Tornem a endinsar-nos en les grans escletxes que es formen al sector sud dels Cingles de Vallcebre, algunes de les quals totalment cobertes formant llargues cavitats. Gairebé vora el cingle, i per efecte del trencament de grans llenques de roca que es desprenen de la cinglera, hi ha un laberint d'escletxes, algunes de les quals permeten l'accés amb més o menys dificultat. Algunes escletxes estan connectades per estrets passadissos o forats entremig dels nombrosos blocs encastats.

Al sector més occidental del conjunt de fondalades i elevacions de conglomerat que formen la serra dels Bastets s'aixequen les roques de Vall-llonga, un tram de cresta on hi ha una via d'escalada de 6 tirades. És una via fàcil, amb una dificultat màxima puntual de Vè. Combina alguns llargs on cal escalar amb un parell pràcticament de tràmit. L'última tirada és curta, més fàcil del que sembla però molt espectacular, ja que ens movem per un terreny molt aeri amb una gran timba sobre el pantà de la Llosa del Cavall.

Ens endinsem per la vall de Baladrar, enclotats entre els pics de Pedrons i de la Mina, a cavall entre Andorra i l'Arieja en un recorregut fàcil. Vam renunciar a la idea inicial d'enfilar el cim del Fontnegra a causa d'alguns problemes logístics i les condicions de la neu.

Comencem una ruta solitària pel vessant nord de la Serra de Turp enfilant pel Barranc de l'Ós fins a guanyar la carena després d'una llarga pujada. Coronem el cim d'aquesta petita serralada, encinglerada i abrupte pel vessant nord-est, i després fem una llarga volta pels planells de la serra del Munyidor. Baixem cap a la petita ermita de Santa Pelaia i tanquem el cercle passant vora el poblet de Perles.

Fem una interessant volta circular que ens porta a una zona molt accidentada i plena d'al·licients al sud de l'Alt Urgell, prop d'Oliana. Un itinerari per terreny abrupte de tipus montserratí que ens permet conèixer espectaculars panoràmiques, vertiginoses cingleres, coves troglodítiques, l'ermita més petita de Catalunya i una presó de les guerres carlines dalt d'un penjat. Un recorregut molt bonic i variat amb constants punts d'interès que capten la nostra atenció.

Al sector més meridional dels Cingles de Vallcebre unes grans esquerdes formen profunds passadissos i diversos avencs gairebé al fil de la cinglera, als quals es pot accedir amb certa dificultat. Es tracta d'un conjunt de forats, esquerdes i grans blocs de pedra encastats que configuren un peculiar laberint soterrani. L'accés és difícil, ja que es pot desgrimpar en alguns punts amb compte, i és recomanable portar equipament.

Sortim des del Monestir de Santa Maria de Lillet, passem la característica Rotonda de Sant Miquel i el Castell de Lillet. Avancem direcció sud pel camí de la Serra Pigota i anem guanyant alçada fins al Joc de Pilota, un dels indrets característics del Catllaràs. Baixem per un camí molt dret fins al refugi d'Ardericó i enfilem el cim de la Roca Forcada per la carena oest. Tornem pel camí de la Catau tancant un bonic recorregut pel vessant nord-est del massís.

Fem la clàssica volta dels Tossals anant pel vessant sud, solei i panoràmic, i tornant pel vessant nord, obac i emboscat. Per fer-lo més entretingut enfilem el Tossal de Trasserra on hi ha el vèrtex geodèsic i el Tossal de Vilella, punt més elevat de la serra. Finalment pugem tot grimpant l'estètic Roc de les Monges, un petit turó de conglomerat molt bonic situat sobre els plans de Vilella.

El poble de Vallcebre i les seves rodalies estan envoltats de crestes i cingleres per totes bandes, tancant un gran altiplà, o més concretament una gran cubeta. Recorrem el marge exterior d'aquest gran sinclinal tot fixant-nos en els graus, els passos ancestrals que permetien el trànsit entre la part superior i la inferior dels cingles.

Una ruta circular molt contrastada ens porta al nord del Priorat, allà on el riu Montsant s'esmuny per profundes fondalades. Des del fons remuntem fort fins a guanyar l'espectacular carena dels Ventadors, i la recorrem superant alguns trams aeris. Des del punt més elevat contemplem a vol d'ocell les peculiars formes arrugades d'aquest vessant nord, i tornem al punt de sortida a través del Grau del Llop.