El segon dia a la Vall Ferrera canviem l'obaga per la solana, però continuem gaudint d'un ambient solitari d'alta muntanya. La neu no és present fins molt amunt en el vessant sud, per tant deixem esquís i raquetes i marxem caminant. Portem piolet i grampons que ens seran ben útils en la part alta del serrat de la Costa de Larí, poc abans d'arribar a l'impressionant circ glacial de Baborte.
Les moltes canals que es desprenen per la paret nord del Cadí tenen aquest hivern unes condicions de neu excepcionals. Amb poca experiència, equipament insuficient i mal temps enfilem pels forts pendents de l'Ordiguer. Pugem sense més problemes, però la boira, el vent i la forta nevada ens dificulten moltíssim la baixada, i hem d'improvitzar una sortida a la situació.
Fem una escapada ràpida per pujar el pic de Posets (o Llardana), la segona muntanya més alta dels Pirineus. L'ascensió és fàcil, ja que només cal seguir el camí evident. No hi ha cap tram tècnic ni complicat si seguim el camí tradicional pel refugi Ángel Orús, això sí, caldrà superar un desnivell positiu superior als 1.800 metres.
Tot i la seva poca alçada el Penyes Altes és un dels cims més elevat del Moixeró i un dels més interessants del Berguedà. Es pot pujar des de diversos punts, però avui hem escollit un dels més durs, la Canal de la Serp. Haurem de superar més de 1.300 metres de desnivell per un camí fàcil i agradable.
Aquesta sortida matinal ens acosta al cim més elevat de la comarca del Berguedà i de la província de Barcelona. És un cim amb doble personalitat, una de tranquil·la i suau pel vessant berguedà i una de feréstega i brusca pel vessant ceretà. Un cim fàcil però amb unes vistes precioses del llom del Cadí i de la plana de la Cerdanya.
Per acabar l'últim dia en què estem de ruta aquest estiu ho celebrarem fent un 3.000 molt agraït, ja que gaudirem durant tot el camí d'un paisatge d'alta muntanya realment fantàstic. A més, la Tuca de Ballibierna té l'al·licient afegit del conegudíssim "paso del caballo", un pas fàcil però no apte per persones amb vertigen.
De tornada a casa després de les vacances d'estiu no ens resistim a fer alguna escapadeta als Pirineus. La idea inicial era pujar al Midi d'Ossau, però el temps no va acompanyar. La boira, el fred i la pluja ens en van fer fora. Tot i això ens hi vam poder acostar i vam fer un cim menor al costat mateix, el Saoubiste.
Aprofitem un cap de setmana per fer una sortida de dos dies que ens apropa a un entorn d'alta muntanya molt bonic en què es combinen el blau dels estanys, el verd dels prats, el blanc de la neu perpètua i el gris fosc de la roca d'aquest punt pirenenc confluència entre Catalunya, Andorra i l'estat francès. Pujarem alguns cims emblemàtics, com el Medacorba, el Baiau i el Comapedrosa, sostre d'Andorra. Farem nit al peu d'un llac glacial, al refugi lliure de Baiau.
Quan la calor apreta és bon moment per buscar temperatures més agradables als cims dels Pirineus. En aquest primer cap de setmana de juliol hem buscat la fresca a la zona més alta d'Andorra. Per a l'ocasió hem triat un cim fàcil però molt agraït, ja que amb poc esforç s'assoleix una vista panoràmica fantàstica des del cim del Tristaina.
Aprofitem el pont de Sant Joan per fer una escapada de tres dies al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. L'ambició inicial de pujar el Mont Perdut la descartem per la neu, però igualment hi ha excusions fantàstiques que ens permeten gaudir d'un paisatge privilegiat, afegint-hi unes dosis d'emoció gràcies al pas de les "clavijas".