Enfilem un primer tram dels cingles de la Mussara pel grau equipat de la Trencanous. Perdem alçada i en tornem a guanyar de sobte amb la ferrada de la Trona, amb un tram horitzonal espectacular i ràpel inclòs. Continuem cap al poble abandonat de la Mussara i tot seguit cap als espectaculars avencs de la Febró, que recorrem per sota, fins i tot entrem a la cova Gran, on es pot fer un divertit recorregut interior amb passos ben estrets.
TweetFitxa
- Tipus de sortida: Caminada / Via ferrada / Espeleologia
- Lloc de sortida: Carretera T-704 Km. 15,5, Vilaplana (Baix Camp)
- Distància: 18,5 quilòmetres
- Desnivell positiu: 600 metres
- Temps: 8:35 hores
- Dificultat: F+
- Sensació de dificultat: Força fàcil. Diversos passos equipats aeris. Via ferrada que inclou un ràpel. Cova Gran amb passos estrets (evitable).
- Cartografia: Muntanyes de Prades, Editorial Piolet (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas | T. parcial (h.) | T. acumulat (h.) | Dist. (km.) |
---|---|---|---|
Carretera T-704 km. 15,5 | 00:00 | 00:00 | 0 |
Cova Longa | 00:26 | 00:26 | 0,7 |
Maset de les Tosques | 01:01 | 01:27 | 3,1 |
Ferrada de la Trona | 00:34 | 02:01 | 4,0 |
Final ferrada | 01:04 | 03:05 | |
Refugi de la Mussara | 00:42 | 03:47 | 6,9 |
Avencs de la Febró | 01:04 | 04:51 | 9,1 |
Sortida avencs | 01:39 | 06:30 | |
Pic de la Mussara | 00:57 | 07:27 | 15,7 |
Grau del Patacó | 00:50 | 08:17 | 17,8 |
Punt d'inici | 00:17 | 08:34 | 18,5 |
Crònica
Iniciem un cap de setmana al sector sud de les muntanyes de Prades, a cavall entre les comarques de l'Alt i el Baix Camp. Per aquest primer dia hem pensat un recorregut d'aventura que barreja diferents activitats: una bona caminada, el pas per diversos passos equipats, una via ferrada, i com a colofó l'accés als avencs de la Febró, unes grans esquerdes fondes i estretes a la vora dels cingles, des de les quals, alhora, es pot entrar dins d'una cova amb més de 200 metres de recorregut. Cal indicar que els passos equipats i la ferrada són obra de la gent de La Trencanous.
Com que volem fer una ruta circular i alhora recórrer els diversos trams equipats dels cingles, iniciem la ruta en un aparcament situat al quilòmetre 15,5 de la carretera T-704, al terme de Vilaplana, una esplanada on habitualment s'hi troben escaladors que es dirigeixen a les vies properes, situades en diferents punts de la cinglera. A l'oest de Reus trobem l'inici de la carretera T-704, que passa primer per Maspujols, després per l'Aleixar i tot seguit per Vilaplana. Comença llavors una pujada costeruda i amb una successió de revolts que s'acaben al quilòmetre 15. Poc després trobem l'aparcament a l'esquerra, amb un indicador que ens assenyala el camí dels cingles.
Per aquí també passa el GR-172, que utlitzarem després de tornada. Sortim en direcció nord-oest cap als cingles. Baixem uns metres fins al torrent i la font del Roure, que raja dèbilment. Passada la font deixem el GR, que continua a la dreta, i avancem pel camí que voreja la cinglera per sota. Veiem diverses vies d'escalada equipades en alguns punts dels cingles. Seguim el camí fins que en un marcat esperó de la cinglera veiem una fita a la dreta i un camí secundari. Deixem doncs el camí principal i anem cap a la dreta, apropant-nos a les parets. Ens acostem a una canal marcada que trenca el cingle, al peu de la qual veiem uns esglaons metàl·lics i un cable de vida.
Enfilem sense dificultats el Grau de la Trencanous, un tram força vertical equipat al principi amb 3 o 4 esglaons metàl·lics i un cable d'acer que substitueix les velles cordes que hi havia hagut. Passat un primer ressalt més vertical, on hi ha els esglaons, el pendent disminueix, i el cable continua fins que el terreny esdevé menys costerut. Un parell de giragonses en el camí i arribem a la Cova Longa, una cova o més aviat un pont de roca natural situat a la punta d'un esperó, i amb petites parets a banda i banda que indiquen algun tipus d'aprofitament d'aquest alberg natural. Creuem per dins la cova i avancem per l'altra banda. El camí continua per la vora dels cingles, amb un tram planer i fàcil però aeri. Voregem la cinglera i trobem un tram planer que ens apropa a la carretera de la Mussara.
Sense acabar d'arribar a la carretera comencem a planejar i a baixar suaument per una pista en terreny obert. Poc més avall deixem a l'esquerra l'accés al Mas de Morenet i prenem el camí de la dreta, que va baixant allunyant-se de la cinglera. Arribats a un petit torrent el camí baixa més fort fins al maset del Pla de les Tosques, enrunat, però on es pot observar encara un bonic forn. El camí voreja el mas ensorrat i comença a pujar fortament de nou direcció al cingle. Després d'una intensa pujada trobem un torrent sec, amb fites que ens indiquen l'accés a la ferrada. Deixem el camí principal i fem uns metres per dins del torrent fins que ens situem al peu de l'inici de la ferrada.
La ferrada s'inicia amb tres o quatre metres verticals, pràcticament amagats per la vegetació. Tot seguit s'inicia un flanqueig horitzontal cap a l'esquerra per la cinglera, amb un tram molt bonic i aeri. En molts dels passatges de la ferrada cal utilitzar les preses de roca natural, tant de mans com de peus, ja que hi ha el ferratge necessari, però no en aquells punts on podem utilitzar fàcilment recursos naturals. El flanqueig és espectacular, i va girant un esperó arrodonit. Després de girar continua encara uns quants metres de pla i tot seguit puja uns metres fins una lleixa. Des d'aquí tenim tres opcions: abandonar la ferrada seguint cap a la dreta, ja dalt del cingle; continuar uns metres a l'esquerra fins una petita cabana i després tornar enrere; i finalment, per continuar cal fer un revolt i baixar un parell de metres pels esglaons, seguint el cable de vida, fins trobar la doble anella del ràpel. Aquesta instal·lació de ràpel és una mica incòmoda, ja que cal preparar la corda pràcticament penjat, per tant és pràctic portar una tercera baga d'ancoratge.
Baixem el ràpel vertical d'uns 9 o 10 metres, sense acabar d'arribar al terra, ja que poc abans trobem una nova lleixa on continua el recorregut. Baixo primer i la Sílvia tot seguit, i continuem la via. Avancem de nou de pla, flanquejant la paret fins a trobar un petit pont tibetà de 2 o 3 metres. A l'altra banda del pont puja un últim mur vertical que ens situa al final de la via.
Un cop a dalt arribem a una gran lleixa suspesa sobre el cingle, amb una gran bauma i un pont de roca, conegut com l'Hospital dels Carlins, ja que havia servit precisament d'hospital per a les tropes carlines fa poc menys de dos segles. Avancem per la lleixa cap a l'esquerra fins a unir-nos amb el camí principal, el qual havíem deixat per pujar per la ferrada, i que continua pel Grau dels Racons. Aquest grau supera, enllaçant marcades giragonses, un fort pendent enmig d'una canal.
Situats de nou sobre la cinglera, en una zona plana, deixem la carretera uns metres enllà, sense acabar d'arribar-hi. Continuem per uns camps sense camí gaire definit, sempre paral·lels a la carretera, la qual ens queda a la dreta, 100 o 200 metres enllà. Més endavant el camí es defineix millor a mesura que ens acostem a la Mussara. Arribem al peu de la carretera i trobem de nou el GR. El seguim uns metres a l'esquerra, al peu de la carretera, fins arribar al refugi de la Mussara. El refugi, parada habitual d'escaladors, està situat aproximadament a un quilòmetre del poble abandonat de la Mussara. Amb la fixació per trobar el camí per continuar, ja que aquí en conflueixen molts, ens oblidem de visitar el poble abandonat. Quan ens adonem de l'error decidim continuar endavant, ja que hem fet un bon tros, i decidim que de tornada hi passarem amb cotxe.
Creuem la carretera després del refugi i avancem per un PR que marxa direcció nord. Al cap de poc creua una altra carretera al Pla de la Mata. Avancem planejant fins al Pla de l'Agustenc, on ens creuem amb el GR que prendrem de tornada. Ara l'ignorem i continuem de dret per pista, la qual abandonem al cap de poc per continuar a la dreta per un camí ben definit. El camí ens porta a cap de pocs minuts fins al peu dels Avencs de la Febró (Ressenya d'Espeleoindex.com).
Els avencs de la Febró estan formats per un conjunt de grans esquerdes paral·leles al cingle, a poca distància d'aquest, i d'altres de més petites perpendiculars, algunes de les quals connecten entre si. La Galeria Principal és la més llarga, té uns 300 metres de recorregut lineal, pràcticament recte. En alguns punts té una profunditat superior als 30 metres, i és força estreta. És un lloc molt bonic i especial, amb passos estrets semisoterrats, on la llum amb prou feines hi entra. A la punta nord hi ha un parell de punts on es pot baixar fàcilment, i recórrer el fons. Baixem al fons i anem avançant de nord a sud. En un punt passem sota un gran bloc de roca encastat, situat uns metres per sobre els nostres caps. És un lloc increïble. Anem enfonsant-nos dins les esquerdes, fins que al punt més baix, a la nostra esquerra (oest) hi ha l'entrada de la Cova Gran.
La cova Gran té una entrada de considerables dimensions, que es fa més estreta al cap de poc. De seguida trobem una sala de grans dimensions, amb el seu cantó més llarg potser d'uns 30 metres, i també amb una alçada considerable d'una vintena de metres en alguns punts. Enmig de la sala destaca una gran estalagmita. Al fons de la cova veiem uns punts de pintura, els quals ens indiquen un recorregut per la part més estreta de la cova. Ens entaforem per un conjunt de passos estrets, alguns dels quals ens obliguen a arrossegar-nos. Aquest itinerari, sense cap dificultat (tret que es pateixi claustrofòbia) retorna a la sala principal, de manera que sortim per un forat diferent d'on havíem entrat. Sortim de nou al fons de l'avenc i continuem avançant direcció sud, per dins la gran escletxa.
Després d'una lleugera pujada, a la dreta, una escletxa estreta ens permet enllaçar fins una altra de les galeries dels avencs. Tornem a la galeria principal i tornem a baixar. El terra del fons de l'escletxa no és del tot pla, sinó que en alguns punts puja i baixa. Ens acostem al final sud de la Galeria Principal, on hi ha uns grans blocs, sobre els quals comença una petita ferrada d'uns 15 mertres que puja a la superfície. L'escletxa continua uns metres, però s'enfonsa, i caldria una corda per rapel·lar i algun sistema per remuntar després. En aquest curt tram que no accedim hi ha les boques d'un parell d'avencs. Situats sobre els grans blocs pugem per la ferrada en un tres i no res.
Després de més d'una hora i mitja entaforats sortim a l'exterior, i desfem el camí fet fins al pla de l'Agustenc. Prenem el GR a l'esquerra, i avancem una bona estona per una pista sense pena ni gràcia, la qual avança prop del cingle, però amb la vegetació es veu ben poca cosa. Deixem dues bifurcacions del GR i seguim sempre endavant, per la pista, just fins a la Creu dels Noguers, on hi ha un grup de caçadors entaulats. El GR es torna a bifurcar, i descartem tant la pista de la dreta com la de l'esquerra. Marxem pel mig, per un caminet que comença una suau pujada que en pocs minuts ens deixa dalt del petit cim de la Mussara (1.056 m.), on hi ha un vèrtex geodèsic i un bon panorama cap al sud. Baixem pel dret, amb un senderol mig improvitzat, tot i que més avall trobem alguna fita.
Arribem a la carretera en un trencant. Avancem uns 50 metres per la carretera direcció Vilaplana, seguint el GR-172, el qual de seguida deixa la carretera i continua per la dreta. Pugem suaument fins a passar vora les antenes, sense acabar d'arribar-hi. A l'alçada de les antenes el GR baixa fort pel cantó contrari, i creua dues vegades la carretera. Després de la segona vegada de creuar la carretera de revolts girem a la dreta per un camí indicat amb fites. Tornem a trepitjar camí ja conegut, per on havíem passat gairebé a l'inici, en un pla després del grau de la Trencanous. Ara però, després de no més de 30 metres de repetir camí, prenem un camí a l'esquerra que es veu desbrossat. Aquest camí baixa fins al peu de la cinglera.
Entrem al grau del Patacó, un recorregut que passa per la part alta de la cinglera, mentre que quan hem vingut ho hem fet per sota. Aquest grau és un pas amb algun tram aeri equipat amb cable de vida als punts més exposats, però no té cap mena de dificultat. Probablement aquest nou pas serà l'aproximació, el retorn o una via d'escapament d'una nova ferrada que estan construint en els cingles propers. Baixem fins a la font del Roure, i en cinc minuts més retornem al punt d'inici. Ja pràcticament al crepuscle ens apropem amb cotxe fins al poble abandonat de la Mussara, un lloc molt bonic al peu del cingle, amb totes les cases ensorrades, i l'església de Sant Salvador, de la qual tot just es conserven les parets i el campanar.
La nostra primera excursió a les muntanyes de Prades no podia haver estat més reeixida. Ens ho hem passat molt bé en un itinerari d'aventura, el qual combina fins a 3 graus, dos d'ells equipats i la via ferrada de la Trona, poc difícil, però amb algun passet exposat, amb l'equipament just i un ràpel una mica incòmode. A més a més continuem cap a la Mussara, i finalment els avencs de la Febró, unes espectaculars esquedes amb una interessant cova a dins. Tot plegat, una gran experiència.
 
Comentaris
Enviat per Pere Llobet (no verificat) el Diumenge, 20/01/2013 - 12:49 Enllaç permanent
Fa temps que us segueixo a “l’ombra”. Bull felicitar-vos pel vostre treball al bloc. Certament teniu unes propostes molt engrescadores, malgrat que algunes crec que no estan al meu abast...
Moltes felicitats i moltes gràcies!
Enviat per Marc (Administrador) (no verificat) el Dilluns, 21/01/2013 - 00:16 Enllaç permanent
Gràcies Pere pel suport! Ens agrada molt el que fem, també compartir-ho i encara més veure persones que també s'hi engresquin. La majoria de rutes que fem són fàcils, i com a molt busquem una mica d'aventura i divertiment.
Afegeix un nou comentari