Pic de Paderna (2.622 m.) i Pic d'Alba (3.107 m.)

• 

  Ens aproximem al bonic Pic de Paderna

• 

  Deixem a la dreta la Tuca i la Tuqueta Blanca de Paderna

• 

  Tram final de cresta abans del pic d'Alba

• 

  La Maria i el Bernat avançant per la cresta

• 

  La Sílvia amb el Massís de la Maladeta al darrera

• 

  Baixant fort cap als Ibons d'Alba

• 

  Al fons la vall de Lliterola, el Posets i el Perdiguero

Iniciem la ruta a la Besurta i pugem decidits cap al refugi de la Renclusa. Poc més amunt contemplem al magnífic pic de Paderna sobre uns estanyols. Remuntem la coma pedregosa fins a la collada, i en pocs minuts al cim. Tornem al coll i pugem ara per terreny fatigós de blocs fins assolir la cresta. Grimpant assolim el pic d'Alba. Contemplem el massís de la Maladeta d'aprop i comencem a baixar per blocs fins als Ibons d'Alba, i seguim en fort descens fins als decrèpits Bañs de Benás.

Tweet

Fitxa

! Ruta amb origen i final en llocs diferents. Cal combinació de vehicles.

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: La Besurta, Benasc (Rigaborça, Osca, Aragó, Espanya)
• Distància: 10,6 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.315 metres (-1.525 m.)
• Temps: 8:45 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Grimpada fàcil per blocs abans del cim
• Cartografia: Aneto - Maladeta, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
La Besurta	00:00	00:00	0,0
Refugi de la Renclusa	00:40	00:40	1,6
Ibons de la Renclusa	00:30	01:10	2,5
Collada de Paderna	00:45	01:55	3,8
Pic de Paderna	00:20	02:15	4,0
Pic d'Alba	02:30	04:45	5,9
Ibons d'Alba	02:15	07:00	7,4
Turonet d'Alba	01:00	08:00	9,5
Bañs de Benás	00:43	08:43	10,6

Crònica

Avui farem una ruta una mica diferent. Sempre que podem intentem fer rutes circulars, per conèixer zones diferents, tenir noves perspectives i evitar repetir camins. Avui no repetirem camí, però tampoc acabarem al mateix lloc que començarem, sinó que farem una ruta lineal amb sortida i arribada a punts diferents. Per fer aquesta ruta cal fer una combinació de dos vehicles. Ho fem així ja que compartirem uns dies de muntanya a la zona de Benasc amb la Maria i el Bernat, i en disposar de dos vehicles avui podrem pujar fins al Pic d'Alba pel camí del refugi de la Renclusa i tornar pel camí dels Bañs de Benás.

Ens dirigim primer als Banys de Benasc per deixar un dels dos vehicles. Aquest gran hotel termal, que òbviament ha viscut moments més gloriosos, està situat uns 10 quilòmetres més amunt de Benasc. Amb l'altre vehicle continuem remuntant el riu Ésera. Arribem primer fins a l'Hospital de Banás, on hi ha un luxós hotel, i a l'hivern una estació d'esquí nòrdic. Els mesos d'estiu la carretera està tallada a partir d'aquí, i cal pujar amb un autobús. A la tardor la carretera està oberta i podem pujar fins on s'acaba, al pla de la Besurta.

Aquest concorregut aparcament és el punt de partida per a la majoria d'excursions a l'Aneto sobretot, i també altres destins del massís de la Maladeta. Aparquem i comencem a caminar per l'evident camí que enfila cap al refugi de la Renclusa. La temperatura és molt agradable per caminar, una lleugera fresca matinal que amb l'exercici es compensa ràpidament. Tot pujant contemplem la bonica silueta de dues interessants muntanyes, la Tuca de Salbaguardia i el Pic de la Mina, ambdues situades més al nord, en la línia fronterera amb França. En 40 minuts arribem al refugi, tenyit per una fina capa de neu dels dies anteriors. La capa de neu és molt fina, però en alguns punts encara ens farà nosa per avançar.

Passem de llarg el refugi i tombem lleugerament a la dreta, abandonant el camí que pujaria cap a l'Aneto. Aviat s'obre davant nostre una magnífica visió del Pic de paderna, una mola rocosa vertical i estètica situada al nord del massís de la Maladeta. Sense gaire esforç arribem als Ibons de la Renclusa, al peu de cim. És un lloc molt bonic, amb un petit estany i un rierol serpentejant. Al fons despunta el pic de Paderna, i darrere la Tuca Blanca de Paderna, un pic encara més airós i amb un nom ben escaient. És una petita illa calcària que sobresurt en una zona eminentment granítica. El color clar calcari contrasta amb un estrat horitzontal ferruginós i amb la base fosca granítica.

Creuem el petit oasi planer dels ibons de Paderna i tornem a pujar tot i encarant la coma sota el pic de Paderna. Pugem alguns trams amb camí i d'altres saltant entre els blocs. El darrer tram es redreça fort, i amb esforç arribem a la collada de Paderna. Des d'aquí el cim sembla molt més dòcil que des de baix, i el que semblava una muntanya infranquejable es presenta ara gairebé com una suau passejada. En pocs minuts acabem de superar el desnivell que ens separa del cim. Des d'aquí contemplem la cara nord del massís de la Maladeta, amb el pic d'Alba al límit occidental. Tot el massís es mostra com un tot compacte del qual sobresurten algunes puntes en forma de diferents cims: el pic de la Maladeta, els pics Sayó i Mir, i uns quants d'altres menys destacats. A part d'aquests gegants, més a prop sobresurten unes puntes més modestes i alhora més boniques: la Tuca Blanca de Paderna i la Tuqueta Blanca de Paderna. Cap a l'est contemplem la vall de Remuñé en tota la seva extensió, amb el massís del Perdiguero al fons.

Tornem a baixar al coll i fem ara un flanqueig per anar a buscar l'ampla coma que es desprèn des del mateix pic d'Alba, que veiem de front. Flanquegem amb compte una zona força pendent amb restes de neu. Situats a la coma tocarà remunar-la durant una llarga i feixuga travessa. Anirem sortejant centenars de blocs granítics, caminant, saltant o grimpant. Mica en mica ens anirem acostant cap a sota el pic, i sense acabar-hi d'arribar buscarem el millor punt per accedir a la cresta. Hi ha diversos passos possibles, indicats amb fites. Utilitzarem les mans per grimpar sense dificultat fins assolir la cresta. Un cop a la cresta, en comptes de seguir-la pel fil, tendirem més a la dreta tot buscant el pas més lògic, sempre indicat amb fites.

Anem pujant, primer caminant entre blocs, mirant de no relliscar amb la neu que queda dels darrers dies. Més endavant ja cal grimpar perquè el pendent augmenta. Ens tornem a situar dalt la cresta, just a l'avantcim del pic d'Alba. Queda només recórrer uns metres per la cresta, pràcticament de pla, i en un recorregut una mica aeri fins assolir els 3.107 metres del Pic d'Alba. Davant nostre, mirant cap a l'est, contemplem els cims del sector nord de la Maladeta, tots ells escarpats. Tot i que el dia no és esplèndid, tenim una àmplia panoràmica local de la Maladeta (est), i més enllà dels massissos de Posets i Perdiguero (oest).

S'ha girat una mica de vent, i a més de tres-mil metres d'alçada és fresc i molest. Així doncs un cop fetes les fotos de rigor, contemplat el paisatge i gaudit del panorama tornem a creuar el tram horitzontal de cresta per trobar el pas que ens permetrà perdre alçada i arrecerar-nos. Baixem els primers metres pel mateix itinerari per on havíem pujat, però aviat tombem a l'esquerra per iniciar una llarga baixada cap als Ibons d'Alba. No hi ha camí definit, però sí que trobem diverses fites que podem anar seguint sense problemes. Baixarem una bona estona per terreny de blocs, més endavant per terreny herbós més còmode, i també haurem de desgrimpar en alguns punts més drets i rocallosos.

Mica en mica anem baixant i ens acostem als ibons. A la nostra esquerra s'erigeix la Cresta d'Alba o dels 15 gendarmes, una llarga línia aèria i rocallosa que culmina dalt del cim d'on venim. Baixem encarats cap a l'oest, en la direcció de la vall de Lliterola, que contemplem a l'altra banda de l'Éssera, així com tot el massís del Perdiguero i veïns. Desgrimpem en alguns trams més costeruts, i ens aproximem als estanys. El primer és més petit, i no acabem d'arribar-hi. El segon és més gran, força més avall, i baixem fins a peu d'aigua. Prop d'aquest estany hi ha el Bujerín d'Alba, l'inici d'un entramat subterrani de més de dos quilòmetres i mig de recorregut i 500 de desnivell que conecta amb la Cova d'Alba, situada prop dels Bañs. Nosaltres ens conformem en caminar per la superfície, i voregem l'estany per la dreta fins un petit collet.

Baixem per camí evident i relativament còmode fins al Turonet d'Alba. A partir d'aquí la baixada és més pronunciada, gairebé vertiginosa en alguns punts, per dins la canal del Turonet. Perdem alçada ràpidament tot i la fatiga de les hores i el desnivell. Després d'una fortíssima baixada (que caldria evitar després de pluges) arribem a un camí planer que ve del balneari, que veiem uns centenars de metres cap al sud. Còmodament per un camí que creua una tartera arribem al gran edifici dels Banys, que seria l'escenari ideal per una pel·lícula de terror pel seu aspecte. El balneari només obre a l'estiu, i l'aspecte exterior és decrèpit.

Hem gaudit amb bons companys de ruta d'una jornada d'alta muntanya al sector nord-oest del massís de la Maladeta. Hem pujat dos cims, un de més modest i bonic, i un de més alt però menys estètic. No es pot tenir tot. Una ruta molt interessant que ens permet recórrer dos dels camins habituals per accedir a aquest característic cim i així contemplar les diferents perspectives, totes elles interessants.