Cova del Massana

Ben discreta a la part més inhòspita de les canals de Sant Miquel, en un racó feréstec enmig de les Canals Males, trobem un petit aixopluc que havia estat utilitzat pel guerriller antifranquista i llibertari Marcel·lí Massana. Estimat i temut segons els barris, el maqui berguedà coneixia perfectament la complexitat d'un terreny qui li proporcionava bons amagatalls. Sortim del pont de Pedret i marxem cap a l'est seguint el rec de Bosoms. Passem les masies ensorrades de Mascaró i Corrubies. Un camí surt des d'aquesta última, però aviat el deixem en una clotada per enfilar torrent amunt per dins d'una canal dreta i plena de vegetació. A mitja alçada trobem una cavitat ampla, inclinada i de sostre molt baix que havia servit d'alberg precari. Seguim pujant cap al cingle de la Por i tornem per la carena del Picancel, passant pel bonic paratge de Sant Miquel de les Canals, sota l'amenaça de la pluja imminent.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pont de Pedret Cercs (Berguedà)
• Distància: 12,14 quilòmetres
• Desnivell positiu: 620 metres
• Temps: 4:15 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Camí emboscat, poc definit i costerut a les Canals Males
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

És 12 d'octubre, festa d'obligat compliment en commemoració de barbàries pretèrites. En un moment difícil en què es qüestionen llibertats individuals i col·lectives volem celebrar de forma ben diferent aquesta data. I ho fem recordant un personatge local que va conduir la seva vida i els seus actes en concordança amb els ideals que el guiaven.

Marcel·lí Massana, conegut popularment com a Panxo, va néixer a Berga l'any 1.918 en el si d'una família treballadora marcada per la tragèdia, ja que de ben jove va perdre mare i pare. Aviat s'afilià a la CNT, i amb l'arribada de la guerra es va allistar al bàndol republicà, on va arribar a ser tinent. Acabada la guerra va passar un temps a la presó, i quan va ser cridat per fer el servei militar va fugir i va iniciar una vida clandestina com a maqui. Va fer de llenyataire, contrabandista i atracador, i va organitzar un grup que es va especialitzar en sabotatges a instal·lacions elèctriques i industrials. Era bon coneixedor del territori, i rondava per les masies que l'hi proporcionaven menjar i refugi, algunes per simpatia a ell o als seus ideals i d'altres per por o per la força. Coneixia també coves de difícil accés de la comarca que l'hi proporcionaven un refugi segur quan havia d'amagar-se de la Guàrdia Civil. L'any 1.950 va abandonar la lluita i es va establir a l'Arieja, on va viure fins l'any 1.981. El Panxo va ser un dels últims maquis dels Països Catalans.

Tot recordant aquest episodi recent de la nostra història i refermats en l'anhel de llibertat, sortim a caminar en un día rúfol en què el cel es tenyeix de gris i els colors de la natura no llueixen. Es preveuen pluges a partir del migdia, de manera que només tenim una finestra matinal per sortir a caminar una estona. Amb l'Imma i la Sílvia baixem fins al pont de Pedret on aparquem i comencem a caminar. Tenim la intenció d'arribar-nos fins a la cova del Massana, denominació que pren una cavitat poc interessant des d'un punt de vista espeleològic, però que ens crida l'atenció pel valor històric. La cova està situada en un lloc de difícil accés enmig de les Canals Males, que fent honor al seu nom ja ens deixen intuir que el recorregut no serà pas fàcil i amable, sinó tot el contrari, feréstec i esquerp.

Creuem el preciós pont de Pedret, una exquisita obra d'enginyeria civil d'estil gòtic. Passat el pont deixem el camí que puja cap a l'església de Sant Quirze i prenem el que marxa a la dreta i avança paral·lel al riu durant una estona. Passem al costat del les restes de l'antic molí de Pedret, i seguim endavant fins una cruïlla on seguim a l'esquerra en pujada. Aviat trobem una pista bona que arriba prop de la casa de Santaugínia, que ens queda poc més amunt. Prenem la pista a la dreta i la seguim una bona estona. Avancem a bon ritme ja que la pista no té gran secret, enclotada en un sector de bosc espès. La pista va resseguint el rec de Bosoms, i pel camí trobem les fonts dels Rucs i de Bosoms, a l'esquerra del nostre pas. Després d'un parell de revolts marcats prenem un camí que puja fort a l'esquerra i evita la marrada de la pista. Triguem una bona estona en recórrer aquest tram, no tant per la pujada, que és dura, sinó perquè anem trobant nombrosos rovellons que ens veiem obligats a recollir.

Amb una bossa ben carregada de rovellons que ens acompanyarà tot el camí, acabem de remuntar el fort pendent fins a la casa ensorrada de Mascaró, on hi ha una cruïlla de pistes. Seguim de dret baixant lleugerament per la pista només uns metres, fins al primer revolt, on trobem un camí que marxa de dret. Planegem per un camí còmode que ens dóna visió, quan la vegetació ho permet, de la vall de la Portella. Al cap d'uns minuts arribem a la masia de Corrubies, també ensorrada, però que encara mostra l'elegància i la importància que havia tingut. Tornem a tenir una cruïlla de camins. Descartem la pista que marxa tant a la dreta com a l'esquerra, i prenem un caminet discret entremig indicat amb un senyal. El camí baixa lleugerament durant uns minuts fins que arribem a una rasa on caldrà deixar el camí i marxar canal amunt. Som al cor de les Canals Males.

El nom és ben significatiu, ja que estem en un indret feréstec, amb un fort pendent i una vegetació espessa formada per boixos, esbarzers i altre sotabosc. Estem al punt clau de la ruta, ja que és el lloc on hem d'abandonar la comoditat del camí i seguir amunt pel barranc. Trobem uns senyals de pintura blava, potser dels caçadors, i un rastre de camí que es desdibuixa en molts trams. L'itinerari marxa primer per l'esquerra del llit del torrent, tot i que en alguns moments avança directament per dins. És un barranc sec, amb fort pendent, i amb alguns trams inaccessibles que cal vorejar per dreta o per esquerra. També trobem més bolets dins del barranc, ja que aquí ja no queden maquis que vinguin a collir-los. El camí té trams incòmodes i de forta pujada, on hem d'ajudar-nos d'arrels o boixos per progressar.

L'Imma i la Sílvia avancen uns metres més a l'esquerra del llit, i jo m'enfilo per la dreta en un pas incòmode ja que em sembla veure una primera esquerda a la roca. Efecticament és la zona inferior de la cova, que fa un forat més petit. Pujo uns metres més amunt al peu de la roca, a la base mateixa del torrent, i de seguida trobo una entrada de sostre baix que dóna accés a la cova. Com que portava frontal em fico dins la cova, que té una boca d'uns 3 o 4 metres d'ample i poc més de mig metre d'alt. És una cova ampla i llarga, però té el sostre baix i és inclinada. No hi ha cap rastre visible a l'interior d'haver estat habitada. Amb imaginació es pot endevinar una zona plana que sembla cavada per evitar el fort pendent, potser fent la forma d'un llit. També hi ha algun os i fins i tot alguna ampolla que dubto fos de l'època dels maquis. És molt incòmode moure's a l'interior de la cova, ja que el terra és polsinós i el sostre és uniformement baix, d'uns 50 centímetres, i amb prou feines pots gatejar.

Vista la cova seguim amunt per la canal encara una bona estona, amb una pujada encara més intensa. Quan s'acaba la vegetació trobem una gran llosa de conglomerat de forta inclinació que hem de pujar. En algun punt fins i tot ens hi ajudem amb les mans. Acabem d'arribar al cap d'amunt del Cingle de la Por, un altre nom que evidencia el caràcter d'aquest territori. Teníem la intenció d'acabar-nos d'arribar al serrat del Migdia, que queda poc més al nord, i que seria un bon complement per l'excursió afegint-hi aquest bonic i panoràmic cim. Però els núvols són cada cop més amenaçadors i ja veiem que haurem de córrer. Així doncs des del cingle marxem a l'esquerra tot baixant fins al collet de les Corts, on ja trobem els senyals grocs dels camins de la Portella. Marxem a l'esquerra a bon ritme, passem un pas lleugerament aeri a les Faixetes, i en pocs minuts arribem al Pla de Sant Miquel.

Creuem tot el pla entre bestiar que pastura plàcidament. A l'esquerra hi ha la petita ermita de Sant Miquel i la masia del mateix nom, situades estratègicament en un balcó natural suspès sobre la vall de la Portella cap al sud. No es entretenim i seguim caminant cap a l'oest en baixada, seguint una bona pista més o menys fins al collet de les Fustes, i després per un camí entremig de la vegetació. Encara trobem bolets, però ja no ens entretenim a collir-los ja que la pluja és imminent. Passem la font de la Covil i seguim baixant per un camí que creua un bosc espès i ombrívol. El camí es fa llarg, i més quan tens pressa. Comença a ploure lleugerament i accelerem una mica més el ritme. Baixem al fons de la rasa del Guimbàs i trobem una pista que ens portarà fins a l'església d'origen prerromànic de Sant Quirze de Pedret. Des d'aquí uns minuts més de camí descendent fins al peu del Llobregat.

Acabem així una ruta matinal en una zona de boscos frondosos i canals fondes, on ara pràcticament només hi habiten els porcs senglars, però antany havia servit de refugi a maquis i contrabandistes. Precisament avui hem visitat la cova que va servir de refugi a un dels maquis i lluitador llibertari més il·lustre, Marcel·lí Massana, que si obrís els ulls veuria que encara queda molta feina per fer.