GR-121 Zumaia - Deba

Ermita de San Telmo Penyasegats dels afores de Zumaia Andika Posta de sol Ria de Deba

La costa guipuscoana reserva espectaculars sorpreses en forma d'abruptes penyasegats que s'aboquen des de l'altura fins a les fredes aigües del cantàbric. Entre les poblacions de Zumaia i Deba trobem un dels trams més interessants, amb el curiós mil-fulls de roca conegut com a flysch. Seguim el magnífic camí que ressegueix els penyasegats gaudint dels contrastos del blau marí i el verd intens dels prats frondosos.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Zumaia, (Gipuzkoa, Euskal Herria)
  • Distància: 15,6 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 670 metres
  • Temps: 5:35 h.
  • Dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Mapa oficina de turisme

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Zumaia (estació del tren) 00:00 00:00 0
San Telmo 00:47 00:47 2,3
Cruïlla Andika 00:41 01:28 4,2
Elorriaga 00:32 02:00 6,5
Sakoneta 01:24 03:24 9,4
Santa Catalina 01:38 05:02 14,0
Deba (estació del tren) 00:33 05:35 15,5

Crònica

Passem uns dies de vacances del pont de la Puríssima per terres d'Euskal Herria. Hem vingut amb la intenció de fer alguns itineraris de muntanya, però el desembre cal estar atents al temps i adaptar-se a les condicions. La breu onada de fred dels dies anteriors, amb temperatures baixes i considerables nevades no van ser finalment obstacle per anar a la muntanya, però sí que ho va ser el vent de sud, amb fortíssimes ratxes que ens va foragitar de les zones més altes. Vam buscar alternatives per terrenys més fàcils però no menys interessants. Arran de costa trobem un recorregut distret que combina unes vistes excel·lents sobre els mar, alhora que recorre un terreny clarament muntanyós. Només cal veure el desnivell: tot i sortir i arribar al peu del mar, acumulem gairebé 700 metres de pujada.

El recorregut que farem avui és d'una sola direcció, i per tant cal preveure com tornar. La forma més fàcil és fer-ho en tren, ja que la línia de la costa enllaça les dues poblacions en aproximadament mitja hora. Així doncs després de dubtar sobre què fer avui ja que el matí es lleva amb pluja i vent, finalment ens dirigim amb la Sílvia fins a la bonica població costanera de Zumaia, i aparquem a l'estació del tren. Ens aproximem cap al centre del poble i passem per l'oficina de turisme on ens donen un petit mapa del recorregut que ajuda a seguir-lo, tot i que no té pèrdua, ja que només cal seguir el GR-121, que és el camí que dóna la volta a la província de Guipúscoa. Cal no fiar-se de la informació del fulletó de l'oficina de turisme, ja que parla de només 183 metres de desnivell, quan gairebé n'hi ha 700. Sembla que només compten la diferència entre el punt més alt i el més baix, però no l'acumulat, i la ruta és un constant puja i baixa.

Passem per dins del poble, marcat pel mar, el port, les drassanes i pel riu Urola que hi desemboca. El tram on el riu arriba al mar és molt bonic, amb una arquitectuda harmònica i uniforme. A l'altra banda del riu, a l'alçada de les drassanes (que veiem a l'altre costat), prenem un carrer de vianants que s'enfila cap a la part alta del poble, i arriba sobre la platja d'Itzurun. Sense baixar a la platja passem just per sota d'un hotel, sobre el penyasegat, i seguim uns metres fins arribar a la petita ermita de San Telmo, construïda a la punta del penyasegat, literalment penjada sobre el mar.

La zona propera a Zumaia és sens dubte la més espectacular del recorregut. Aquí podem contemplar el flysch, un fenomen geològic consistent en l'acumulació d'estrats de diferent composició i duresa que formen un curiós mil-fulls de roca molt estètic. Al peu mateix de la petita ermita un penyasegat estret llargarut s'endinsa cap al mar. Des d'aquí contemplem com l'erosió ha anat fuetejant la roca fins a crear penyasegats de gran altura coronats per bonics prats d'herba de color verd intens, fruit de la generosa hidrografia del lloc.

El camí avança paral·lel a la línia de la costa. Aviat ens en separarem durant una estona, però gairebé sempre tenim blau a la dreta i verd a l'esquerra. Deixem enrere Zumaia i la zona dels penyasegats propers a l'ermita de San Telmo, i ens endinsem en una zona de pastures. Ens allunyem una mica del mar, tot i que no el perdem de vista. Passem al costat del "caserio" d'Andika, i ens distreiem amb les ovelles peludes, tan típiques del paisatge local.

El camí guanya alçada, i avancem per una pista còmoda però molt enfangada. Després d'una bona estona caminant per turons arrodonits amb vistes sobre les valls de l'interior arribem al petit poble d'Elorriaga. Sense pràcticament entrar-hi prenem una pista cap a la dreta, seguint els senyals del GR i també t'un PR que en aquest punt s'uneix al camí que anàvem seguint. Continuem caminant per un puja-baixa constant, en una zona de turons herbats i boscos atlàntics. Perdem alçada i ens acostem al mar de nou. Arribem a la punta Sakoneta, un lloc amb unes vistes esplèndides sobre la costa guipuscoana. Aprofitem un petit altiplà penjat a força alçada sobre el mar amb vistes a est i oest per dinar, tot contemplant el paisatge marí. El dia és agradable, tot i que bufa vent.

Baixem fort fins arran de mar a la zona de Sakoneta. Creuem un petit pont de fusta que travessa un torrent que desemboca directament al mar. Pugem molt fort durant uns metres, vigilant de no patinar ja que hi ha molt fang. Després d'una bona pujada toca tornar a baixar i creuar la línia del tren per sobre d'un túnel. Trobem una pista encimentada que torna a pujar molt fort. Seguim les marques del camí, deixem la pista i baixem fins una depuradora. Aquest és potser el tram més avorrit i monòton.

Arribem a una carretera, la creuem i tornem a pujar fins a la bonica ermita de Santa Catalina. Hem sortit força tard, i com que el dia és curt llum del dia es va exhaurint, regalant-nos una bonica posta de sol sobre els turons verds. L'ermita de Santa Catalina ja és molt a prop del final de la nostra ruta. Es troba encimbellada en un esplèndid mirador des d'on veiem el mar a certa distància i també les arrodonides muntanyes de l'interior. Des d'aquest turó emprenem el camí que baixa al costat d'una tanca, i que en pocs minuts ens situa sobre mateix de Deba.

Acabem de baixar a Deba, una població costanera amb un bonic passeig marítim davant mateix de la platja. Creuem tot el passeig fins arribar a la ria que forma el riu Deba. Seguim el passeig al costat de la ria fins trobar l'estació del tren, punt i final de la nostra excursió. Tornarem al punt d'inici còmodament en tren, que surt cada hora. Ha estat una excursió molt bonica, sobretot la primera part, ja que els penyasegats prop de Zumaia són espectaculars. La combinació de terreny muntanyós tan a prop del mar no deixa de sorprendre'ns.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari