Alps

Mont Chaberton (3.131 m.)

Una imponent muntanya piramidal presideix la vall del riu Dora, al límit entre França i Itàlia, i al seu cim resten inerts les ruïnes d'un antic fort, l'edifici militar més alt d'Europa. Iniciem la ruta caminant des de Montginebre i remuntem còmodament la vall del Rio Secco amb un pendent molt suau. A partir de les Sept Fontaines comença la pujada per una ampla coma rocosa fins al coll de Chaberton. Al coll s'obre una àmplia visió cap al vessant italià, i comença el tram més dur de l'ascensió. Tombem cap al sud-est i pugem per un camí ben fresat i ple d'excursionistes que passa a tocar de diverses restes d'infraestructures militars. Tot i l'espectacularitat de la muntanya, el cim és un altiplà rocós, i en una banda queden 8 torres de gran magnitud que havien estat posicions d'artilleria de l'exèrcit italià. Visitem les restes de les instal·lacions, contemplem l'amplíssim paisatge i tornem pel mateix camí.

Fort Janus (2.540 m.)

A prop de la frontera franco-italiana a Montginebre hi trobem una notable acumulació d'antics forts militars amb velles pistes que els connecten. Comencem a pedalar al petit nucli dels Alberts, i per una còmoda pista planegem fins a prop de Briançon, on en poca distància trobem els forts Dauphin, des Trois Têtes i Randouillet. Al costat d'aquest últim comença una duríssima pujada per una antiga pista amb desenes de revolts curts que connecta amb una ruta militar mig asfaltada que segueix pujant fins al cim dels Anges, on hi ha el fort Gondran. Queda encara la pujada fins al punt més alt, el cim Janus, on hi ha el fort més espectacular i panoràmic. Iniciem el descens per un corriol entre les pistes d'esquí, després un tram per una ruta fàcil del bike park, i més avall un corriol que ressegueix un torrent, amb algun pas difícil fins al punt d'inici.

Cima Ciantiplagna

Comencem la ruta al Piano dell'Alpe, gairebé a 2.000 metres sota muntanyes imponents, i prenem la popular Strada dell'Assietta. Anem pujant durant 10 quilòmetres fins al punt més alt de l'antiga pista militar, gairebé a 2.500 metres, on la deixem i en prenem una de més precària que segueix pujant cap al fort Gran Serin. Entrem en una zona d'alta muntanya més pedregosa en un dia de fred i boira que fa encara més espectacular l'escena. Seguim amunt per una antiga pista militar en pitjor estat, tancada al trànsit i que va pujant fins al peu mateix del cim, a gairebé 2.800 metres. Des d'aquí, amb poca visibilitat, baixem fort per una pista molt dreta i fins i tot trams aeris que arriba al coll de Vecchia i més endavant el coll de Finestre, des d'on ja només cal seguir l'estreta pista asfaltada en forta baixada fins al punt d'inici.

Monte Jafferau (2.815 m.)

Des dels afores de Bardonecchia iniciem una ruta en bicicleta que ens portarà fins un dels antics forts militars més alts d'Itàlia. Comencem a pedalar a Bacini Fregiusa, arribada d'un dels remuntadors de l'estació d'esquí, i prenem una pista que puja fort fins al fort de Föens. Ja per damunt de 2.200 metres planegem una bona estona sobre la vall de Susa, i a les envistes de les coves dels Saraceni canviem de direcció i pugem fort fins al coll Basset. Planegem de nou per l'ampla carena dels Rochers de l'Aigle a més de 2.600 metres i emprenem l'última pujada intensa fins al fort, des d'on tenim bones vistes de les valls, els Ecrins i la Vanoise. Baixem per un camí difícil fins al fons de la Valfredda, i la resseguim baixant amb trams de pista i corriol. Finalment enllacem amb l'Strada Decauville que ens torna plàcidament al punt d'inici.

Volta al llac de Mont Cenis

Contornegem el gran llac alpí a més de 2.000 metres d'alçada i a prop de la frontera entre França i Itàlia a través de pistes i camins. Sortim d'una antiga pedrera més avall de la presa i remuntem una pista que passa per antigues instal·lacions militars. Arribem al fort de Ronce, que està ben conservat, i tot seguit avancem per un corriol fàcil i divertit que creua un vessant muntanyós notablement elevat per sobre de les aigües, amb una bonica panoràmica de tot el llac. Al coll de Mont Cenis prenem una pista asfaltada que voreja el vessant occidental, i a l'ermita de Saint Barthélemy seguim per una pista tancada al trànsit que ressegueix tot el vessant sud fins a tornar a la presa, sota el fort de Variselle.

Fort Malamot (2.915 m.)

Al peu de la presa de l'estany de Mont Cenis, gairebé a 2.000 metres d'altura, iniciem una ruta en bicicleta que ens enfilarà fins al cap d'amunt d'un cim panoràmic on a finals del segle XIX s'hi va bastir un edifici militar. Iniciem la ruta creuant la llarga presa de mes d'un quilòmetre fins a sota del fort de Variselle. Aquí comença una llarga pujada amb nombrosos revolts per l'antiga pista militar. A mitja alçada fem una petita marrada fins al llac Blanc, i reprenem la ruta al costat d'uns barracons on comença un tram molt dur de pujada per un terreny més pedregós i difícil. Coronem el fort a 2.850 metres, i pugem al punt més alt des d'on gaudim d'una àmplia perspectiva. Baixem a buscar un gran altiplà on neix un camí que primer és fàcil, però passada una estreta carena es torna més difícil per un tram costerut. Arribem a l'antic fort de Pattacreuse on enllacem amb una antiga pista que amb una successió de revolts ens apropa al punt d'origen.

Grand Galibier (3.228 m.)

Just a sobre d'un dels colls que ha viscut alguns dels episodis més èpics del ciclisme mundial s'aixeca una notable mola calcària que dóna nom a tot el sector. Aparquem al vessant sud del coll de Galibier i fem un llarguíssim flanqueig de pla cap a l'est fins a sota del corredor de Termier. Ens hi enfilem primer per una tartera de fort pendent i després grimpant per dins de la canal, amb alguns passos exposats. Arribem al coll i un petit estany on girem a l'esquerra i per una coma pedregosa anem pujant fins guanyar la cresta summital. Tot seguit grimpem per terreny ferm i evident directes fins al cim. Extraordinàries perspectives des d'aquest cim que fa de frontera natural entre el massís de la Vanoise al nord i els Ecrins al sud.

L'Albaron (3.637 m.)

Des del popular coll d'Iseran destaca una muntanya per la seva punta esmolada entre grans glaceres. Ens hi aproximem per la vall d'Averóle, on comencem la llarga aproximació de bon matí des de l'últim aparcament. Pugem fort per prats de forta inclinació cap a les bordes de la Mottuaz, sempre amb la gran imatge de la punta Charbonnel a l'esquena. En canvi el nostre cim no el veurem fins ben amunt. Pugem fort per les restes de l'antiga glacera fins a trobar l'exígua actual. Ens calcem grampons i comencem a remuntar la glacera, plena d'esquerdes, algunes dissimulades. Amb compte anem pujant, ja que és un cim poc freqüentat i no hi ha traça. Arribem a la base rocosa del cim, que ataquem pel flanc dret per una tartera molt pendent primer, i una grimpada una mica aèria després. El cim és un petit altiplà amb grans vistes. Tornem pel mateix camí, amb molt de compte a la glacera, i seguim avall cap a la bonica zona de pastures de la Buffaz. Ruta llarga i exigent.

Rocciamelone (3.528 m.)

A l'est del Piemont, sobrevolant la vall de Susa, s'aixeca un cim punxegut que tresora una llarga tradició de fe i alpinisme. Situats a la població de Susa prenem una pista llarguíssima i en fort pendent que ens acosta al refugi de la Riposa. Comencem a caminar de bon matí per prats amb forta inclinació que continuem més amunt del refugi. Després d'un fort pendent assolim el segon refugi, el de Ca d'Asti, considerat el més antic dels Alps. Canviem l'herba pels esquistos i pugem més fort per un camí que guanya l'aresta prop d'una creu de ferro. El tram superior el camí es redreça, i recorrem un tram força pendent equiopat amb cadenes abans de coronar el cim, on hi ha un refugi lliure i una petita església. Tornem pel mateix camí contemplant la llarga vall de Susa que s'estira fins a Torí.

Gran Paradiso (4.061 m.)

Situats a la Vall d'Aosta remuntem la vall secundària de Valsavarenche fins al cap d'amunt, al nucli de Pont, on comencem l'aproximació al refugi. En poc més de 2 hores remuntem els 725 metres de desnivell fins al refugi Vittorio Emanuele II, on farem nit. A les 5 del matí comencem a caminar amb els frontals per una zona de blocs. Comença a clarejar i arribem a la glacera, on calcem grampons i comencem a pujar un tram força dret. Més amunt el pendent es suavitza i avancem per un llarguíssim desert de neu i gel. Sota la bonica Becca de Moncorvé anem girant a l'esquerra sota uns seracs, i encarem el darrer tram d'ascensió fins a la cresta summital. Arribats a la roca cal grimpar fins assolir la cresta, i ens dirigim cap al pas clau, un breu flanqueig lateral fàcil però extremadament exposat. Fem la corresponent cua, ja que és un cim molt concorregut, i assegurant amb la corda superem la breu grimpada que ens deixa al costat de la Madonna que corona el cim. Descens pel mateix camí, seguint la traça ben definida pels centenars de persones que cada dia d'estiu pugen aquest 4.000 fàcil i bonic.

Pàgines

Subscriure a Alps