L'horitzó nord de La Paz està dominat per aquesta gran muntanya permanentment nevada, la més alta de la Cordillera Real, amb una aresta que s'allarga quilòmetres i que té diverses puntes per sobre de 6.000 metres. Des del poble de Pinaya pugem el primer dia fins al còmode camp base. El segon enfilem fins al Nido de Cóndores, a 5.400 metres, i el tercer, de matinada, iniciem l'atac a aquest gran cim. Pugem per forts pendents de neu vorejant les esquerdes fins arribar a la fàcil aresta que ens mena fins al cim sud, el més alt del massís.

És una de les muntanyes més concorregudes de Bolívia, sobretot gràcies al fet de superar els 6.000 metres, la seva relativa facilitat i la visió que se'n té des de la mateixa capital. El primer dia pugem des del refugi on s'arriba en cotxe fins a un petit refugi d'alçada on fem nit. De matinada remuntem la llarguíssima glacera que ens conduirà a la cresta summital. Amb les primeres llums del dia recorrem la cresta i arribem fins a l'estret cim.

La peculiar forma d'aquesta esplèndida muntanya recorda un còndor batent les ales, i d'aquí l'hi ve el nom en llengua aimara. Des del camp base fem una llarga i dura aproximació fins al gran plateau sota l'aresta. Enfilem una pendent canal amb trams de gel d'uns 70º i continuem per l'esmoladíssima i exposada aresta que ens condueix directament al cim en un passatge sublim.

Situada a la Cordillera Real, al sector del massís del Condoriri, aquesta muntanya es caracteritza per una bellíssima aresta de neu que culmina en un cim estret i panoràmic. No és la muntanya més alta del sector, però sí una de les més boniques i espectaculars. Caminem des del camp base fins a la gelera, on ens encordem i pugem fort fins al cim del Tarija. Perdem uns metres i afrontem l'aresta estètica, aèria i de fort pendent.

Iniciem uns dies de ruta i muntanya a Bolívia a la zona del parc nacional de Sajama, una zona alta i semidesèrtica que ens servirà per aclimatar. Caminarem per llacunes a més de 5.000 metres, gaudirem de les vistes a muntanyes altíssimes, ens banyarem en aigües termals i contemplarem el brollar dels guèisers. Tot en un entorn natural amplíssim, poc poblat i salvatge.

Coneguda des de temps immemorials, aquesta bòfia és una de les més fondes de la comarca del Berguedà. No té grans concrecions, però destaca per l'amplitud d'alguna de les seves sales i la seva profunditat, al voltant de 500 metres. Fem una sortida amb nens que gaudeixen de l'aventura d'entaforar-se sota terra i evolucionar dins d'un entorn poc habitual.

A l'Alta Cerdanya, entremig de les valls de Planès i Riberola creix una cresta des del poblet de Planès cap al sud fins la Torre d'Eina. Al centre del cordal un pic esquerp i esmolat esdevé el punt més alt d'aquesta línia bonica i panoràmica. Després del cim rapel·lem el característic i vertical pas del Violoncel, i tornem per la vall de Planès.

Ben a prop de la Pleta de la Vila trobem dos fenòmens geològics ben curiosos. Els Terrers és una zona erosionada amb un conjunt de xaragalls sobre un terreny de tons vermellosos. Poc més amunt una cinglera calcària molt trencada alberga en les seves entranyes un conjunt de grans esquerdes, algunes de molt difícil accés, que formen llargues galeries semi-subterrànies.

Poc al sud de Sant Romà de la Clusa un conjunt d'agulles i esperons formen un crestall irregular direcció cap al Sobrepuny, amb alguns trams força aeris i altres coberts de vegetació. Recentment s'ha equipat un itinerari d'aventura que recorre una bona part d'aquestes agulles on hi ha trams de via ferrada, trams d'escalada fàcil, trams de grimpada, uns quants ràpels i fins i tot un ràpel-tirolina. És una activitat entretinguda, que sense ser difícil exigeix atenció en alguns passos.

Una escarpada línia granítica separa el coll de l'Alba del Pic de Rulhe, al límit de l'Arieja i Andorra. Sortim des de la vall d'Incles i remuntem el riu Juclar fins a al capçalera. Més amunt dels estanys comencem a grimpar fins al Pic de Ruf, on comença la cresta. Per terreny aeri anem sortejant gendarmes i bretxes, seguint sempre el fil. Fem alguns ràpels abans d'escalar el tram més difícil, just abans del pic de Fontargenta. Grimpant assolim el pic de Rulhe i tornem pel camí normal.