Alta Muntanya als Alps

Grand Galibier (3.228 m.)

Just a sobre d'un dels colls que ha viscut alguns dels episodis més èpics del ciclisme mundial s'aixeca una notable mola calcària que dóna nom a tot el sector. Aparquem al vessant sud del coll de Galibier i fem un llarguíssim flanqueig de pla cap a l'est fins a sota del corredor de Termier. Ens hi enfilem primer per una tartera de fort pendent i després grimpant per dins de la canal, amb alguns passos exposats. Arribem al coll i un petit estany on girem a l'esquerra i per una coma pedregosa anem pujant fins guanyar la cresta summital. Tot seguit grimpem per terreny ferm i evident directes fins al cim. Extraordinàries perspectives des d'aquest cim que fa de frontera natural entre el massís de la Vanoise al nord i els Ecrins al sud.

L'Albaron (3.637 m.)

Des del popular coll d'Iseran destaca una muntanya per la seva punta esmolada entre grans glaceres. Ens hi aproximem per la vall d'Averóle, on comencem la llarga aproximació de bon matí des de l'últim aparcament. Pugem fort per prats de forta inclinació cap a les bordes de la Mottuaz, sempre amb la gran imatge de la punta Charbonnel a l'esquena. En canvi el nostre cim no el veurem fins ben amunt. Pugem fort per les restes de l'antiga glacera fins a trobar l'exígua actual. Ens calcem grampons i comencem a remuntar la glacera, plena d'esquerdes, algunes dissimulades. Amb compte anem pujant, ja que és un cim poc freqüentat i no hi ha traça. Arribem a la base rocosa del cim, que ataquem pel flanc dret per una tartera molt pendent primer, i una grimpada una mica aèria després. El cim és un petit altiplà amb grans vistes. Tornem pel mateix camí, amb molt de compte a la glacera, i seguim avall cap a la bonica zona de pastures de la Buffaz. Ruta llarga i exigent.

Rocciamelone (3.528 m.)

A l'est del Piemont, sobrevolant la vall de Susa, s'aixeca un cim punxegut que tresora una llarga tradició de fe i alpinisme. Situats a la població de Susa prenem una pista llarguíssima i en fort pendent que ens acosta al refugi de la Riposa. Comencem a caminar de bon matí per prats amb forta inclinació que continuem més amunt del refugi. Després d'un fort pendent assolim el segon refugi, el de Ca d'Asti, considerat el més antic dels Alps. Canviem l'herba pels esquistos i pugem més fort per un camí que guanya l'aresta prop d'una creu de ferro. El tram superior el camí es redreça, i recorrem un tram força pendent equiopat amb cadenes abans de coronar el cim, on hi ha un refugi lliure i una petita església. Tornem pel mateix camí contemplant la llarga vall de Susa que s'estira fins a Torí.

Gran Paradiso (4.061 m.)

Situats a la Vall d'Aosta remuntem la vall secundària de Valsavarenche fins al cap d'amunt, al nucli de Pont, on comencem l'aproximació al refugi. En poc més de 2 hores remuntem els 725 metres de desnivell fins al refugi Vittorio Emanuele II, on farem nit. A les 5 del matí comencem a caminar amb els frontals per una zona de blocs. Comença a clarejar i arribem a la glacera, on calcem grampons i comencem a pujar un tram força dret. Més amunt el pendent es suavitza i avancem per un llarguíssim desert de neu i gel. Sota la bonica Becca de Moncorvé anem girant a l'esquerra sota uns seracs, i encarem el darrer tram d'ascensió fins a la cresta summital. Arribats a la roca cal grimpar fins assolir la cresta, i ens dirigim cap al pas clau, un breu flanqueig lateral fàcil però extremadament exposat. Fem la corresponent cua, ja que és un cim molt concorregut, i assegurant amb la corda superem la breu grimpada que ens deixa al costat de la Madonna que corona el cim. Descens pel mateix camí, seguint la traça ben definida pels centenars de persones que cada dia d'estiu pugen aquest 4.000 fàcil i bonic.

Aiguille de la Grande Sassière (3.747 m.)

A tocar d'un dels dominis esquiables més grans dels Alps, Tignes-Val d'Isère, trobem una interessant muntanya alta i punxeguda, fronterera amb Itàlia que es pot pujar en una sola jornada. Sortim del petit embassament de la Saut, gairebé a 2.300 metres, i enfilem per pendents herbats fins assolir la llarguíssima carena que haurem de recórrer fins al cim. Deixem darrere la potent imatge de la Grande Casse, i recorrem el llarg llom, primer caminant fàcilment, i més amunt amb alguns trams de grimpada. Arribem al límit de la gran glacera de la Sassière, que no cal trepitjar, ja que ens mourem per una estreta franja entre la glacera i l'abisme. Arribem a l'aresta summital, normalment seca i fàcil, però aquests dies ha nevat i trobem gel que ens dificulta la progressió. Amb els grampons enfilem la piràmide final, esbufegant fort per l'alçada i amb compte perquè el terreny és delicat i aeri. Grans vistes des del cim cap a les muntanyes més emblemàtiques dels Alps que posen la cirereta a una bona jornada alpinística, fàcil però amb ambient.

El Mönch (4.107 m.) i les glaceres de l'Oberland

Esmolada i estètica aresta summital del Mönch

Prenem el tren cremallera de la Jungfrau que surt de Grindelwald, creua la cara nord de l'Eiger i arriba al cap d'amunt de la glacera. Deixem estris al refugi i fem una pujada exprés al Mönch. El segon dia amb una previsió de temps poc favorable renunciem als cims i creuem les glaceres Jungfraufirn i Grünneggfirn fins al refugi de Finsteraarhorn. El tercer dia arribem fins l'avantcim del Grünegghorn, amb extraordinari panorama, i baixem fins a Concòrdia, on conflueixen les 4 grans glaceres. El quart dia tornem remuntant la glacera fins a sota la Jungfrau.

La Barre des Écrins (4.102 m.)

La Barre des Écrins, des del refugi

El punt culminant del massís dels Écrins té un cim llargarut i encrestat, amb una paret vertical al sud i un fort pendent de neu al nord. El primer dia pugem 1.400 metres de desnivell fins al refugi. El segon, encara de nit, creuem el Glacier Blanc i pugem per pendents de neu, amb esquerdes i seracs, fins a la bretxa Lory. Comença llavors la part més difícil, una llarga escalada per una cresta molt exposada i alhora bonica, amb passos aeris de II i III.

La Grave (3.667 m.)

Pic de la Grave

Un llarg telefèric ens deixa a 3.200 metres i així podem assolir aquest estètic cim en una simple matinal. Sortim de la població de la Grave i pugem pel telefèric fins al Col des Ruillans. Amb piolet i grampons creuem el primer tram pla de la glacera de la Girose. Passem una zona de grans esquerdes, creuem la rimaia i afrontem el fort pendent (40º) previ al cim, amb alguns passos delicats sobre gel. Assolim el cim amb una petita grimpada sobre roca.

Aiguille du Goléon (3.427 m.)

Aresta summital de l'Aiguille du Goléon

Al nord dels Écrins trobem una petita glacera tancada entre les agulles de Saussaz i Goléon. Enfilem el cim panoràmic que ens ofereix una gran visió sobre el sector de la Meije. Des d'un petit poblet de bordes remuntem una llarga vall fins l'estany i refugi de Goléon. Creuem llavors una llarga coma cap a l'oest fins trobar la glacera, que creuem fins al coll. Ja a la cresta la seguim amb passos senzills de grimpada (II) fins coronar el petit cim.

Rochebrune (3.320 m.)

Rochebrune, cara sud

Visible des de tot el Queyràs i bona part dels Ecrins, aquest isolat cim és una mola rocosa que s'eleva airosa per sobre la zona de Briançon. Excel·lent mirador per la seva posició central i la seva alçada. Flanquegem una llarguíssima tartera fins al Col des Portes, on pugem fort per terreny feixuc de roca inestable fins a la bretxa. Escalem un mur d'uns 20 m. (III) per accedir al cim. Tornem pel mateix camí.

Pàgines