Solsonès

Busa, vessant sud

Des del peu de la Vall d'Ora ens enfilem per una pista en fort pendent cap a les parets del vessant meridional de Busa. Prenem la pista d'Orriols i voregem pel peu dels cingles i damunt de la vall fins a trobar un pujador molt fort al Grau de les Collades. Ens enfilem a l'altiplà i recorrem els camps de la Bertolina i després el pla del Rial. Al grau de la Creu baixem per asfalt fins al coll d'Arques on prenem una pista que ens porta cap a les masies de Ginebres i les Serres. Passem per l'ermita de Sant Martí dalt d'un balcó panoràmic, i anem baixant cap a la Selva, on hi ha una bonica església i una casa de colònies. Passada la masia de Casafont prenem un pista mig abandonada al fons d'un torrent que ens retorna al punt d'inici.

Tossal de l'Estivella (2.338 m.)

Sota les parets de la serra de Querol, al coll de Jou, comencem a remuntar una pista pedregosa i amb algun pujador fort que contorneja tot el vessant sud del massís del Port del Comte. Un cop arribem a l'estació d'esquí avancem per asfalt fins a l'aparcament de l'Estivella, on comença una nova pista que voreja ara el vessant oriental. El primer tram és més suau, però es fa enfilant progressivament fins assolir pujadors molt forts i pedregosos a la Costa Dreta. Un cop a la part alta tan sols falta un últim esforç, l'exigent pujada amb algun tram que supera el 20% de pendent. Bones vistes des de dalt tot i els núvols i el fred que ens aconsellen perdre altura. Descens fortíssim per les pistes d'esquí fins al Clot de la Vall, on tornem a remuntar per la pista de la Ginebrosa fins al portell del Llop. De nou a més de 2.100 m. creuem el plàcid prat Piquer i l'immens pla de Bacies abans d'emprendre l'última baixada, llarga, fàcil i molt panoràmica.

Canals de Catllarí

Situats al petit nucli de Llinars comencem una pedalada que ens enfilarà als peus de les parets de Ferrús. De camí voltarem, d'anada per ponent i de tornada per llevant, el profund engorjat de l'Aigua de Llinars. Iniciem la ruta al càmping Aigua d'Ora, i ens enfilem per unes pistes més complicades al principi i més fàcil després fins a Montcalb, on fem una petita pausa. Amb vistes cap a las serra del Verd i el Pedraforca anem remuntant fins a la font del Pi, sota l'espectacular paret de Ferrús, el vessant més ferotge d'Ensija. Pugem fort fins a la collada de Peguera i prenem una pista en desús que baixa cap a un fons de rasa fins arribar a Canals de Catllarí, on contemplem l'antiga masia i l'església a certa distància. Seguim baixant per bona pista i passem per la Mare de Déu de la Mata abans de tancar l'itinerari.

Sòbol

La masia avui ensorrada de Sòbol està situada enmig de la Serra Llarga, un petit altiplà de roca conglomerada just al damunt del Clot de Vilamala. Sortim del Roc Foradat, al costat del coll de la Creu de Canalda i ens enfilem per un camí que traça una diagonal fins a la Serra Llarga. La creuem tota per dalt, contemplant la panoràmica cap a les foranques de Vilamala, així com les muntanyes del Port del Comte i les roques de Canalda al voltant. Arribem a la casa en ruïnes, i just al costat marxa un camí que baixa cap a una rasa, s'endinsa en un bosc espès i arriba al Mal Pas, un tram estret i exposat de camí equipat amb un passamà. Seguim caminant amb vistes al pantà de la Llosa del Cavall i la serra de Busa i arribem a la masia també ensorrada de Torroella. Ja només ens queda pujar per sobre la rasa del mateix nom fins al punt d'inici.

Aigua de Valls

A la falda del Pedraforca neix un curs fluvial que aviat s'encaixona entre les serres d'Ensija i del Verd, alhora que forma un impressionant congost on hi ha el conegut Pont Cabradís. Avui farem una circular amb bicicleta que sobrevola el congost a través de pistes que connecten petits nuclis, miradors i restes d'un passat ric, amb masies, esglésies romàniques i construccions civils. Sortim del nucli de Valls i pugem per asfalt fins al mirador natural del Cap de Balç, d'on es pot gaudir d'una panoràmica cap a Sant Llorenç de Morunys, la Llosa del Cavall, els Bastets i Busa. Més suaument avancem cap al Pratformiu, i al fons contemplem les curioses Terreres. Una pujada infernal ens enfila cap a la part superior dels cingles, on visitem la curiosa Espluga, una balma encara habitada puntualment. Planegem cap a Vilacireres i Can Blanc, i tot seguit baixem fort cap al Molí de Güell, on creuem el riu. Després de reposar uns minuts tornem a pujar fort enfilant ara el vessant est fins al despoblat de Bonner, amb bona panoràmica del gran engorjat. Seguim pujant fins als peus d'Ensija i tot seguit ja baixem cap als nuclis de Montcalb i Sisquer. Un últim tram de pista molt pendent i trencada davalla cap al punt d'inici.

Port del Comte (2.386 m.)

El Prepirineu català s'ha vestit de blanc gràcies a la recent llevantada acompanyada de baixes temperatures. El Port del Comte mostra una de les millors imatges dels últims anys, i aprofitem per fer una ruta per la capçalera de la serra. Sortim de la part més baixa de l'estació d'esquí i remuntem la rasa del Clot de la Vall fins l'aparcament de l'Estivella. Ens enfilem cap al nord per dins del bosc de la costa del Tabac fins a la base del Tossal d'Estivella (2.338 m.) que assolim amb un pujador més fort. Amb extraordinàries vistes cap al Pedraforca i el Cadí planegem cap a ponent per les carenes arrodonides i immaculadament blanques fins a la Tossa Pelada (2.379 m.), i encara pugem un xic més fins el Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m.), sostre de la serra. Gaudim d'una llarga panoràmica cap als Pirineus centrals, i iniciem el descens, primer per la pala sud, curta però pendent, i tot seguint cap al sector de les pistes de l'Estivella. Finalitzem el descens per les antigues pistes del prat de Botons.

Busa, cara sud

El gran altiplà de Busa està envoltat de cingleres talment un castell amb muralles infranquejables. Avui recorrem el vessant sud, enfilant-nos-hi a través de la característica escala d'Orriols. Sortim del peu de l'Aigua d'Ora, i pugem per un camí ben fresat cap a la base de la cinglera. Ens desviem cap a la Rua Alta per fer una ràpida visita al Xalet de Busa, una balma que utilitzaven els emboscats durant la guerra i la postguerra. Tornem al camí i pugem cap a l'escala vella, un pas equipat que ens permet superar la verticalitat del cingle. Ja a dalt comencem a contornejar la cara sud de la cinglera seguint el fil, des del Turó de l'Escala fins al mirador de la Creu. Entretant gaudim de la verticalitat sota els nostres peus, i la gran esplanada prop de les cases de la Bartolina i ca l'Artiller. Baixem per la canal del Rial en fort pendent, i fem una visita a la Moreria, una balma obrada que servia de punt de vigilància durant la guerra del Francès. Retorn per la pista per fer via.

Serra de Pinós i castells d'Ardèvol, Llanera i Vallferosa

Torre de Vallferosa

La primavera és la millor estació per visitar els camps colorits de la Segarra, amb el verd del blat i l'ordi onejant i el groc intens dels camps de colze. Entremig els petits pobles de regust medieval i algunes construccions defensives com castells o torres de vigia. Sortim de Torà i enfilem fort cap a la serra de Pinós, que recorrerem per l'ampla carena, ben ventilats, fins al santuari, el punt més alt. Després baixem cap a Ardèvol per contemplar la seva magnífica torre medieval i seguim al peu de la riera de Llanera fins al castell del mateix nom. Planegem fins a Vallferosa, on hi ha una torre del segle X espectacular, única a Europa. Seguim entre camps de cereals, i amb alguna bona pujada acabem d'arribar fins a l'Aguda, mirador zenital de Torà.

Salt de la Perdiu

Quart ràpel del Salt de la Perdiu

A llevant del poble de Canalda l'aigua i els anys han escolpit un magnífic engorjat que avui descendirem amb l'ajuda de cordes. Sortim prop de Cal Pubilló i en 10 minuts arribem al llit del torrent, avui sec. Caminem per la llera evitant petites badines fins a trobar el primer dels cinc ràpels pràcticament encadenats. Els tres darrers són seguits, verticals i molt estètics. Des del fons del torrent sortim per una via ferrada curta però vertical i atlètica que ens retorna pràcticament al punt de partida.

Les Montserratines

Les Montserratines

Al nord de la Móra Comdal unes petites muntanyes de conglomerat recorden el massís Montserratí per les seves formes arrodonides. Sortim des del mirador de Serra-seca, prop de Cambrils i pugem suau fins el Pla de les Guàrdies. Comencem a baixar i entaforar-nos en un entramat de torrents i barranqueres. Creuem el Torrent Mal i anem obrint vistes cap a les Encantades, les formes més peculiars i curioses de l'entorn. Baixem cap al fons de la vall observant les punxegudes agulles i esperons. Passat el petit nucli del Sàlzer pugem per pista fins al punt d'origen.

Pàgines

Subscriure a Solsonès