Serrat Voltor (2.281 m.)

Pujant cap a les Cinglades Aproximant-nos al Serrat Voltor Vista cap al Pedraforca Petita aresta summital Gallina Pelada Canal del Caçador

El cim més oriental de la Serra d'Ensija no és pas el més alt, però sí un dels més destacats, ja que és una punta que s'eleva decididament sobre el gran altiplà. Dalt d'aquest turó escarpat hi ha l'únic vèrtex geodèsic de la Serra. Fem una volta circular sortint des del Pla de la Creu de Fumanya cap a les petjades de dinousaure, on comencem a pujar fortament fins a passar per sota les Cingladeds. Seguim de flanc fins al pla d'Ensija i ataquem la petita aresta summital. Continuem cap al proper cim de la Creu de Ferro i baixem per la Canal del Caçador.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Pla de la Creu de Fumanya, Fígols, (Berguedà)
  • Distància: 10,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 835 metres
  • Temps: 05:00 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Pla de la Creu de Fumnanya 00:00 00:00 0
Cruïlla pista (petjades de dinosaure) 00:37 00:37 2,5
Font dels Cóms 00:52 01:29 4,7
Pla d'Ensija 00:45 02:14 5,8
Serrat Voltor 00:23 02:37 6,2
Pausa 00:43 03:24
Creu de Ferro 00:35 03:55 7,3
Canal del Caçador 00:16 04:11 8,1
Pla de la Creu (inici) 00:49 05:00 8,1

Crònica

Tenim uns dies de vacances, i aquest cop els aprofitarem relaxadament per recórrer alguns racons menys coneguts de la comarca del Berguedà. Avui decidim pujar un dels cims menys visitats de la Serra d'Ensija. Tots els cims d'aquesta petita serra són poc rellevants com a tals, i el que destaca pròpiament és la mateixa serra. Ensija és un gran altiplà amb gairebé totes les seves vores arrodonides, excepte pel vessant sud, on es trenca bruscament formant les grans parets de la Roca de Ferrús i els cingles del voltant. Pels altres vessants el desnivell continua sent fort, però els pendents són més progressius. Avui ens dedicarem al sector nord-oriental.

En un dia fred ens arribem amb la Sílvia fins al Coll de la Creu de Fumanya. Per arribar-hi després de la tèrmica de Cercs prenem el trencant a l'esquerra. Pugem la carretera revirada de Sant Corneli i passem de llarg. Deixem també enrere Fígols i les petjades de dinousaure, i arribem al gran planell on aparquem. Des d'aquest punt començarem a seguir el PR C-73.1 en direcció est. Comencem a baixar per la pista que porta a Peguera, però aviat la deixem i tombem a l'esquerra al peu d'una petita bassa, avui gelada. Un pal indicador ens ajuda a orientar-nos. Més endavant trobem una cruïlla que també resolem anant a l'esquerra.

El camí va transitant per una zona oberta de pastures. Passem pocs metres per sota de la casa de la Creu de Fumanya. Poc després de deixar enrere la casa deixarem el camí marcat com a PR i prendrem una pista a l'esquerra que ens porta a la pista principal asfaltada. Passem al costat de la casa de Puelles i arribem al revolt on hi ha l'antiga mina a cel obert on hi ha les petjades de dinosaure. Podíem haver escurçat una mica aquest tram anant per la pista asfaltada, però té molt poc interès, i en canvi el camí per sota la casa de la Creu de Fumanya és ben entretingut.

Prenem la pista que marxa a l'esquerra i que ens portaria direcció a Vallcebre, però al cap de 50 metres d'agafar-la, al primer revolt, ja la deixem i prenem una pista asfaltada que puja amunt i que va a voltar per sobre de les petjades de dinosaure.Trobarem marques grogues que ens indiquen el camí. La pista aviat s'acaba, i continuem girant marcadament a l'esquerra i endinsant-nos al bosc. Descartem el camí que marxa a la dreta i seguim amunt, primer en pujada més moderada, però aviat de forma més intensa. Anem guanyant alçada entremig del bosc de coníferes i boixos. El camí puja fort i deixem el fred enrere.

Ens anem encaminant cap a les Cinglades, uns marcats cingles que cauen a l'est del cim del Serrat Voltor. Anem guanyant visió cap a les Cinglades a mesura que la vegetació s'esclareix. Pugem fort i sense pausa, però per camí còmode. Al cap d'una bona estona de caminar arribem a la Font dels Cóms, avui ben glaçada. En aquest punt tenim dues opcions: enfilar de dret per una tartera molt dreta i incòmoda, però que ens portaria directament al peu del cim, o bé fer una bona marrada per camí més avinent. Triem aquesta segona opció, i arribats a la Font dels Cóms continuem el camí marcat que canvia de direcció i comença a flanquejar de pla pel bosc de la Ginebreda. Voltem primer cap al sud, i després cap a l'oest, recuperant la pujada fins assolir el Pla d'Ensija. En aquest punt ens queden els dos cims d'avui a cop de pedra, la Creu de Ferro a l'esquerra i el Serrat Voltor a la dreta. Anem primer cap a aquest darrer.

Un cop dalt del pla ja veiem el marcat turó que representa des d'aquest punt el Serrat Voltor. Ens acostem cap a la seva base, trepitjant la poca neu d'enguany. El camí habitual voreja el cim per l'esquerra buscant el millor pas. Nosaltres per evitar la neu glaçada del vessant nord i per fer-ho una mica més divertit anem a buscar la petita aresta que ens portarà al cim després d'una fàcil grimpada (II) amb algun punt una mica aeri. En pocs minuts assolim el petit cim, on hi ha les restes trinxades del vèrtex geodèsic.

Des d'aquest punt tenim una perspectiva inusual i propera del vessant sud del Pedraforca. També veiem al seu darrere el Cadí. Més a prop contemplem tot el pla d'Ensija, i en sentit contrari els Rasos de Peguera i un mar de boires que cobreix la plana de la Depressió Central. Aprofitem el clima agrable, amb sol i sense vent, per fer un mos i gaudir de la tranquil·litat d'aquest punt, només trencada per un isard que ens passa ben a la vora, sense adonar-se de la nostra presència.

Tornem enrere fins al coll del Pla d'Ensija. Pugem ara la Creu de Ferro (2.286 m.), que es veia molt a prop, però des del coll cal comptar 100 metres de desnivell tot i que de lluny sembla una suau pujada. La Creu de Ferro és menys cim, ja que és arrodonit i sense caràcter, però té uns metres més que el Serrat Voltor. Seguim la carena arrodonida cap a l'oest fins al punt on s'inicia la Canal del Caçador. Des d'aquest punt, mirant cap al nord-oest podem contemplar tot el pla d'Ensija, i al fons la Gallina Pelada (2.320 mn.), sostre de la serra.

Comencem el descens de la Canal del Caçador, amb la prudència necessària per la neu que hi ha al cap d'amunt. És un punt en què s'acumula sempre molta neu, tot i estar orientat cap al sud-est. Molts anys es poden veure grans allaus en aquesta canal, fet palesat en els molts arbres arrossegats que trobarem durant la baixada. Enguany hi ha molt poca neu, però hi ha trossos glaçats, i baixem amb prudència. La canal és força dreta, i seguim sempre pel camí que la recorre pel fons. Ja força avall el camí es separa de la canal i segueix més per l'esquerra. Després d'una bona estona de baixar arribem de nou al Pla de la Creu de Fumanya, punt d'inici d'aquest recorregut circular.

Seguint la tònica d'aquests dies hem fet una ruta fàcil però ben interessant a un dels cims menys habituals de la Serra d'Ensija. És un petit cim, però força escarpat en el tram final i amb una bona panoràmica. Hem pogut conèixer una mica millor el vessant més oriental de la serra, tot passant per les petjades de dinosaure i enfilant cap al Serrat Voltor i la Creu de Ferro.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Comentaris

Hem fet aquesta ruta seguint el vostre track. Gràcies! Amb una lleugera variant: per comptes de baixar per la rasa que anomeneu Canal del Caçador que, sobretot amb neu per sobre, fa molta basarda, ho hem fet per un llom molt evident pocs metres més enllà de la Creu de Ferro. Hi ha camí (apareix al mapa topogràfic però no a l’excursionista). Baixa per l’esquenall en direcció al Serrat del Pal i s’ajunta amb el de la canal poc abans de creuar la pista. A més, si hi ha molta neu, evita la cornisa perquè arrenca just ran de carena.

Afegeix un nou comentari