Colle della Rho (2.541 m.)

A la part alta de Bardonecchia surt una antiga pista militar que remunta tota la vall de la Rho fins al coll fronterer amb França. Enmig d'un entorn d'alta muntanya i envoltats de cims que superen els 3.200 metres, la pista puja molt fort, amb trams que superen el 20% de pendent, i molts de més del 15%. Cal empènyer la bicicleta en diversos trams, però el paisatge és majestuós. Arribem al Piano dei Morti, on hi ha una antiga caserna militar gairebé encastada a la roca. Creuem una gran zona de pastures i remuntem els últims metres fins assolir el coll on s'obren amplíssimes vistes cap als dos vessants. Després d'una pausa per contemplar el magnífic paisatge tornem per la mateixa pista, gaudint del descens amb vistes cap a Bardonecchia i el fons de la vall.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Bardonecchia (afores) Piemont (Itàlia)
• Distància: 17,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.065 metres
• Temps: 4:50 hores
• Dificultat: IBP=123 / Blava
• Sensació de dificultat: Mitjana Pujada molt dura constant per pista pedregosa. Trams a peu
• Cartografia: Alta Val di Susa Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

A la localitat alpina de Bardonecchia hi conflueixen diverses valls com la de la Rho, que avui visitem, però també la vall Stretta, la de Rochemolles o la de Frejus. Totes elles conflueixen ben a prop de la turística localitat italiana, i ja s'uneixen a la principal vall de Susa. També en aquesta localitat hi ha la boca italiana del túnel de Frejus que comunica amb França travessant els Alps per sota. Com ja hem comentat en altres articles, precisament la proximitat amb la frontera va propiciar que durant els segle XIX es construïssin diverses infraestructures militars com forts, casernes o búnquers, i també una gran xarxa de pistes que aprofitem per l'ús recreatiu molts anys més tard. La que seguirem avui és una de les més espectaculars paisatgísticament, però també és de les més dures ja que el pendent és molt acusat i l'estat de conservació força precari.

Si hagués de definir en una sola frase la ruta d'avui diria que és un itinerari duríssim enmig d'un paisatge majestuós d'alta muntanya. Sens dubte l'escenari és magnífic, ja que la vall de la Rho neix al coll a més de 2.500 metres i baixa fins els 1.300 de Bardonecchia, envoltada sempre d'una línia de muntanyes rocalloses espectaculars. Sobretot al vessant oest sempre avançarem al costat de la carena dels Rei Magi, una serra que agrupa diferents pics com la Punta Melchiorre (2.949 m.), la Punta Baldassarre (3.164 m.), la Roca Bernauda (3.226 m.) o la Cima della Planette (3.102 m.) Tota la carena és espectacular, amb parets que cauen centenars de metres. Aquesta carena separa la vall per on pujarem, la de la Rho, de la vall Stretta, i precisament la línia carenera marca també la frontera entre els dos estats.

Mirant les fotografies que acompanyen l'article podem tenir una visió inexacta de la ruta d'avui, ja que sempre ens veiem damunt de la bicicleta, però ens molts trams vam haver de baixar i empènyer. En alguns trams el pendent és molt fort, superior al 20%, però fins i tot més que el pendent, el terreny rocós, amb pedres de notable mida, fa que en alguns trams pedalar sigui gairebé impossible. En alguns altres anem al límit de la nostra força. No hi ha cap tram fàcil on ens puguem relaxar. Tot l'itinerari és molt dur, i en alguns trams duríssim. La majoria de gent que trobem pugem amb bicicletes elèctriques, que permeten assumir aquests forts pendents sense tanta exigència física. En tot cas el paisatge compensa l'esforç, però cal estar disposat a patir.

De fet la ruta d'avui havia de ser una mica diferent. Havia planificat una volta pujant per la vall de la Rho, després saltar cap al vessant francés per corriols d'alta muntanya, i tornar per la Valle Stretta (o Vallée Étroite en francès). Aquesta és una ruta clàssica que requereix un dia sencer d'excursió, ja que és llarga i amb diversos trams on cal empèyer la bicicleta. Portàvem menjar per passar el dia, però en veure que la pujada ja seria molt llarga, i encara quedava tota la segona part per corriols on és difícil circular, vam decidir quedar-nos només amb la vall de la Rho i gaudir d'aquest espectacle natural. Així, situats Bardonecchia, agafem una carretera que surt de la part més alta del barri vell, i que puja cap a la vall de Frejus. Al cap d'un parell de revolts trobem un aparcament on surt la pista de la vall de la Rho. Aparquem i preparem els estris.

Sortim pedalant amb la Sílvia i el Fum al nostre costat. La pista ja comença a pujar fort només començar, però els primers 2 quilòmetres el ferm és bo, ja que és la pista que també s'utilitza per pujar a les granges de la Rho, i per tant hi passa algun vehicle tot terreny. La circulació està prohibida en aquesta pista excepte per als ramaders. Anem pujant poc a poc, i ens trobem alguns excursionistes que també han sortit del mateix lloc, ja que la vall és molt bonica també per venir caminant. La primera part del trajecte avancem dins del bosc, sempre en direcció nord-oest, tot i que fem un parell de revolts ben marcats. Pugem sense grans problemes fins aproximadament el quilòmetre 2, on la pista principal marxa a l'esquerre cap a les granges de la Rho, però nosaltres hem de fer un pujador molt dret que continua més a la dreta. Aquí comencem les dificultats, i ja fem el aquest primer pujador a peu, tot i que afortunadament és molt curt.

Passat aquest primer ensurt, la pista és més ciclable, però ja veiem la tònica que ens acompanyarà: una pista molt rocosa, amb pedres força grans, on és difícil mantenir la traçada. Anem pujant amb penes i treballs tot fent un llarg zig-zag que s'enfila per damunt de les Granges della Rho, que s'entreveuen força avall. Després del zig-zag comença una llarguíssima diagonal en què ja anem trobant diversos trams molt durs, i en alguns baixem de la bicicleta. Amb força i determinació es pot fer bona part del trajecte, però en alguns cal molta energia. Més tard, revisant les dades del rellotge, veig molts trams al 15%, i alguns fins i tot del 21%. Això sumat a un terreny pedregós i força trencat, fa que sigui difícil l'ascensió. Anem pujant doncs poc a poc, principalment pedalant, però amb alguns trossos a peu, sempre amb una gran diagonal que talla a mitja alçada el vessant de la Cima della Blave, que ens queda al damunt.

Abans de superar els 2.000 metres la vegetació ja va desapareixent, i això ens permet gaudir d'una bonica vista de la carena dels Rei Magi, a la nostra esquerra, a l'altra banda de la vall. La imatge d'aquesta bonica serralada amb pics que superen els 3.200 metres ens acompanyarà la resta de la jornada. Si no fos perquè la dificultat de la pista fa difícil dedicar-se a la contemplació del paisatge, la ruta paisatgísticament seria impressionant. Per això tampoc fa mandra empènyer en alguns trams, i així pots baixar la guàrdia i gaudir del panorama. Gairebé al terç superior, quan ens acostem als 2.200 metres, el pendent disminueix una mica, i podem pedalar más fàcilment durant uns minuts. Creuem un petit túnel i encarem un tram molt obert en direcció a la base de l'espectacular paret de la Rocca Bernauda, de 3.226 metres. Aviat també veiem una construcció, que és l'antiga caserna del Piano dei Morti.

Amb un últim esforç arribem al Piano dei Morti, a 2.300 metres, i ens sorprèn trobar una extensa zona plana després de tanta pujada. Aprofitem per fer una petita pausa La part baixa del pla està situada sota mateix de la falda de l'altíssima Roca Bernauda, que s'enfila gairebé 1.000 metres en vertical. El peu de la muntanya és una gran tartera d'aspecte lunar. A l'altre cantó del petit coll hi ha l'antiga caserna militar, reformada però tancada.

Sembla que la pista s'acabi aquí, però no. La pista continua fent un revolt darrere les roques on hi ha la caserna. Després d'un tram curt de forta pujada la pista creua un amplíssim pla d'herba, un gran prat de notable magnitud que contrasta amb les muntanyes verticals que ens envolten. La pista creua tot el pla i s'acaba. Trobem un gran ramat de vaques, i com que anem amb el Fum, per evitar ensurts, la Sílvia decideix quedar-se al pla a descansar. Jo continuo amunt pel caminet que acaba de pujar cap al coll, que ja és ben visible en aquest punt. En el tram que falta aniré alternant els trams a peu i altres en què amb la força que em queda i sobretot amb tossuderia intentaré pedalar. Aquí el pendent és encara més fort, de fet el més dur de la ruta, però és un camí de terra i l'adherència és més bona. Un dels últims trams té un pendent del 26%, i no em deixa més remei que empènyer. Tot i això, els últims metres no són tan exigents i em permeten coronar el Colle della Rho (2.541 metres) a cavall de la bicicleta.

Les vistes des del cim són espectaculars. S'obre la visió cap al vessant francès, cap on es veuem muntanyes molt altes. Una taula d'interpretació permet identificar alguns cims. El coll es troba entaforat entre dos cims ben alts, la Gran Bagna (3.083 m.) a l'oest, i la Roca Nera (3.047 m.) a l'est. Al coll hi ha també un petit grup de ciclistes holandesos que estan fent una ruta organitzada en bicicleta, i que esperen un dels seus companys que he avançat uns metres enrere. Xerrem uns moments, i em fan una foto de record. Descanso uns minuts al cim contemplant el gran paisatge i fent algunes fotos. Tot seguit començo el descens pel corriol per on he pujat. Ara de baixada és divertidíssim, totalment ciclable i amb un punt de pebre per donar-hi emoció. Uns metres més avall ens retrobem amb la Sílvia i el Fum, i fem una pausa més llarga per dinar al gran planell, enmig d'un entorn d'alta muntanya magnífic.

Encara per sobre dels 2.300 metres, comencem el descens per la ruta ja coneguda. Ara la baixada és fàcil, ja que tot i que la pista és pedregosa i cal parar atenció, és tota ciclable. No és una pista molt ràpida, ja que la presència de moltes pedres no convida a grans velocitats. Gaudim però del paisatge, ara encarat cap a la vall de Bardonecchia, que ens alguns punts ja es veu al fons. La pista va baixant a mitja alçada d'un vessant molt dret, amb trams gairebé aeris i espectaculars. Anem desfent el camí, i arribem al punt d'inici d'aquesta ruta curta però molt intensa. Intensa per la duríssima pujada, però també per la bellesa del paisatge que compensa el notable esforç requerit.