Caminades

El Punxó (2.581 m.)

Sortim de Porta per un caminet que creua uns camps erms i s'endinsa en un bosc fresc a través d'un antic camí empedrat. Aviat el pendent augmenta fort i pugem durant una llarga estona primer per un bosc d'alta muntanya, i més amunt per una zona de prats alpins que donen pas a l'amplíssim coll de l'Home Mort. Avancem per una gran planúria a més de 2.300 metres, ara pujant suaument, fins assolir l'arrodonit cim. Vistes cap a la vall del riu Querol, les pistes d'esquí de la Porté, la vall de Campcardós, i la llarga carena que des d'aquest modest cim connectaria amb el Carlit, molt més a l'est.

Estanys de les Rabassoles

Situats a la petita comarca occitana del Donasà, iniciem una caminada ben entretinguda que ens permet connectar els diversos estanys de les Rabassoles. Sortim del pàrquing de l'Artiga, als afores de Mijanes, i pugem fins al pla del mateix nom. Avancem un tram dins d'un bosc frondós d'avets i bedolls fins que arribem a una gran esplanada que haurem de creuar de llarg. Una pujada curta però intensa ens porta fins a l'estany de les Rabassoles. El voregem per la dreta i tornem a pujar fins a l'estany Negre, enclotat el peu del Tarbesó. Girem cap al sud i aviat arribem a l'estany Blau, des del qual seguim en la mateixa direcció fins al coll de l'Euga, on contemplem la Dent d'Orlu. Baixem cap a l'Estanyet, i acabem de tancar el cercle.

Forat Colomer

Al plàcid llogarret de Santa Cecília d'Odèn iniciem una ruta a peu que comença baixant sota les parets de la carena del Castell fins un profund congost on hi ha el Forat Colomer, un racó de gran bellesa on l'aigua s'escola en un pas molt estret i forma petites cascades. Després de visitar aquest emblemàtic racó, comencem a pujar fort fins a la carretera i arribem a la font de Cal Vermell, d'on brolla una aigua molt apreciada pels veïns de la zona. Tornem a baixar fins al peu del torrent, just a l'altre cantó del forat, i des d'aquí iniciem una dura pujada fins al castell d'Odèn, ja ben a prop del punt d'inici.

Creu de Santos (942 m.)

Des de l'antic balneari de Cardó iniciem una interessant caminada que ens portarà a assolir el sostre de la serra del mateix nom. Engeguem al peu de l'edifici abandonat, i per un camí estret i ombrívol pugem cap a les ermites ensorrades de Sant Josep, Sant Roc i Santa Agnès. Contemplem boniques vistes del baleneari abans de seguir la ruta que comença a pujar fort cap al curiós pas de la cova Lluminosa. Seguim amunt fins una altra curiositat geològica, la roca Foradada, un gran arc natural de roca. Reprenem el camí de la Cassola del Diable, pugem al cingle dels Martells i fem una última pujada fins al sostre de la serra de Cardó, des d'on s'arriba a veure el Delta de l'Ebre. Baixem per un camí congost que passa per les ermites de Sant Onofre i Sant Simeó.

Clot de l'Infern

Des del petit poble de la Coma prenem un camí molt bonic, amb trams empedrats, que s'enfila fent zig-zags fins a la sortida del barranc del Clot de l'Infern. Ens hi endinsem i comencem a remuntar-lo, grimpant en alguns punts, i amb l'ajuda de cadenes i esglaons en alguns passos més complexos. Avancem pel feréstec congost fins a sortir al costat de la Borda del Pujol, on tenim un bonic mirador natural de la Serra del Verd, el Port del Comte i la vall de Lord. Seguim cap a l'est per l'obaga de cal Dam, i anem revoltant les roques del Minguell. Tombem cap al vessand sud i planegem cap a la magnífica masia del Pujol del Racó, des d'on baixem cap al rierol i seguim per agradables camins cap a Sant Andreu i la Torre dels Moros. Un últim tram de caminet plàcid dins d'una roureda ens retorna al nucli de la Coma on acabem la interessant ruta.

Congost de Collegats

Als afores de La Pobla de Segur prenem la carretera vella i remuntem a peu el tram més engorjat del Congost de Collegats fins que el riu es torna a eixamplar. A l'altre cantó de la carretera neix un corriol que s'enfila fins al peu de les roques on hi ha moltes zones d'escalada. Un cop al peu de les parets anem flanquejant fins a trobar la curiosa cova de la Serp. Després de la visita seguim el camí que s'enfila fins un mirador amb bones vistes aèries del congost. Tot seguit comença a baixar i trobem la bifurcació per arribar-nos a l'entic monestir troglodita de Sant Pere de les Maleses, del qual només en queden unes restes. Avancem cap al serrat d'Ansal i baixem directes fins al punt d'inici.

Avedoga d'Adons

Des del petit poble d'Adons comencem a caminar per uns prats fins que comença la pujada progressiva per la cara nord de la Serra de Sant Gervàs. Pugem per un camí ben fresat entre matolls que s'enfila direcció sud fins assolir la carena de la serra. Si el vessant nord de la serra és arrodonit, la cara sud és totalment abrupte, una gran cinglera que s'aboca sobre la Terreta. Girem a l'esquerra i resseguim la carena fins al cim de l'Avedoga, un dos dos cims de la serra. Tornem enrere amb la intenció de pujar l'altre cim, però plou i ens refugiem al curiós pas del Portús, una escletxa natural per on discorre un camí que permet creuar les dues cares de la serra. Creuem el pas i contemplem les cingleres de la cara sud abans de retrobar el camí de tornada i desfer-lo fins al punt d'inici.

Carrànima

Iniciem una ruta a peu al coll de Faidella, a la carretera entre Coll de Nargó i Isona, i caminem fins a la casa del mateix nom. D'allà surt un camí força perdut que s'enfila pel vessant solei de la serra fins assolir la carena, on trobem una pista que ens porta fins al punt més alt de la ruta, la Mare de Déu de Carrànima, al sostre de la serra homònima. Baixem per la pista fins a la collada Sobirana, on de nou prenem un camí poc definit que va planejant fins als afores del bonic poble de Bóixols. Creuem la carretera i baixem cap al pont romànic, al lloc conegut com a Forat de Bóixols, on hi ha un bonic gorg a sota del pont. Seguim caminant per pista fins a Can Miquel de la Borda, i des d'aquí pugem una bona estona per la pista fins al punt d'inici, contemplant des de dalt el despoblat de la Rua.

Pica Roja (2.903 m.)

A la cua de l'embassament de Solcèn, a la part alta de l'Arieja, iniciem una ruta que ens acabarà portant fins un cim encrestat ben a prop del sostre de Catalunya. Pugem primer suaument seguint el torrent fins que la vall forma una gran esplanada tancada per forts pendents a banda i banda. A la base del pla el torrent forma un reguitzell d'aigües tortes. Prenem un camí cap a la dreta que comença a pujar fort fins a l'estany de Romaset, i des d'aquí en pendent encara augmenta, ara ja per terreny pedregós fins al coll del mateix nom. Esquivem alguna congesta i des del coll enfilem fort seguint la carena fins al cim, que ens ofereix grans vistes dels cims de l'Arieja, Andorra i la Vall Ferrera. Comencem a baixar seguint la carena, amb trams encrestats on cal parar atenció. Al port de Boet entrem de nou al vessant francès i baixem cap a l'estany de Socarada. A partir d'aquí, per terreny més amable anem tornant al punt d'inici.

Gorges d'Enfer

Al fons de la vall de Lis, al sector de Banhèras de Luishon, fem una interessant caminada que remunta el torrent d'Enfer i ens permet gaudir de diverses cascades i engorjats. Comencem al peu de la central elèctrica del Portillon, al costat de la qual hi ha la magnífica cascada d'Enfer. El camí puja fort per dins d'una fageda fins la següent parada, l'espectacular Gouffre d'Enfer, una cascada vertical molt engorjada. Seguim pujant per un camí amb diversos trams empedrats fins a la Rue d'Enfer, un tram del torrent engorjat entre grans roces, entremig de les quals brolla l'aigua. Intentem pujar fins a les antigues mines de Crabioules, però un tram molt dret amb neu ens ho impedeix. Tornem enrere i tanquem la volta passant pel prat de l'Artigue.

Pàgines

Subscriure a Caminades