Per acabar l'últim dia en què estem de ruta aquest estiu ho celebrarem fent un 3.000 molt agraït, ja que gaudirem durant tot el camí d'un paisatge d'alta muntanya realment fantàstic. A més, la Tuca de Ballibierna té l'al·licient afegit del conegudíssim "paso del caballo", un pas fàcil però no apte per persones amb vertigen.
De tornada a casa després de les vacances d'estiu no ens resistim a fer alguna escapadeta als Pirineus. La idea inicial era pujar al Midi d'Ossau, però el temps no va acompanyar. La boira, el fred i la pluja ens en van fer fora. Tot i això ens hi vam poder acostar i vam fer un cim menor al costat mateix, el Saoubiste.
Una part de les vacances estivals del 2008 les dedicarem a conèixer una mica més la zona dels Picos de Europa. És el primer any que viatgem amb furgo, i ens dedicarem a conèixer les muntanyes, valls i poblets de la zona, defugint de les zones massificades i gaudint dels petits detalls del paisatge i la gent que el pobla.
Aprofitem un cap de setmana per fer una sortida de dos dies que ens apropa a un entorn d'alta muntanya molt bonic en què es combinen el blau dels estanys, el verd dels prats, el blanc de la neu perpètua i el gris fosc de la roca d'aquest punt pirenenc confluència entre Catalunya, Andorra i l'estat francès. Pujarem alguns cims emblemàtics, com el Medacorba, el Baiau i el Comapedrosa, sostre d'Andorra. Farem nit al peu d'un llac glacial, al refugi lliure de Baiau.
Fa poc temps s'ha inaugurat la primera via ferrada de la comarca del Berguedà. Es tracta de la via ferrada de les Roques de l'Empalomar, molt a prop de Vallcebre. Vam anar a provar aquesta instal·lació, i vam gaudir de valent de les sensacions de verticalitat d'aquesta via a l'abast de tothom, però que no deceb als més experimentats.
Quan la calor apreta és bon moment per buscar temperatures més agradables als cims dels Pirineus. En aquest primer cap de setmana de juliol hem buscat la fresca a la zona més alta d'Andorra. Per a l'ocasió hem triat un cim fàcil però molt agraït, ja que amb poc esforç s'assoleix una vista panoràmica fantàstica des del cim del Tristaina.
Aprofitem el pont de Sant Joan per fer una escapada de tres dies al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. L'ambició inicial de pujar el Mont Perdut la descartem per la neu, però igualment hi ha excusions fantàstiques que ens permeten gaudir d'un paisatge privilegiat, afegint-hi unes dosis d'emoció gràcies al pas de les "clavijas".
La Copa del Món i la Copa Catalana de Curses d'Alta Muntanya van començar amb la celebració de la 5a Marató de Muntanya de Berga. Les condicions climatològiques van condicionar la prova, ja que les fortes precipitacions dels dies anteriors van fer canviar el recorregut a causa de la neu la serra d'Ensija. Tot i això uns 250 corredors i corredores van participar en una de les proves més dures però també més boniques del calendari.
La Terra Alta és una zona ideal per circular amb bicicleta de muntanya, tant si volem recorreguts durs i exigents com una tranquil·la pedalada en família. Combina grans extensions de planures de secà, envoltades de vinyes i oliveres, amb les muntanyes del Massís dels Ports de Tortosa-Beseit. Aprofitem per pedalar per les Vies Verdes i descobrir alguns racons molt interessants.
Una proposta per a la Setmana Santa era anar a la platja, però era massa fàcil! Hi havíem de donar una mica d'emoció. Vam decidir anar-hi però en bicicleta de muntanya des de Berga, creuant el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa, el Gironès i el Baix Empordà. 225 km. de dur itinerari. Des de la muntanya fins al mar en 4 etapes.
