Zuriza

A Zuriza hi ha una important cruïlla de camins i alhora la confluència de diferents valls i barrancs que s'aboquen a la vall d'Ansó. Ens enfilarem per diferents valls secundàries, primer al barranc de Gamueta, i tot seguit pujarem per asfalt fins a Linza i seguirem per la pista del barranc de Petrachema fins que s'acaba. Baixem a trobar el barranc de las Eras i enfilem fins al punt més alt, on continuem per un camí. Quan s'acaba baixem a Zuriza on comença el barranc de Pietraficha i pugem per una llarga pista que s'acaba a la coma de Mazandú, al peu de les espectaculars parets de la serra d'Alano.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Entrada del barranc de Gamueta Zuriza (Ansó, Osca, Espanya)
• Distància: 32,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 765 metres
• Temps: 3:35 hores
• Dificultat: IBP=55 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pista, i algun tram de camí fàcil
• Cartografia: Valles de Ansó y Hecho Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

A la capçalera de la vall d'Ansó, al límit occidental del Pirineu aragonès ja tocant al navarrès, hi trobem la gran esplanada de Zuriza d'es d'on es poden emprendre diverses rutes. Una pista asfaltada continua cap al nord fins al refugi de Linza, punt de sortida per a molts cims d'aquest sector dels Pirineus occidentals, com el Petrachema o la Mesa de los Tres Reyes. Avui farem una ruta exploratòria en bicicleta per conèixer les valls i barrancs secundaris que conflueixen al tronc principal, i que més avall de Zuriza ja conformen la vall d'Ansó. La Sílvia i el Fum avui sortiran a caminar una estona, i mentrestant jo marxaré en bicicleta sense una idea fixa més enllà de conèixer una mica aquest entorn.

Aparquem a l'entrada del barranc de Gamueta, a mig camí de la pista asfaltada entre Zuriza i Linza. Tot i ser encara en territori aragonès molts dels noms ja tenen una clara ascendència basca. La Sílvia i el Fum faran una ruta circular des d'aquí, pujant per la pista que s'enfila per una banda del barranc i baixant per un camí a l'altra banda. Jo començo pedalant per aquesta pista secundària, tancada al trànsit, que va pujant per dins d'un bosc espès durant aproximadament 2,8 km. Quan s'acaba giro i torno pel mateix lloc, ja que el camí de l'altre cantó no és ciclable. De nou al punt de partida, prenc la pista asfaltada i pujo un parell de quilòmetres fins al refugi de Linza, situat en una zona de prats alpins sota el pic de Txamantxoia. És un refugi còmode i agradable on hi hem passat alguna bona vetllada abans d'enfilar algun dels cims de la zona.

Al peu del refugi de Linza marxo pedalant per un camí que planeja al peu del torrent del barranc de Petrachema. Avanço un tros de pla, i després d'una pujada forta conflueixo en una pista precària que avança direcció est i s'acaba enmig d'una gran zona de pastura. De nou torno a girar i vaig enrere, ara per la pista, tot contemplant el piramidal cim del Txamantxoia. No torno al refugi, sinó que la pista baixa uns metres més avall i entronca de nou amb l'asfaltada. Baixo ràpid un tram per asfalt fins arribar al pla Las Eras. Aquí surt una nova pista lateral que s'enfila cap a llevant. Pujo per aquesta pista fins que creua el torrent, i més endavant es transforma en camí. Continuo pujant ara en fort pendent enmig d'una espessa fageda per un corriol estret. Arriba un punt en què el camí es desdibuixa, i torno a baixar fins a retrobar la pista asfaltada.

Avall fins al càmping de Zuriza, i tot seguit giro a l'esquerra per entrar al barranc de Petraficha. Aquí sí que hi ha una pista en més bon estat, i oberta al trànsit fins a l'aparcament de Faxera. Aquesta pista és força suau, i avança cap a l'est força alçada sobre el barranc. A sota es pot contemplar el riu amb diversos tolls on hi ha banyistes. La pista és suau fins al punt on es pot arribar amb cotxe, el pla de Faxera, uns 2,5 km. Tot pujant ja s'endevina al davant la llarga muralla de la serra d'Alano. Passat l'aparcament de Faxera un pont permet creuar el barranc, i després d'una tanca que impedeix el pas de vehicles, la pista continua amb un pendent més accentuat.

La pista va fent diversos revolts per guanyar desnivell alhora que el GR la retalla amb una línia més recta. Vaig pujant per la pista amb algun pujador fort i al cap d'uns minuts passo per les granges de Zucaca, on guarden ramats de vaques i ovelles. La pista continua amunt i cada cop més precària, fins arribar a la coma de Mazandú, als peus mateix de les espectaculars parets de la serra d'Alano. Són uns 6,5 km. des de Zuriza i un considerable desnivell. La coma de Mazandú és un lloc preciós, un entorn obert d'alta muntanya al peu d'una carena muntanyosa amb uns penyals calcaris que s'aixequen ben verticals. Contemplo aquest bonic indret, faig unes fotos i emprenc la baixada ràpida per la pista fins a Zuriza, on ja m'esperen la Sílvia i el Fum.