Carcaixells d'en Dalmau

• 

  Roques Bessones

• 

  Camins de sauló

• 

  Roca Ponça

• 

  Tram equipat amb una cadena

• 

  Pont dels Arítjols

• 

  Deixem enrere els Carcaixells d'en Dalmau

• 

  Cim del Montclar

• 

  Cova dels Lladres

• 

  Vistes cap al mar des del Puig de les Cols

• 

  Escales d'accés al Castell de Solius

Un conjunt d'agulles i turons de granit s'aixequen a l'est del massís de les Cadiretes, un espai protegit del Baix Empordà. Sortim del petit nucli de Solius i pugem per camins fàcils cap a les Roques Bessones. Hem de baixar i creuar la riera de Solius abans d'emprendre la carena dels Carcaixells, amb boniques agulles unides per un camí intrèpid, amb alguns trams equipats amb cadenes. Continuem cap al petit cim del Montclar, les runes de Sant Baldiri i fins i tot trobem la petita cova dels Lladres. Enfilem el punt més alt al Puig de les Cols, amb vistes cap al mar, i emprenem el camí de retorn fent parada al poblat ibèric de la Plana Basarda i al castell de Solius.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Solius Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà)
• Distància: 17,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 775 metres
• Temps: 7:20 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Pasos equipats fàcils
• Cartografia: Empordà Costa Brava Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

Tornem al Baix Empordà, en aquesta ocasió al sector sud-oest de la comarca. Farem una ruta entre els termes de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. Ens trobem al límit del petit massís de l'Ardenya o de Cadiretes, caracteritzat sobretot per un conjunt d'elevacions rocoses que emergeixen pràcticament arran de mar. Trobem diversos afloraments d'origen granític amb formes curioses, moldejats per la força dels elements. Avui recorrerem una d'aquestes zones característiques, els Carcaixells d'en Dalmau.

Sortim del petit nucli de Solius, dins del terme de Santa Cristina d'Aro. S'hi arriba fàcilment des de la carretera C-65 en 3 o 4 quilòmetres de bona carretera. Estacionem a l'aparcament del petit monestir cistercenc de Santa Maria de Solius, al peu d'una bonica església amb un esbelt campanar. Fa un dia lleig i apagat, amb núvols prims que enterboleixen el cel i filtren la llum, de manera que avui les fotos seran més aviat tristes.

Comencem a caminar per la pista que marxa des del mateix aparcament cap a unes cases. Al cap d'un centenar de metres abandonem la pista asfaltada i prenem un trencant a l'esquerra que marxa de pla. Trepitgem el característic terreny de sauló, una sorreta vermellosa i abrasiva fruit de l'erosió del granit. Planegem una bona estona per una pista en desús en direcció sud-oest, fins que fa un marcat revolt a l'esquerra i l'abandonem. Seguim de dret, enfilant un camí costerut que inicia l'ascens a les primeres agulles. Anem a creuar entremig de les Roques Bessones, dues elevacions granítiques força erosionades on hi ha diverses vies d'escalada.

Seguim avançant sobre el vermellós sauló, i pujant fort per un camí escorxat. Arribem a un petit altiplà, un bonic mirador sobre Roca Ponça, un altre conjunt d'agulles i elevacions granítiques. També hi ha diverses vies d'escalada. Creuem la zona rocallosa, desgrimpant en algun punt, i anem a buscar un camí poc definit que les voreja per sota. El camí conflueix en una vella pista que seguim a la dreta seguint el curs d'un torrent. Quan creuem el torrent ens hem de fixar en un caminet a la dreta que abandona la pista i baixa fins a la riera de Solius, que també creuarem. Per l'altre cantó comencem a pujar, primer per un camí, llavors uns metres per pista, i pocs metres més enllà un altre camí força evident a l'esquerra.

Pugem ara fort per la carena que ens enfilarà als Carcaixells. Primer avancem entremig del bosc de sureres, però es va esclarint i la roca es fa present. Una pujada més forta ens deixa a la petita capella dels Carcaixells, dedicada a Sant Francesc. Pocs metres més enllà comença el primer tram equipat de la travessa dels Carcaixells. Es tracta d'una diagonal ascendent per sobre d'una gran placa de granit. Una cadena ens ajuda a superar el pas, fàcil però una mica exposat. Trobem un grup nombrós que avançarem al cap de poc. Es succeeixen diversos passos equipats, alguns més drets on cal grimpar, però sense cap dificultat.

Després de petites grimpades i passos equipats arribem dalt d'una agulla notòria, i veiem que hi ha un pont penjant per creuar a l'agulla del costat. És el pont dels Arítjols, un pont penjant amb cables d'acer on hi ha un cartell que en principi n'impedeix el pas, però que a la pràctica hi passa tothom. El pont uneix fàcilment dues agulles per sobre d'una fondalada, evitant així una considerable marrada. Creuem el pont i acabem de pujar l'agulla següent. Ens fixem que a la vora hi ha persones fent la via ferrada Agulles Rodones, que va unint amb trams ferrats i ràpels successius les diferents agulles d'aquesta zona.

Som a la part alta de la carena dels Carcaixells, i anem pujant i baixant petites agulles i promontoris, sempre seguint la carena. Anem trobant diversos passos equipats, normalment amb cadenes, i una pujada més dreta amb una corda. Sense dificultats superem les diverses elevacions i collets que les uneixen, i finalment baixem uns metres més fins un coll evident, on hi ha un indicador de camins. Anem seguint un sender local, marcat amb senyals blanques i verdes, que continua ara per una vella pista pujant suaument. Arribats a un collet, un caminet a la dreta força més costerut ens acabarà d'enfilar fins el Montclar (401 m.), petit cim coronat per una senyera i amb vistes considerables.

Hem de tornar al collet, però no ho fem pel mateix camí, sinó que hi ha un caminet per sota el cim que ens portarà en pocs minuts al coll, fent la volta més rodona. Un cop al coll seguim ara una petita pista en lleugera baixada. Ens creuem amb uns ciclistes, i seguim la pista uns minuts. Passem el coll de Ceps, i planejant una bona estona ens trobem davant les runes de Sant Baldiri, una antiga església en estat força deplorable. No té teulada, i amb penes i treballs conserva la volta. És d'estil historicista, i segons llegim fou sufragada per subscripció popular. Fins a mitjans del segle passat s'hi celebrava anualment un popular aplec en què els romeus sortien de Sant Feliu.

Deixem sant Baldiri i continuem per la pista uns metres més, pràcticament de pla, i arribem a una evident cruïlla. Seguim a la dreta, en direcció Tossa. Encara planegem uns metres més. Fem un revolt de 90 graus a l'esquerra, i uns metres més enllà, just quan la pista fa un altre revolt a la dreta l'abandonem. Busquem ara un camí que tot just s'insinua i que faldeja pel vessant sud del Turó de l'Avi. Anem a buscar la cova dels Lladres, un petit forat amagat entre el boscam. Buscant buscant acabem trobant el petit senderol que ens porta a la boca de la cavitat.

La cova dels Lladres és una petita cavitat d'uns 8 o 10 metres de recorregut amb un sostre baix de menys d'un metre. El nom devia fer referència al seu ús com a amagatall pels lladres. Actualment però té un ús ben diferent, i trobem un cartell on s'informa que un lama tibetà afincat a Sant Feliu, hi passa algunes temporades de retir espiritual fent meditació. Hi guarda alguns estris, com una espècie de jaç de fusta on suposem que deu descansar.

Vista la cova tornem enrere fins a la pista i la desfem. Passem de llarg el trencant de Sant Baldiri per on hem vingut, i seguim la pista enllà una bona estona. Passem per les ruïnes del gran mas Codolar, i seguim caminant en un tram un xic monòton. Arribem a una cruïlla indicada, on deixarem la pista i emprendrem un caminet a l'esquerra. Seguim el GR que comença a enfilar cap a la base d'un petit cim coronat per una mola rocosa. Des d'un petit collet ens desviem del GR per anar a la dreta i acabar d'enfilar al Puig de les Cols (416 m.)

Som al punt més alt de la ruta d'avui, un petit turó de granit punxegut i altiu, amb excel·lents vistes cap a la costa. S'albiren Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro i el port de Palamós. El cim està coronat també per una senyera i un vèrtex geodèsic. Contemplem el paisatge i reposem uns minuts abans de tornar a baixar pel mateix camí. Tornem a la cruïlla i reprenem el GR. Al coll de Sant Baldiri trobem una nova pista i anem caminant direcció nord, ja camí de retorn. Passem molt a la vora del camí que havíem fet fa unes hores, fins arribar a trobar-lo en una cruïlla de camins. Seguim la pista que baixa cap a la dreta, seguint una mena de torrent. Uns metres més avall ens desviarem per visitar el poblat ibèric de Plana Basarda.

El mapa i el GPS ens ajuden a trobar el punt en què ens hem de desviar del camí principal, ja que no hi ha cap mena d'indicador. Per un camí força embardissat pugem un petit turó on hi trobem diverses sitges i recipients utilitazats pels antics estadants. Després de la curta visita tornem a la pista que anàvem seguint i continuem baixant. Més avall prenem un camí que marxa de dret i ens evita la pista. Més avall desemboquem a una zona planera i arribem al menhir de can Llaurador, punt on deixem la pista i marxem a l'esquerra. Més endavant passem pel costat de la gran masia de Can Dalmau, on hi ha un camp de golf.

Al costat de la tanca de la masia prenem un camí a l'esquerra que segueix un torrent. Uns minuts més tard arribem a la base de l'antic castell de Solius. Primer ens fixem en una gran pedra que hi ha a l'esquerra, la Roca dels Moros, on hi ha una cova artificial excavada sobre el granit. No se'n sap l'ús o finalitat, però es creu que podia ser una sitja funerària. Pocs metres més enllà hi ha l'accés al castell. Entremig d'una escletxa de roques trobem el pas per pujar al turó on hi ha les restes del castell. Cal creuar una antiga porta fortificada, i tot seguit pujar unes escales excavades a la roca. Dalt del turó queden les restes de l'antic castell, des d'on es pot contemplar una bona vista de la rodalia.

Ja només queden recórrer els últims metres fins al plàcid indret de Solius, on havíem començat la ruta unes hores abans. És una ruta llarga, amb alguns trams una mica monòtons, però té diversos punts d'interès, sobretot el divertit camí dels Carcaixells, i les vistes elevades des dels cimets del Montclar i el Puig de les Cols, amb bones perspectives cap a la costa des d'aquest últim.

Imatges