Tuquet (1.699 m.)

Entremig de les boires que cobreixen el pla de Lhers, comencem a pedalar costa amunt per una pista tancada al trànsit enmig d'un bosc d'avets i faigs. La pujada és constant i amb algun pujador fort fins un collet uns metres per sota del cim, on es pot arribar pedalant. Des del vèrtex geodèsic i la base d'unes antenes contemplem les boniques agulles d'Ansabère i la resta de muntanyes que envolten el circ de Lascun. Carenegem tot seguit per un camí que ens porta fins al coll de Barrancq, on tornarem per un camí obac fins a sota mateix del cim. Desfem un tram de pista, i tot seguit entrem al GR-10 que baixa directe per un bonic corriol molt ciclable entremig de falgueres fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Pla de Lhers Acós (Pirineus Atlàntics, França)
• Distància: 19,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 940 metres
• Temps: 3:30 hores
• Dificultat: IBP=138 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Descens per corriol, amb algun pas difícil
• Cartografia: Ossau / Vallée d'Aspe / PN des Pyrénées IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La vall de Lascun (Lescun en francès) és un bonic altiplà suspès sobre la vall principal d'Aspa (Aspe en francès), i que forma un espectacular circ tancat al sud per alguns cims molt vistosos com les agulles d'Ansabère. És un d'aquells racons dels Pirineus d'obligada visita. El mateix poble de Lescun és deliciós, sota les parets de les muntanyes de Billare, i una mica més enllà grans cims com les mencionades agulles d'Ansabère (entre elles el Petrechema), o el pic d'Anie, dos cims que vam pujar fa uns anys des d'aquesta mateixa localitat. Tornem a aquest entorn, però ara sobre dues rodes. No sortirem pas des de Lascun sinó des d'una localitat veïna, el petit poble disseminat de Lhers, al cap d'amunt del qual hi ha un gran plateau amb una àrea recreativa on molts veïns aprofiten per gaudir d'un paisatge plàcid i majestuós. En aquest punt començarem la nostra ruta.

Saltem al vessant nord dels Pirineus després d'uns dies a la vall de Canfranc. Entrem per Somport a la vall d'Aspa i ens dirigim cap a Lascun i tot seguit el petit poble de Lhers. Passat el poble hi ha una gran extensió de pastures amb una àrea recreativa i una zona d'acampada on hem passat la nit. El matí es lleva emboirat i amb una gran saturació d'humitat. Deixem que passi la fresca matinal, i quan sembla que volen obrir-se algunes clarianes comencem a pedalar. Reculem uns metres des de la zona de l'esplanada fins al peu d'unes cases on comença una pista que marxa cap a l'est. Pugem durant una bona estona per aquesta pista en bon estat, però poc utilitzada, ja que està tancada al trànsit. S'enfila primer per unes pastures, i tot seguit entra en un bosc mixt d'avets i faigs. És un bosc frondós i humit, molt agradable per circular-hi. Fem la primera part de la pista sota la boira, i a mesura que anem encadenant revolts, guanyem alçada i un bon tros amunt superem la línia de la boira.

Després de gairebé una hora de pujar arribem a un collet on la pista salta a l'altre cantó i comença a baixar. En aquest punt l'abandonem i prenem una pista, o ara gairebé un camí que segueix recte i s'enfila amb un últim pujador fins al cim del Tuquet (1.699 m.), on hi ha una antena a la base de la qual es pot contemplar un bonic paisatge, tot i que els avets més alts dificulten la visió cap a alguns punts. Contemplem les fabuloses agulles d'Ansabère, amb les seves característiques punxes, i tota la muralla que fa de frontera entre els dos vessants Pirenencs, amb cims ben coneguts com la Mesa de los Tres Reyes i l'Anie una mica més cap a ponent. Just a la banda oposada, cap a llevant, i molt més enllà, sobresurt la característica silueta del Midi d'Ossau per damunt de les boires que cobreixen les valls. Passem uns minuts al cim gaudint de les vistes i del sol, que és ben agradable després de pedalar una estona sota la boira.

Baixem fins a retrobar la pista al collet, però simplement creuem i busquem una mena d'antiga pista, actualment un camí, que segueix la carena. El primer pujador és molt dur i el fem a peu, però després podem anar pedalant per un camí poc definit, ja que es veu ben clar que per aquí passa ben poca gent. Avancem seguint la carena, i en un punt tendim una mica més a l'esquerra per un corriolet que va planejant. Al final trobem un tram una mica més difícil que ens fa baixar de la bici en algun punt poc abans d'arribar al coll de Barrancq, on hi ha una bifurcació de camins. Des d'aquí surt un conegut camí d'enduro que baixa cap a llevant, però sabem que és una mica difícil i baixa fins al poble de Borce, des d'on hauríem de tornar per asfalt. També podríem baixar cap al cantó d'on hem vingut (ponent) directament pel GR, però uns excursionistes ens expliquen que el primer tram és força dret i difícil. Prenem un corriolet poc definit que torna enrere, però en comptes de seguir la carena creua a mitja alçada per la cara est de la carena que hem anat seguint. Així doncs anem baixant suaument fins a confluir a la pista principal que haurem de remuntar uns minuts fins a tornar al coll a sota mateix del cim.

Sembla una mica enravessat, ja que la d'avui no és una ruta ben circular, sinó que hem improvisat buscant alternatives sobre el terreny. Des del coll baixem per la pista per on ja havíem pujat fins al punt on trobem el GR que baixa del coll. Aquí deixem la pista i comencem a corriolejar. És un caminet molt agradable i deliciós que baixa per dins del bosc. Alguns trams son força drets, i alguns revolts són ben tancats. En alguns punts hem de posar el peu a terra, però principalment és un corriol sense complicacions. Més avall, en un tram més obert, el camí avança ben estret entremig d'un gran falguerar. Gaudim molt d'aquest camí que creua dues o tres vegades la pista, i que traça una línia gairebé recta fins al pla de Lhers.

Som gairebé al punt de sortida, i mentre jo aprofito per allargar una mica la ruta, la Sílvia i el Fum es queden al punt d'inici. Jo continuo la pista per asfalt que segueix més enllà del pla de Lhers remuntant la coma del riu Labadie fins a l'aparcament d'Aumet durant poc més de 3 km. Aquí s'acaba l'asfalt i continua una pista per on volia pujar fins a unes cabanes, però està restringida fins i tot a les bicicletes, ja que en aquest punt comença el Parc Nacional dels Pirineus. Així doncs giro cua i baixo ràpid per asfalt fins al punt d'inici. Tanco així una ruta força curta però ben intensa, amb una pujada constant per pista amb notable pendent, bones vistes des del cim i una baixada divertida per corriols de baixa dificultat en un entorn humit característic del vessant nord dels Pirineus occidentals.