Sobrepuny (per Tastanós)

Serra del Picancel, al sud Tram de camí aeri Cap de Tastanós Cim del Sobrepuny

Amb els seus 1.656 m. d'alçada és un cim modest però té unes àmplies vistes cap a la zona de la serra del Picancel i també cap als Rasos i Ensija. D'entre els diferents camins que hi menen en triem un de peculiar, voltant pels cingles de Tastanós. Una matinal circular pel vessant solei, amb sortida i arribada a Vilada.

Sortim de Vilada la Núria, la Sílvia, el Jordi i jo mateix. Enfilem cap a la part alta del poble a buscar el PR C-47. Seguirem aquest camí durant una bona estona. Anem guanyant alçada progressivament. Passem el Pla de les Collades i la Creu de Roset, des d'on hi ha una bona vista dels cingles de Tastanós i la roca Gotzera. Anem seguint l'evident camí ben marcat, normalment corriol, però amb algun tram de pista. Passada la collada de Roset el camí ja és més estret i interessant. Anem seguint aquest camí de l'Aigua, ja que servia per conduir l'aigua des del brollador de la font de l'Arç fins a Vilada. El camí va serpentejant, guanyant alçada mica en mica, còmodament.

Passem pel costat d'un dipòsit d'aigua i continuem endavant. A cap d'una estona passem per un túnel excavat a la roca, la Mina de l'Aigua, un estret túnel que es va excavar per facilitar el pas dels tubs. Poc més endavant arribem a la font de l'Arç, que brolla ufanosa. Després de la font el camí canvia de sentit, baixa uns metres i arribem al pla que hi ha just a sota del Castell de Roset. Un caminet que marxa a l'esquerra ens hi conduiria en pocs minuts. Però nosaltres tenim dos objectius: arribar al Sobrepuny i tornar amb temps suficient per menjar la Mona a casa. Per tant seguim endavant.

Al mateix pla sota el castell hi ha una casa ensorrada, una antiga masoveria del castell, la casa del Castell de Roset. Passem per davant mateix de la casa per anar a buscar un camí poc evident que marxa de pla i en direcció oest. Cal anar en compte en aquest punt en encertar bé el camí, ja que aquí deixem les marques del PR i ens endisem en un corriol poc freqüentat. Un cop trobem el camí, està prou fressat per seguir-lo sense problemes. Primer marxa de pla, però després s'enfila molt fort.

Aquest camí poc freqüent i molt dret busca el pas que hi ha entre la roca Gotzera i el cap de Tastanós (1.343 m.). Es tracta d'un camí estret que enfila entremig dels garrics, molt propera a les parets verticals dels cingles de Tastanós. Es tracta d'unes parets de magnitud considerable, d'estil monserratí i orientades al sud. A mesura que anem pujant gaudim de bones vistes cap al sud, a la zona de Vilada i la serra del Picancel. El camí és molt costerut, i en alguns punts ens ajudem de les mans per agafar-nos a algun arbre i pujar amunt.

Arribem a un petit pla després d'una dura pujada. Entre la forta pujada i el sol que ens acompanya, hem suat de valent. Creuem el pla sense camí evident, però seguint el sentit que portàvem. Al fons veiem uns senyals de PR que no sabíem, ni tampoc sortien al mapa de l'Alpina de la zona del Catllaràs. Els seguim ja que coincideixen amb el camí que volíem seguir en el mapa. Al cap de poc es bifurca. Primer seguim el camí que marxa amunt, però aviat veiem que no és el que volíem. Aquest camí imaginem que puja fins al Cap de Tastanós. Baixem i el seguim en sentit contrari. El camí, estret però ben fresat primer baixa, i això és el que ens havia despistat. L'anem seguint, i primer baixa però ben aviat va flanquejant la zona coneguda com a Esquena d'Ase, la part occidental dels cingles de Tastanós, que formen una doble serra en forma de ve baixa. El camí en alguns punts és força aeri, i mostra unes boniques vistes cap a l'oest de la zona de la Nou en primer terme, i més enllà els cingles de Vallcebre, Ensija i els Rasos de Peguera.

Passem aquest tram ben entretingut de camí fins arribar a la collada de Pasquals. A partir d'aquí seguim una pista ben enfangada que passa pel vessant est del serrat de Picamill. Deixem el PR que fa marrada per un caminet i fem via per la pista durant aproximadament un quilòmetre, en què es tornen a trobar. La pista va pujant. El pendent és moderat, però hi ha tant fang que les botes sembla que pesin tonelades. La pista es va adreçant, i puja força fins arribar a la collada de Baix. Aquí deixem la pista i tombem cap a l'esquerra, seguint el PR que hem recuperat ja fa una mica. Pugem encara més per camí fins la collada de Dalt. Baixem uns pocs metres i tornem a pujar fort per una fageda fins al Collet del Faig. En aquest punt el camí canvia de direcció i s'encara cap al sud. En una curta però forta pujada arribem a l'ampli cim del Sobrepuny (1.656 m.)

El cim és ampli i arrodonit. Cap al nord és boscós i suau, i cap al sud queda tallat per cingles ben verticals. Nosaltres hem pujat pel sud, però en l'últim tram es voreja per coronar-lo per la cara nord. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i una senyera. Les vistes són molt boniques. Cap al nord els arbres impedeixen la visió clara, tot i que s'apunten alguns dels cims pirenencs. Cap al sud es pot contemplar tota la serra del Picancel, i especialment cap al sud-oest la vista és àmplia: Rasos de Peguera, Ensija, cingles de Vallcebre,...

Hem fet poc més de 1.100 metres de desnivell, i hem trigat poc més de 3 hores a fer aquesta volta, un camí llarg però molt bonic per arribar al Sobrepuny. Esmorzem i desfem el camí. Volem ser a dinar a casa, i ens queda tota la tornada. Passem els colls del Faig, de Dalt i de Baix. Aquí, un cop a la pista anem amb compte per buscar un camí directe per baixar a Vilada. Just després de la primera corba veiem uns senyals grocs just als peus del Puig Cubell. Seguim el camí força fresat, i baixem força de pressa. El camí baixa decidit i directe. Passem pel Grau de Dalt, arribem a una pista que deixem al Camp Gran, un planell extens. Cal anar amb compte ja que en alguns punts és difícil seguir els senyals. Cal seguir sempre la direcció sud.

En poca estona tornem a ser a la Collada de Roset, per on ja havíem passat a l'inici de la sortida. Desfem el curt tram de camí i aviat tornem a entrar a Vilada. Hem baixat ràpid, en menys d'una hora. Deu ser que teníem moltes ganes de menjar Mona. Ha estat una sortida ben entretinguda, pel vessant solei, assolint un cim fàcil, però amb moltes possibilitats. Hem seguit un camí poc habitual que no coneixia. I és que aquesta comarca no deixa de sorprendre'm!

Imatges

Afegeix un nou comentari