Quan la calor apreta és bon moment per buscar temperatures més agradables als cims dels Pirineus. En aquest primer cap de setmana de juliol hem buscat la fresca a la zona més alta d'Andorra. Per a l'ocasió hem triat un cim fàcil però molt agraït, ja que amb poc esforç s'assoleix una vista panoràmica fantàstica des del cim del Tristaina.
Sortim de bon matí de Berga, creuem el túnel del Cadí i arribem a Andorra. Prenem camí de l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís, i seguim per carretera fins al cap d'amunt d'Arcalís, on hi ha un gran aparcament al costat dels ginys mecànics de l'estació d'esquí. Precisament la presència d'aquesta instal·lació hivernal és probablement l'únic element distorsionador del paisatge, ja que té un gran impacte, tant pel que fa als remuntadors mecànics com per les pròpies pistes.
Ens calcem botes uns i sabatilles altres i comencem a caminar. Bé, dels quatre que fem la sortida d'avui comencen l'Anna i el Toni, i la Sílvia i jo mateix ho farem més tard, ja que hem oblidat les sabatilles (!!!) i haurem de baixar fins a la Massana a comprar-ne unes. Tornem a ser al punt de partida una hora i quart més tard, i intentem pujar més de pressa per guanyar una mica de temps.
Sortim del costat mateix del bar de la zona de la Coma, on s'acaba la carretera asfaltada, al peu mateix del telecadira que porta per nom de l'Estany en referència a l'estany Creussans per sobre del qual passa. En el punt de la sortida estem a 2.200 metres d'alçada, i per tant la temperatura és agradable. El camí és molt evident, just darrera del remuntador. Comencem a caminar en pujada moderada, i al cap de pocs minuts ja veiem el primer estany de Tristaina a uns metres per sota nostre, és l'estany Primer. Davant nostre veiem també el segon estany, l'estany del Mig, el qual voregem per la seva dreta seguint el camí evident.
L'estany més gran és l'Estany de Més Amunt, que ens queda una mica la nostra esquerra, i el passem més per amunt. A partir d'aquí el camí ja comença a enfilar de valent. Estem dins del circ de Tristaina, i en algun dels seus vessants encara queda força neu, especialment el vessant obac sota el pic de l'Arbella. Anem pujant i avancem algunes persones que també han aprofitat el dia magnífic per gaudir de les muntanyes del nord d'Andorra. El camí és molt evident, i a sobre hi ha un munt de marques grogues que fa impossible perdre's. En algun punt hem de trepitjar una mica de neu, i en altres casos intentem vorejar les congestes especialment en els trams amb un pendent més pronunciat.
Ja prop de la piràmide final del cim gairebé atrapem un grup força nombrós d'excursionistes, però uns nois que baixaven ens indiquen que el camí que seguia aquest grup no era el correcte, sinó que havíem de continuar cap a l'esquerra. Així ho fem, i seguim trobant marques grogues. Fem alguna petita grimpada sense cap dificultat i arribem al cim. El grup d'excursionistes que vèiem travessa una considerable congesta de neu i pugen per la cresta. Quan arriben al cim nosaltres ja fa una estona que hi som. Al cim hi hem trobat l'Anna i el Toni que ja feia una estona que s'esperaven. Hem trigat poc més d'una hora i mitja a fer el cim, amb un desnivell d'uns 750 metres.
El pic de Tristaina té 2.876 m. d'alçada. Contemplem el paisatge, fem algunes fotos de rigor i aprofitem per menjar alguns ganyips. Parlem amb un xicot que es coneix bé la zona i ens indica el camí més adequat per tornar tot fent un itinerari circular. També ens indica el nom d'algunes de les muntanyes properes així com algunes de les muntanyes més significatives dels Pirineus, ja que des d'aquest punt hi ha una panoràmica impressionant cap a totes bandes.
El pic de Tristaina és fronterer amb França, i ben a prop també trobem els cims del Pallars, a Catalunya. Veiem força a prop la Pica d'Estats (3.143 m.) mirant cap a l'oest, i una mica més al sud també s'alça el Comapedrosa (2.939 m.), cim d'Andorra, i al seu costat el Medacorba (2.913 m.), la Roca Entravessada (2.927 m.) i el Baiau (2.886 m.) Cap a l'est, ben a prop contemplem també magestuós el Font Blanca (2.904 m.). Cap al nord, a sota mateix del pic veiem l'estany Forcat, encara cobert per una bona capa de glaç. Més enllà veiem les valls de l'Arieja.
Continuem caminant direcció oest seguint la cresta del Tristaina. Desgrimpem alguns trams, i continuem trobant marques grogues fins a un collet en què deixem el camí que s'enfila fins prop del pic de l'Estany Forcat i fem una diagonal descendent, sempre dins del circ de Tristaina, veient els llacs al fons del circ. Hem pujat deixant els llacs a la nostra esquerra, i ara baixarem per l'altre cantó. En algun tram no hi ha camí, i com que el pendent és considerable cal anar en compte amb les caigudes. Passem alguna congesta de neu, i tornem a trobar el camí amb marques grogues que ens portarà al fons del circ, al peu mateix del llac del mig.
Aprofitarem la zona plana al costat del llac del mig per dinar tranquil·lament i fins i tot hi farem una migdiada. Al voltat del llac hi ha uns quants pescadors, que ens expliquen els dos tipus de truita que s'hi pot trobar, l'autòctona, menys freqüent, i la repoblada. Després de dinar acabem de desfer el camí, i en pocs minuts tornem a ser al punt de sortida. Aprofitem que el bar està obert per fer un cafè i donem per acabada l'excursió.
L'ascensió al pic de Tristaina és del tot recomanable, ja que amb poca estona i poca dificultat es pot assolir un bonic cim de 2.876 metres, des del qual hi ha una vista privilegiada dels Pirineus. A més a més té l'al·licient afegit dels llacs, que amb un color blau intens contribueixen a configurar un escenari de gran bellesa.
Imatges de l'excursió al pic de Tristaina
Al cap de pocs minuts de caminar ja veiem els llacs de Tristaina i el cim al nostre davant. No hi ha confusió possible. En tot moment veurem el cim i els llacs als peus d'aquest.
Mirant cap al sud, cap al fons de les valls d'Andorra veiem l'Estany Primer al nostre davant. És el més petit dels tres estanys de Tristaina.
Veiem a passar diversos helicòpers, i en veure que tots fan el mateix recorregut pensem que deuen ser vols turístics per mostrar a persones amb menys ganes de caminar i amb més diners que nosaltres aquest magnífic paisatge.
La Sílvia caminant dins del Circ de Tristaina, poc abans del tram més pendent que ens portarà al cim.
Des del cim podem veure l'estany Forcat cap al nord, ja dins de territori francès.
Al centre de la imatge podem veure la Pica d'Estats (3.143 m.)
Des del cim també contemplem les muntanyes més altes d'Andorra, no gaire lluny d'aquí. Al centre el punt més elevat d'Andorra, el Comapedrosa (2.939 m.), i al seu voltant Medacorba, Roca Entravessada i Baiau.
Ja baixant contemplem el blau intens dels tres llacs de Tristaina. Al fons veiem les ferides que l'estació d'esquí d'Arcalís ha produït en aquest entorn tan bonic.
El Toni, la Sílvia i l'Anna baixant del cim. En algun tram caldrà desgrimpar una mica, però l'itinerari no té cap dificultat.
En algun tram trobem neu, i encara és més divertit. L'Anna i la Sílvia es diverteixen baixant.
L'Estany de Més Amunt és el més gran dels tres que formen els llacs de Tristaina. Té un color blau intens i es troba al fons d'un circ glacial.
Ja un bon tros avall i mirant cap al sud veim l'Estany del Mig i l'Estany Primer.
Passem per prop de l'estany més gran i tornem a contemplar el cim del Tristaina del qual venim.
L'Anna i la Sílvia prop dels estanys, després de la curta però pendent baixada des del cim.
El cim del Tristaina es mostra imponent, i als seus peus els llacs.
Des dels llacs només falta remuntar uns metres fins al collet, i amb poc més de deu minuts tornem a ser al punt d'inici.
Afegeix un nou comentari