Valle Argentera

Una plàcida pista recorre el fons d'aquesta vall ampla però envoltada de muntanyes que superen de llarg els 3.000 metres, i en arribar al fons es divideix en dues. Seguim pujant en bicicleta per la vall del Gran Miol fins arribar a la granja Alpe Gran Miol, a més de 2.400 metres. Tot seguit reculem i avancem un curt tram de la vall Lunga fins un antic refugi militar. Contemplem una bonica visió longitudinal de la vall principal, emmarcada per una carena de cims punxeguts a banda i banda. De baixada passem pel bonic refugi Alpe Plane, ben animat a l'estiu, i per tancar el cercle tornem per un caminet que avança per la riba dreta del riu Ripa i que passa a tocar la granja Gacés, i just per sota de l'antic poble d'Argentera, actualment en ruïnes.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Clot Batua Valle Argentera, Piemont (Itàlia)
• Distància: 17,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 610 metres
• Temps: 2:25 hores
• Dificultat: IBP=70 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes
• Cartografia: Alta Val di Susa, Alta Val Chisone Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Després d'uns dies intensos coneixent els Alps Cotians a cop de pedal, avui decidim reposar una mica i fem una jornada de descans. En realitat serà un descans actiu, força actiu. Ens desplacem cap a la vall Argentera, una bonica vall situada al sud de les localitats italianes de Cesana Torinese i Sestriere, aquesta última coneguda per la seva estació d'esquí. Passat el poble de Sauze di Cesana en direcció a Sestriere trobarem una estreta carretera que surt a la dreta i s'endinsa a la vall. Els primers metres de la carretera són asfaltats fins al pont per creuar el riu Ripa. En aquest punt, a l'estiu hi ha un peatge per regular l'accés. Uns metres després del pont s'acaba l'asfalt i continua una pista de terra en bon estat que puja suaument remuntant la vall. Seguim uns quilòmetres fins al Clot Batua, una zona on la vall s'eixampla i hi ha una zona on està permesa l'acampada. En aquest bonic indret, pla, obert, envoltat d'altes muntanyes i amb un riuet al costat passarem la nit i la propera jornada.

Al matí, la Sílvia i el Fum decideixen anar a passejar una mica per l'entorn, una zona ben bonica i fresca. Jo tinc ganes de conèixer una mica més la vall, i agafo la bicicleta per avançar fins a la capçalera, o bé fins on sigui possible. La zona d'acampada és ampla i còmoda. Durant el dia fins i tot hi ha un servei de bar. El matí es lleva fresc, ja que estem a 1.850 metres d'alçada entremig de muntanyes que superen els 3.000. Esmorzem sense pressa i quan el sol ja escalfa agafo la bicicleta i segueixo amunt per la pista que remunta la vall pel vessant esquerre hidrogràfic del riu. El primer tram és planer i avanço sense cap dificultat els primers 3 quilòmetres, sempre ben a prop del riu. Durant el camí, a l'altra banda es poden observar algunes bordes i una granja, així com les restes de l'antic nucli d'Argentera, actualment només un munt de runes.

Passats els 3 primers quilòmetres la pista es comença a enfilar per dins d'un bosc d'alta muntanya. El canvi és sobtat, ja que passo de pedalar còmodament per una pista gairebé plana a enfilar per uns pujadors molts drets i pedregosos. Vaig pujant poc a poc, amb la fresca del bosc obac. La pista puja gairebé 2 quilòmetres més fins arribar al Piano della Milizia, una gran esplanada que connecta la vall d'Argentera amb la vall secundària del Gran Miol, que etot seguit començaré a remuntar. Enmig d'una gran esplanada hi ha una cruïlla de pistes, i segueixo a l'esquerra. Al fons de l'esplanada hi ha un antic refugi militar, el Ricovero Gravier. La pista passa per sobre i torna a pujar. Ja per damunt dels 2.100 metres va tombant direcció sud, tot i que fa diversos revolts. En aquesta alçada ja no hi ha vegetació, i avanço enmig d'uns grans prats alpins inclinats que es van enfilant fins a donar pas a la roca, que puja fins a més de 3.000 metres.

La pista puja durant una bona estona, i després de tres o quatre revolts enllaçats arribo a l'Alpe Gran Miol, una granja situada a 2.410 metres, el punt més alt de la ruta d'avui. Aquí s'acaba la pista, però continuen diversos camins que no són ciclables ja els vessants són força drets. Al darrere la granja es pot veure el pic Gran Queyron, de 3.060 metres, i fronterer amb França. Des d'aquí també es poden contemplar diverses puntes de la llarga cresta que envolta la vall, amb alguns cims ben significatius, com la punta Ramiere, de 3.303 metres. A la granja hi fan formatges, i se'n poden comprar. Contemplo el paisatge i baixo per la mateixa pista entre prats inclinats on pasturen un bon ramat de vaques fins a retrobar el Piano della Millizia. Enmig del prat prenc la pista que surt a la dreta i que planeja en direcció nord.

Comença tot seguit un dels trams més bonics de tota la ruta, ja que aquesta pista fa una diagonal que connecta les dues valls en les que es bifurca la vall Argentera, és a dir, el naixement de les valls del Gran Miol (d'on vinc) i la vall Lunga (on vaig). Durant aquesta diagonal, la pista passa per un balcó natural que permet contemplar longitudinalment la vall Argentera. Així doncs, m'aturo des d'aquest punt panoràmic i contemplo com la vall s'escola sota els meus peus, envoltada a banda i banda per sengles carenes amb pics que superen els 3.300 metres. També des d'aquest mirador es pot veure l'Alpe Plane, un bonic edifici d'aire alpí on hi ha un refugi. Abans però continuo per la pista fins a una bifurcació. Segueixo a la dreta com si volgués remuntar la vall Lunga, on continua una pista precària només uns centenars de metres, concretament fins a les ruïnes d'un antic refugi militar. Torno enrere i baixo per la pista que arriba al refugi.

El Rifugio Agrituristico Alpe Plane està format per un xalet alpí ben bonic amb balcons i moltes flors. En aquest edifici hi ha el refugi, i en un altre situat uns metres enllà una petita granja. Fa goig de veure un edifici tan cuidat a 2.085 metres, i amb la circulació restringida per arribar-hi. El refugi està força alçat sobre el fons de la vall, i es pot contemplar una bona panoràmica, tant de la vall principal Argentera que queda a sota, com les dues que neixen com a bifurcació d'aquesta, les de Gran Miol i Lunga. Hi ha força gent a fora del refugi, ja que fa un dia molt agradable. Hi ha una terrassa amb molta gent a punt de dinar. Precisament això em fa adonar que és hora de tornar. Així que prenc la pista que baixa molt fort sota mateix del refugi i en pocs minuts torno a ser a la vall principal.

Per fer el recorregut una mica diferent, en comptes de tornar per la pista principal que passa pel marge esquerre, prenc una pista sense circulació, més precària, que baixa pel flanc dret. La pista passa a tocar mateix del riu Ripa, i en pocs minuts arribo a la granja Gacès. Tot seguit creua uns prats i arriba a l'antic nucli d'Argentera, del qual queden només les restes ensorrades de les antigues cases. Al costat de les cases en ruïnes hi ha un petit pont que em permet salvar el riu i tornar a la pista principal, per la qual acabo de baixar còmodament fins al punt d'inici, els prats de Clot Batua, on hi ha una àrea de lleure. Acabem de passar la tarda en aquest indret tan agradable, a l'ombra de grans pins i en una esplanada immensa envoltada de cims altius. Un indret ideal per gaudir d'un dia de descans actiu en un entorn plàcid d'alta muntanya.