Alps

Llac de Cignana

Per damunt de la vall de Valtournenche, subsidiària de la vall d'Aosta, hi trobem una llarga carena ampla, oberta i panoràmica. Sortim pedalant de la petita estació de Chantorné, ja a considerable alçada, i anem pujant suaument per bones pistes tot contemplant la vall i les muntanyes del voltant. Al petit nucli de Gilliarey admirem la imatge del Cerví al peu d'una petita ermita, i seguim avançant sota muntanyes escarpades fins al llac de Cignana. En una punta hi ha el refugi de Barmasse, i a l'altra una ermita al peu de cingles que s'enfilen per damunt dels 3.000 m. Pugem més fins que s'acaba la pista als alpatges de Cignana, i a peu fins a la Finestra de Cignana, un coll molt panoràmic. Reculem pel mateix itinerari fins als alpatges de Tellinod, i després seguim uns quants quilòmetres per la pista, que sempre per damunt de 2.000 m. passa per les cabanes de Château i enllaça amb els divertits corriols del bike park.

Llac Place Moulin

Al cap d'amunt de la vall de Valtelline, per sobre del poble de Bionaz (Vall d'Aosta), trobem un llac llarg i estret entaforat entre altres muntanyes. Iniciem la ruta a la presa del llac, on hi ha un gran aparcament, i pugem fort uns metres per buscar una pista que sobrevola l'estany i passa al voltant d'uns alpatges. S'acaba la pista i continua un corriol divertit, tot i que en algun pas cal posar el peu a terra. Baixem fins a la cua del llac i arribem al còmode refugi Prarayer, on fem una bona pausa. Pugem una mica més amunt, fins on s'acaba la pista el peu del torrent que baixa de les glaceres de la Dent d'Hérens. Tornem enrere fins al refugi, i ara fem la tornada per la pista que passa per la riba de l'estany, i que permet contemplar-ne la magnitud, el curiós color verd maragda i les altes muntanyes que l'encerclen.

Val Veny

A l'oest de Courmayeur la Val Veny s'allargassa als peus del Mont Blanc i les glaceres que se'n desprenen. Sortim pedalant encara per asfalt des de l'últim aparcament i pugem fort cap a Prat de Lognan, l'últim nucli, i més endavant ja per pista de terra passem a sota de la gran glacera inerta del Miage. Entrem en una zona molt planera i vorgem els estètics llacs de Combal abans de seguir una llarguíssima recta pel fons de la vall fins als peus del refugi Elisabetta. Aquí cal pujar fort fins als antics barracons militars de Lex Blanche, a sota del refugi. De nou trobem una gran zona planera d'aiguamolls abans d'emprendre l'última pujada forta per un caminet, amb trams on cal empènyer, fins al coll de la Seigne, capçalera de la vall a 2.510 metres. Gaudim de grans vistes del Mont Blanc i les muntanyes circumdants abans de tornar pel mateix camí.

Mont Fortin (2.755 m.)

Per damunt de la població de La Thuile, a la vall d'Aosta, hi trobem una petita vall secundària que remunta fins un dels millors miradors de la cara sud del Mont Blanc. Sortim des del petit nucli d'Orgères on s'acaba la pista asfaltada, i ens endinsem en la part més estreta de la vall de Chavannes, envoltada de cims i parets verticals que contrasten amb la placidesa de les pastures del fons. Passem unes petites granges alpines i anem seguint l'antiga pista militar que ens porta al coll de Chavannes, excel·lent mirador a 2.598 metres. Un caminet marxa cap a l'est per sota la carena i permet arribar amb poques dificultats fins un petit cim molt panoràmic, ja que tenim el Mont Blanc just davant, a l'altre cantó de la fonda Val Veny. Un espectacle formidable de roques escarpades i glaceres abans de baixar còmodament pels prats d'alçada i enllaçar de nou amb la pista.

Col de la Traversette

Des de la petita estació d'esquí de La Rosière comencem a pujar fort per pistes fermes fins a trobar la carena al Roc Noire, i tot seguit continuem pujant més suaument fins al coll de la Traversette, on hi ha les restes d'un antic fort militar, la Redoute Ruinée. Extraordinàries vistes cap al Mont Blanc des d'aquest bonic mirador. Tot seguit una baixada forta pel vessant nord, i després un tram amb camí indefinit per praderies obertes que ens porten a entrar a Itàlia, i tot seguit baixar fins al coll del Petit Sant Bernat, fronterer entre els dos països. Prenem una pista que baixa en paral·lel a la carretera i passa per uns alpatges abans de retrobar la carretera ja ben a prop del punt d'inici.

Alps Marítims i Lígurs. Rutes en BTT

Ens desplacem als Alps del sud per conèixer un territori muntanyós variat i divers on farem sobretot rutes en bicicleta de muntanya aprofitant una amplíssima xarxa d'antigues pistes militars que actualment permeten un ús lúdic. Pedalarem a gran alçada entre antics forts militars i pistes que segueixen carenes i sobrevolen diverses valls. Comencem al vessant francès a la vall d'Ubaia amb diverses rutes a gran alçada. Tot seguit creuem el coll de la Maddalena i entrem al Piemont italià, on coneixerem diverses valls paral·leles com la d'Stura, Maira o Varaita. Continuarem cap al sud al límit amb la Ligúria, i dedicarem uns dies a la zona del coll de Tenda i la fantàstica Via del Sale. Encara seguirem més al sud per les enrevessades carreteres dels Alps lígurs, on pedalarem per vessants més arrodonits ja a prop del mar. I finalment tancarem el cercle entrant de nou a França pel coll de la Lombarde i l'estació d'esquí d'Isola 2.000, es d'on enllaçarem amb la vall de Tinée i el coll de la Bonette, la carretera més alta d'Europa, des d'on ja anirem tornant. Uns Alps diferents, molt atractius també, més tranquils i ideals per pedalar, on no falten grans desnivells i fantàstiques panoràmiques.

Coll de la Lombarde

Al peu de Santa Anna de Vinadio, el santuari més alt d'Europa, prenem una antiga pista militar que va remuntant la valleta d'Orgials fins al mateix coll, a 2.350 metres. La primera part de la vall és oberta i el pendent és més suau. Passada una antiga caserna el pendent augmenta fort, i la pista encadena un seguit de revolts en zig-zag fins assolir el coll. Un cop a dalt encara es pot pujar un tros més fins a coronar la cresta de la Lausetta, fronterera amb França a través de l'estació d'esquí Isola 2.000. Per baixar triem una antiga pista més aèria, ara convertida en un camí estret que avança per sota mateix de la cresta i acaba confluint amb la pista de pujada.

Monte Autes (2.286 m.)

Al nord de la vall d'Stura, damunt del poble de Vinai, ens enfilem per una valleta suspesa on hi ha el bucòlic poblet de Neraissa. Des d'aquí comencem a pedalar cap al fons de la vall, on comença a pujar fort una antiga pista militar fins al coll del mateix nom, on hi ha les restes d'una caserna. Continua un corriol que segueix pujant, amb trams molt durs tot fent zig-zags fins al peu del cim. Arribem al punt més alt i gaudim d'una magnífica panoràmica sobre les valls que ens envolten i la gran línia de muntanyes que separa Itàlia i França en aquest sector dels Alps Marítims. Per baixar prenem un corriol que ressegueix la carena, primer ciclable, però cada cop més difícil i acabem fent molts trams a peu. Una última part molt dreta per dins d'una fageda ens acaba de conduir al poble després d'una ruta curta en distància, però intensa en duresa, dificultat i grans paisatges.

Alta Via del Sale (II)

Fem la segona part de la popular ruta que connectava els Alps amb la Mediterrània per transportar sal, en aquesta ocasió des de la població de Monesi de Triora, a Ligúria fins a prop del refugi Don Barbera. Sortim de la pista per damunt de la població que va pujant fins un coll on hi ha una granja. Tot seguit planeja durant molts quilòmetres, tot passant per un bonic mirador cap a les muntanyes de Marguareis. Seguim fins al Colle delle Selle Vecchie, fronterer amb França, i a partir d'aquí comencem la pujada més forta de la ruta fins al punt més alt, a 2.240 metres, just a sobre del refugi, on havíem acabat la part nord de l'itinerari. Tornem per la mateixa pista, ara més ràpid, ja que principalment ve de baixada.

Monte Saccarello (2.200 m.)

Situats al Passo de la Guardia flanquegem a mitja alçada cap a l'oest per una antiga pista militar entre les costes del Monte Saccarello i la vall de Verdeggia. La pista, suau i panoràmica, passa per un curiós túnel i finalment arriba al Passo di Collardente. Girem a la dreta i comencem una pujada duríssima pel vessant oest de la muntanya, dins de territori francès, fins arribar al Passo di Tanarello, on obrim la visió cap al sector nord de Monesi. Seguim pujant per un pendent més accessible fins assolir el cim coronat per un obelisc. Ben a prop ens aturem a Il Redentore, on hi ha una estàtua i un mirador. Poc més avall fem una parada per dinar al refugi La Terza, i tot seguit continuem per una pista que torna a pujar fort sota el Monte Forté. Un tram de descens per corriol ens deixa al coll de Garezzo, on creuem un altre túnel i baixem suaument per la pista militar gaudint de bones vistes fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Alps