Intent fallit al Midi d'Ossau

De tornada a casa després de les vacances d'estiu no ens resistim a fer alguna escapadeta als Pirineus. La idea inicial era pujar al Midi d'Ossau, però el temps no va acompanyar. La boira, el fred i la pluja ens en van fer fora. Tot i això ens hi vam poder acostar i vam fer un cim menor al costat mateix, el Saoubiste.

Després de passar gairebé dues setmanes caminant i descobrint zones interessantíssimes al massís dels Picos de Europa, toca tornar cap a casa. Per fugir de l'avorriment de les autopistes, decidim travessar Euskadi i tornar pel nord dels Pirineus, buscant carreteres secundàries i poblets tranquils i poc turístics. Tota la zona d'Iparralde és d'allò més recomanable, amb pobles molt bonics gairebé tenyits d'un verd intens només trencat per les teulades vermelles dels tradicionals "caserios" bascos.

A l'alçada del Parc Nacional dels Pirineus (França) creuem la frontera pel coll de Somport. Vam cometre un error, ja que hauria estat més ràpid i còmode entrar pel Portalet. Passem pel costat de les pistes d'esquí de Candanchú i Astún, per Canfranc i Jaca. Continuem fins a tocar Sabiñánigo, pugem cap a Biescas, Panticosa i finalment arribem a Sallent de Gállego, un poble també molt bonic, tot i que molt turístic. L'Ajuntament té habilitada una magnífica zona d'acampada, en la qual per molts pocs diners es pot passar la nit en una zona controlada i amb serveis.

Ens llevem el dia següent amb la intenció d'anar a pujar el Midi d'Ossau (2.884 m.) Ja veiem però que el temps no acompanya gaire. Fa força fred, i la presència d'uns núvols força amenaçadors ens fa témer que el nostre objectiu perilla. Esmorzem i conduïm fins al Port del Portalet, punt fronterer entre Espanya i França. Creuem la frontera i abans d'un quilòmetre aparquem en un aparcament que hi ha habilitat al costat d'uns grans prats, al costat de la Cabane de l'Araille, des d'on començarem a caminar.

Fa força fred, i ens abriguem més que qualsevol altre dia d'aquest estiu. Comencem a caminar enmig dels prats. Hi ha força gent, principalment francesos, que també caminen per aquesta zona. El primer tram és de pla, creuant els prats, però aviat enfila de valent, i en poca estona, després d'una considerable però fàcil pujada per camí molt evident, ens situem al Col de Soum de Pombie, a 2.100 metres d'alçada. Des d'aquest punt tenim la primera panoràmica completa del Midi d'Ossau, i es veu força imponent.

El Midi d'Ossau és un massís de roca fosca, pissarrosa. És un gran bloc de pedra, força vertical i amb moltes arestes. Realment es veu molt dret, i costa d'endevinar per on hi ha el camí d'ascens. Ja sabíem que no és ben fàcil, i cal fer una bona grimpada, amb algun tram molt vertical, però de sota impressiona. Hi ha gent que porta cascs per evitar l'impacte de predres que poden caure a causa del pas d'altres persones.

Des del coll també veiem el refugi de Pombie força a prop, gairebé a sota mateix del gran bloc de pedra. En aquest punt ens trobem amb un grup d'excursionistes bascos que es coneixen molt bé la zona. Són molt simpàtics i ens hi afegim. Caminem fins al refugi on fem una petita parada per ganyipar. Al coll hi fa molt vent, i ens abriguem, ja que la sensació de fred és acusada. També hi ha molta humitat, i al cap de poc es posa a ploure. Estem a punt de girar cua, però decidim continuar una mica més amb els impermeables. Al cap de poc la pluja s'atenua.

Decidim seguir fins al collet de Suzon, just on es comença l'aresta somital, i també la grimpada cap al cim. A part d'estar mig plovent, veiem que hi ha molta boira a mitja alçada, i els núvols són negres i amenaçadors. Decidim no atacar el cim per allò que la retirada a temps és una victòria. En compensació, decidim fer un cim menor i més fàcil que es pot atacar des del collet. Es tracta del Saoubiste, de 2.261 m., i des del qual tenim una imatge frontal molt bonica del Midi d'Ossau, així com el Gran Facha i les muntanyes properes. Aquest últim tram de pujada des del collet, no és complicat però sí força dret, i hem de mig grimpar i anar molt amb compte amb el terreny mullat i pendent.

Tornem pel mateix camí que havíem vingut. Al refugi parem de nou. Hi ha un petit llac al voltant. Els nostres companys de ruta bascos es queden aquí a dinar, i nosaltres com que encara és força d'hora decidim baixar fins al punt d'origen. Al final han estat poc més de 4 hores i mitja de caminar, i uns 850 metres de desnivell. No hem pogut assolir l'objectiu, però sabem que el Midi d'Ossau es queda, i també sabem que ja ens ha picat la curiositat, i que haurem de tornar un altre dia a pujar-hi.

Imatges del Midi d'Ossau

Prats al costat de la Cabane de l'Araille, a menys d'un quilòmetre després de creuar la frontera al Port del Portalet. Des d'aquest punt comencem a caminar. Cap a la dreta de la imatge es pot veure ja la punta del Midi d'Ossau, i també els núvols que cobrien el cel d'aquesta zona transfronterera.

Des del punt de sortida veiem el Coll del Portalet ben a prop. Hi ha molts ciclistes que gaudeixen dels forts pendents de la zona. També hi ha molts francesos en les botigues i "ventas" que hi ha al peu mateix de la frontera.

La Sílvia aguantant el fort vent al coll de Soum de Pombie. Des d'aquest punt ja es pot veure una panoràmica gairebé completa del Midi d'Ossau.

Poc després del coll veiem una impressionant imatge completa del Midi d'Ossau amb les seves parets verticals. Aprofitem una ullada de visibilitat, ja que la boira a estones cobria tot el cim. Al peu mateix de la base del cim hi ha un petit llac, i al seu costat el refugi. Continuarem caminant per la base del cim, cap a la dreta, fins un altre collet on es comença a grimpar. En aquesta zona també hi ha força escaladors que aprofiten les diverses vies de la zona, alguna força difícil.

Si girem els ulls cap a llevant veiem la zona del Gran Facha.

A la base mateixa del Midi d'Ossau hi trobem el refugi de Pombie, molt concorregut tant per alpinistes que pugen al Midi, com d'escaladors, com també d'excursionistes que s'apropen fins aquí després d'una fàcil caminada matinal.

Els nostres amics bascos ens fan una fotografia prop del refugi. S'aprecia com anàvem d'abrigats, ja que feia força fred, molt vent, i a estones plovia.

El Midi d'Ossau vist des del pic de Saoubiste. Es pot apreciar el camí que apropa fins a la mateixa base, des d'on cal continuar per la cresta i per alguna canal tot grimpant. A baix es veu també el collet de Suzon.

Cap a llevant les diferents muntanyes i crestes que contemplem ens captiven.

A l'esquerra es pot veure el cim de Saoubiste (2.261 m.), un cim modest però estètic, i amb un tram final força dret. Des d'aquest cim hi ha una bona imatge frontal, molt propera, al Midi d'Ossau.

Ja baixant veiem el coll del Portalet un bon tros enllà, i al darrera l'estació d'esquí de Formigal.

Quan tornem a arribar a baix, el dia s'ha aclarit força, i ens fa una mica de ràbia, ja que el vent, el fred i la pluja ens ha impedir fer el cim. Un altre dia serà. Tot i això hem gaudit d'una excusió interessant per una zona d'alta muntanya ben interessant i contrastada.