No gaire lluny del Caro, punt culminant del Massís del Port, la força hidràulica del barranc de la Vall Figuera durant milenis ha esculpit un congost i profund engorjat. Una fàcil excursió des de la carretera que puja cap al sector del Caro ens permet entaforar-nos en aquest racó de gran bellesa. Tornem per un altre camí, anant a buscar el GR i fent una bona pujada.
Fem un intens recorregut per una de les zones més feréstges del Massís del Port. Remuntem el barranc de Lloret fins a trobar el més costerut barranc de Pregunter. Superem l'enginyós pas de l'escarrissó de Borosa i flanquequem per sobre la Roca del Migdia. Avancem per la part superior del congost barranc d'Orió en un entorn esquerp farcit d'agulles rocoses, forats i profundes fondalades. Enfilem per contemplar el gran pont natural de roca conegut com l'Ull del Ciclop, i tornem baixant per les escales de l'escarrissó de Barretes. Ruta espectacular, enravessada i exigent.
La Serra de Bot és una petita estribació al nord del Massís del Port. La seva cresta, estreta i esmolada, es pot recórrer amb relativa facilitat, això sí per un itinerari molt aeri i espectacular. Una antiga escala de fusta permet superar un pas extraplomat i exposat a la zona més alta, sota l'atenta mirada dels voltors que nidifiquen a la vora. Arribem al discret cim de la serra, lleugerament separat del cordal principal, superant un mur força vertical de III. Un ràpel ens baixa del cim, avancem un nou tram pel fil i amb un altre ràpel baixem a la base de la cresta.
Sortim des de Llimiana, un bonic poblet d'aires medievals encimbellat sobre el pantà de Terradets. Baixem fins a buscar el principi del barranc de Barcedana, i remuntem íntegrament el fons de la vall. A la part superior ens desviem per visitar l'espectacular Cova Negra de Mata-solana. Tornarem per la banda soleia de la vall, passant per petits poblets com Sant Miquel de Barcedana i contemplant el vessant nord del Montsec de Rúbies.
Comencem a pedalar a la Mare de Déu del Puig de Meià, turó encimbellat sobre Vilanova. Remuntem la remota carretera passant pel congost de l'Escala del Pas Nou fins a l'Hostal Roig, on prenem la pista en pujada constant fins al Tossal de les Torretes, cim del Montsec. Pel camí visitem l'espectacular cova del Forat del Gel. Baixem pel camí molt costerut de la Portella Blanca fins al poble abandonat de Rúbies i tanquem el cercle planejant pel vessant sud.
Comencem una ruta solitària pel vessant nord de la Serra de Turp enfilant pel Barranc de l'Ós fins a guanyar la carena després d'una llarga pujada. Coronem el cim d'aquesta petita serralada, encinglerada i abrupte pel vessant nord-est, i després fem una llarga volta pels planells de la serra del Munyidor. Baixem cap a la petita ermita de Santa Pelaia i tanquem el cercle passant vora el poblet de Perles.
Fem una interessant volta circular que ens porta a una zona molt accidentada i plena d'al·licients al sud de l'Alt Urgell, prop d'Oliana. Un itinerari per terreny abrupte de tipus montserratí que ens permet conèixer espectaculars panoràmiques, vertiginoses cingleres, coves troglodítiques, l'ermita més petita de Catalunya i una presó de les guerres carlines dalt d'un penjat. Un recorregut molt bonic i variat amb constants punts d'interès que capten la nostra atenció.
Una ruta circular molt contrastada ens porta al nord del Priorat, allà on el riu Montsant s'esmuny per profundes fondalades. Des del fons remuntem fort fins a guanyar l'espectacular carena dels Ventadors, i la recorrem superant alguns trams aeris. Des del punt més elevat contemplem a vol d'ocell les peculiars formes arrugades d'aquest vessant nord, i tornem al punt de sortida a través del Grau del Llop.
Combinem en una mateixa sortida la curta però intensa via ferrada del Puig Arnau, una bona passejada pel peu de la Roca de Canalda i l'accés equipat a les Coves dels Moros, uns antics habitatges troglodítics suspesos al buit a mitja alçada de la gran paret de Canalda. Acabem d'arrodonir la volta passant pel tranquil poble de Canalda i el Salt de la Perdiu.
A mig camí entre l'Alt Urgell i el Baix Pallars s'aixeca la Serra de Boumort, un massís calcari principalment arrodonit, però amb diversos vessants abruptes. Fem una circular amb bicicleta que ens permetrà arribar fins al punt més elevat, el Cap del Boumort (2.077 m.) És una ruta llarga, rodadora i sense dificultats tècniques, però amb molt desnivell. Cal comptar que durant l'últim tram fins al cim i el flanqueig del Pas Comptador l'itinerari no és ciclable.
