Puig Terrers (2.466 m.)

  • Cingles de la Moixa, sortint de la boira des del Clot de Vimboca

  • Pugem per dins una canal, sense camí, direcció La Moixa

  • Pujant fort cap a la carena del Moixeró

  • Des de la carena observem l'estètic Puig Terrers

  • Trams amb neu a la part superior de la carena

  • Creuem al pas de Tancalaporta

  • Baixant per la Coma Bona

Comencem una llarga ruta al peu de les magnífiques Fonts del Bastareny, passem sota el Monnell i busquem el camí de Vimboca. Voregem per sota la cinglera de la Moixa i pugem sense camí i en fort pendent fins la carena del Moixeró. La resseguim pel fil, evitant els trams amb més neu del vessant nord i arribem a Tancalaporta. En pocs minuts pugem el cim que dóna la benvinguda al Cadí. Fem el ràpid descens pel camí de coll de Bauma, seguim cap al coll de la Bena, Murcarols i tornem al punt d'inici després d'una llarga jornada amb fort desnivell i quilometratge.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Fonts del Bastareny, Gisclareny (Berguedà)
  • Distància: 19,1 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.595 metres
  • Temps: 9:05 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Tram sense camí
  • Cartografia: Moixeró, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Fonts del Bastareny 00:00 00:00 0,0
Forat de Vimboca 01:20 01:20 3,0
Collet, prop de la Moixa 01:32 02:52 4,9
Tancalaporta 02:38 05:30 8,8
Puig Terrers 00:30 06:00 9,5
Coll de Bauma 01:23 07:23 12.4
Coll de la Bena 00:37 08:00 15,0
Murcarols 00:34 08:34 17,0
Fonts del Bastareny 00:32 09:06 19,1

Crònica

El dia anterior passàvem justament pel mateix lloc en l'excursió que vam fer al Cap de la Boixassa. La zona és molt interessant i ens agrada molt, però tampoc tant com per repetir dos dies seguits part del mateix itinerari. Però tot té una explicació. En acabar l'excursió del dia anterior em vaig fixar que havia perdut una òptica de la càmera de fotos, i pensant que em podia haver caigut en algun racó tornem al mateix lloc amb l'esperança de recuperar-la. S'inicia el dispositiu de rescat.

Tornem a ser els mateixos protagonistes, el Lluís, la simpàtica Xica, la Sílvia i jo mateix, i ens dirigim cap a les Fonts del Bastareny per iniciar la ruta. Com ja explicàvem s'hi arriba fàcilment des de Bagà, per la carretera que va a Gisclareny. Poc abans de l'àrea recreativa de l'Avellanet marxa una pista forestal a la dreta que en un parell de quilòmetres passa per Cal Cerdanyola i continua un quilòmetre mes fins que s'acaba al petit aparcament que hi ha vora les fonts. Avui evitem pujar fins a les fonts, ja que ho vam fer ahir. Creuem el pont del Monnell i comencem a caminar decidits per la pista que marxa després d'una tanca. La seguim aproximadament un quilòmetre fins que trobem el camí de Vimboca a la dreta. Un discret cartell adverteix del camí, però al parar atenció a fixar-s'hi.

Comencem a pujar per l'estret corriol que de seguida enfila fort. Les boires cobreixen aquesta zona obaga, accentuant la sensació d'humitat. Anem pujant pel caminet, mirant cap a tots els racons on podria haver caigut l'objectiu. Especulem amb la possibilitat que hagués caigut en algun dels llocs en què em vaig desplaçar cap al peu del torrent, entaforant-me entre la malesa. Potser fent algun dels moviments forçats per evitar esbarzers o passar per sota d'algun boix va caure... Mirem alguns racons per on recordo que m'havia ficat, però de moment cap indici.

Després d'una forta pujada arribem un punt en què la vegetació s'obre i permet contemplar des de dalt la canal per on hem anat pujant. Just en aquest punt el dia anterior havia baixat al llit del torrent per contemplar una petita cascada. Baixem uns metres fins al llit rastrejant cada racó, i amb molta sort i bona vista, el Lluís localitza l'òptica. Estem ben contents per la troballa, especialment jo!

Assolit l'objectiu de trobar l'objectiu ja només queda gaudir del bon dia a la muntanya. La boira s'ha acomodat a les parts baixes, i el dia és ras. Per no repetir exactament la mateixa ruta que ahir decidim pujar cap a l'oest del Moixeró, tot i que ja veiem que serà una ruta molt llarga. Continuem doncs pujant pel camí del Clot de la Vimboca. Passem al costat de la cova que vam visitar ahir, i continuem enfilant fins que el camí fa un marcat revolt. En aquest punt on el gran embut de la Vimboca es va obrint veiem que el torrent es bifurca. Cap a la dreta trobem el torrent que baixa des del coll de Galigan. Cap a l'esquerra un altre marcat torrent ressegueix per sota la cinglera de la Moixa. Sense camí ni cap indicació de si seria factible enfilar per aquest torrent decidim provar-ho.

El primer tram del torrent sembla que es dibuixa un indici de sender, però aviat s'esvaeix. Estem dins d'un torrent amb força vegetació, però suficientment esclarida per poder anar pujant sense grans dificultats. Anem avançant sempre pel llit del torrent sec, buscant els millors passos en cada moment. En alguns punts el torrent s'adreça, i cal mig grimpar, però sense cap mena de dificultat. De fet, el dia anterior, des del Cap de la Boixassa observàvem aquesta marcada canal i ens preguntàvem si seria possible pujar-hi. Avui obtindrem la resposta.

A mesura que anem pujant el terreny és més dret. Passem un bonic tram de fageda, i a mesura que guanyem alçada la vegetació va desapareixent. La pujada és dura, terreny d'isards. Més amunt trobem una zona de tartera, i sempre ens queda a la nostra dreta la marcada cinglera de la Moixa. No hi ha camí però tampoc pèrdua possible, ja que sempre seguim el torrent. Uns darrers metres força drets i arribem a la carena del Moixeró, en un petit collet poc per sota de la Roca de la Moixa.

Seguim ara la carena del Moixeró direcció oest. El camí és evident, marcat com a GR-150.1 i amb els senyals taronges de la ruta Cavalls del Vent. Voltegem la roca de la Moixa pel darrere, seguint el camí. En aquests trams obacs que s'encaren a nord hi trobem força neu. Arribem al coll de la Moixa i continuem recorrent la carena, sempre pujant suaument, tot i que en alguns punts cal enfilar més fort. Recorrem el tram obert de la serra d'Estalabards, i passat al Pas del Bou seguim estrictament per la carena en comptes de seguir el camí, que versa una mica per sota, pel vessant nord, on hi queda molta neu. Tot i que el pas és una mica més incòmode avancem per roca, pràcticament sense neu.

Davant nostre s'obre una bonica vista del Puig Terrers i les característiques Arrues de Monnell, les feixes transversals que creuen el seu vessant est. Ens dirigim cap al pas de Tancalaporta, la gran portalada que inaugura el Cadí i acomiada el Moixeró. Aquest tram superior ja hi ha força neu, i per evitar un petit flanqueig delicat just abans del coll ens enfilem una mica per terreny incòmode. Un cop al coll ens calcem els grampons per creuar un breu flanqueig pel nord fins el punt que abandonem el camí que continuaria cap al Comabona. Descartem doncs pujar al Comabona, ja que hi hem estat moltíssimes vegades, i pugem el menys freqüentat Puig Terrers. En pocs minuts coronem el cim pujant per un prat alpí fortament inclinat.

Des del cim del Puig Terrers (2.466 m.) guaitem el llarg camí que ens ha portat fins aquí. Portem ja sis hores de ruta i un fort desnivell. Sens dubte hi ha camins molt més curts per arribar fins aquí, però avui la idea principal era la recuperació de l'objecte perdut, i tot seguit l'aventura de conèixer nous itineraris. Des del cim tenim també una imatge propera del Comabona, des d'aquí dòcil i arrodonit, constrastant fortament amb la imatge més habitual dels penyasegats del cantó nord.

Baixem cap a la Coma Bona, l'ampla coma que baixa directa cap al coll de Bauma. El primer tram hi queda neu, però amb l'orientació sud i el bon temps dels darrers dies aviat s'acaba. Ja en sec baixem pel camí marcat amb senyals blanques i verdes. L'itinerari baixa fort i directe cap al coll de Bauma, i un cop aquí seguim de nou els senyals de Cavalls del Vent per baixar cap al coll de la Bena evitant la pista. El descens és ràpid i còmode, i avancem decidits ja amb ganes d'arribar.

Des del coll de la Bena baixem pel camí que comença a la Font Vella i continua uns metres fins una placeta on hi ha un indicador. Abandonem el GR i el camí de Cavalls del Vent, fem un revolt a l'esquerra, i tot seguit un contrarevolt a la dreta per un caminet també indicat, i amb senyals blanques i verdes. Aquesta antiga pista desemboca més avall a la pista principal i la seguim en baixada fins arribar al peu de la masia de Murcarols. Aquí prenem el camí que baixa cap a l'esquerra i flanqueja la costa per sobre del rec de Murcarols. Passem sobre el característic Salt de Murcarols i baixem per un petit grau. Arribem ja al torrent de la Muga, el creuem i accedim ja a la pista per sota la casa del Monnell on havíem començat la ruta. En cinc minuts retornem al punt d'inici, l'aparcament de les Fonts del Bastereny.

La d'avui ha estat una ruta una mica forçada per les circumstàncies. Tot i això hem gaudit d'un paisatge molt bonic al vessant sud del Moixeró. És una d'aquelles rutes aptes només per un d'aquells dies en què et lleves amb moltes moltes ganes de caminar i fer desnivell. Tot i això al·licients no en falten: les Fonts del Bastareny, el Clot de Vimboca, la cova del Forat de Vimboca, la carena del Moixeró fins al Tancalaporta i el bonic cim del Puig Terrers.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Comentaris

Bona ruta que miraré de resseguir. El Puig dels Terrers és un cimet secundari i poc rellevant. Hi ha una persona que a cops hi puja a fer un bivac, ja que diu que la sortida de sol és espectacular. Sota mateix resta encara dues cabanes de pedra seca, a la Pleta de la Guineu, molt solitaries i remotes, que són testimoni un antic passat de pastor.

Sort, que el primer objectiu de la sortida l’heu assolit! De fet amb la pallissa que us heu donat l’objectiu s’ha revalorat...jeje

Sí, el Puig Terrers és un cim secundari, però mirat venint per la carena del Moixeró (est), resulta molt estètic, amb les feixes transversals. A la pleta de la Guineu crec recordar que hi ha dues barraques, una mig ensorrada i l'altra que es manté dempeus. De fet havíem pensat baixar per la carena, però al ruta és prou llarga i es feia tard, i vam pensar que era més recomanable tornar pel camí més fàcil de la Coma Bona.

I si valorem l'objectiu per l'esforç, aquest és bastant valuós!

Afegeix un nou comentari