Albarca, Ulldemolins, Cornudella

A cavall entre les serres del Montsant i de Prades, fem una ruta en bicicleta que traça un triangle entre tres poblacions del nord-est del Priorat. Sortim d'Albarca i pugem suaument cap a les ermites de Santa Madalena i Sant Antoni, a prop d'Ulldemonins. Passem el poble i avancem cap a l'est fins a sota de la serra de Gritella, on trobem una pista sinuosa que va baixant cap a Cornudella. Tot seguit pugem fort fins a Sant Joan de Codolar per una pista encimentada, i allà continuem pel camí dels Cartoixans que avança per damunt de les cingleres amb algun pas difícil i trams aeris, fins al bonic poble d'Albarca.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Albarca Priorat
• Distància: 35,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 905 metres
• Temps: 4:20 hores
• Dificultat: IBP=53 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Diversos passos on cal baixar de la bicicleta
• Cartografia: Serra de Montsant Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Crònica

L'itinerari d'avui recorre el sector nord-oriental del Priorat, en una zona de transició entre la serra del Montsant i la serra de Prades. De fet durant la nostra pedalada pujarem una part de totes dues, i connectarem 3 pobles ben interessants: Albarca, Ulldemolins i Cornudella de Montsant. El punt d'inici més lògic de la ruta seria Cornudella, ja que és el lloc més baix i afrontaríem frescos la pujada més dura. En el nostre cas decidim començar a Albarca, ja que anem amb el Fum, el nostre gos i volem escurçar la ruta. Així, la Sílvia i el Fum es quedaran a Cornudella i jo completaré tota la ruta.

Així doncs ens dirigim cap a Albarca, un petit poble ubicat a l'extrem est del Montsant. El poble està bastit en un altiplà damunt del coll del mateix nom, a la falda del Montsant i la roca Corbatera, el punt més elevat del massís que es pot pujar des del mateix poble. El nucli és molt petit, de fet actualment només hi ha dues cases habitades, una de les quals és un allotjament rural que també fa les funcions de bar i restaurant. Hi fem un cafè abans de començar a pedalar, i fem una xerrada ben agradable amb la parella de propietaris. Hi ha també altres cases ben arreglades com a segones residències al voltant d'un únic carrer estret, al mig del qual hi ha l'església del poble..

Albarca és un poble ventilat i assolellat dalt d'un altiplà al peu del Montsant, un lloc ben agradable que recordo fa uns anys pràcticament abandonat, i en canvi ara està molt cuidat. Al cap d'amunt del poble hi ha un gran aparcament d'on sortim. Marxem en lleuger descens fins al Collet Roig, a pocs metres del poble. Seguim una pista cap a la dreta que planeja a sota les cingleres més orientals de la serra, on hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Montsant, que podem veure enfilada. Els primers quilòmetres per pista anem avançant principalment de pla o en lleuger descens, tot i trobar alguns petits pujadors.

Avancem cap a ponent a uns 700 metres d'alçada per una zona que combina el bosc esclarissat amb alguns trams d'ametllers i oliveres. Cap al nord veiem el poble d'Ulldemolins, i la Sílvia i el Fum adrecen per una pista que hi mena de dret. Jo continuo cap a l'est fins a l'ermita de Santa Magdalena, un racó ben bonic on també hi ha una àrea recreativa. Al costat mateix de l'ermita segueixo per un camí fàcil i molt agradable que planeja fins a Sant Antoni, on hi ha una ermita adosada a un edicfici on hi ha un refugi guardat. També hi ha una còmoda zona recreativa amb font, taules i cadires. Com a curiositat val a dir que tant Santa Magdalena com Sant Antoni tenen unes campanes fetes amb antics obusos de l'època de la Guerra Civil.

Després de fer una ràpida visita a Sant Antoni segueixo encara cap a l'oest uns metres per la pista, seguint el GR-65.5 fins al coll de Prat, on prenc una pista a la dreta que de seguida esdevé camí. El corriol va girant cap al nord seguint una coma ampla i seca, i arriba a la riba del riuet del Teix. Aquest tram de corriol és fàcil però ben divertit. Un cop al riu cal girar del tot a la dreta i continuar per la pista que avança entre ametllers en lleugera pujada fins a Ulldemolins.

Creuo el poble d'Ulldemolins, amb una breu aturada a la plaça davant de l'església de Sant Jaume. Acabo de creuar cap a l'entrada del poble, davant mateix d'una altra església, la de la Mare de Déu de Loreto. Aquí ens retrobem amb la Sílvia i el Fum per seguir la ruta. Anem fins a la carretera i la creuem. Seguim per una pista asfaltada cap a l'est que comença pujant fort i tot seguit es suavitza., Al cap d'1,5 km. prenem una pista a l'esquerra que avança entremig de camps d'ametllers i oliveres.

Planegem entremig dels camps i creuem el collet Blanc, on tornem a trobar l'asfalt. El trepitgem escassos 50 metres ja que seguim per una pista cap a llevant pel GR-65.5 que més endavant connecta també amb el GR-171. Arribem a la carretera d'Albarca a Prades al collet del Peret del Silo, i seguim per l'asfalt en direcció a la població del Baix Camp durant escassos 400 metres. Abans de creuar un pont girem a la dreta i seguim una pista durant 1,5 km. aproximadament. Aquesta pista torna a la carretera, però just abans d'arribar-hi cal agafar un corriol que marxa a la nostra dreta.

Els proper tram de la ruta serà per un corriol que ressegueix una línia d'alta tensió. No tot el recorregut és ciclable, i caldrà baixar de la bicicleta i empènyer en diferents punts, ja que principalment fa pujada, i algunes són intenses. Anem combinant trams sobre la bici i altres trams curts a peu. Aquesta part de la ruta traça una línía recta de més d'un quilòmetre fins al coll del Salvadoret. Estem a sota de la serra de la Gritella, que veiem just a sobre, i que marca la frontera amb el Baix Camp i les muntanyes de Prades. Som al punt més alt de la ruta. Al coll hi ha una cruïlla de camins, i prenem una pista que marxa a la dreta. Sota els cingles de la Gritella planegem uns metres per un bosc obac, però de seguida comencem una llarga baixada per una pista molt secundària i sense trànsit que en algun punt ens ofereix una bona panoràmica mirant cap al Montsant.

Baixem durant més de 8 quilòmetres per aquesta agradable pista pedregosa i pràcticament abandonada, però òptima per circular en bicicleta. Va seguint més o menys el barranc de l'Argentera en direcció sud-oest, en paral·lel als cingles de la Gritella fins a sota mateix del poble de Siurana. Finalment connecta amb la carretera asfaltada a menys d'un quilòmetre de Cornudella. Aquí deixo la Sílvia i el Fum, que m'esperaran en una terrassa fins que acabi la ruta. Jo entro a Cornudella de Montsant, i al primer trencant començo a pujar seguint els indicadors de Sant Joan del Codolar. Comença aquí una pujada intensa per una pista encimentada que s'enfila per la base del Montsant. De Cornudella fins a la bonica ermita hi ha uns 4 quilòmetres tots en pujada, primer més suau entremig de bancals de vinyes i oliveres, i més endavant en pujada més forta ja en terreny més rocós. Passo primer per la petita capella de Sant Joan Petit, i després d'un parell de revolts en pujada molt intensa arribo finalment al bonic indret de Sant Joan del Codolar.

Al peu del Montsant i sota de grans roques es troba aquesta bonica ermita barroca, ben conservada i molt venerada a l'entorn. Al costat de l'ermita i ambdós envoltats de xiprers hi ha un altre edifici annex on hi viu una anacoreta des de fa molts anys, seguint una antiquíssima tradició d'eremitisme al voltant del massís del Montsant. Faig una petita pausa a la bonica plaça que hi ha davant del conjunt, i continuo pel camí que passa per una petita coveta on hi ha un cambril amb la imatge del sant. Des d'aquí continuaré pel camí dels Cartoixans, l'antiga ruta que connectava amb la cartoixa d'Escaladei, situada uns quilòmetres més a ponent, tot i que pedalaré cap a llevant en sentit contrari a la Cartoixa. Comença tot seguit un dels trams més bonics i espectaculars de la ruta.

El camí dels Cartoixans des de Sant Joan del Codolar fins a Albarca són aproximadament 3,5 quilòmetres per un corriol que avança per damunt de les cingleres. És un camí que en general planeja o puja poc, tot i que al principi comença amb un fort pujador que cal fer a peu. Durant el recorregut es passa per diverses puntes que fan de miradors naturals de la zona. Bona part del trajecte és ciclable, sobretot amb una mica de perícia. En el meu cas he de baixar diverses vegades de la bicicleta, ja sigui per algun pujador fort, o per arrels, roques o passos més difícils. Però com que el camí és molt bonic no es fa gens pesat. Algun pas és una mica aeri, i cal avançar amb precaució, però no hi ha cap pas perillós. Així, mica en mica vaig contornejant els cingles a mitja alçada i arribo de nou al collet Roig, a pocs metres d'Albarca, punt d'inici i final d'una bonica ruta que connecta pobles ben bonics del Priorat a través de pistes solitàries i corriols ben panoràmics i divertits.