Caminades

Pica Roja (2.903 m.)

A la cua de l'embassament de Solcèn, a la part alta de l'Arieja, iniciem una ruta que ens acabarà portant fins un cim encrestat ben a prop del sostre de Catalunya. Pugem primer suaument seguint el torrent fins que la vall forma una gran esplanada tancada per forts pendents a banda i banda. A la base del pla el torrent forma un reguitzell d'aigües tortes. Prenem un camí cap a la dreta que comença a pujar fort fins a l'estany de Romaset, i des d'aquí en pendent encara augmenta, ara ja per terreny pedregós fins al coll del mateix nom. Esquivem alguna congesta i des del coll enfilem fort seguint la carena fins al cim, que ens ofereix grans vistes dels cims de l'Arieja, Andorra i la Vall Ferrera. Comencem a baixar seguint la carena, amb trams encrestats on cal parar atenció. Al port de Boet entrem de nou al vessant francès i baixem cap a l'estany de Socarada. A partir d'aquí, per terreny més amable anem tornant al punt d'inici.

Gorges d'Enfer

Al fons de la vall de Lis, al sector de Banhèras de Luishon, fem una interessant caminada que remunta el torrent d'Enfer i ens permet gaudir de diverses cascades i engorjats. Comencem al peu de la central elèctrica del Portillon, al costat de la qual hi ha la magnífica cascada d'Enfer. El camí puja fort per dins d'una fageda fins la següent parada, l'espectacular Gouffre d'Enfer, una cascada vertical molt engorjada. Seguim pujant per un camí amb diversos trams empedrats fins a la Rue d'Enfer, un tram del torrent engorjat entre grans roces, entremig de les quals brolla l'aigua. Intentem pujar fins a les antigues mines de Crabioules, però un tram molt dret amb neu ens ho impedeix. Tornem enrere i tanquem la volta passant pel prat de l'Artigue.

Boms del Port de Venasque

Al sud de Banhèras de Luishon la vall de la Pique puja progressivament fins a l'Hospice de França, un antic refugi a partir del qual començava un camí l'alta muntanya que permetia creuar el pas fronterer cap a la zona de Benasc. Avui sortim caminant des d'aquest antiga posada de traginers i remuntem la costeruda vall que ens condueix fins al refugi de Venasque, a 2.250 metres i al peu d'un conjunt d'estanys coneguts com els Boms del Port. Poc més amunt hi ha el port de Benasc que permet l'accés a la zona de la Renclusa, al peu de l'Aneto. No hi acabem d'arribar per l'acumulació de neu, i ens conformem gaudint d'un paisatge magnífic a la riba dels estanys vorejats de grans muntanyes com el pic de la Mina o el Salvaguardia.

Vall de la Pique

Al nord de Banhèras de Luishon s'obre una vall estreta solcada per un riu que baixa des de les més altes muntanyes dels Pirineus. A la part baixa de la vall, al peu del nucli de Sant Mamet, fem una curta però interessant caminada que remunta pel un bonic camí de ribera un bon tram de la vall, i tot seguit baixa per l'altre vessant seguint una canalització d'aigua. A part del bonic camí fresc i ombrívol, cal destacar dos elements interessants ben a prop del punt de sortida: la torre medieval de Castelvielh, i la passarel·la de Pequerin, un pont per a vianants que travessa a notable alçada un congost del riu, just damunt de la gorja de Marie-Louise.

Castell de Lluçà

Al costat del magnífic monestir de Santa Maria de Lluçà comencem a caminar planejant cap a ponent entre camps fins al peu d'una gran alzina, on baixa el caminet de la gran balma dels Bous. Ens fixem en la curiosa font i seguim endavant sota la masia del Vilaró. Pugem per una pista seguint el rec de Miralles fins que girem al a dreta a la costa del Collet i comencem a baixar ara cap al sud. Arribem a la masia del Castell, bastida sobre una gran roca, i tombem a l'esquerra per començar una pujada curta i intensa fins al castell. Arribem a la bonica ermita circular de Sant Vicenç i acabem de pujar a les restes del castell, amb bones vistes de la contrada. Baixem pel mateix camí i tornem al petit nucli de Lluçà que tenim ben a prop.

Bony de la Caubera (2.051 m.)

Situats al santuari de la Mare de Déu de Canòlic comencem a pujar intercalant trams de camí i trams de pista asfaltada en direcció al pla de les Toves i tot seguit al coll de la Gallina, ben conegut pels amants del ciclisme. Des d'aquí prenem un caminet obac que avança cap al nord per sota de la carena fins que l'assoleix en un prat. Aquí trobem una petita pista que puja de Civís i que, canviant de direcció, ens permet arribar a aquest petit cim coronat per unes grans antenes. Bones vistes cap al sector d'Andorra, però també cap a la banda de Civís i el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Baixem pel mateix camí, tot i que a la collada de Canòlic retallem pel camí sense tornar al coll de la Gallina.

Rocaguinarda

Sortim des d'Oristà per fer una plàcida caminada que ens portarà fins al mas on va néixer el popular bandoler Perot lo Lladre. Comencem planejant al peu de la riera Gavarresa i passem al costat de la gran masia la Quintana. Tot seguit ens enfilem cap al peu del cingle dels Tres Còdols per contemplar uns antics grafits sobre la roca. Seguim pujant fins a les restes del mas de Rocaguinarda, que es troba en estat de ruïna. Tot seguit planegem per bones pistes dalt l'altiplà i passada la casa de la Gallinera baixem fort cap al torrent de la Gavarresa fins a retrobar la pista principal per on ja havíem vingut.

Montagnon d'Iseye (2.173 m.)

Aquesta muntanya d'alçada modesta situada als Pirineus bearnesos té una característica molt especial, ja que té al peu un circ glacial amb un bonic estany en forma de cor. És una de les excursions més habituals en aquest vessant nord pirinenc gràcies a l'atractiu i la potència visual d'aquesta imatge. Sortim dels afores d'Aidius i pugem primer per una pista fins a trobar el camí que va remuntant una ampla coma fins al coll de Taillandère, on comença la forta pujada que ens deixa al peu del llac. Però la visió més bonica tant de l'estany com de l'entorn la trobarem si seguim caminant fins a coronar alguna de les muntanyes que envolten el circ. Contemplem el bonic paisatge des del cim ben escarpat, i tornem per una llarga ruta més a l'oest que baixa pel Coig Arras.

Foradada de les Muntanyetes

Des del mirador dels Orris contemplem el vessant sud de la Tosa i l'espectacle caòtic de les Muntanyetes. Si ens hi fixem bé, prop de la base de l'extrem oriental es pot endevinar un pont natural de roca. Baixem per la pista des del peu del mirador fins al torrent del Serrat Gran. El creuem i ens enfilem per una canaleta força dreta, que fins i tot ens fa posar les mans a terra en algun punt, fins arribar a les envistes del curiós arc de roca. Ja només queda creuar de pla una incòmoda tartera i ens situem a sota d'aquesta foradada. Des d'aquí encara pugem uns metres més per la base de les parets inexpugnables fins unes balmes situades uns metres més amunt. Baixem pel mateix lloc sense més dificultats que el fort pendent i l'absència de camí.

Cala San Pedro

Caminem pel sector oriental del Cabo de Gata per un tram de costa escarpada amb la característica roca volcànica. Sortim del petit poble de Las Negras i passegem per la platja en direcció nord fins a trobar un camí que s'enfila i voreja el Cerro Negro per una antiga pista. Quan s'acaba continua un caminet que avança alçat damunt dels penya-segats fins a les envistes de la cala. Baixem per un tram força dret fins al castell i la mateixa platja de la Cala San Pedro, un racó molt bonic amb una platja en forma de mitja lluna, d'aigua turquesa i envoltada de cingles de roca fosca. Tornem pel mateix camí i fem una variant pel Cortijo de Ricardillo.

Pàgines

Subscriure a Caminades