Comabona (2.548 m.)

Emprenem la ruta cap a una de les muntanyes més emblemàtiques del Berguedà ben acompanyats d'altres excursionistes dins la iniciativa Cims per la Llibertat, per reclamar la posada en llibertat dels presos polítics catalans. Ens reunim una bona colla d'amics i decidim sortir de Font Terrers, a Gósol, per evitar les aglomeracions de cotxes al coll de les Bassotes i fer la ruta una mica més llarga. Remuntem de bon matí la coma de Cerneres fins al Collell, on comencem a pujar progressivament cap a la Serra Pedregosa i guanyar l'altiplà del Cadí. Ens aproximem al Pas dels Gosolans on confluïm amb els excursionistes que vénen de la Cerdanya, i tots plegats anem fent camí per la carena del Cadí fins al cim. Parlaments, pancartes i proclames reclamant la llibertat dels injustament castigats per donar resposta a la voluntat col·lectiva.

     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Font Terrers Gósol (Berguedà)
  • Distància: 18,80 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.080 metres
  • Temps: 7:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Font Terrers 00:00 00:00 0,0
Coll de les Bassotes 01:00 01:00 3,5
Serra Pedregosa 01:35 02:35 6,9
Pas dels Gosolans 00:25 03:00 8,8
Comabona 00:35 03:35 10,4
Pausa 01:00 04:35
Prat Llong 01:00 05:35 13,9
Pausa 00:45 06:20
Font Terrers 01:30 07:50 18,8

Crònica

Avui ens reunim una bona colla d'amics per participar en la iniciativa Cims per la Llibertat, que consisteix en l'ascensió simultània de 18 cims als Països Catalans per reclamar la llibertat presos polítics i el retorn dels exiliats. Una iniciativa que va néixer a Gironella i que la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va abraçar i donar suport. Els diferents presos polítics i exiliats van triar cadascú un cim amb el qual tinguéssin alguna vinculació. Els cims estan repartits pel territori, tot i que al Berguedà en tenim tres: el Pedraforca, Ensija i el Comabona. Nosaltres triem aquest últim, ja que és fàcil i el terreny és obert, de manera que podrem anar-hi fins i tot amb els nens, i podrem evitar les aglomeracions. Serem un grup de 10 persones i un gos: l'Eva, la Jana, la Cristina, el Joan, la Jana, el Martí, el Roger, l'Imma, la Sílvia, jo mateix, el Marc, i el Fum.

En aquesta iniciativa el Comabona té dos punts de sortida possible, des del vessant berguedà i des del vessant cerdà. Per proximitat nosaltres decidim sortir des del vessant sud, i el punt de sortida oficial és el coll de les Bassotes, al qual s'accedeix per la pista del Pedraforca. Pensant que hi pot haver molt transit i que la pista és força dolenta, decidim sortir de més avall. Concretament sortirem des de Font Terrers, una àrea recreativa que hi ha un parell de quilòmetres per sobre de Gósol direcció Josa. Ens llevem ben d'hora ben d'hora, i abans de les 8 del matí ja comencem a caminar des de la font. Seguirem un bon camí (GR-150 i GR-107 Camí dels Bons Homes) que marxa cap al nord en pujada suau al principi i més decidida al cap d'uns metres. El caminet puja fins a la Portella, un collet que ens obre la visió sobre la vall de Cerneres. El camí va girant cap a l'est i sobrevola la vall a mitja alçada que ens queda a l'esquerra, mentre que a la dreta deixem la falda nord del Pedraforca.

Passada la Portella el camí va pujant molt suau per sobre la vall de Cerneres, i veiem els primers rajos de sol que il·luminen el vessant sud del Cadí. Passem per la font de la Roca, que raja ufanosa, i anem avançant fins al Collell, ben visible a la capçalera de la vall. Triguem gairebé una hora caminant a ritme suau fins al Collell, i tot seguit el coll de les Bassotes, on hi ha el punt de sortida oficial. Aquí ja hi ha molta gent, i unes carpes de l'organització. Ens registrem i girem a l'esquerra per començar l'ascens a la serra Pedregosa. Estem acostumats a caminar per muntanyes solitàries, i gaudir del silenci i la placidesa de la natura salvatge. Però avui cal fer pinya, i fa goig veure tanta gent motivada per una causa justa.

Ens encarem cap al nord i comencem a pujar pel prat Toixonès, unes grans pastures inclinades a la base de la serra Pedregosa. Creuem els prats i arribem a la vella pista de ramaders que s'enfila fent algun zig-zag. Anem pujant suaument i en corrua, fent petar la xerrada i gaudint d'un dia principalment assolellat, però amb boires que vénen i van, i un aire força fresc. Arribem al prat Llong, un altre pla inclinat just a sota de la capçalera de la serra. Fem una pausa per esmorzar i tot seguit enfilem l'últim tram de camí que ens porta al llom de la Serra Pedregosa. Un cop superat el collet tenim davant el gran altiplà que forma en Cadí en aquest punt, limitat al nord per la cinglera a la zona del Pas dels Gosolans, i al sud per la carena de la Serra Pedregosa. És un lloc ampli i obert, una gran coma de poc pendent suspesa a gran alçada.

Avancem de pla pel caminet que recorre la carena de la serra Pedregosa cap a l'est fins al clot Palomar. Aquí podem seguir recte i començar a pujar pels pendents que ens portaran cap al cim, o bé girar a l'esquerra (nord) i arribar al Pas dels Gosolans. Ens dividim en dos grups, uns van directes i altres anem a voltar fins al Pas dels Gosolans per unir-nos als excursionistes que han decidit sortir des de la Cerdanya. Arribem al Pas dels Gosolans on ens reunim un bon grapat de gent que ve dels dos vessants, i marxem conjuntament resseguint la carena fins al cimet d'Aguiló. Les boires pugen des de la Cerdanya, i abracen la paret nord del Cadí. Caminem per terreny pla i obert, just per sobre de les espectaculars parets que cauen cap al vessant nord. Avancem uns minuts més i arribem a l'ample cim del Comabona (2.548 m.), on hi ha una gran munió d'excursionistes amb samarretes grogues, pancartes i estelades.

Passem gairebé una hora al cim xerrant amb diversos coneguts que trobem, i escoltant els parlaments en suport dels presos polítics i exiliats. L'aire és fresc, però fa sol i el dia és brillant. La gent està alegre i motivada, i l'ambient és festiu alhora que reivindicatiu. Contemplem des del cim la gran plana de la Cerdanya, i cap al sud la paret nord del Pedraforca, mig coberta pels núvols. Quan s'acaba l'acte comencem a baixar directament des del cim en direcció cap a la Serra Pedregosa. Durant la pujada cadascú sortia a l'hora que volia, i no era conscient que hi hagués tanta gent. Però de baixada tots sortim alhora, i és bonic contemplar la filera d'excursionistes pels grans plans de la part superior del Cadí.

Creuem de nou la Serra Pedregosa i baixem cap al vessant sud fins al prat Llong. Tornem a aturar-nos, ara a dinar. Aquí al vessant sud, i arrecerats en un petit clot, la temperatura és agradable, ja que fa sol i estem protegits del vent. En acabat reprenem la marxa i baixem cap al coll de les Bassotes. La majoria d'excursionistes acaben aquí la ruta, però nosaltres encara hem de tornar cap a Font Terrers. Així prenem el camí que flanqueja per sobre la coma de Cerneres i revolta el vessant nord del Pedraforca. Seguim el camí que ja havíem fet al matí, planejant cap a la Portella, i finalment baixant de nou fins als plans que envolten Font Terrers.

Acabem l'excursió satisfets d'haver passat un bonic dia de muntanya en companyia d'amics, i alhora participar en una iniciativa justa i solidària per reclamar la llibertat dels presos polítics i els exiliats. De tornada fem una pausa a Gósol per fer un cafè i acabar de comentar les anècdotes de la jornada. Un bon dia que hem gaudit amb els amics, sense perdre de vista el caràcter reivindicatiu per la situació injusta que estem vivint.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
    Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
    Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

    Imatges

    Comentaris

    Hola Marc, hi erem, però no ens vam trobar entre tanta gent. Nosaltres vam pujar des del coll de Bena per la Pleta de la Guilla i el Puig dels Terrers, ruta també molt tranquil.la. Esperem que la propera vegada que tornem al Comabona ja no tinguem ningú a la presó.

    Ostres! Quina casualitat. I quina llàstima no trobar-nos. Sí, esperem que puguem seguir pujant muntanyes com sempre, en llibertat, sense innocents empresonats.

    Ah, felicitats per les fotos, esplèndides com sempre.

    Afegeix un nou comentari