La Fira del Llibre de Muntanya ens va servir d'excusa i argument per escapar-nos un cap de setmana a Rupit. Vam dedicar els dos dies a rodar amb bicicleta, vam visitar la fira, vam gaudir d'aquest autèntic poble i sense voler-ho, ens vam trobar enmig del rodatge d'un anunci publicitari.
Després de caminar molts caps de setmana aquest farem un intensiu de bicicleta de muntanya. El dissabte una ruta curta però dura al Catllaràs, on gaudim de l'inici de la tardor, la humitat i els bolets d'aquesta magnífica serra. El diumenge fem un primer reconeixement del circuit btt del Duatló de Puig-reig.
Fem una escapada ràpida per pujar el pic de Posets (o Llardana), la segona muntanya més alta dels Pirineus. L'ascensió és fàcil, ja que només cal seguir el camí evident. No hi ha cap tram tècnic ni complicat si seguim el camí tradicional pel refugi Ángel Orús, això sí, caldrà superar un desnivell positiu superior als 1.800 metres.
Ens escapem els 4 dies del pont de l'11 de setembre a aprofitar les restes de l'estiu per fer muntanya a la Val d'Aran. Malauradament la tardor se'ns ha anticipat, i la pluja i el fred van fer acte de presència i ens van impedir fer bona part de les sortides que teníem previstes, i vam substituir-les per objectius més modestos.
Tot i la seva poca alçada el Penyes Altes és un dels cims més elevat del Moixeró i un dels més interessants del Berguedà. Es pot pujar des de diversos punts, però avui hem escollit un dels més durs, la Canal de la Serp. Haurem de superar més de 1.300 metres de desnivell per un camí fàcil i agradable.
Aquesta sortida matinal ens acosta al cim més elevat de la comarca del Berguedà i de la província de Barcelona. És un cim amb doble personalitat, una de tranquil·la i suau pel vessant berguedà i una de feréstega i brusca pel vessant ceretà. Un cim fàcil però amb unes vistes precioses del llom del Cadí i de la plana de la Cerdanya.
La ferrada Roc d'Esquers està situada a les Escaldes, Andorra. Molt a prop del soroll i el moviment comercial, trobem aquesta instal·lació molt ben equipada. És una via llarga i força atlètica, molt vertical, però sense cap dificultat remarcable. Destaca un petit pont tibetà, fàcil, però un bon lloc per tenir una fotografia espectacular.
Per acabar l'últim dia en què estem de ruta aquest estiu ho celebrarem fent un 3.000 molt agraït, ja que gaudirem durant tot el camí d'un paisatge d'alta muntanya realment fantàstic. A més, la Tuca de Ballibierna té l'al·licient afegit del conegudíssim "paso del caballo", un pas fàcil però no apte per persones amb vertigen.
De tornada a casa després de les vacances d'estiu no ens resistim a fer alguna escapadeta als Pirineus. La idea inicial era pujar al Midi d'Ossau, però el temps no va acompanyar. La boira, el fred i la pluja ens en van fer fora. Tot i això ens hi vam poder acostar i vam fer un cim menor al costat mateix, el Saoubiste.
Una part de les vacances estivals del 2008 les dedicarem a conèixer una mica més la zona dels Picos de Europa. És el primer any que viatgem amb furgo, i ens dedicarem a conèixer les muntanyes, valls i poblets de la zona, defugint de les zones massificades i gaudint dels petits detalls del paisatge i la gent que el pobla.
