A cavall entre les comarques d'Osona i la Garrotxa s'aixeca un mur rocós d'alçada moderada però excel·lent talaia: el Puigsacalm. Hi ha diverses rutes per coronar-lo, totes elles fàcils, però destaquen dos camins equipats que utilitzarem per pujar i baixar, la Canal Nova i la Canal dels Ganxos.
Fem una llarga ruta circular que sortint de Castellar de n'Hug ens porta a resseguir la carena des del coll de la Creueta fins al cim del Costa Pubilla (2.053 m.), baixar fins a Montgrony i tot seguit planejar pel vessant sud a través del GR-3 fins a tornar al punt d'origen.
Probablement una de les millors perspectives del Midi d'Ossau és la que es pot veure des dels llacs d'Ayous, a l'oest de la muntanya. En una excursió matinal ben fàcil fem una volta circular que ens porta a conèixer diversos llacs de la zona i assolir grans panoràmiques del Midi i dels cims propers.
Preparem un dia més relaxat a la vall de Saas després de diversos dies de pujar muntanyes de més de 4.000 metres i fer dues vies ferrades força complicades. Aprofitant la combinació de transport públic i telefèrics sortim del bonic poblet de Gspon, a 1.800 m. d'alçada, i arribem fins a Kreuzboden, sobre Saas Grund, seguint un sender a força alçada sobre la vall, enmig de boscos frondosos, petites bordes i bones vistes sobre els cims.
Passem la nit a Chamonix, de camí cap a Suïssa. Però l'entorn de Chamonix és molt temptador, especialment per als que no coneixem pràcticament la zona. Per això decidim dedicar un matí a buscar una bona panoràmica del massís del Mont Blanc, tot i la boira empipadora. Consultant a l'oficina de turisme ens recomanen arribar-nos fins al petit poblet de Praz. Des d'aquí agafem el telecabina de la Flégere, i després un altre telecadira que ens enfila més amunt.
De nou tornem al Catllaràs per recórrer camins coneguts però que mai deixen de sorprendre. Una zona amable de mitja muntanya, humida i amb vegetació ufanosa. Avui fem una ruta fàcil, principalment per camins ben fresats, tot i que en algun punt cal parar atenció. Gaudim de boniques vistes cap a la zona del Pedraforca, el Cadí i el Moixeró tot caminant tranquil·lament, sense presses.
El sostre de l'Alt Urgell és un cim fàcil de pujar, que no té cap complicació més enllà d'una mitja grimpada. Des de prop d'Os de Civís remunto el riu Salòria fins al Coll de Conflent, per enfilar llavors sense camí evident en un tram molt dret fins a trobar la cresta, on el pendent es suavitza. La llarga cresta porta fins al mateix cim, des d'on hi ha una àmplia panoràmica.
Sortint des de l'ermita de Sant Joan de Codolar enfilarem fins el punt més alt de la Serra del Montsant, la Roca Corbatera, a través d'un camí costerut equipat amb esglaons en tres passos complicats. Des de dalt la Serra ens arribarem fins al poble d'Albarca per tornar després a remuntar pel Grau de la Mare de Déu i acabar d'arrodonir la volta per dalt la carena.
La Serra del Picancel és escarpada i feréstega. La sinuositat del territori format per profundes canals i roques conglomerades que s'eleven verticalment en dificulten l'accés. És possible però creuar-la sencera per la carena, grimpant en alguns punts i sobretot superant un tram totalment vertical equipat com a via ferrada.
El petit poblet de Malanyeu està envoltat de cingleres freqüentades per escaladors. També hi ha camins que mitjançant solucions enginyoses permeten recórrer aquest terreny accidentat. Des de les parts altes de les cingleres gaudim de bones panoràmiques sobre les petites valls del sector occidental de la serra del Catllaràs.