Caminades

Estanys de Vathmala

La part més alta de la vall de Vathmala és un entorn muntanyós que s'enfila fins als peus del Mont Valier, i que alberga diversos estanys d'origen glacial. Iniciem la ruta des de l'aparcament del Mont Noir, uns quilòmetres més amunt per pista del popular estany de Vathmala. Planegem per pista fins al circ de Campuls i comencem a pujar fort fins a topar-nos amb l'estany d'Ayes. Seguim pujant i al coll de Laziés canviem de vessant i gaudim de bones vistes sobre la vall de Riberot. Planegem a gran alçada per un bonic camí que marxa cap al sud fins als estanys de Milouga i Arauech, gairebé sota el Mont Valier. Pugem uns metres més fins l'estany de Cruzous i al fons del circ glacial girem cap al nord i pugem encara més cap a les plàcides pastures de la cabana d'Espugues. Seguim cara amunt fins al punt més alt, el coll de la Cruzette des d'on baixem cap a l'estany d'Eychelle. Planegem tot seguit cap al coll d'Auèole, i acabem seguint la carena del Mont Noir fins al punt d'inici.

Serrat de Sobirons

Al costat de la casa d'Anes hi trobem la bonica ermita de Sant Mamet que feia d'església de l'antic nucli ara despoblat. Des d'aquí marxem caminant per un camí que enfila pel torrent de l'Ulldebou fins al poble d'Ordèn. A la part alta del llogarret surt un camí mig cobert de vegetació que puja fins al també petit nucli de Talltendre. Creuem el carrer principal i sortim per una pista en desús que s'enfila suaument fins al serrat de Sobirons, des d'on tenim una bona panoràmica del Cadí i la vall del Segre. Continuem fins a prop de la masia de la Bastida, però abans d'arribar-hi, just després del torrent de la Borda, prenem un camí a l'esquerra que baixa cap a la casa d'Orèn i acaba de planejar fins al punt d'inici.

Turbians

Fem una caminada matinal fàcil però molt panoràmica entre el coll d'Escriga i la collada de Turbians, al municipi de Gisclareny. D'anada ens enfilarem per la carena en direcció est fins a coronar el cim del Cau (1.539 m.) i més endavant el mirador natural de la Colladassa. Un cop a la cruïlla de pistes i camins a la collada de Turbians prenem un corriol que planeja per sota de la pista asfaltada i que va tornant cap a l'oest fins al magnífic paratge de Sant Miquel de Turbians, un petit planell on s'hi ba bastir la bonica església amb excel·lents vistes del Pedraforca i la vall de Saldes. Ens queda una última pujada fins al punt d'inici passant pel mirador Albert Arilla.

Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.)

Enmig dels verdíssims prats de les Bassotes comencem la caminada que ens portarà fins al cim més alt del Berguedà que assolirem sortint lleugerament del camí normal i gripant per l'esperó nord. Amb una bona colla d'amics comencem a remuntar la Serra Pedregosa fins a trobar el pas que ens permet baixar a la coma dels Cortils. Des de la fondalada iniciem una llarga diagonal cap a l'oest en direcció al cim, i abans d'arribar als seus peus deixem el camí i ens enfilem a la carena, on contemplem la immensa Cerdanya. Seguim carenejant fins al peu d'un esperó que sembla difícil, però buscant els passos es pot grimpar sense complicacions. Extraordinària panoràmica des de dalt cap a les parets del Cadí, el Pedraforca i tota la plana de la Cerdanya. Baixem pel camí normal, però un cop al torrent de Cortils el deixem i seguim l'engorjat fins a trobar un pas que ens retorna als prats on hem començat.

Pont de l'Afrau de Cortalets

Tornem a visitar un dels accidents geològics més curiosos del Parc Natural Cadí Moixeró, un espectacular arc natural de roca situat al solei de la Muga. Comencem la ruta al pont de Monnell, al peu de les majestuoses fonts del Bastareny que aquests dies ragen ufanoses. Resseguim la llarga pista de la Muga i quan s'acaba prenem un corriol que s'enfila pel vessant solei en forta pujada fins als prats de Cortalets. Baixem al torrent i el creuem seguint les fites. Queda ja només una pujada dura i pedregosa fins arribar al peu d'aquest magnífic pont de roca de generoses dimensions (uns 30 metres d'alçada). Fem una pausa per contemplar el curiós indret i tornem xino-xano pel mateix camí.

Serra de Turp (1.620 m.)

En un matí que es lleva rúfol comencem a caminar poc més amunt del petit poble de Llinars i avancem planejant cap als plans de Tilló on podem contemplar la característica forma piramidal i rocosa del vessant oriental del pic. Seguim un caminet perdedor per sota la carena, amb certes dificultats per la presència de neu, i enfilem fins al coll de la Coma. S'acaba una pista precària i comença un camí que puja fort seguint la carena fins al punt més elevat, el pic de Turp. Iniciem la segona part de la ruta resseguint la carena cap al sud pel fil d'una cinglera vertical i sense camí, amb alguns trams emboscats i incòmodes. Bones vistes cap al pantà d'Oliana, el Coscollet i la serra d'Aubenç. Al collet del Grau baixem per un bonic camí que fa una diagonal cap a sota els cingles i arriba al nucli despoblat de Sant Joan de les Anoves. Pugem cap a la masia del Soler i per un caminet que puja fort per dins del bosc tornem a arribar al punt d'origen envoltats de camps de patates i les tradicionals trumferes.

Cingles del Reu (1.263 m.)

Sortim de la Nou decidits en direcció nord fins a la casa del Puig, i uns metres més endavant deixem la pista enmig d'un revolt per enfilar-nos sense camí per dins del bosc fins assolir la cinglera. Pugem un tram força emboscat fins que trobem el fil, i comencem a seguir-lo sense camí, però ja amb bones vistes cap a la vall del Llobregat. Passem per diversos collets on hi ha parades dels caçadors, i sempre seguint per la punta de la carena anem enfilant fins assolir el cim, el cap del Reu (1.263 m.) o Tossal del Puig, segons els mapes. Excel·lents vistes cap a la vall del Llobregat, el pantà de la Baells, Ensija, els cingles de la Garganta, el Pedraforca, el Cadí i el Moixeró. Deixem el cim i ara sí per camí continuem cap al nord fins que gira prop de Coma-rodona. Anem tornant per una pistota que puja lleugerament fins la collada de Sant Isidre, i finalment baixa fins al punt d'inici. Una ruta amb trams d'aventura i sense camí, però amb vistes molt boniques.

Llafranc - Tamariu

Resseguim un tram abrupte de la Costa Brava entre dues de les poblacions més pintoresques del Baix Empordà. Sortim de Llafranc i ens enfilem per un camí molt directe que remunta un fort pendent fins al far de Sant Sebastià, on tenim extraordinàries vistes sobre el mar. Deixem el GR-92 i prenem un corriol més aventurer que avança per damunt dels penya-segats de l'illa Roja i el cap dels Frares. Retornem al còmode GR i baixem a la petita cala Pedrosa, des d'on haurem de pujar fort per resseguir el camí. Fem una aturada a la pedregosa cala d'en Roig, i acabem de planejar còmodament fins a Tamariu. Tornarem per l'interior seguint el PR-C 107 per camins frescals que passen per la font d'en Cruanyes, el Puig Gruí i el dòlmen de Can Mina dels Torrents.

Cap de la Baga de Cabanelles (1.685 m.)

La tardor és potser la millor estació per visitar els boscos obacs del Catllaràs. Avui sortim de Malanyeu i ens enfilem cap al Griell de Cal Pigot, on a través d'un pas equipat amb escales accedim a un forat a la roca damunt mateix de la cascada. Ens enfilem a la carena fins a la Foradada, una escletxa a la cinglera que ofereix unes vistes magnífiques. Seguim pujant cap al damunt dels cingles de la To, i seguim amunt fins el Cap dels Emprius i el Portell del Porc, un collet previ al cim de la jornada, on tornem a tenir grans vistes cap als cingles de Vallcebre, el Pedraforca i el Cadí. Carenegem uns minuts i prenem un caminet que baixa per una bonica fageda fins al Grapissot, on hi ha un pas equipat amb un cable. Seguim un bonic camí boscós cap al sud i descendim cap al torrent de Malanyeu. Avancem sobre un terra entapissat de fullaraca a la fageda de la font de les Travesses, ja ben a prop dels plans que envolten el poble.

Serrat de les Estelles (1.947 m.)

Fem una caminada matinal fàcil per les cingleres que s'aixequen sobre Berga i que marquen la transició entre la plana central i el Prepirineu. Comencem al santuari de Corbera, marxem per la pista cap al coll de l'Oreller i seguim fins el pla de l'Estany, on neix un camí a l'entrada de la canal del Tonedor, i que continua amunt fent una llarga diagonal fins al serrat de les Arades. Un cop dalt de la carena tombem cap a ponent i anem seguint pel fil tot gaudint d'extenses vistes cap a l'Estany, la Figuerassa i tota la plana central. Arribem al punt més alt i seguim planejant cap al coll de Tagast, on girem a l'esquerra i comencem la baixada pel camí del pla de la Cresta que ens tornarà al punt inicial.

Pàgines

Subscriure a Caminades