Alta Muntanya

Cresta de Racons

Davant el Racó Petit

Les valls de Riberola i Carançà, al Conflent, estan dividides per un llarga carena granítica. Des de la cabana d'Aixeques remuntem la planera vall de Riberola, i quan es bifurca, seguim la Valleta. Assolim la carena tot grimpant per una canal força dreta al pas del Porc. Comencem a crestejar entre blocs de granit, amb grimpades fàcils, poc sostingudes i poc exposades, on les dificultats es poden evitar. Coronem el Racó Gros i continuem la cresta fins al Racó Petit, ambdós amb una vertical paret cap a l'est. Baixada llarga i feixuga per tartera incòmoda.

Pedraforca , Pollegó Superior (2507 m.)

Enforcadura

Amb un grup d'amics dels Mountain Runners fem la sortida clàssica al Pollegó Superior del Pedraforca. Sortim des del mirador de Gresolet i en pocs minuts arribem al refugi Lluís Estasen, sota la magnífica paret nord. Prenem el camí habitual que faldeja el vessant més abrupte de la muntanya fins a buscar la debilitat de la canal del Verdet, per on s'accedeix al cim nord per una fàcil grimpada. Baixem a l'Enforcadura i fem el descens pel camí nou obert a la dreta de la tartera, sota mateix del Pollegó Ingerior.

Puig Terrers (2.466 m.)

El Puig Terrers des de la carena del Moixeró

Comencem una llarga ruta al peu de les magnífiques Fonts del Bastareny, passem sota el Monnell i busquem el camí de Vimboca. Voregem per sota la cinglera de la Moixa i pugem sense camí i en fort pendent fins la carena del Moixeró. La resseguim pel fil, evitant els trams amb més neu del vessant nord i arribem a Tancalaporta. En pocs minuts pugem el cim que dóna la benvinguda al Cadí. Fem el ràpid descens pel camí de coll de Bauma, seguim cap al coll de la Bena, Murcarols i tornem al punt d'inici després d'una llarga jornada amb fort desnivell i quilometratge.

Es Corbets (2.904 m.)

Flanquegem les Agulles de Perramó per l'esquerra

Creuem la part baixa de la vall d'Estós i la deixem per enfilar la secundària de Batisielles. Creuem una zona bellíssima al costat dels ivons de l'Escarpinosa i els de Perramó, sota la imponent verticalitat de les parets de les Agulles de Perramó i les Tuques d'Ixeia. Continuem pujant fins la collada de la Pllana, on comencem una grimpada per blocs fins a l'estret cim. Tornem pels ivons de Batisielles arrodonint una ruta llarga, amb fort desnivell però molt estètica i gratificant.

Pic de Paderna (2.622 m.) i Pic d'Alba (3.107 m.)

Ens aproximem al bonic Pic de Paderna

Iniciem la ruta a la Besurta i pugem decidits cap al refugi de la Renclusa. Poc més amunt contemplem al magnífic pic de Paderna sobre uns estanyols. Remuntem la coma pedregosa fins a la collada, i en pocs minuts al cim. Tornem al coll i pugem ara per terreny fatigós de blocs fins assolir la cresta. Grimpant assolim el pic d'Alba. Contemplem el massís de la Maladeta d'aprop i comencem a baixar per blocs fins als Ibons d'Alba, i seguim en fort descens fins als decrèpits Bañs de Benás.

Malh dera Artiga (2.712 m.)

Lac deth Còth deth Hòro i el Pena Nera

Creuem l'extens Plan dera Artiga de Lin i remuntem el costerut Barranc dera Ribèra, superant dos trams equipats amb cable d'acer. En arribar al bonic Lac deth Còth deth Hòro guanyem una gran panoràmica de la Maladeta. Enfilem tot seguit per pendents d'herba molt forts fins a trobar una estreta canal que ens deixa a la carena. Grimpem els darrers metres per assolir un cim extensament panoràmic, a llevant de l'Aneto i amb excel·lents vistes cap a tots els cims del sector.

Malh des Pois (2.881 m.)

Malh des Pois

Dit també la Forcanada, aquest airós cim bicèfal està situat a l'extrem occidental de la Val d'Aran, a tocar de l'Aneto. És un cim elegant, extraordinàriament vertical per la majoria dels seus vessants, i molt estètic. Remuntem la vall de l'Arriu Nère i flanquejem per sota les parets abans d'encarar el més assequible vessant sud. Al tram superior cal grimpar per terreny descompost i aeri fins al cim sud, baixar a l'enforcadura i tornar a grimpar fins al cim principal. Extenses vistes cap a la Maladeta i les valls del voltant.

Comaloforno (3.029 m.) i Besiberri Sud (3.023 m.)

Contemplant la cresta de Besiberris i la Maladeta al fons des de l'avantcim

Creuem la presa de Cavallers i emprenem el costerut camí de les pales de Comalestorres. Ens entaforem al curiós Pas de l'Ós i continuem pujant fort per una interminable tartera de grans blocs granítics. Al Portell de Comaloforno encarem la cresta tot grimpant i amb un tram breu d'escalada (IV). Des del cim principal continuem per la cresta, evitant les dificultats, fins al Besiberri Sud, tot contemplant el magnífic paisatge. Baixem per la llarguíssima i incòmoda coma de Malavesina i el barranc de Riumalo.

Mont Valier (2.838 m.)

Pujant cap al Valièr, al fons veiem l'Estanh Redon, un instant

Sortim de les cases de Bonabé i pugem el llarg barranc de Clavera fins al coll fronterer. Submergits en la boira del Coserans seguim la carena cap al Petit Valièr i finalment cap al cim del Senyor de l'Arieja enmig de la nevada que no ens deixa veure res. Baixem al refugi d'Estanhous, i el dia següent, amb mal temps, escurcem la ruta prevista i tornem pel Coll de la Pala Clavera, tot passant pels magnífics Estanhs Redon i Long.

Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.) i Vulturó (2.649 m.) per la carena del Cadí

Des del pont de Cerneres comencem un recorregut d'aventura que ens portarà a recórrer un bon tram de la carena del Cadí i a gaudir del majestuós espectacle al fil de la seva cara nord. Enfilem sense camí pel torrent de Cortils, on cal grimpar en algun punt. Des del refugi lliure pugem cap al pas de la Roca Plana, i seguim la carena fins al pic de la Costa Cabirolera grimpant per l'esperó. Continuem al fil de la cinglera fins al sostre del Cadí, el Vulturó, i baixem per la canal Baridana de Josa, emboscats i sense camí.

Pàgines