Caminades

En un turó al costat mateix del llac de Mont Cenis hi trobem un antic fort que van construir els militars italians per protegir la seva frontera, tot i que actualment està en territori francès. Hi pugem caminant des del poble abandonat de la Grand Croix, i després d'arribar-hi per un camí molt directe, visitem l'exterior i l'interior d'aquest gran edifici militar de planta pentagonal. Actualment està abandonat però es manté en força bones condicions. Està envoltat de muntanyes que s'enfilen fins als 3.500 metres, i es pot gaudir d'una bona vista del llac i la gran esplanada de Mont Cenis. Baixem per una pista que allarga una mica aquesta fàcil passejada matinal.

La capçalera de la vall de Chistau està coronada per una carena amb diverses puntes que superen els 3.000 metres. Són els pics de Culfreda o Batua, units per una cresta fàcil de recórrer i molt panoràmica. Sortim des del càmping del Forcallo, ja que a l'estiu no es pot arribar fins al punt habitual de sortida, el refugi lliure de Tabernés. Hi pugem a peu i seguim el corriol que remunta el riu Zinqueta fins al Vado de Bachimala. Aquí comença la llarga pujada fins al Puerto de la Madera, on ja enllacem amb la carena, primer ampla, i més endavant una bonica cresta de roca fosca que es pot recórrer sense dificultat fins a la Punta Cabalera, i finalment el tram més estètic fins al punt més alt. Bones vistes cap als massissos de Bachimala i Posets. Baixem pel mateix camí.

Visitem aquest cim de difícil accés situat als confins entre l'Arieja i el nord d'Andorra en una ruta llarga i feixuga. Sortim des de la presa de Solcèn i prenem un caminet que va a buscar el torrent de Picot. Comença una llarga pujada cap als estanys del mateix nom, i després amb un pendent encara més fort fins a la llarga carena que ens portarà primer a la punta Michel Sébastien, i després al Malcaràs. La marxa és lenta, ja que ens movem sempre per terreny incòmode i pedregós. Tot seguit baixem cap a l'est fins a l'estany Forcat, on hi ha un refugi. Sense acabar d'arribar-hi prenem un camí molt dret que puja a una carena, baixa a una coma on encara queda força neu, i torna a pujar a la carena del Picot. La baixada és molt feixuga i complexa, amb algun pas equipat.

A tocar del port d'Urbasa hi ha un aparcament on comença una ruta fàcil i planera que permet contemplar la cinglera de la part alta de la serra d'Urbasa. El camí és ben definit, i recorre la part superior de circ damunt del naixement del riu Urederra. L'itinerari és linial i traça una clara forma semicircular, sempre per damunt del llavi del cingle que cau més de 300 metres en vertical sobre la vall del riu Urederra.