Sortim de Guissona i ens encarem cap al nord tot creuant camps de cereals ben espigats i ufanosos. Passat el poblet de Selvanera el terreny es va tornant més abrupte, i recorrem diversos trams de corriol. Baixem a la ribera del riu Llobregós i més endavant enfilem la costa de les Gesses. Arribem al bonic poble de Sanaüja i pugem al castell, bonic però en ruïnes. Tornem més per l'est, seguint pistes rodadores i amb algun pujador exigent.

Des de Montfalcó Murallat comencem una llarga ruta circular que ens conduirà als peus d'un bon nombre de castells a la plana de la Segarra. Creuarem extenses planures on el blat i l'ordi tenyeixen de verd, amb el permís de les roselles, un territori suau i sinuós d'on sobresurten petits turons que es van aprofitar per bastir-hi fortificacions de defensa. Un recorregut molt interessant i rodador on gaudirem d'aires medievals enmig d'una primavera alegre i colorista.

Sortim prop de l'alberg de la Sala, a la Pobla de Lillet, i remuntem el solei de la serra del Puig fins a trobar l'amagada entrada de la cova. Baixem un embut ple de fulles seques, fins un pas estret que dóna pas a la gran sala inicial. Baixem fort tota la sala fins a trobar un pas molt estret on fem contorsionisme per entaforar-nos-hi. Baixem un conducte reptant en fort pendent fins a la sala final, on hi descobrim boniques concrecions de colors vius. Baixem fins al fons, fixant-nos en tots els interesssants detalls, i tornem pel mateix camí, ben enfangats.

Sortim a peu de la central de Sallente, i al cap d'una hora ens calcem els esquís. Remuntarem durant bona estona la llarga i fàcil Coma de l'Espòs fins a la collada. Calcem grampons, agafem el piolet i remuntem primer un fort pendent de neu (45-50º) fins a la part alta de la cresta. Grimpem per grans blocs, amb algun pas aeri, durant llarga estona fins assolir el cim. Baixem fent una llarga diagonal i un flanqueig per fort pendent. Bona esquiada per neu exquisita, amb pendents moderats i fàcils de traçar.

Sortim de la central de Sallente, a la capçalera de la Vall Fosca, i remuntem el fort pendent caminant fins a l'antic carrilet de l'estany Gento. Ja amb els esquís remuntem els pendents progressius de la Coma de l'Espòs. Comencem a crestejar amb grampons per terreny fàcil, a vegades aeris, amb forts pendents i petites grimpades. La cresta és llarga i el panorama immens. Després del Montorroio baixem fins al coll on deixem els esquís per accedir al Montsent. Baixada excepcional per pales, comes i tubs, primer amb neu dura i més avall al dente.

Rodem en bicicleta entremig dels mil colors de la primavera empordanesa. Sortim de Sant Antoni de Calonge i anem cap a l'interior, primer Palafrugell i després el bonic poble medieval de Pals. Avancem cap al nord fins prop de Torroella de Montgrí, i arribem a la Gola del Ter, excel·lent mirador de les illes Medes. Tornem per l'interior creuant pobles encantadors com Palau-Sator, Peratallada o Torrent. Diumenge a peu en un bonic camí vora el mar.

Tornem a les neus del Capcir per emprendre un llarg itinerari fins al punt culminant de la serra de Madres. Des del pont de la Farga ens endinsem en un bosc espès d'avets i bedolls, i pugem fins els refugis de Becet i d'Oller. Remuntem pales suaus i ben innivades fins al serrat de Clotes. El tram summital és planer i costa acabar d'arribar al cim. Grans vistes cap al Canigó. Baixem gaudint de les suaus pales esquivant arbres, i el tram final, més penós, entremig de bosc dens.

Sortim de bon matí des del refugi d'Amitges i pugem per uns lloms costeruts fins un collet sota la serra de Saboredo. Un llarg flanqueig en baixada, incómode pels blocs de les purgues, ens situa a la vall de Ratera. Remuntem fins al coll i voregem la base de la muntanya fins a encarar-la definitivament pel vessant sud. Fort pendent a l'aresta final, sense esquís. Baixada impressionant, primer amb fort pendent i neu nova. Més avall pales amples i suaus fins a l'estany de Sant Maurici.

Des de l'estany de Sant Maurici comencem a foquejar amb molta neu fins al refugi d'Amitges. Després d'una pausa i amb força vent i boira creuem el llac sota les espectaculars agulles d'Amitges i anem remuntant la coma. Pugem fort fins al coll d'Amitges, i sense esquís per forts pendents fins al cim (45º). Extraordinari descens directe pels tubs amb una capa d'uns 15 cm. de neu nova.

Reduïm l'expectativa inicial de pujar al pic de Bassiero pel temps, però igualment sortim des del refugi de Gerdar, envoltat de la magnífica avetosa per enfilar la vall de Cabanes. Pugem per pendents moderats, amb algun tram dur fins al bonic estany Negre de Cabanes. El creuem i enfilem la coma Negra fins al circ que la tanca, entremig de cims escarpats. Baixem la part superior per amples pales i tubs, i més avall sortejant avets.