un camí preciós sota els rocs del Castell fins a les Pilones, punt d'inflexió de la carena. Ara planegem sobre un entapissat de fullaraca fins a Sant Romà de la Clusa, on tornem a canviar de direcció i encara dins d'una bonica fageda seguim pujant fins al Ras de Clarent. Visitem la balma de la Casa del Rei i les Calamites, i seguim pujant fins al punt més alt, un petit cim panoràmic a la carena del Catllaràs. Una fugaç ullada de sol ens acompanya per dinar, però de seguida tornem a la boira i baixem cap a la carena de Faig i Branca. Descendim cap al vessant sud per pista fins que trobem un camí pràcticament desaparegut que mitjançant un grau intrèpid baixa una cinglera fins a la bonica ermita de Sant Julià de Cosp, tristament en estat d'abandó, però digne i dempeus. Des d'aquí un preciós camí, gairebé un túnel natural de vegetació, planeja durant quilòmetres fins al punt d'inici.

Muntanyetes i Serrat Gran

Des de l'aparcament de Rebost prenem la pista que passa per sobre el refugi i puja fins al mirador dels Orris, on contemplem una fantàstica panoràmica de l'entorn abrupte per on ens mourem. Baixem per una vella pista que es va enclotant fins arribar a la Pleta dels Xais. Remuntem breument el torrent i prenem un camí difús que ens porta fins a la base de les grans parets. Sota una gran balma deixem el caminet i enfilem fort cap a una canal molt dreta. Pugem uns metres per la tartera i prenem una canaleta secundària fent una petita grimpada. Enfilem fort per un terreny primigeni, només freqüentat pels isards. Voregem el cap de l'esperó de Rebost i anem a buscar una canal oblíqua que ens porta fins a una antiga mina. Pugem fort fins a les restes d'un edifici miner, i sota la font de la Mena prenem un camí que flanqueja el Serrat Gran, un caminet aeri que ens regala grans panoràmiques. Arribem a Comafloriu i baixem pel camí fins als fantàstics Plans Bagà. Seguim baixant cap a Rebost, on ens espera un bon dinar envoltats d'amics.

La Cambra dels Bocs

Al vessant sud del Moixeró un enfonsament càrstic de grans dimensions trenca la monotonia de la solana del coll de la Moixa. Ens enfilem fins aquest gran fenomen geològic visible des de quilòmetres enllà sortint des del pont de Monnell, al costat de l'adou del Bastareny. Ens acostem primer fins al salt de Murcarols, que aquests dies presenta una bonica columna de gel. Al costat de la masia de Monnell prenem un camí difús al principi que planeja fins al torrent de Vimboca. El deixem al cap de poc per seguir cap a l'est i passar per la minúscula però preciosa ermita d'Oreis. Seguim el camí de la Muga fins que el deixem en un collet i enfilem marges a través per un pendent fort i incòmode que ens portarà de dret a l'entrada del gran enfonsament. Amb dificultats per la vegetació pugem fins una gran balma on descansem i contemplem el paisatge abans d'iniciar el retorn pel mateix no camí.

Pàgines