Alta Ribagorça

Naens, Corroncui, Adons i Cérvoles

Anem a conèixer un seguit de petits pobles alçats a l'oest de Senterada, en una zona muntanyosa al vessant nord de la serra de Sant Gervàs. Sortim del petit poble de Naens i prenem una pista que planeja fins al despoblat de Cadolla. Comença una pujada progressiva fins al nucli de Pinyana, on queden habitatges de segona residència. Fem un tram d'asfalt fins a Corroncui, el més gran dels petits pobles que encara manté una petita població estable dedicada a la ramaderia. Ens enfilem fins a Adons, bastit dalt d'un turó, i al peu de la serra de Sant Gervàs. Des del punt més llunyà iniciem la tornada per un bosc de pins. Fem parada a l'ermita de Sant Nicolau i pugem a Colldeberri, el punt més alt de la ruta, abans de baixar cap al bonic poble de Cérvoles des d'on acabem de baixar per asfalt passant per l'últim nucli, Burguet.

Bony de Ginebrell (2.315 m.)

Poc més amunt del pont de la Ribera comencem a pedalar per un caminet que s'enfila amb trams molt durs fins a la base de l'estació d'esquí Boí-Taüll. Seguim per una pista de servei que puja cap un dels cims de l'estació, on reposem i contemplem àmplies vistes. Baixem sense camí seguint un llom herbat fins la collada de Llobarçana, on entronquem amb una pista que s'enfonsa durant molta estona des dels peus del Cerví de Durro fins a prop d'aquest petit poble, sempre amb bones vistes cap a l'Aneto. A la fondalada de les Artigues iniciem un duríssim ascens per una pista molt pendent fins als 2.000 metres de la Serra. Aquí comença el descens definitiu, primer sense camí definit per prats de forta inclinació, i més avall per un preciós corriol amb algun pas difícil cap al Pla de l'Ermita i finalment fins a Taüll.

Vall d'Erta

Pedalem per una zona remota de l'Alta Ribagorça dins d'una vall encaixada entre altes muntanyes i guispirejada per petits pobles, alguns d'ells abandonats. Sortim de Malpàs i avancem fins a Castellars per asfalt. La pista comença a pujar fort fins a la collada dels Tossalets, i tot seguit planeja entremig de prats alpins cap als nuclis d'Erta i Sas. Enfilem fort fins el punt més alt de la ruta, el Tossal de Sant Quiri que ens ofereix una bonica panoràmica de la contrada. Baixen cap als recuperats nuclis de Massivert i l'Hostalet, i tanquem el cercle baixant de nou cap al punt d'inici, tot contemplant el despoblat d'Erillcastell encimbellat dalt d'un turó.

Pic Roi (2.750 m.)

Pujant cap a la collada del Montanyó amb l'estany i el pic del Pessó al darrere

Passat l'incomparable poble de Taüll, a la Ribera de Sant Martí, tributària de la vall de Boí, comença un caminet que tímidament planeja al principi però de seguida s'esvera per pujar fort cap als estanys del Pessó. L'estany superior, el més gran, descansa plàcidament sota la gran mola rocosa del pic del Pessó, el més alt de la zona. Avui però ens enfilarem fins un altre cim situat poc més al nord, al límit del Parc Nacional, un cim modest però que ens ofereix una excepcional panoràmica de la contrada.

Besiberri Sud (3.023 m.) i Comaloforno (3.029 m.)

Grimpant gairebé a cegues per arribar a la cresta

Un matí rúfol amb boira i vent frustren la idea inicial de recórrer tota la cresta de Besiberri, i amb penes i treballs assolim els dos cims més elevats afinant al màxim l'orientació. Sortim de la presa de Cavallers, la voltem i comencem a enfilar el barranc de Riumalo. Arribats a l'estany de Malavesina la boira ho tapa tot, i decidim fer una llarga diagonal entre els grans blocs, sota mateix de la cresta, per dirigir-nos a la base del primer cim. Mirant d'anar trobant fites, sense visibilitat i per terreny incòmode avancem fins una canaleta que ens enfila sota mateix del Besiberri sud. Avancem ara per la cresta grimpant fins al Comaloforno, sostre del massís. Baixem per una canal trencada i molt dreta fins a l'estany Gelat, i arribem al punt d'inici pel costerut camí del pas de l'Ós.

Besiberri Nord (3.008 m.)

Base de la paret del Besiberri Nord

En un dia rúfol comencem a vorejar el llarg embassament de Cavallers amb poca esperança d'assolir el cim. Entre boires, vent i fins i tot neu remuntem els forts pendents del barranc de Malavesina, passem l'estanyet homònim i seguim avançant fins la base de la paret. Una petita ullada de sol ens convida a provar-ho. Grimpem per una successió de canaletes amb algun tram força aeri de II i puntualment III. Entre blocs de granit assolim l'esmolat cim, el petit dels Besiberris, però també el més eixerit.

Via ferrada del Tossal de Miravet

Final del segon tram, amb vistes cap a la vall de Boí

A l'oest del Pont de Suert, a l'altra banda de la Noguera Ribagorçana, s'aixeca el Tossal de Miravet, un destacat mirador sobre la capital de l'Alta Ribagorça. En uns marcats espadats rocosos de la cara est hi ha una entretinguda via ferrada que ens ofereix sensacions verticals amb ponts nepalesos, trams entretinguts sense ferramenta i un acusat desplom gairebé al final. La via té tres trams diferenciats, de dificultat progressiva i amb vies d'escapament al final de cadascun.

Comaloforno (3.029 m.) i Besiberri Sud (3.023 m.)

Contemplant la cresta de Besiberris i la Maladeta al fons des de l'avantcim

Creuem la presa de Cavallers i emprenem el costerut camí de les pales de Comalestorres. Ens entaforem al curiós Pas de l'Ós i continuem pujant fort per una interminable tartera de grans blocs granítics. Al Portell de Comaloforno encarem la cresta tot grimpant i amb un tram breu d'escalada (IV). Des del cim principal continuem per la cresta, evitant les dificultats, fins al Besiberri Sud, tot contemplant el magnífic paisatge. Baixem per la llarguíssima i incòmoda coma de Malavesina i el barranc de Riumalo.

Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m.)

Avancem per la cresta fàcil entre el pic de Comalesbienes i la Punta Alta

La capçalera de la Vall de Boí està encerclada per diversos cims que superen els 3.000 metres. Des de la presa de Cavallers remuntem el costerut barranc de Comalesbienes fins apropar-nos als estanys homònims. Anem a buscar la fàcil cresta que enfila el pic de Comalesbienes tot grimpant per grans blocs de granit. Passat el primer cim continuem crestejant per terreny abrupte però sense dificultats fins assolir el pic principal de la zona enmig d'una nevada tardoral.

Subscriure a Alta Ribagorça