És una glacera molt popular, ja que s'hi arriba còmodament amb el tren de Montenvers des de Chamonix. Des de la seva base es poden contemplar les abruptes parets dels Drus i de l'Aguille Verte. Fem una simple passejada pel gel, tot gaudint de l'entorn.
En un dia d'impàs preveiem una ruta curta, tot i que s'acabarà allargant, per arribar fins al peu de la muntanya coneguda com a Dodici Apostoli, al peu del refugi homònim. La pujada és bonica i entretinguta, però la tornada és molt més llarga i pesada del que preveiem.
En un dels punts més recòndits del Berguedà, enclavament del municipi de Montmajor i una zona congosta i feréstega trobem mig enrunada la petita església romànica de Sant Martí. És un indret molt poc freqüentat, on la tranquil·litat més absoluta està garantida.
És una clàssica dins del circuit de la Copa Catalana de Marxes de Resistència, tant per la seva duresa com per la bellesa del recorregut. Amb 60 quilòmetres, 3.000 metres de desnivell, i les inscripcions exhaurides des del primer dia, 400 corredors i marxaires vam enfilar el Santuari de Bellmunt, el Puigsacalm i la Serra de Cabrera, amb sortida i arribada a Torelló.
Fem una llarga caminada que ens porta a conèixer els contorns de Canalda. Aquest petit poblet del Solsonès està envoltat d'elevades parets ben conegudes pels escaladors, i alhora profundes fondalades en un entorn de roca conglomerada. Un curiós i variat paisatge feréstec i de secà.
A l'extrem oest del terme de Capolat l'altiplà de Vilella s'esbalça bruscament sobre la Vall d'Ora amb un fort desnivell. Comencem en baixada del pla cap al fons de la vall, la remuntem fins prop del Mirador del President, on enfilem fort fins guanyar la serra de la Timonosa. Baixem fins al mas de Vilella, i acabem d'arribar al punt d'origen planejant.
La Serra de Busa és un gran altiplà separat de la base per altes i verticals parets als quatre vents. Creuem la serra d'est a oest pel fil de la cinglera fins arribar a la mítica presó, tornem pel pla i acabem baixant per Sant Pere de Graudescales. És una zona molt agradable per caminar que combina amplis paisatges, cingles verticals i la tranquil·litat del pla central.
Caminar per Montserrat és una experiència diferent i única. Creuem el sector més occidental del massís per camins enravessats i plens de sorpreses. Caldrà grimpar per troncs i arrels, recórrer passos equipats amb ferros i cordes, pujar i baixar constantment. Un itinerari entretingut per una zona feréstega enmig d'esveltes agulles i congostes canals.
La serra dels Tossals de Capolat es prou petita per recórrer-la de cap a cap en una curta matinal, i a més a més fent un itinerari circular. Hi ha diverses configuracions possibles ja que diversos camins hi conflueixen. És una zona de transició entre la plana central i el Prepirineu. Bones vistes i un camí distret i estimulant.
Comencem la ruta peu de la riera de Merlès, al refugi de Puigcercós; enfilem fins al punt més elevat del Lluçanès, el Puig Cornador, resseguint la carena des de Sant Pere de Serrallonga. Per tancar el cercle baixarem cap als nuclis de Matamala i Viladonja, i finalment pel peu de la riera de Merlès fins al punt d'origen.