Alt Urgell

Vall de Sallent

Iniciem la ruta a prop del Mirador del Cretaci, al municipi de Coll de Nargó, i comencem a pujar per una pista secundària que remunta l'obaga del bosc de Sallent fins a la bonica església de Sant Martí de la Plana, situada a dalt de la carena. Tot seguit continuem per una pista solitària que avança per dins d'un bosc espès durant més de 6 km. fins al Cap d'Estany, on avancem uns metres per carretera fins a la collada de Bóixols, punt panoràmic i capçalera de la vall. Tirem avall cap a la Creu de Ferri i continuem el ràpid descens cap al nucli de la Pera i l'elegant salt de Sallent. Fem una parada a la bonica ermita de Sant Maximí i seguim baixant cap al poble abandonat de Sallent, des d'on ja només queda tornar al punt d'inici tot contemplant els curiosos plegaments del Tossal de la Feixa.

Serra de Nabiners

Al sud de la Seu d'Urgell neix una serra arrodonida que s'enfila progressivament fins un altiplà rost on hi havia l'antic poblet de Nabiners. Sortim del Parc del Segre i de seguida trobem la pista en bon estat que comença pujant fort amb una successió de revolts, i després més suaument fins a la part alta on hi ha l'antic poble, que té totes les cases ensorrades. Seguim l'ampla carena fins a la Creu dels Canyamassos, on anem girant tot planejant sota el Tossal de Cal Franc. Baixem cap al Mas d'en Planes i continuem per una pista que entra al bosc i connecta amb el Camí de les Mines. La ràpida baixada s'acaba al Pla de Sant Tirs, on tornem planejant al peu del Segre fins al punt d'inici.

Serra de les Pinyes (2.200 m.) i Pla de Llet (2.143 m.)

Des del bonic llogarret de Castellnou de Carcolze prenem una pista que s'enfila pel vessant solei fins a l'ampli pla de Sorri, envoltat de grans pastures i tenyit per petites masies i bordes. Anem tombant cap al nord per una pista que passa per damunt del poble de Bescaran i s'endinsa en l'obaga fins a tocar el riu del mateix nom. Sota el nucli de bordes de Cintó girem cap al sud alhora que la pista incrementa el pendent fins al refugi de Partida de Múria. Superem els 2.000 metres i avancem per una zona oberta de prats alpins amplis i molt bonics fins al coll de la font d'Aristot, el punt més alt a 2.200 metres. Baixem saument al coll de Queralt i enfilem una última pujada forta fins al mirador del Pla de Llet, que ens regala vistes amplíssimes. Ja només queda baixar per una pista secundària que passa per sota els Rocs Gros i Xic i ens torna de nou al poble.

Ras de Conques i Bony Moscater (2.322 m.)

La vall de Santa Magdalena és especialment bonica a la primavera amb l'esclat floral i la verdor dels prats. Fem una ruta en bicicleta amb dues parts, primer per la vall, i després fins dalt d'un cim panoràmic. Comencem pujant des de Civís fins al coll d'Ares amb una bona pujada. Tot seguit planegem per un bosc preciós d'avets fins al coll de Grau, on hi ha un mirador habilitat sobre el Ras de Conques. Baixem al coll entremig de grans pastures, i seguim avall fins a l'ermita de Santa Magdalena. Anem tornant per la vall connectant diversos nuclis de bordes: les de Jussà, les de Sobirà, les de Civís, les de Cortvassill i les de Prats. Pugem de nou gairebé fins al coll d'Ares, i ens desviem amb una forta pujada fins al coll de Laquell. Aquí una pista de pastors ens porta sota un petit cim on acabem de pujar a peu per gaudir d'una extraordinària vista sobre la vall de Conflent i el Salòria. Ja només queda tornar al coll d'Ares i baixar de nou a Civís.

L'esllavissada del Cadí

Des del petit poble de Vilanova de Banat, amb excel·lents vistes al Cadí, iniciem una aproximació cap al peu de les espectaculars parets que, sense pensar-ho, ens portarà per trams força difícils i de lenta progressió. Comencem pujant per la pista fins al despoblat de Lletó, i des de la collada homònima fins al Turó Galliner, on hi ha una magnífic mirador. Planegem cap al coll de Vanses i anem a buscar l'antiga pista de la Trava a Sant Salvador, que va pujant cap al peu del Cadí, però està abandonada i en diversos trams és intransitable. Pugem fins al peu de la gran esllavissada de l'any 2011, i baixem per la difícil pista seguint el torrent del Pradell. Més avall ens emboliquem encara més per un camí inexistent, i entre boixeres arribem a la bonica masia de la Molina de Lletó, des d'on ens tocarà pujar uns metres per pista fins al punt d'inici.

Vall de Castellàs

Avui recorrerem en bicicleta una petita vall tributària del Segre on coneixerem petits pobles com Espaén, Junyent i Castellàs, que l'hi dona nom. Sortim des de sota el roc d'Esplugamanyauba i prenem una pista que es va enfilant progressivament entre pastures i trams boscosos fins al serrat de Pratnavall. Prenem la pista que planeja pel vessant nord de la serra de Taús fins que comença a baixar fort fins al despoblat de Mesons, i tot seguit el petit poble de Junyent. Des d'aquí, i sempre per una estreta carretera asfaltada, anirem baixant cap als altres pobles fins arribar al punt d'inici.

Muntanya d'Alinyà

Enfilat sobre la vall del Segre, el petit poblet de Voloriu és el punt de sortida de la ruta en bicicleta que ens conduirà fins a l'Alzina d'Alinyà. Sortim per una pista que es va enfilant una bona estona fins assolir l'altiplà de les muntanyes d'Alinyà. Contiuem per pistes secundàries i sense presència humana, i ens aturem a visitar el dòlmen del coll de Durau. Planegem uns minuts fins arribar al bonic llogarret de l'Alzina. Tornem enrere per la mateixa pista fins al Serrat Gros, on prenem una pista trencada que baixa fins a l'entrada del poble abandonat de Forn. Seguim per territori ignot cap al petit nucli d'Aïnat, i ens aturem un moment al Rètol, que recorda una explotació forestal que segons la tradició popular va servir per construir els vaixells de l'Armada Invencible.

Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m.)

Pugem en bicicleta fins al cim del Port del Comte atacant-lo des del vessant nord. Sortim de l'estació d'esquí de fons de Tuixent - La Vansa i anem seguint pistes en pujada moderada fins al Prat Llong. El travessem longitudinalment i a la part alta enllacem amb una pista que aviat comença a pujar amb trams força durs fins a l'Estivella. Un cop dalt l'altiplà iniciem un tram molt bonic seguint pistes precàries i pedregoses que remunten els diversos turons fins arribar al punt més alt. Contemplem un bast paisatge cap al Pedraforca, el Cadí i la Serra del Verd, i comencem el descens per les mateixes pistes. Un cop a la Serreta, baixem cap als Clots de Rebost i anem enllaçant pistes en desús entremig d'un bosc d'alta muntanya fins al punt d'inici.

Volta al Montsec de Tost

Des del coll de la Trava baixem suaument fins al coll de Creus, un dels llocs més interessants de la ruta on podrem trepitjar les argiles vermelloses que formen un bonic paisatge. Ens enfilem fins un collet i baixem per camins i pistes abandonades que trobem plens d'arbres caiguts. Poc a poc anem baixant fins a trobar l'accés al despoblat de Sauvanyà i pugem fins al petit nucli abandonat fa anys. Es conserva dempeus la bonica ermita romànica de Sant Esteve. Tot planejant seguim voltejant el vessant nord el Montsec de Tost fins arribar a Torà de Tost, un petit poble on agafem una pista que amb algun pujador fort ens portarà al coll d'Arnat. A dalt baixem per una pista asfaltada fins que trobem l'accés a l'Espluga de Lavansa, un nucli petit de cases habitades ubicades dalt d'un turó rocós. Baixem al fons de la vall de la Vansa i tot seguit pugem fort per pistes entre masies fins al nucli de Sisquer. Per asfalt seguim pujant cap al coll de Bancs, tot seguit el poble d'Adraén i un últim esforç fins al punt d'origen.

Muntanya de Santa Fe

Sota la magnífica església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó comencem a pedalar en forta pujada fins a Coll Piqué, punt de trobada de molts escaladors. Seguim pujant fort per una pista força trencada fins a les envistes de Montanissell, on arribem per terreny més suau. Després d'una pausa tornem a pujar fins al grau del Pitarell, on hem de superar una gran esllavissada. Seguim pujant per damunt de les cingleres fins al coll d'Espies, punt més alt de la ruta, i tot seguit planegem amb vistes precioses cap al Cadí i el Pedraforca. Al grau de Santa Fe deixem les bicis i pugem a peu fins a la petita ermita penjada al cingle sobre mateix d'Organyà, un gran mirador de la contrada. Baixem per un camí difícil i poc ciclable fins al coll Marí, i ja per pistes agradables entre camps acabem d'arribar al peu del Segre. Ja només queda tornar per la carretera secundària de Figols, contemplant la muntanya on hem pujat i la riba del Segre.

Pàgines

Subscriure a Alt Urgell