Sortint des del magnífic pont de Pedret sobre el riu Llobregat, l'itinerari recorre la vall de la Portella, passant pel monestir homònim i enfilant fins al santuari de la Quar. Des d'aquí anem a buscar la carena del Picancel per seguir-la sencera tot passant pels cims més emblemàtics, el Salgaguda i el Serrat del Migdia. Un itinerari llarg per terra feréstega.
Molts racons del massís del Port conserven una màgia salvatge, i la cresta de la Clapissa és un d'aquells llocs. L'aresta és fina i molt aèria, però de bon pas. Algun tram més delicat de la pujada està equipat amb cadenes. En planificar malament la ruta i encadenar algunes decisions equivocades la sortida es va complicar notablement, i vam haver de recular en no trobar un camí adequat per baixar.
Resseguim el curs alt del Matarranya tot passant per les espectaculars Gúbies del Parrissal, uns engorjats molt profunts amb parets de centenars de metres. Completem el recorregut circular pujant fort cap a les Moletes de l'Arany, des d'on gaudim de les curioses formacions rocoses del Parrissal. Una ruta molt interessant amb molts al·licients. Un racó imprescindible del massís del Port.
Al costat mateix del bonic poble d'Arnes el massís del Port s'aixeca bruscament amb cingles ben verticals i valls congostes. Intentem resseguir la cresta de les Gronses, però hi ha algun pas que ens supera, i acabem fent la volta a aquesta petita serra, gaudint de la verticalitat però des de sota, tot passejant pels Estrets.
Sobre mateix d'Horta de Sant Joan, fent-li de sentinella, trobem la petita cresta coronada pel Tossal d'Horta. Es tracta d'una marcada elevació que tot i la seva escassa alçada destaca per emergir en forma d'escarpada cresta directament des de la plana. És un passeig curt que ofereix tanmateix unes excel·lents vistes d'aquesta zona del massís del Port.
Al vessant sud dels Rasos de Peguera trobem una petita serra adossada de menors dimensions i alçada, però amb elevacions destacades com el Cim d'Estela, el Roc d'Uró o la Torreta dels Enginyers. És una zona força concorreguda, farcida de camins i amb múltiples combinacions possibles. Fem una ruta circular passant pels punts més significatius introduint però algun camí menys habitual.
Visitem un cim poc freqüentat al vessant sud del Moixeró des del qual es pot gaudir d'una miranda frontal privilegiada sobre el Moixeró si mirem cap al nord, i de la vall del riu Bastareny si mirem cap al sud. Una matinal fàcil i agraïda, especialment a la tardor pels colors i el fullatge. En alguns trams el camí és poc o gens definit.
L'Alta Garrotxa és una zona sorprenent, on tot i la proximitat tens la sensació d'estar fora de la civilització, en un entorn salvatge i feréstec. El Puig Bassegoda no és el cim més elevat de la zona, però sí un dels més destacats, visible des de molt lluny gràcies a la seva forma característica i el seu aïllament. Fem una ruta circular per camins poc habituals.
A cavall entre les comarques d'Osona i la Garrotxa s'aixeca un mur rocós d'alçada moderada però excel·lent talaia: el Puigsacalm. Hi ha diverses rutes per coronar-lo, totes elles fàcils, però destaquen dos camins equipats que utilitzarem per pujar i baixar, la Canal Nova i la Canal dels Ganxos.
Fem una llarga ruta circular que sortint de Castellar de n'Hug ens porta a resseguir la carena des del coll de la Creueta fins al cim del Costa Pubilla (2.053 m.), baixar fins a Montgrony i tot seguit planejar pel vessant sud a través del GR-3 fins a tornar al punt d'origen.