Alta Muntanya

Intent al Pic d'Aguiló

Avançant per la pista amb el Cadí davant

Després d'una llarga aproximació arribem al refugi Prat d'Aguiló, als peus de l'espectacular cara nord del Cadí, disposats a enfilar el Pic d'Aguiló per la Canaleta. Enfilem els primers pendents, però la inconsistència de la neu acumulada dificulta la progressió, alhora que la fa insegura. Decidim doncs recular convertint el que havia de ser una activitat alpinística en una tranquil·la i llarga excursió.

Pedraforca (2.506 m.) semi-hivernal

Vista frontal del Pedraforca

Amb menys neu de la que es podria esperar per l'època de l'any enfilem el mític Pedraforca pel camí habitual del Verdet. La ruta tan massificada durant el bon temps a l'hivern esdevé solitària i plàcida, i permet una relació més íntima amb la muntanya. Pugem amb més gel que neu pel tram més dret de la Canal del Verdet i acabem d'assolir el cim sense problemes. Baixem mitja tartera amb neu i mitja saltant pedres.

Puig de la Canal Baridana (2.648 m.) pel Canaló

El Canaló va serpentejant

Des del singular poblet del Querforadat emprenem la llarga i dura aproximació fins al peu de les verticals parets del Cadí. Busquem l'estreta entrada del Canaló Baridana i pugem amb l'ajuda de piolets i grampons l'espectacular corredor d'entre 45 i 55º, en severa solitud. Un cop a la carena acabem d'arribar al punt culminant del Cadí, i baixem per la més ampla i també més fàcil Canal Baridana.

Pic de l'Estanyó (2.915 m.) pel Corredor Oest

Avançant per la part mitjana de la canal

Enfilem el segon cim més elevat d'Andorra traçant el camí més directe a través de les pendents canals del sector oest. Remuntem la Vall de Sorteny i ens desviem a la dreta cap a l'Estanyó. Amb l'ajuda de piolet i grampons pugem el corredor occidental que porta cap al cim, amb pendents de 40-45º. Aquest pic és una de les millors talaies d'Andorra i d'un bon tros de Pirineus. Baixem també per una altra canal força pendent, arrodonint una fantàstica jornada de muntanya hivernal.

Txindoki / Larrunarri (1.346 m.)

Cara oest del Txindoki

Diuen que és una de les muntanyes més boniques d'Euskal Herria, tant que fins i tot l'anomenen el Cerví basc. La ruta normal no té cap dificulat tècnica, tot i ser una muntanya abrupta i espectacular. Fem una ruta circular vorejant la cara nord fins a la cascada de Muitze i arribant fins al coll des d'on s'ataca el cim. Baixem per la ruta normal tot conemplant el vast paisatge.

Penyes Altes del Moixeró (2.279 m.)

Penyes Altes

Sortim des de la cruïlla de Gréixer fins a l'Hospitalet de Roca-sança on prenem el camí que enfila fins a Coll de Jou. Avancem cap a l'oest per la carena del Moixeró fins assolir el cim de Penyes Altes, on gaudim d'esplèndides vistes cap a totes bandes. Continuem per la carena fins a trobar el camí de les canals del Goter i baixem ràpidament fins a Roques Negres. Acabem de tancar la ruta circular avançant més suaument fins a Gréixer.

Intent al pic de Fontargent

Estanys de Fontargent i Pic Negre de Juclar

La neu, molt més abundant del que prevèiem, frustrarà per partida doble la sortida que teníem prevista, primer al pic d'Escobes i després al de Fontargent. Sortim de la plàcida Vall d'Incles i al cap de poc de caminar ja veiem inviable accedir al pic d'Escobes a causa de la neu dura. Fem un intent al Fontargent, i tot just pugem un tros més amunt del coll. No assolim el cim però gaudim d'esplèndides vistes sobre els estanys.

Nou Fonts, Pic d'Eina, Torre d'Eina i Cambra d'Ase

Torre d'Eina

Des del petit poblet de Planès a l'Alta Cerdanya emprenem una ruta llarga a través de la vall de Riberola fins assolir el coll d'en Bernat. Resseguirem la carena, sempre pel fil, enllaçant diversos cims: Nou Fonts (2.861 m.), Pic d'Eina (2.786 m.), Torre d'Eina (2.850 m.) i Cambre d'Ase (2.750 m.). Retornem al punt d'inici per un últim tram confós i sense camí. Un llarg itinerari en alçada que ens permet contemplar la plana ceretana des de les altures.

Perdiguero (3.222 m.) i cresta de Lliterola

Cresta sud-est del Perdiguero

Remuntem tota la vall de Lliterola i enfilem el feixuc pedregar que ens acosta a un dels grans cims pirenencs. Reseguirem l'aèria cresta nord-est assolint el Pico Royo i els pic satèl·lits fins a la Punta de Lliterola. Voregem l'Ibon Blanco a certa alçada i anem a buscar la llarga vall de Remuñe que desfem tot tancant una llarga però preciosa jornada de muntanya.

Bastiments (2.883 m.) i Pic de l'Infern (2.869 m.)

Tram carener. Al fons el Bastiments

Prop del naixement del Ter iniciem la ruta circular que ens portarà a enfilar sis cims, entre ells dos dels més característics dels Pirineus orientals. Es tracta d'una ruta carenera, en què en tot moment tenim àmplies perspectives cap a totes bandes, en un entorn de muntanyes arrodonides i amables.

Pàgines