Caminades

Bauma Molosa

Marxem caminant des el Pla de la Quar seguint el GR-1 en direcció cap a Borredà, i enmig d'un tram obac i de vegetació espessa deixem el camí principal i prenem un carrerany que baixa seguint més o menys el curs d'un torrent. Per terreny selvàtic en un bosc molt espès baixem fins al peu de la cinglera on es forma una gran balma, potser una de les més grans que hem vist al Berguedà. De fet es tracta d'una enorme cinglera abalmada, per sota de la qual passa el camí que seguim. Deixem la balma i avancem fins al pla de les Arnes, on girarem 180º pel GR-241 que ens tornarà de pujada fins al punt d'inici.

L'Escletxa

Sortim caminant de Castellar del Riu cap a la base dels cingles de la Corba amb la intenció de localitzar una cavitat formada sota una gran escletxa de la cinglera. Passada la masia del Riu seguim un caminet cap a ponent fins a un petit collet on ens enfilem marges a través, per terreny emboscat fins a la base de la roca on trobem l'escletxa. Entrem a l'ampla cova a la base del cingle i contemplem aquesta curiositat geològica. Reprenem el camí cap a l'oest i pugem al grau d'Olivell, on s'obre la visió cap a la vall de Lord. Anem pujant cap als plans de la Corba, seguim cap a la bonica ermita de Sant Llorenç dels Porxos i baixem pel camí directe al peu del torrent que ens retorna al punt d'inici.

Puig Cornador (1.229 m.)

Sortim caminant des del nucli de Vinyoles, al peu de la notable masia de Portavella, i ens enfilem a la carena seguint el camí indicat (GR-1). Avancem cap a l'oest pel fil de la carena arbrada i amb vistes limitades. Passem al costat d'un faig monumental, i poc més endavant el vèrtex geodèsic mig camuflat per la vegetació. Planegem per la carena fins arribar a la magnífica església de Santa Margarida de Vinyoles, aquí sí, amb grans vistes sobretot de l'altiplà del Lluçanès i la plana de Vic. Seguim el camí tot carenejant fins al coll Tallat on comença una curta però intensa pujada fins al cim, el Puig Cornador, també molt panoràmic. Reculem fins al coll i baixem cap al sud pel GR fins al coll de l'Ampolla, on prenem una pista cap a l'est que ens portarà pel vessant solei fins al punt d'inici.

Volta al Reu

Un camí fresc i humit travessa a mitja alçada els cingles del Reu abocats sobre la vall del Llobregat. Comencem a caminar a la Nou, i al sector occidental del nucli trobem el camí boscal que seguirem durant una bona estona en direcció nord. Pugem fins un mirador natural sobre del riu i la cua de l'embassament de la Baells, Aquí hi havia hagut un punt de vigilància durant la Guerra Civil. El camí baixa cap a una pista, i seguim avall fins a trobar l'entrada d'un corriol més indefinit i emboscat que puja fins a l'extrem nord de la petita serra del Reu, ja prop de Malanyeu. Comencem la tornada i pugem fort fins a la part alta dels cingles. Avancem pel fil tot gaudint de la panoràmica fins a la collada de Sant Isidre, i baixem per un corriol fins al poble.

Frau de Sant Elies

Sortim de Cal Rosal i prenem un camí que remunta la riera de Font Calda per un bosc obac de ribera. Al cap d'uns minuts un trencant a mà dreta ens porta fins a sota d'una gran balma amb un salt d'aigua que cau des del llavi. És la Frau de Sant Elies, un racó bonic amb la cascada i un gorg a sota. Tornem al camí i pugem cap a la casa de Dacs, i per pista ens acostem fins al Serrat de l'Àliga. A la punta hi ha un bon mirador natural. Baixem sense camí gaire definit fins a Montorsí, on continuem un tram per pista i després per un bonic camí fins a l'església prerromànica de Sant Vicenç d'Obiols. Ja per pista seguim fins al notable mas Lledó, d'aspecte medieval, i acabem de baixar fins al punt d'inici al peu del riu Llobregat.

Miradors de Revilla

Al petit poble de Revilla hi neix un camí que voreja les cingleres i arriba fins a uns miradors sobre les gorges d'Escuain. Des d'aquests punts elevats es pot contemplar el camí del riu Yaga, que neix als peus del Mont Perdut i excava un profund engorjat en el seu trajecte cap al riu Cinca on desemboca. Passats els miradors seguim per un caminet molt agradable dins el bosc que s'enfila cap a l'altiplà de la Loresa, on gaudim de bones vistes cap al Castillo Mayor. El caminet comença a baixar fins al petit nucli bastit al voltant de l'església de San Félix.

Estanys de Vathmala

La part més alta de la vall de Vathmala és un entorn muntanyós que s'enfila fins als peus del Mont Valier, i que alberga diversos estanys d'origen glacial. Iniciem la ruta des de l'aparcament del Mont Noir, uns quilòmetres més amunt per pista del popular estany de Vathmala. Planegem per pista fins al circ de Campuls i comencem a pujar fort fins a topar-nos amb l'estany d'Ayes. Seguim pujant i al coll de Laziés canviem de vessant i gaudim de bones vistes sobre la vall de Riberot. Planegem a gran alçada per un bonic camí que marxa cap al sud fins als estanys de Milouga i Arauech, gairebé sota el Mont Valier. Pugem uns metres més fins l'estany de Cruzous i al fons del circ glacial girem cap al nord i pugem encara més cap a les plàcides pastures de la cabana d'Espugues. Seguim cara amunt fins al punt més alt, el coll de la Cruzette des d'on baixem cap a l'estany d'Eychelle. Planegem tot seguit cap al coll d'Auèole, i acabem seguint la carena del Mont Noir fins al punt d'inici.

Serrat de Sobirons

Al costat de la casa d'Anes hi trobem la bonica ermita de Sant Mamet que feia d'església de l'antic nucli ara despoblat. Des d'aquí marxem caminant per un camí que enfila pel torrent de l'Ulldebou fins al poble d'Ordèn. A la part alta del llogarret surt un camí mig cobert de vegetació que puja fins al també petit nucli de Talltendre. Creuem el carrer principal i sortim per una pista en desús que s'enfila suaument fins al serrat de Sobirons, des d'on tenim una bona panoràmica del Cadí i la vall del Segre. Continuem fins a prop de la masia de la Bastida, però abans d'arribar-hi, just després del torrent de la Borda, prenem un camí a l'esquerra que baixa cap a la casa d'Orèn i acaba de planejar fins al punt d'inici.

Turbians

Fem una caminada matinal fàcil però molt panoràmica entre el coll d'Escriga i la collada de Turbians, al municipi de Gisclareny. D'anada ens enfilarem per la carena en direcció est fins a coronar el cim del Cau (1.539 m.) i més endavant el mirador natural de la Colladassa. Un cop a la cruïlla de pistes i camins a la collada de Turbians prenem un corriol que planeja per sota de la pista asfaltada i que va tornant cap a l'oest fins al magnífic paratge de Sant Miquel de Turbians, un petit planell on s'hi ba bastir la bonica església amb excel·lents vistes del Pedraforca i la vall de Saldes. Ens queda una última pujada fins al punt d'inici passant pel mirador Albert Arilla.

Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.)

Enmig dels verdíssims prats de les Bassotes comencem la caminada que ens portarà fins al cim més alt del Berguedà que assolirem sortint lleugerament del camí normal i gripant per l'esperó nord. Amb una bona colla d'amics comencem a remuntar la Serra Pedregosa fins a trobar el pas que ens permet baixar a la coma dels Cortils. Des de la fondalada iniciem una llarga diagonal cap a l'oest en direcció al cim, i abans d'arribar als seus peus deixem el camí i ens enfilem a la carena, on contemplem la immensa Cerdanya. Seguim carenejant fins al peu d'un esperó que sembla difícil, però buscant els passos es pot grimpar sense complicacions. Extraordinària panoràmica des de dalt cap a les parets del Cadí, el Pedraforca i tota la plana de la Cerdanya. Baixem pel camí normal, però un cop al torrent de Cortils el deixem i seguim l'engorjat fins a trobar un pas que ens retorna als prats on hem començat.

Pàgines

Subscriure a Caminades