França

Vall de Solcén

A la capçalera de la vall de Vicdessos, a la zona més alta de l'Arieja, hi trobem encaixonat entre grans muntanyes l'estany de Solcén. Més amunt de la presa hi ha un aparcament d'on surt una pista pastoral que s'enfila fins uns planells on el riu serpenteja i forma unes boniques aigües tortes. Pedalem per la pista que continua amunt fins a sota mateix del port de Rat i l'escarpat pic de Medacorba, al punt de confluència entre Catalunya, l'Arieja i Andorra. La pista és pedregosa però el paisatge és sensacional, ja que ens movem en un entorn d'alta muntanya, a sota mateix de pics que voregen els 3.000 metres. La pista s'acaba de sobte a sota del port de Rat, a uns 2.150 metres enmig d'un panorama exquisit. L'itinerari és lineal, de manera que tornem pel mateix camí tot contemplant ara el preciós paisatge en direcció oposada.

Pic dels Tres Senyors (2.198 m.)

Damunt del port de Lers s'aixeca una carena que culmina en un cim molt panoràmic gràcies a la seva posició separada del Pirineu axial. A prop de les muntanyes més altes de l'Arieja, comencem a pujar per uns forts pendents herbats fins a assolir la carena. Un cop a dalt avancem més suaument tot gaudint d'un paisatge amplíssim cap al sector de la Pica d'Estats i les muntanyes que fan frontera amb el Pallars i Andorra. Seguim la carena i passem dos pics secundaris, el pic de Fontanette i el pic de Barrès, abans d'assolir l'objectiu. Gaudim de l'extens panorama i reculem uns metres per agafar el camí que baixa cap a l'estany d'Arbu. Encara queda una llarga baixada i uns últims metres pujant per la carretera per tornar al port.

Pas de l'Escalier

Per damunt de la localitat de Tarascó, regada pel riu Arieja, trobem unes llargues carenes arrodonides que són preludi de les muntanyes més altes que fan frontera amb Andorra i el Pallars. En aquest entorn, situats al petit poble de Larnat, iniciem una ruta que traça un llarg ascens en direcció sud fins al Rocher de Miglos. Des d'aquí continua una pista de pastors que va pujant fins a la cabana de l'Escalier, a més de 1.900 metres, i sota el pic del coll Taillat. De baixada creuem una amplíssima zona de pastures amb vistes cap al massís de Taba, i al coll Doulent fem una escapada fins a la petita capella de Saint Barthélémy, un bon mirador sobre la vall de l'Arieja.

Altiplà de Languerail

Enmig del País de Saut, famós pels seus boscos frondosos, fem una ruta en bicicleta en una àmplia zona forestal des del petit poblet de la Benague. Enfilarem cap a l'oest per una bona pista dins d'un bosc d'avets, i arribarem fins a sota del pas de l'Os, amb bones vistes cap a les gorges de la Frau i més enllà el castell de Montsegur. La tornada és gairebé paral·lela a l'anada, però ara creuarem un llarguíssim altiplà per una pista de ramaders que avança entre extenses praderies, en un terreny obert i amable.

Bosc de la Plaine-Comus

Sortim al peu del bonic estany de Belcaire i avancem per un corriol fresc i humit que puja al peu del torrent fins al coll dels Sept Frères. Aviat baixem per una pista fins un petit estany que ens dona entrada al poble de Camurac. El creuem de sud a nord i busquem una bona pista que puja progressivament fins assolir el gran pla de Boum. Creuem tota l'esplanada per un ròssec de ramaders que va pujant fins al coll de la Gargante, on hi ha una cruïlla de pistes. Seguim amunt fins al mirador del Pas de l'Os, però la boira ens impedeix les vistes cap a les gorges de la Frau i Montsegur. A partir d'aquí, ja al punt més alt, anem avançant direcció est durant molts quilòmetres per un gran bosc principalment d'avets, passant pel coll de Lancise, el refugi forestal dels Artigous i el coll de Perroucel, abans de l'última baixada que ens retorna al punt d'inici.

Chioula

Comencem a pedalar des de la petita població de Prades, a l'Arieja, i planegem per la coma del riu Hers fins que la pista comença a enfilar-se fort cap al coll de Marmare, i poc més amunt avancem per asfalt fins al coll de Chioula. Girem a l'esquerra per una pista on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons, i pugem progressivament cap als colls de Pierre Blanche, Riufred i finalment el de Balagués, al punt més alt de la ruta. Entremig de pastures d'alçada, i amb alguns trams de corriol, baixem suaument cap a Montalló, i poc després de la sortida del poble iniciem el descens final per un corriol deliciós que ens torna al punt d'inici.

Muntanya de Jaut

Situats al curs baix de la vall d'Aussau, iniciem una ruta en bicicleta des del bonic poble de Castèth fins al peu de la característica muntanya de la Moulle de Jaut. Des del petit nucli medieval al peu de l'estany, prenem una pista cap a llevant que puja fort enmig d'un bosc humit de faigs i bedolls. El terreny es suavitza a les pastures que envolten les granges d'Artigaus i Espioubet, però tot seguit tornem a pujar fort fins al coll de Jaut, sota el pic de les Males Ores. Comença una travessa amb trams més difícils per prats alpins fins al Coigt de Jaut, el punt més alt de la ruta, sota el cim principal. Passat el coll comença un desens entremig d'immenses pastures inclinades, i finalment una pista que baixa fort fent ziga-zagues cap al fons de la vall.

Val dera Varelha

Al nord de la vall de Loron hi trobem una valleta transversal i poc coneguda que s'allarga fins als peus del Mont Né, un cim modest però panoràmic. Fem una ruta en bicicleta des de la població que dóna nom a la vall, Era Varelha, i ens enfilem pedalant per una pista agradable fins a la falda del cim. Canviem de direcció i continuem pedalant per un bonic bosc d'avets de grans dimensions, primer en baixada, i més endavant pujant fort per una pista secundària. Assolim unes pastures alçades que entremig de les boires permeten contemplar la contrada. Baixem per un corriol força dret fins al poble d'Ys, i pugem un tram curt d'asfalt fins a tocar el poblet d'Arris. Prenem un camí en pujada que ens obliga a empènyer uns minut la bicicleta, però de seguida enllacem amb un preciós corriol que a través d'una espessa fageda ens retorna al punt d'origen.

Volta al pic de Cagire

Des del coll de Menté, prop de l'estació d'esquí de Mourtis, prenem la pista forestal de Soulan que contorneja el pic de Cagire. L'itinerari comença baixant suaument dins d'un bosc frondós i humit amb faigs i avets. Voltem el vessant est i nord de la muntanya fins al coll de la Couage, on s'acaba la baixada i comencem a pujar per un tram molt obac que passa per la bonica cabana de Arguenos, amb vistes cap al pic de Gar. Seguim amunt fins al coll de Caube, on arribem amb un últim tram de corriol ben bonic. El coll és un balcó panoràmic suspès al buit sobre la vall de la Garona, i s'albira el massís de la Maladeta. Tornarem per la mateixa pista, que comença baixant i acaba amb pujada moderada.

Mines de Ventalhor

En una zona remota del Coserans, a gairebé 2.000 metres i sota el cim de Mauberme que fa frontera amb la Val d'Aran, a mitjans del segle XIX es van obrir unes mines de blenda i galena de les quals queden interessants restes. S'hi pot pujar en bicicleta des del poble d'Eilia a través d'una pista precària que s'enfila per pendents molt drets sota cims altius. Sortim de l'antiga mina de Bocard i entrem en una vall estreta i en pendent suau fins al fons del circ de la Planha. A partir d'aquí comença una forta pujada enllaçant zig-zags fins a les mines. De camí passem per la gran cova de la Cigalera. Un cop a dalt passegem per les restes d'edificis, bocamines telefèrics i maquinària de les antigües instal·lacions mineres. Baixarem per la mateixa ruta amb compte ja que tot el terreny és molt dret, el algun cas fins i tot aeri.

Pàgines

Subscriure a França