Bicicleta de muntanya

La Nou - Catllaràs - Malanyeu

Sota l'església romànica de Sant Martí de la Nou comencem una ruta pel vessant més occidental del Catllaràs que ens enfila fins a la part alta del massís, i tot seguit baixa buscant els bonics colors de les fagedes a la tardor. La primera part de la ruta és una llarga pujada cap al coll de la Plana passant per les masies de Cuirols i Espades. Seguim pujant cap a la collada de Sant Miquel, a la part més alta del Catllaràs, i baixem pel vessant nord cap al pla de l'Ermità. Tornem a pujar per enfilar-nos al llom de la serra del Mill i buscar un corriol que baixa decidit cap al torrent de Malanyeu, on gaudirem de l'esplèndida fageda a la font de les Travesses. Creuem a la solana sota els cingles de Malanyeu i tornem a enfilar per una pista sota els cingles del Reu fins a la collada de Sant Isidre, des d'on només queda una baixada ràpida per pista.

Busa, vessant sud

Des del peu de la Vall d'Ora ens enfilem per una pista en fort pendent cap a les parets del vessant meridional de Busa. Prenem la pista d'Orriols i voregem pel peu dels cingles i damunt de la vall fins a trobar un pujador molt fort al Grau de les Collades. Ens enfilem a l'altiplà i recorrem els camps de la Bertolina i després el pla del Rial. Al grau de la Creu baixem per asfalt fins al coll d'Arques on prenem una pista que ens porta cap a les masies de Ginebres i les Serres. Passem per l'ermita de Sant Martí dalt d'un balcó panoràmic, i anem baixant cap a la Selva, on hi ha una bonica església i una casa de colònies. Passada la masia de Casafont prenem un pista mig abandonada al fons d'un torrent que ens retorna al punt d'inici.

Coll del Vent

Sortim pedalant des de la Pobla de Roda per una pista al peu del riu Isàvena que més tard es transforma en un caminet i avança fins als afores de Serranui. Deixem el riu i comencem a remuntar el barranc de Ricans amb forts pendents. Ens anem enfilant cap a la base de les parets de la serra de Sis i el vistós Mall de Brocoló. Pugem una bona estona per bona pista i fem un últim tram duríssim amb pendents superiors al 20% fins al Coll del Vent. Contemplem l'ampli paisatge cap a la vall d'Isàvena, el Turbó i el Cotiella i seguim per la pista que recorre el gran altiplà fins al poble de Queixigar. Baixem cap al fons d'un barranc, i tornem a pujar una bona estona fins al petit nucli de Sant Esteve del Mall. Ja només ens queda baixar per bona pista fins al bonic pont de la Pobla on hem començat la ruta.

Muro de Roda

Des de la població de Tierrantona, al centre l'altiplà de la Fueva, iniciem una ruta tot planejant fins al nucli d'Aluján on comença un corriol que s'enfila, no sense dificultats, cap a Cuello Pins, i ressegueix la carena. Baixem cap a la pista, i ens enfonsem cap al barranc de la Natiella. Recorrem el fons del barranc en un tram preciós i divertidíssim durant més de 3 km. Tot seguit cal remuntar un fort pendent fins a recuperar la pista, que encara amb una forta pujada ens enfila fins al punt més alt de la ruta, l'espectacular castell de Muro de Roda. Grans vistes cap a la Peña Montañesa, el Mont Perdut i la vall del Cinca a l'entorn de l'Aïnsa. Al costat de la muralla comença un corriol força endurer que baixa directe cap a la plana, amb alguns trams difícils.

Pobles abandonats de Guara

Al nord de la serra de Guara resten interts petits pobles per on va córrer la vida fins a mitjans del segle passat. La dificultat en les comunicacions i la falta d'oportunitats els van condemnar. Sortim del poble habitat de As Bellostas on prenem una pista que comença baixant fins al riu Balced i continua pujant per l'altre banda fins al despoblat de Bagüeste, amb la seva bonica església encimbellada. Tornem a baixar cap al despoblat de Letosa i planegem en un tram solitari i bonic fins al nucli de Nasarre que conserva la notable església de Sant Andreu. Per un camí mes trencat avancem cap a Otín, el poble més gran i abandonat més recentment. Iniciem el retorn per la capçalera del barranc Raisén, visitem el petit despoblat de San Póliz i acabem la ruta amb una bona pujada. Un interessant recorregut per terreny inhòspit on el rellotge es va aturar fa mig segle.

Sant Benet de Vilaplana

Sortim des del càmping de la riera de Merlès i prenem una pista que marxa cap a l'est en direcció al despoblat de Salselles, però abans d'arribar-hi girem a l'esquerra cap a les masies de la Serra i Xoriguera. A can Senalla baixem per una pista secundària cap a la riera de Merlès prop de Boatella, però baixa molta aigua i avancem per una pista en paral·lel del curs fluvial fins al pont de Roma. Uns metres més avall seguim per una pista que puja per la carena de les Rovires i planeja cap a Borredà, on arribem per carretera. Passat el poble deixem la pista al costat del molí de la Font, i pugem per una pista molt dreta i pedregosa fins al collet de l'Oració. Visitem la petita ermita, en estat lamentable i sense sostre, situada al costat de la masia de Casamitjana, i acabem la ruta baixant per una pista força dreta fins al punt d'inici.

Mines de Liat

Remuntem la vall del riu Unhòla des de Bagergue per una pista molt exigent que s'enfila fins als peus del majestuós pic de Maubèrme. La pista comença a pujar des del pla dera Lana i s'enlaira sense treva seguint la vall el riu vermell cap a la cabana des Calhaus, i amb un tram encara més dur puja fins al Planhèth deth Pas Estret. Avancem 2 km. planers que ens permeten agafar forces per encarar l'última pujada, duríssima amb trams pedregosos que s'acosten al 30% de pendent i que ens obliguen a posar el peu a terra en alguns moments. Arribem al petit refugi de Liat i visitem les notables restes de les antigues instal·lacions mineres, alhora que contemplem l'espectacular paisatge d'alta muntanya al peu de l'estany de Pica Palomèra a 2.300 metres d'alçada, envoltats d'alguns dels grans cims de l'Aran.

Prüedo i Mont-romies

Anem a trobar un deliciós corriol planer que avança des del coll de Prüedo fins a la cambra d'aigües d'Arties, creuant al seu pas un parell túnels i regalant-nos excel·lents vistes de la vall i els cims propers. Per arribar-hi cal remuntar tota la vall de Valarties per la pista asfaltada, i un cop al Pònt deth Ressèc superar per pista uns 500 metres de desnivell amb fortes pujades. Passada la cabana de Prüedo prenem el caminet totalment pla que segueix la canalització d'aigua. És un corriol estret però totalment ciclable que avança alçat sobre la vall, i ofereix grans vistes cap als cims de Besiberri i veïns. Creuarem un parell de túnels i passarem trams aeris molt panoràmics on cal avançar amb compte. A partir de la cambra d'aigües baixem per un camí difícil, que farem en bona part a peu, i un cop a a la cabana de Mont-romies ja còmodament per la pista fins a Gessa, i de nou a Arties pel Camin Reiau.

Val de Salient

La pista més llarga de tota la Val d'Aran surt des de Vilac i es va enfilant per la coma de l'Arriu Salient fins arribar a la Cabana deth Coret de Mont, a 2.150 m. Són 23 km. de pujada continuada per una pista molt panoràmica que ens ofereix excel·lents vistes cap tant cap al sector nord de la vall de la Garona, com també cap a la zona de Vielha i els pobles propers. Però el més detacat és a impressionant visió cap al massís de la Maladeta i les muntanyes veïnes. La pujada és llarga però progressiva, i permet gaudir d'un espectacle natural de primer ordre. Un cop a dalt iniciem un descens vertiginós per un corriol preciós, amb algun tram molt dret i difícil on haurem de baixar de la bicicleta, i alguns passos aeris molt estètics.

Mines Margalida i Victòria

Sortim pedalant des de Bossòst per una pista que puja sense descans per l'obaga seguint el curs del barranc de Margalida. Passem per una zona de bordes i després de més de 2 hores de pujar arribem a la mina Margalida, on es pot entrar uns metres. Encara pugem una mica més fins als 1.600 m. i tot seguit baixem per la mateixa pista fins a la bonica bassa d'Arres. Ens desviem per un camí que baixa fort dins d'un bosc d'avets i arribem a la mina Victòria, que es pot visitar i ens expliquen la història d'aquesta instal·lació. Comença tot seguit el tram més divertit, amb un corriol preciós que baixa fort entre arbres i molses per un bosc espès i humit fins gairebé l'entrada del poble.

Pàgines