Rysy (2.503 m.)

Tot i ser el pic més alt de Polònia, i un dels destacats de tot el massís dels Tatres, es puja habitualment des del vessant eslovac. Sortim des de la petita estació de tren de Popradské Pleso i pugem per una pista fins al refugi del mateix nom, on fem una pausa per esmorzar. El camí marxa cap al nord per una zona de bosc, i més endavant en un caos de blocs ja en un entorn d'alta muntanya. Passem a la vora d'uns estanys i de seguida trobem un pas horitzontal però aeri equipat amb esglaons i cadenes. Fem cua ja que hi ha molta gent, i seguim pujant fort fins al refugi Rysim, a 2.250 m. Una diagonal ascendent ens enfila fins al coll Váha, sota l'espectacular pic de Vysoká, on girem a la dreta per enfilar l'últim tram, dret i pedregós fins al cim nord-occidental, el més alt de Polònia amb 2.499 m., ple a vessar d'excursionistes. A pocs metres hi ha el punt més alt, des d'on tenim unes vistes espectaculars dels cims escarpats de sector central dels Tatres.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Alta muntanya
• Lloc de sortida: Estació de Popradské Pleso Tatra (Eslovàquia)
• Distància: 20,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.305 metres
• Temps: 9:40 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Tram aeri equipat amb cadenes
• Cartografia: Vysoké Tatry Kompass (1:25.000)

Itinerari

Crònica

No és el pic més alt dels Tatres, però segurament és el més popular. Tant és així que qualsevol dia de bon temps en mesos estivals, centenars de persones es dirigeixen cap al cim. He de dir que en uns quants anys que fa que pugem muntanyes, mai no havia vist tanta gent pujant un cim. No es pot dir que sigui el meu ideal a l'hora d'anar a la muntanya, ja que prefereixo la tranquil·litat i la sol·litud, però com a experiència és interessant veure la impressionant afició que tenen eslovacs i polonesos a la muntanya, i aquest cim n'és una gran mostra. És un cim sense gran dificultat, i un dels més alts en els quals està permès pujar sense guia local de muntanya. Els pics més elevats tenen aquesta (il·lògica) restricció. El cim és fronterer entre Eslovàquia i Polònia, i punt més alt d'aquest últim país. S'hi pot pujar pels dos vessants, però el polonès és notablement més llarg i dret, per això és molt més habitual pujar des d'Eslovàquia per la vall de Mengusovska.

Avui abandonarem la que ha estat la nostra casa durant 5 dies als Tatres al pintoresc poblet de Ždiar. Com ja hem comentat en altres entrades, la nostra idea inicial de fer una ruta de refugi en refugi pels Tatres va quedar estroncada davant la impossibilitat de trobar plaça, ja que els refugis estaven plens, i no ho vam preveure amb suficient antel·lació. En tot cas hem anat fent excursions de dia, i avui també ho farem així, però finalment podrem provar els refugis eslovacs ja que vam trobar plaça d'última hora per dormir al refugi de Popradské pleso. Ens llevem ben d'hora i prenem l'autobús que voreja el vessant sud del Tatres. Anem de Ždiar a Stary Smokovec on agafem un tren que continua cap a l'oest i en pocs minut ens porta a l'estació de Popradské Pleso, situada al mig del no res, però ideal per a nosaltres ja que aquí comença la pista tancada al trànsit d'accés al refugi del mateix nom.

Després de més d'hora i mitja entre autobús i tren (tot i que afortunadament funcionen molt bé i estan molt ben lligats), ja tenim ganes de posar-nos en marxa. Comencem a caminar i prenem una pista asfaltada que marxa cap al nord, però està tancada al trànsit. Només es permet l'accés als serveis del refugi, o aquells clients que hagin pagat la tarifa corresponent. Aquest és un funcionament molt habitual als refugis del Tatres, molts dels quals tenen una part que funciona més com a refugi, i una altra més com a hotel, i els clients que paguen més diners tenen més drets, com pujar amb cotxe. És un sistema ben estrany, però la veritat és que hi ha molt pocs cotxes, i en canvi moltíssimes persones caminant. Algunes aniran direcció al cim, i altres arribaran només fins al bonic llac i el refugi que hi ha a la seva riba.

Pugem per la pista, avorrida i sense cap interès, ja que avancem sobre asfalt. Només el tram superior és més bonic quan entrem en un bosc d'avets poc abans d'arribar a l'estany. El voregem per l'esquerra fins a trobar la cruïlla de camins on marxa la ruta cap al Rysy. Abans però, marxem uns metres cap a la dreta fins al refugi. De fet hi ha dos refugis, un primer que és més tipus hotel, i el segon, més gran i que fa les funcions tant d'hotel com de refugi. Avui portem tot l'equipatge al damunt, i abans de dirigir-nos cap al cim ens registrem al refugi i deixem bona part de l'equipatge que no necessitarem. També aprofitem per esmorzar, ja que com també hem comentat els refugis tenen la cuina oberta tot el dia, i aquí la gent menja a tothora. Com que ens hem llevat molt d'hora, un segon esmorzar ens ve molt de gust i ens donarà energia per emprendre el camí cap al cim.

Tornem a la cruïlla situada a un centenar de metres del refugi, i prenem el caminet que s'endinsa en un bosc humit i espès. Molts altres excursionistes també van en la mateixa direcció, i tenim la sensació de participar en una mena de processó de muntanyencs. Avancem uns primers metres planejant, i mica en mica el camí es va enfilant. A mesura que el bosc va desapareixent entrem en una zona més oberta, i el camí creua el torrent i puja més fort cap a la dreta. Fem un seguit de zig-zags i guanyem desnivell per un terreny cada cop més pedregós. Deixem el camí de color blau, que continua de dret cap a l'estany Velké Hincovo pleso, i girem a la dreta pel camí amb senyals vermells, que puja més decidit. Els núvols van creixent, i fins i tot comença a ploure. Per uns moments pensem que haurem d'abortar l'ascens, però la pluja remet i seguim amunt.

La pujada és forta, però en molts trams el camí té el tradicional empedrat de les muntanyes dels Tatres obrat en època soviètica. Fem diversos zig-zags per guanyar alçada ràpidament, a costa això sí d'esbufegar fort. El camí es torna a suavitzar quan passem per sobre dels estanys Veľké Žabie pleso Mengusovské. Planegem momentàniament sobre els estanys, però el camí torna a enfilar-se decidit cap a la dreta per un tram de blocs de granit. Aviat veiem una acumulació de gent que esperen el seu torn per creuar una mena de lleixa horitzontal d'un centenar de metres aproximadament, però que és força aèria. Aquest pas està equipat amb uns esglaons al primer tram que és més dret, i tot seguit amb unes cadenes en el tall de travessa horitzontal. Esperem el nostre torn pacientment, i quan ens toca creuem el tram sense cap dificultat.

Pel camí ens creuem amb alguns portejadors (coneguts aquí com a sherpes) que porten vitualles al refugi. És una activitat molt característica dels Tatres, on tradicionalment s'ha portat el material dels refugis a l'esquena dels portejadors. És una activitat molt reconeguda, i fins i tot hi ha un concurs anual en què es premien els portejadors que porten més pes o el porten més de pressa. Més enllà de la tradició, sobta veure persones amb càrregues inhumanes per aquests camins tan drets. Nosaltres seguim endavant, i passat el pas equipat, el camí contorneja un gran esperó rocós, i fa un tomb per pujar uns metres més fins a sota mateix del refugi de Rysy, conegut en eslovac com a Chata pod Rysmi. Està situat a 2.250 m. en un petit balcó natural sobre la vall. És un refugi d'alta muntanya de mida mitjana, enclotat entre cims punxeguts com la punta Ťažký štít situada just damunt.

La petita terrassa el refugi està plena de gent que menja i veu. No ens aturem, sinó que continuem pel camí que segueix darrere mateix del refugi. El camí traça una diagonal ascendent que s'enfila fins al coll de Váha. Des del coll tenim unes bones vistes cap al sector nord de Polònia, així com de molts cims escarpats del voltant. El camí gira a l'esquerra, s'enfila per unes terrasses pedregoses fins a trobar un últim pendent que se supera amb una llarga diagonal entre blocs. El camí és dret però evident i molt fresat. A més a més, només cal seguir el rastre de la gent, que ocupa tot el traçat. Fem doncs aquesta última diagonal i ens enfilem primer al cim que queda més lluny, el Rysy nord-occidental, que amb 2.499 metres és el cim més alt de Polònia. No cal dir que està ple de gent, molts polonesos, alguns amb banderes i altres cantant cançons. Hi ha un ambient alegre i festiu. Costa trobar un racó al cim, ja que hi ha moltíssima gent, com mai havia vist en cap altre cim. Des d'aquest cim es pot contemplar una preciosa perspectiva dels llacs de Morskie -Oko, al vessant polonès.

Una petita cresteta fàcil entre blocs separa aquest cim del principal, de 2.503 metres. En 5 minuts es connecten els dos cims. Aquest segon, tot i ser més alt no és ben bé tan concorregut, tot i que també hi ha molta gent. Les vistes des del cim són impressionants, i gràcies al mapa i una mica d'orientació podem identificar alguns dels cims principals dels Tatres. A poca distància cap al sud hi tenim la impressionant piràmide rocallosa del Vysoká, gairebé sobre el refugi. En direcció est sobresurt el gran Gerlachovský, el cim més alt dels Tatres amb 2.655 metres. Més enllà i en la mateixa direcció però una mica més al nord també sobresurten el Ľadový (3r cim més alt) i el Lomnický (2n), aquest amb el seu telefèric i mirador. Però més enllà dels cims identificables, hi ha una multitud de puntes molt escarpades i llargues crestes amb dent de serra que ens mostren l'autèntic caràcter abrupte dels Tatres. Els perfils retallats, la roca granítica fosca i les boires que embolcallen els cims mostren unes muntanyes severes i amb molt de caràcter.

Passem ben bé una hora al cim, ja que el dia és prou agradable i les vistes són formidables. Gaudim de valent mirant cap a totes bandes, ja que tots els vessants són molt bonics, fins i tot la gran plana d'Eslovàquia i la de Polònia que es dibuixen als vessants sud i nord respectivament dels Tatres. És un massís tan petit, que des dels punts més alts es poden contemplar bona part de les muntanyes que el formen, i les planes sobre les quals s'assenta. Ja només cal baixar pel mateix camí per on hem pujat. La baixada ens ocuparà gairebé una hora i tres quarts. Baixem entre blocs cap al coll de Váha, i fem la diagonal cap al refugi. Seguim baixant cap al tram equipat, on trobem gent poc habituada a la muntanya que van molt lents. Seguim baixant cap als estanys, i tot seguit el tram de bosc fins al refugi on farem un bon sopar i passarem la nit.

El matí següent només ens queda baixar fins a la zona poblada a la falda del massís. No tornarem fins al lloc on vam començar la ruta, sinó que al costat mateix del refugi prenem el camí vermell que baixa per dins d'un bosc molt bonic en direcció sud. Aquest camí ens portarà fins al poble d'Štrbské Pleso, un nucli turístic situat al sector occidental dels Alts Tatres (Vysoké Tatry). El camí és agradable, i ens anem creuant amb centenars d'excursionistes. Finalment arribem al poble, un centre turístic amb estació d'esquí, i fins i tot amb una gran instal·lació de salts de trampolí. Descansem una estona a la població abans d'agafar el tren cremallera que ens baixarà al poble de Tatranská Štrba, ja a la plana, on agafarem un tren de mitja distància cap al nostre proper destí.