Mintxate i Belagua

A prop de la localitat navarresa d'Izaba neix un bonic engorjat a la desembocadura del riu Mintxate. Remuntarem tota la vall del mateix nom per una pista que guanya alçada entremig de boscos frondosos. La collada de Lapatia és el punt més alt de la ruta, entremig d'extenses pastures d'alçada. Iniciem el descens per un divertit corriol enmig d'una fageda que baixa fins al pla d'Arrako, on enllaçem amb la vall de Belagua. En comptes de seguir la carretera que ressegueix la vall, prenem un corriol, el GR, que va en paral·lel per dins del bosc. És un camí força ciclable per on anem baixant seguint el riu fins al punt d'origen.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Ateas de Mintxate Izaba
• Distància: 30,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 900 metres
• Temps: 3:55 hores
• Dificultat: IBP=55 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Descens principalment per corriols fàcils, però amb algun pas més complicat
• Cartografia: Belagua Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El riu Mintxate aboca les seves aigües al riu Utarroz en un racó engorjat entre grans parets. És un lloc ben curiós, i just en aquest punt començarem una ruta en bicicleta en la quan ens enfilarem per la vall de Mintxate i baixarem per la de Belagua. El lloc ideal per començar aquesta ruta és el poble de Izaba, una bonica població navarresa situada al nord de la vall del Roncal. Nosaltres sortirem des de les Ateas de Mintxate, l'engorjat situat uns 2,5 km. més al nord per evitar aquest tram d'asfalt, ja que sortim amb el Fum i no podem anar amb ell per carretera, tot i ser secundària. Així aparquem a l'entrada del congost, on hi ha una petita àrea recreartiva, i comencem la ruta.

Creuem el bonic engorjat i de seguida continuem per una pista en bon estat que avança cap al nord. És una pista amb circulació restringida, de manera que podrem pujar còmodament sense haver de patir pels cotxes. Aviat passem al costat d'una granja, i més amunt diverses bordes al costat de zones de pastura. La vall va pujant amb pendent moderat en direcció nord per dins d'un bosc espès, principalment de faig, amb alguna zona intercalada de prats. Quan passem per la borda Garcés la pista comença a pujar de forma més decidida i encadena diversos revolts que ens permeten guanyar alçada fins arribar a uns prats inclinats poc per sota del refugi de Lutoa, on no cal acabar d'arribar. La pista principal acabaria en aquest refugi, però no hi arribarem, sinó que enmig dels prats la deixem i en prenem una de secundària que marxa a la dreta.

Després de més de 10 km. pujant per pista força còmoda, tot i que amb algun pujador fort, prenem ara una pista més secundària que marxa en direcció est. Pugem sense dificultats, tot i que el pendent augmenta, dins d'un bosc dens i obac. La pista es va espatllant a mesura que pugem, però és del tot ciclable. De fet arribem pedalant fins al coll de Lapatia, el punt més alt de la ruta a 1.534 m. i partió entre les dues valls. Al coll s'acaba la pista i comença un corriol que ens permetrà baixar fins a la vall de Belagua. Abans però cal creuar una zona de prats alpins força inclinats que ens obliguen a empènyer uns minuts les bicicletes fins un collet secundari, on allà sí comença el descens.

Baixem uns primers metres pel camí que creua els prats. Són uns prats amplis i oberts i el camí traça una diagonal descendent. Aviat s'acaben els prats i entrem en una bonica fageda que ens acompanyarà fins al fons de la vall. És un bosc preciós, obac i amb arbres esclarissats enmig dels quals serpenteja el corriol. És un camí molt bonic i ciclable, tot i que algun tram amb arrels, alguna roca o algun revolt sobtat ens faran posar el peu a terra. Però majoritàriament és un bonic corriol que es pot anar fent damunt la bicicleta. Baixem gaudint com nens amb sabates noves. L'entorn és molt bonic, i el camí és divertit. Baixem una bona estona fins a tocar el riuet del barranc d'Arrakagoiti. Aquí el camí canvia de direcció i baixa cap al sud. Poc més avall entrem en una zona oberta als plans d'Arrako.

El camí creua els prats i acaba d'arribar fins a la carretera al fons de la vall de Belagua. Una opció ràpida seria baixar per la carretera de la vall, però seria força avorrit. Creuem un pont i prenem un caminet indicat que avança per la riba esquerra del riu Belagua. Avancem un tram a prop del riu i llavors el camí s'enfila pel vessant esquerre. És un camí força ciclable, tot i que en diversos punts hem de posar el peu a terra o empènyer, i més avall ja enllacem amb la pista. Anem baixant en paral·lel al riu, el qual tornem a trobar al costat del càmping Asolaze. La Sílvia i el Fum es queden aquí, i jo continuo avall. Baixo uns metres per la carretera direcció Izaba però més avall torno a agafar un corriol que avança al peu del riu. És un corriol fàcil i agradable que em porta fins a les Ateas de Belagua, un engorjat on ja no hi ha més remei que agafar la carretera fins a Izaba, i des d'aquí uns 2,5 km. més fins al punt d'inici. Un itinerari fàcil i agradable que ens permet conèixer dues valls dels Pirineus navarresos amb una pujada fàcil per pista, i un descens encadenant bonics corriols.