Prat d'Aguiló

Sortim des de Montellà encarats cap al Cadí i de seguida prenem la pista que marxa cap al sud en direcció a la muralla de roca. Pugem durant un parell d'hores per bona pista dins d'un bosc d'alta muntanya molt agradable, amb vistes en diferents punts sobre la plana de la Cerdanya. Arribem a l'immens Prat d'Aguiló i fem una pausa al refugi tot contemplant les parets del Cadí que s'aixequen just damunt. Tot seguit desfem uns metres fins al coll de l'Home Mort, on una vella pista que es transforma en camí baixa cap a la vall de Ridolaina. Fem un breu tram poc ciclable, creuem el torrent i avancem per una pista alçada i amb bones vistes sobre la vall que ens porta fins al poblet de Nas. Per camí baixem a Olià, i tot seguit a Santa Eugènia de Nerellà, amb el seu característic campanar inclinat. Ja només queden 5 km. i una bona pujada per asfalt fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Montellà (Cerdanya)
• Distància: 34,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.200 metres
• Temps: 5:20 hores
• Dificultat: IBP=113 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Tram de corriol curt difícil sobre la bicicleta
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

La Cerdanya ens regala una àmplia diversitat de paisatges, i molts d'ells es poden recórrer en bicicleta. És obvi que tenim certa debilitat per aquesta zona, i ens agrada recórrer i conèixer els diferents racons que formen un conjunt apassionant. Ja ho hem comentat diverses vegades en aquest web, però la Cerdanya és una vall atípica, ja que la majoria de valls pirinenques tenen orientació nord-sud, i només algunes valls molt petites s'orienten est-oest. La Cerdanya és una notable excepció, ja que és una de les valls més importants dels Pirineus, que a més a més té la curiosa característica d'orientar-se est-oest. La fortalesa del Moixeró i el Cadí van fer que durant mil·lenis el Segre s'obrís camí cap a l'oest per seguir el curs descendent de l'aigua. També té una altra curiositat que la fa particular: és una vall extraordinàriament ampla, com segurament no n'hi ha cap altra als Pirineus. I com a conseqüència de l'orientació i l'amplada, és també una vall molt assolellada.

Aquestes característiques permeten notables zones de cultius de cereals a les parts baixes, mentre que els prats d'alçada ofereixen pastures d'estiu. La Cerdanya té també zones molt diferenciades. L'Alta Cerdanya, la zona central de Puigcerdà i els pobles de la rodalia mostren un territori més obert i planer, tancat al sud pel massís del Puigmal i la Tosa, i al nord pel massís del Carlit. El sector oest de la Cerdanya és més enclotat, i les muntanyes del vessant sud són molt més abruptes: el Cadí. En tota la Cerdanya, però especialment en aquest sector de Bellver i Martinet, els habitants diferencien molt entre les zones de l'obaga i les de la solana. Avui precisament farem una ruta pel sector de l'obaga per sobre de Martinet, concretament sobrevolarem la vall de Ridolaina fins a la base del Cadí en un indret on hi ha uns prats alpins preciosos, i al seu voltant un refugi de muntanya. Anem al Prat d'Aguiló.

Ens desplacem amb la Sílvia i el Fum fins a Montellà, des d'on sortirem. De fet potser el lloc més ideal per començar la ruta seria el poblet d'Olià o Santa Eugènia de Nerellà, i així evitaríem acabar en pujada. Però ho fem així per evitar l'asfalt amb el nostre gos, el Fum. Des de Martinet pugem cap a Montellà i aparquem a l'entrada del bonic poble encimbellat en un turó arrodonit amb vistes al Cadí cap al sud, i el sector del Puigpedrós i Tossa Plana cap al nord. Comencem a pedalar i tot just sortir del poble girem a l'esquerra en baixada fins a prop de l'ermita de Sant Genís. Seguim per l'estreta pista asfaltada ara en pujada entremig de camps, seguint el GR-150, fins un petit collet, on surt una pista de terra cap a la dreta. Marxarem per aquesta pista de terra, i més tard tornarem per l'asfalt que ara deixem.

La pista comença suau però de seguida guanya pendent. És una pista bona que es va enfilant cap al sud primer per una zona de camps i pastures, i més amunt per un bosc d'alta muntanya. Al cap de poc passem al costat de la masia de l'Esconsa i seguim pujant amb un pendent cada cop més dur. Tot pujant tenim bones vistes cap al poble de Montellà d'on hem sortit fa uns minuts. Més enrere també es dibuixa la vall de la Llosa flanquejada entre dos gegants: la Tossa Plana i el Puigpedrós. Anem pujant cada cop més dins del bosc, del qual s'agraeix l'ombra ja que el dia és calorós. Fem una breu pausa en un petit replà entremig del bosc, on hi ha un petit pla sota Turó Batlle, visible gràcies a unes antenes. Ens aturem perquè veiem vora la pista un estol de maduixes de bosc de color vermell intens. Estan al punt òptim de maduració, i fem una pausa per degustar aquest delicatessen boscà.

Quan acabem de collir (i endrapar) les maduixes tornem a la ruta. Entretant ens atrapa un grupet de 4 ciclistes que també van en la mateixa direcció, i acabem fent la resta de la ruta d'ascens junts, fent petar la xerrada. Després del petit collet venen dues pujades fortes però encimentades, la primera sota les roques de la Llinda. Seguim pujant i es va obrint mica en mica les vistes cap al Cadí. Creuem el coll de Jou i seguim pujant per un terreny cada cop més abrupte. En un punt baixem lleugerament fins al coll de l'Home Mort, des d'on hi ha una vista sensacional del sector occidental del Cadí. Precisament després tornarem a aquest punt, ja que a l'esquerra de la nostra marxa s'inicia una antiga pista per on baixarem. Ara seguim endavant i ja queda poc per arribar al Prat d'Aguiló. Planegem uns últims metres sota el turó del Blancor fins que trobem el petit aparcament que on hi ha uns quants cotxes. Aquí la pista gira a la dreta, i uns 300 metres més amunt ja veiem el refugi.

El Prat d'Aguiló és una extensa zona de pastures alpines de notable inclinació sota mateix de les parets del Cadí. Concretament estem sota mateix del Comabona, i des d'aquí surt el camí que puja cap al pas dels Gosolans. Acabem de pujar els últims metres fins al refugi, situat en una punta dels prats sota del turó del Blancor a 2.020 metres d'alçada. És un dels refugis més bonics del Parc Natural Cadí Moixeró per la seva excepcional ubicació sota les parets retallades del Cadí, i envoltat de prats verds. Fem una pausa al refugi i fem un refrigeri conjuntament amb els altres ciclistes amb qui hem compartit la segona meitat de la pujada. Després d'una bona estona de pausa, ja que s'hi estava molt bé a la terrassa assolellada del refugi, continuem la ruta.

Baixem per la mateixa pista per on hem pujat durant aproximadament 2 km. Quan som al coll de l'Home Mort fem un gir de més de 180º a la dreta i prenem una pista que no es veu transitada que marxa avall. És una antiga pista ara pràcticament convertida en camí i que baixa fort cap a la fondalada que tenim a la nostra dreta. Mirat des d'aquí sembla que la baixada haurà de ser molt intensa, ja que el fons del torrent es veu molt avall. Aquesta vella pista comença traçant una llarga diagonal descendent en sentit nord, és a dir, com si tornéssim enrere, però baixant fort. Més avall fa un parell de revolts molt sobtats i arribem a una petita zona de pastures, on hi ha un bon ramat de vaques al voltant d'una cabana metàl·lica de pastors. A partir d'aquí la pista es transforma definitivament en camí. El primer tram encara és molt ciclable, però més avall el camí és dret i pedregós, i acabem baixant de la bicicleta i caminem uns 10 minuts en baixada.

Fem doncs un tram a peu, que no es fa gens pesat ja que és curt i en baixada, i arribem al fons del torrent de les Eres, un dels diversos torrents que acaben alimentant el torrent principal de Ridolaina que dóna nom a tota la vall per on anirem baixant. Seguim per un tram de camí força ciclable que planeja fins al proper torrent dels Abeuradors, un altre que baixa dels peus del Cadí i que va desembocant a la vall de Ridolaina. El Fum aprofita els dos torrents que hem creuat per beure aigua i remullar-se ja que el dia és calorós. Tot i això, com sempre que anem amb bicicleta i gos, anem a una velocitat molt suau i adaptada als seus ritmes. Un cop creuat el torrent dels Abeuradors trobem una vella pista que segurament es devia construir per accedir a una captació d'aigua que hi ha en aquest punt. Anirem desfent aquesta pista, que a diferència del que podríem pensar, no segueix el curs de la vall, sinó que planeja i es va enlairant del seu fons a mesura que marxem. Així doncs haurem pujat per l'oest de la vall de Ridolaina, i baixarem per l'est, però sense passar pel fons.

La pista comença amb un tram pedregós, però és fàcil i agradable, ja que transita enmig d'un bosc d'alta muntanya. Baixa poc, més aviat planeja, i es va separant del fons de la vall de Ridolaina que cada cop és més avall. A mitja alçada contemplem com s'aixequen des del fons de la vall les restes de la torre de Sant Romà, un antic castell que controlava el pas de la vall de Ridolaina, un camí natural entre la Cerdanya i el Berguedà a través del pas dels Gosolans i del Tancalaporta. Un tros avall trobem la font del Cortal de l'Oriol, on bevem i reomplim els bidons. Uns metres més amunt hi ha el refugi lliure del mateix nom, que es veu en bon estat, fins i tot amb llar de foc. Seguim baixant per la pista que ens ofereix bones vistes de la vall de Ridolaina, especialment arribant al Collet, un magnífic mirador natural.

Anem baixant sempre direcció nord seguint la pista, i passat el Collet baixem més fort fins una zona oberta, prop de l'entrada del poble de Nas. Creuem aquest petit nucli agregat de Bellver, amb cases molt boniques, la majoria de segona residència. Al final del poble marxa un caminet perfectament ciclable i molt divertit que baixa fort fent diversos zig-zags i arriba al nucli d'Olià, situat força més avall. Creuem també Olià i per asfalt arribem amb menys d'un quilòmetre a Santa Eugènia de Nerellà, un petit nucli conegut sobretot pel campanar de la seva església. Aquest campanar s'ha batejat com la Torre de Pisa de la Cerdanya, ja que està notablement inclinat. Al peu de l'església la Sílvia i el Fum es queden, i jo acabaré d'arribar al punt d'inici i els vindré a recollir. Ho fem així per evitar 5 km., d'asfalt al gos.

Surto doncs de Santa Eugènia cap a l'est i creuo els camps que envolten la gran masia de cal Manxot. Giro a l'esquerra i pujo amb una calor asfixiant de migdia un turonet que dóna accés a la plana on hi ha la casa de colònies de Ridolaina. Passat el torrent, i sempre per l'estreta pista asfaltada, començo una dura pujada fins al collet que hi ha per sobre de Montellà, on acaba la ruta amb poc més de 34 km, i gairebé 1.200 metres de desnivell. És una ruta fàcil i bonica principalment per pistes amb només un tram curt de camí difícil en baixada, que es supera caminant 10 minuts. Passarem per paisatges de muntanya molt agradables, com boscos frondosos, prats alpins i les espectaculars muralles del Cadí que ens rebran tot just arribar al peu del bonic refugi del Prat d'Aguiló.