Selva d'Irati

Al remot indret de les Cases d'Irati comencem una ruta en bicicleta que ens portarà per la fageda i avetosa més gran del sud d'Europa. Sortim pedalant per una pista obaga que ressegueix el riu Irati, i uns quilòmetres més endavant la deixem i seguim per un bonic corriol que primer baixa i després puja fins a enllaçar amb una altra pista ja al vessant francès. Anem pujant direcció est per boscos frondosos i arribem al Cayolar d'Organbidia, on canviem de direcció i pugem fort cap a uns prats alpins a la zona de Lapatia. Creuem els prats i entrem de nou al bosc per corriols divertits i prou fàcils. Més avall trobem una pista que passa per l'embassament de Koixta i planegem una bona estona entre boscos magnífics fins que trobem un últim corriol deliciós que baixa en fort pendent fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Cases d'Irati Otsagabia (Navarra, Euskal Herria)
• Distància: 36,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 850 metres
• Temps: 4:15 hores
• Dificultat: IBP=70 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Alguns trams de corriol on cal parar atenció
• Cartografia: Irati Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

A Europa hi ha dos grans boscos de faig i avet, la Selva Negra, a Alemanya i la Selva d'Irati, a Navarra (Euskal Herria). Els faigs i els avets són dues espècies característiques dels sòls silicis, habitualment en zones de muntanya força humides. Ambdues espècies conviuen en moltes zones on el terreny és àcid. Precisament quan el terreny té màxima acidesa, els avets acaben substituint als faigs. A la Selva d'Irati els podrem veure convivint en plena harmonia, amb algunes zones on predominen els uns o els altres. En qualsevol cas passejar pels boscos d'Irati és un regal per als sentits, i en les diferents estacions podrem gaudir de paisatges ben diferents. Ara a l'estiu els faigs estan ben poblats de fulles, i ens garanteixen bones ombres en aquests dies calurosos.

En realitat el temps en aquest sector nord de Navarra fins i tot a l'estiu acostuma a ser fresc i les pluges sovintegen. D'altra forma no seria possible un bosc tan ufanós. La Selva d'Irati és molt gran, i es podrien fer centenars de rutes, tant a peu com en bicicleta. Precisament el mitjà rodat ens permet recórrer extensions més grans, i l'entorn està força preparat. Hi ha diverses rutes marcades i indicades al Centre BTT d'Irati, algunes d'elles transfrontereres. De fet la ruta d'avui segueix en bona part una de les seves propostes. En aquest entorn podrem trobar un bon reguitzell de pistes tancades al trànsit i bons corriols per gaudir de divertits descensos.

Ens desplacem fins a les Cases d'Irati, al cor mateix d'aquests immensos boscos. Accedir-hi no és fàcil, ja que cal agafar una carretera estreta que surt d'Otsagabia i puja durant força quilòmetres fins a la serra d'Abodi, que travessem pel port de Tapia. Tot seguit baixa uns quants quilòmetres més ja per dins de boscos ufanosos fins a l'aparcament situat al peu del riu Irati. Hi ha una zona habilitada per a l'aparcament a sota l'ermita de la Virgen de las Nieves. L'aparcament és de pagament, una taxa que expliquen que serveix per millorar l'entorn d'Irati. També hi ha un bar i una zona recreativa. Aparquem, preparem els estris i sortim pedalant per una pista que passa just per sota de l'ermita i marxa cap al nord.

Els primers quilòmetres de la ruta són per la pista que marxa de pla seguint el curs del riu Irati. Només amb aquest primer tram ja estem meravellats, ja que només deixar l'aparcament força concorregut entrem en una bonica pista sense ningú enlloc. Pedalem enmig d'un bosc preciós, amb grans faigs que formen gairebé un túnel natural. A l'esquerra hi tenim el riu Irati que va serpentejant al nostre costat. Al cap de 3,5 km. cal deixar la còmoda pista i baixar per un corriol que surt a l'esquerra i baixa fins al peu del riu, just a la confluència amb un torrent que ve de la nostra dreta. Seguim els senyals del camí, i primer baixem al peu del riu i tot seguit pugem per un corriol molt dret però ciclable amb prou determinació que ens porta a una altra pista que tomba cap a ponent.

Deixem el riu Irati i seguim ara un dels seus afluents per una pista també prou agradable. Som al vessant francès i avancem per una pista que comença a pujar amb decisió per dins del bosc. Pugem pel vessant sud del pic de Bizkarze, sempre per damunt del torrent que tenim uns metres més avall i a la dreta. La pujada és llarga i algun tram és costerut, però el lloc és magnífic. Gairebé al quilòmetre 12 arribem a una gran zona de pastures amb unes granges al voltant. Fem un revolt marcat sota el Cayolar d'Organbidia. Un cayolar en basc és una espècie de cabanya de pastors a la muntanya. Aquí la pista canvia de direcció. Passem al costat d'un gran ramat d'ovelles i girem cap al sud encara amb una última pujada forta per terreny obac.

Cal parar atenció als senyals, ja que anem seguint la pista principal i al peu d'una pujada fortíssima ens equivoquem i continuem per la pista. Aviat veiem l'error i tornem uns metres enrere per prendre un caminet que marxa a mitja alçada per un preciós tram de fageda i enllaça amb uns prats alpins a la zona de Lapatia. El camí desdibuixat continua pels prats, i més endavant torna a entrar al bosc amb un divertit tram de corriol. Enllacem més avall amb una altra pista que baixa al peu del barranc d'Ibarrondoa i l'anem resseguint gairebé de pla fins a una petita àrea recreativa, i una mica més endavant el petit embassament de Koixta. La pista continua, però torna a pujar sempre per dins de boscos fantàstics. Pugem fins arribar a un petit coll on hem de prendre un corriol que surt a la dreta.

Deixem la pista i iniciem un descens fabulós per un camí fàcil però amb fort pendent que fa un eslàlom entremig dels faigs i creua la carretera un parell de vegades abans de retornar-nos directament fins al punt d'inici. Aquest divertit corriol posa la cirereta a una ruta ben entretinguda pels fabulosos boscos d'Irati.