Durant cinc dies caminarem per un entorn muntanyós remot entre les valls de Ahansal i Aït Bougmez, a l'Alt Atles marroquí. Ens aproximem fins al preciós poble de Taghia, en un circ envoltat de muntanyes. Caminarem per la profunda gorja de Tazart fins assolir l'alt plató, on conviurem només amb pastors nòmades que viuen en dures condicions a gran alçada. Finalment baixem cap a la vall d'Aït Bougmez, una zona fèrtil plena de petits poblets amb cases tradicionals fetes de fang. Uns dies intensos de ruta, sensacions, colors, olors i experiències.

Bolívia és un país pobre econòmicament però ric en cultura, en varietat i en muntanyes. El nostre viatge es centrarà en la zona de l'Altiplà, muntanyosa i amb població majoritàriament indígena. Després d'aterrar a la Paz ens desplacem al Parc Natural del Sajama per aclimatar. Tornem cap al nord per començar a pujar muntanyes, primer Pequeño Alpamayo i la seva espectacular aresta, després el Condoriri, més tècnic i exposat. Tot seguit ja superem els 6.000 amb el clàssic Huayna Potosí, i després el gran Illimani, llarg i molt dret. Després de les altes muntanyes ens desplacem cap al sud, on coneixem el Salar de Uyuni i les llacunes multicolors. Encara pugem un parell més de volcans, el Tunupa i el Licancabur. Acabem el viatge a Xile, a la zona del desert d'Atacama.

L'hivern no és l'època més habitual per viatjar a Jordània, ja que els dies són curts i les nits són fredes a les zones desèrtiques. Però l'experiència de caminar per Petra sense aglomeracions, o gaudir en total sol·litud d'alguns punts del desert del Wadi Rum no tenen preu. Dediquem una setmana a conèixer aquest apassionant país, sobretot la zona del desert, i en quedem prendats.

Posem rumb cap a la cruïlla entre orient i occident. Viatgem a Turquia per fer una ruta variada que ens portarà primer a la capital, Ankara, tot i que només de pas. Baixarem cap a l'apassionant zona de la Capadòcia, on gaudirem de la màgia i espectacularitat de les formacions rocoses. Tot seguit trescarem durant 5 dies per les poc conegudes muntanyes del Taurus, despoblades, on només coincidirem amb algunes famílies de pastors transhumants. I finalment, el plat fort, l'ascensió al Mont Ararat, la mítica muntanya on Noè va ancorar la seva arca.

Aprofitem unes curtes vacances de Setmana Santa per viatjar a la serralada de l'Atlas marroquí i conèixer alguna de les seves muntanyes, entre elles la més alta, el Toubkal. Després d'un dia rondant per la ciutat de Marràqueix, exòtica i colorista, ens desplacem fins Imlil, on comença l'aproximació al refugi del Toubkal. El segon dia aprofitem per ascendir les dues puntes del Toubkal, enmig d'un vent fort i desagradable. El tercer dia a la zona pujarem dos cims més de 4.000 metres, el Ras i el Timezquida per una canal de neu força dreta.

Ens desplacem al nord d'Itàlia per conèixer el gran massís calcari de les Dolomites i les muntanyes de Brenta. Principalment ens dediquem a recórrer vies ferrades, algunes construïdes durant la I Guerra Mundial. Enfilem alguns cims significatius, com la Marmolada, el més alt de les Dolomites, o el Piz Boè per una ferrada molt difícil. També recorrem la zona de les mítiques Tre Cime di Lavaredo, i finalment fem dos dies seguits de ferrades per muntanyes de Brenta i la via delle Bochette.

El cantó suís del Valais tresora un bon grapat de muntanyes de més de 4.000 metres en un entorn de gran bellesa. Des de la zona de Saas-Fee gaudim d'un paisatge molt espectacular, amb grans muntanyes i petits poblets molt ben cuidats. Pugem muntanyes emblemàtiques com el Weismies i la seva estètica aresta, l'Alphübel, ple d'esquerdes, o el gran Dom de Mischabel, una de les més altes dels Alps.

A l'oest del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, sobre el refugi Ventosa i Calvell, emergeixen unes agulles amb una forma dentada impactant. Aquestes cinc agulles granítiques d'estètica verticalitat es poden recórrer escalant (BD, III-IV) abans d'arribar al pic de Travessani que culmina el cordal. Entre la llarga aproximació des de la presa, la nostra lentitud escalant i el temps inestable, escalem només fins a la segona agulla i deixem la resta per una altra ocasió.

La capçalera de la Vall de Boí està encerclada per diversos cims que superen els 3.000 metres. Des de la presa de Cavallers remuntem el costerut barranc de Comalesbienes fins apropar-nos als estanys homònims. Anem a buscar la fàcil cresta que enfila el pic de Comalesbienes tot grimpant per grans blocs de granit. Passat el primer cim continuem crestejant per terreny abrupte però sense dificultats fins assolir el pic principal de la zona enmig d'una nevada tardoral.